La política meditada

5/9/2009 EL NECESSARI EQUILIBRI EMOCIONAL

• El socialisme democràtic, amb base sociològica, no pot ignorar la faceta espiritual de la persona

ANTONI Gutiérrez-Rubí*

En el món de l’empresa innovadora, la pràctica de la meditació regular i freqüent es va imposant amb naturalitat, i de la mateixa manera es promouen espais de silenci per poder mirar l’entorn (i mirar-se) amb dosis més grans d’imparcialitat i equilibri.

La meditació obre, cada vegada més, les oportunitats cap a una gestió de les organitzacions en la qual les emocions tinguin un paper més valorat i reconegut al mateix nivell que les aptituds i les actituds. L’estrès i l’ansietat, per exemple, s’han convertit en una de les causes més grans de falta de competitivitat i de baixa laboral.

Si hi afegim la falta de relaxació i de descansos adequats, es produeix un alarmant descens de la nostra energia vital, que evidentment condiciona el nostre estat d’ànim i aquest, alhora, el nostre comportament i rendiment globals.

El context de crisi, amb els seus escenaris d’incertesa i complexitat, ha castigat durament els delicats equilibris emocionals que la vida moderna exigeix a les persones. «No he parat ni un minut», és la frase recurrent que reflecteix una ocupació constant, sense pausa (descans) ni silencis (reflexió), cosa que perjudica enormement la qualitat de qualsevol tasca. Les empreses s’han adonat del potencial que per a la productivitat i la innovació tenen el silenci reflexiu i la calma serena.

Mentrestant, la política sembla que ignora totes aquestes consideracions i menysprea la meditació i la cura de l’esperit com a estructura medul·lar del caràcter dels nostres representants.

La dimensió espiritual de la persona, per exemple, no pot ser ignorada, tampoc, des de l’esquerra renovadora, i molt menys encara des del socialisme democràtic, que té una base electoral i sociològica de cultura catòlica molt àmplia i un ancoratge històric amb les comunitats de base cristianes i els sectors renovadors de la jerarquia. Però no estem parlant de religió ni d’esglésies.

S’ha de multiplicar els gestos cap a les comunitats laiques i creients que estan compromeses amb l’acció social, sí; però també acostar-nos amb respecte i interès cap a altres espais de transcendència espiritual no específicament religiosa.Fins ara, l’esquerra s’ha mogut amb un reduccionisme simplista, en el qual considerava tot allò que era espiritual com un fenomen merament religiós.

Gran error. L’espiritualitat, entesa com el sentit que donem a les coses i a la nostra vida, permet fer residir en valors i principis els autèntics reguladors del nostre comportament. I aquí és on rau el seu potencial per a la política. Un gestor públic ha de ser una persona de densitat moral i ètica, i per aconseguir-ho és imprescindible una actitud reflexiva i pausada i una vida interior rica i equilibrada.

La política, amb els seus ritmes mediàtics i la seva immediatesa tàctica, allunya massa vegades els nostres representants de la ponderació i la distància imprescindibles. Ningú reclama, per exemple, temps necessari per avaluar una resposta adequada, per estudiar una proposta, per pensar-la amb calma. És com si la distància cautelar, que tantes vegades hauria de guiar l’actuació pública, fos un demèrit o un defecte. Ben al contrari.Hi ha un nou espai per a la política meditada.

La ciutadania ho està demanant a crits. La meditació, el silenci, el retir, l’estudi, han d’estar presents en la vida política i en els nostres líders. Necessitem polítics amb més capacitat d’escoltar el seu interior i de compartir experiències de profunda i intensa concentració personal. Una espiritualitat humana, profundament humanista, com a base d’una altra política. Necessitem líders reflexius, capaços de meditar, de buscar en el seu equilibri personal la força i les idees que guiïn la seva activitat.

Pot ser una dimensió religiosa, però no necessàriament. Hem de fomentar les pràctiques que busquen l’equilibri i l’harmonia, com ara el ioga o el tai-txi, i acostar-nos-hi amb una nova naturalitat.

A Espanya encara hi ha un prejudici latent cap a aquestes disciplines que, ignorants i petulants, alguns identifiquen com rares. Martin Boroson, autor del best-seller Respira (Urano), ens anima a recuperar el control personal amb només un minut al dia. I recomana seguir quatre passos: crear un lloc de silenci i soledat; asseure’s en una cadira amb l’esquena ben dreta, amb les mans i les cames relaxades però immòbils; activar el rellotge avisador en un minut exacte i tancar els ulls, centrant l’atenció de la ment en la respiració fins que soni l’alarma. ¿S’ho imaginen? I encara més: ¿s’imaginen els nostres polítics amb aquest minut de serenitat?

Crec que la política necessita aquests minuts d’or. I la comunicació política, encara més. Durant l’estiu, alguns líders polítics han recomanat als seus adversaris que «es relaxin» o «es retirin a un monestir». El suggeriment, si reflectís una reivindicació sincera i incloent de la política meditada, seria un canvi notable que hauríem d’aplaudir. Però dit amb un cert desdeny i com una invectiva reflecteix un prejudici sobre el valor del retir i de la relaxació en la vida pública.

El descrèdit de la política i dels polítics té a veure –i molt– amb el deteriorament del llenguatge polític. Digue’m com parles i et diré qui ets (i com ets). Hauríem de relaxar-nos, sí; però per pensar millor i veure si hi ha alguna cosa a l’interior que valgui la pena. I, només llavors, obrir la boca.

*Assessor de comunicació
Publicat a El Periodico

Alguns canvis i molta paciència

He estat callat per tenir una certa coherència personal. Tan s'hi val si a alguns interessats o perseguidors de les intimitats de tot tipus li resulta sorprenent.

A la Torre li calen canvis. És cert. Però potser els principals siguin, fins i tot humils.

Començar a parlar només del que cal i sabem, pot ser una sortida. Donar aixopluc a l'estridència ens allunya del so de les paraules més encertades. Interpretar esdeveniments com a realitats intractables i donar-nos per satisfets amb ocasions de dir algun estirabot, ens proporcionar petites estones, molt petites, d'alliberament. La frustració espera al darrera.

Ara que comencem a oblidar la ràdio, ja no cal restar-hi més. Ara que comencem a deixar d'especular amb els "ara tu i ara jo" penosos i poc encertats.

Val la pena de dir, però que hi ha hagut un assajament beneït per la indiferència d'uns i altres. I que sols els números han demostrat que no anàvem malament tot i que massa sols i que a banda de les professionalitats, contra una sospita una contra-sospita.

Aquesta nova etapa de La Cua de Lleó té nom i cognom. Si abans no hi era no era ni per pors ni per oportunisme. Era una idea, potser peregrina, d'encetar un camí de construcció i lluny de semblar que tot venia mogut per interessos personals.

Seguirem comentant i aportant notícies de com a altres indrets es fan coses que ací a La Torre ens diuen que no son possibles.

Ni som tan dolents ni tan especials. Sols ens cal un petit marc des d'on parlar i mantenir la paraula. I el que vulgui fer retrets, si us plau... i han altres blogs que en tenen fam. Ací No.

I aquí s’acaba la reflexió.

Albert Bonet

Text presentat al 5 de novembre de 2005 com a idea per a un projecte d'emissora a Torredembarra

Eixos per a una emissora municipal

.- Marc jurídic de funcionament.

.- Disseny d’interiors en funció projecte de comunicació

.- Definició mapa de cobertura.

El cost d’un radioenllaç en la seva primera fase pot ser acceptable. Els efectes son que l’antena principal permet una cobertura superior i legal. L’interacció amb altres veïnatges és un fet molt motivador. La comunicació local ha de poder tenir espais comuns amb altres realitats properes. El fet de poder començar amb 1.000 watts permet una millor cobertura, i és possible si l’argumentari de la sol·licitud contempla l’orografia de Torredembarra. Potser el fet de la diferencia de altituds i situacions ens permeti justificar-ho. Els veïns més propers al Canyadell i els de Marítima han de poder escoltar amb el mateix nivell de qualitat. Potser una antena al polígon i el radio enllaç a l’emplaçament de l’emissora ens permetin una bona recepció i una potencia superior a les coordenades població i extensió del municipi.

.- Esquema professionalitzat de mínims.

Marc d’autonomia econòmica, en partides pressupostaries clares i fàcils d’utilitzar. Incentius col·laboradors ( no tan sols contractuals si fos el cas, de vegades el millor per a conservar elements interessants és poder autoritzar desplaçaments, despeses d’accés o música especialitzada, per exemple..)

.- Elaborar campanya prèvia a l’engegada ( web interactiva, email's especialitzats, logo i aplicacions, cartelleria, establir establiments col·laboradors, etc

.- Definir un marc de sinergia en les demés àrees de contacte amb la ciutadania

.- Programa de formació

.- Contactes facultat comunicació per a possibles col·laboracions i per a pràctiques becaris i/o tesines i altres treballs de camp.

.- Establir marc de relació en associació/ns de marc supramunicipal i altres iniciatives de similars característiques.

.- Calendari pràctic d’avenç de continguts ( sense acceleracions i sense endarrerir cada pas fet).

.- Programació de participació

Elaboració d’espais de compensació. Exemple Basic, programar espais en un mateix pla d’actualització

o L’alcalde en directe / Les altres veus de l’Ajuntament
o Micro obert a Torredembarra / Que saps de…..?
o Sabies que…? / Parlem?
o Que cal fer? / Retorn al futur?
o Taula rodona / Linies obertes

.- Incorporació gradual de la participació ciutadana

Amb el filtre i potenciador alhora de la formació s’estableixen vincles amb el teixit associatiu, alhora que es localitzen aquells veïns que poden i volen anar realitzant tasques més orgàniques. Els tècnics de so vocacionals acostumant a ser molt més rendibles, en interès i dedicació que els més especialitzats. Doncs han sorgit d’un pla de formació global a on han descobert el que realment volen fer sense distanciar-se de producció, redacció i realització.

En un altre nivell, el mateix concepte formatiu permet harmonitzar el veí que amb continguts propis, musicals o d’altre mena, amb la línia general d’emissió. Tot i que hi ha cinc magazines matinals estrella a les freqüències radiofòniques el gruix de programació alternativa no figura als estudis d’audiència. Fa pensar doncs que una proposta acurada i audible en el teixit comercial del poble faria de coixí per a preservar de l’oblit el dial de la ràdio. Una presència major de música pot permetre unes desconnexions breus però útils per a anar configurant la capacitat més informativa. Experiències recents van instal·lar-se a les nostres botigues, la repetició, mala vocalització i desídia en els missatges varen anar perdent aquesta quota.

Tan sols eren idees per a veure que es volia i que es pensava que es podia fer. Les incognites segueixen presents.

MÉS TEXTES ALIENS...

Ofertes de treball per a l'emissora municipal Ona La Torre

L'Ajuntament de Torredembarra informa que es necessita cobrir amb caràcter d'urgència, per a l'emissora municipal Ona La Torre, els següents llocs de treball:

1 director a jornada complerta
2 locutors a jornada complerta
1 controlador de so i manteniment a mitja jornada (50% de la jornada)
1 informador esportiu a temps parcial (60% de la jornada)

Els interessats en alguna d'aquestes ofertes hauran de portar el currículum al Registre d'entrades de l'Ajuntament de Torredembarra i omplir la sol·licitud corresponent, indicant el lloc de treball en el qual està interessat.
El període per presentar les sol·licituds serà del dia 22 al 27 de juny de 2009, ambdós dies inclosos.

http://www.torredembarra.cat/noticias/detall/397/ofertes-de-treball-per-a-l-emissora-municipal-ona-la-torre

La inspiració dels textes aliens

Sembla que no ha estat ben rebut l'adaptació d'una reflexió sobre un entorn concret a la realitat més propera. Cap problema, eliminat.

Respecte a les respostes, bé cadascú és el que és i s'expressa com s'expressa. De frases celebres o pensaments compartits o admirats la blogosfera n'és plena. Espero que no iniciem una etapa a on el reflectit no s'entengui amb el que cal i ens entretinguem en els orígens. Calia haver citat la coincidència amb el text d'origen, que si bé és cert, també ho és la matització i l'adequació a la intenció d'expressar-ho.

Aquest blog reflecteix sovint notícies. Crec que serveix citar altres realitat per a fer veure, una mica, que ni estem tan sols ni som tan diferents i que aprendre d'altres pot ser un bon inici per a construir la nostre realitat més genuïna.

Europa, tan lluny i tan aprop

El dia set de juny podem votar per a conformar el parlament europeu. Aquesta dada sembla que si està prou clara en la societat més propera.

El perquè serveix realment o si val l'esforç, comença a dibuixar dubtes i vacil·lacions de tota mena.
Les directives europees no són prou populars, entès el concepte com conegudes i valorades. Alguns dels motius podrien ser que un cop dissenyades no acostumen a ser d'aplicació immediata. Algunes son inspiradores i altres son un marc prou general perquè cada país les assumeixi en part o legisli d'acord amb elles.

Una mica com la constitució, no la sabem de cap a peus però sabem que és allí i que actua com a marc de protecció. També és cert que quan és interpretada de forma restrictiva o a la baixa, ens trobem que la "mare" constitució esdevé un problema afegit.

Europa i l'euro esdevé un referent massa llunyà. Som europeus. Per tan les decisions no venen de Brussel·les i s'esvaeixen, estan present i voltant. No deixar-les arribar no és el mateix que ignorar les normatives que venen de Madrid. No és el mateix que fingí que no passa el que no tenim, ni reivindicar el que sabem que té un procés per justificar mancances del que ja tenim.

Tindre un horitzó com a catalans i anar-hi anant amb peticions de velocitat diferents, lluitant i reivindicant cada esglaó no sembla que sigui el mateix que l'oblit del marc europeu.

Si hi prestem més atenció de segur que veurem que Europa és una oportunitat i un dret. I no estem com per perdent massa d'oportunitats i drets.

Veiem Muntanyans i veurem que quasi que la darrera oportunitat està a Brussel·les, pendents d'una sentència. Si Europa reivindica les zones humides, de segur que la directiva ens ajudarà i marcarà un marc des d'on defendra millor les zones humides. Quan més siguem més traurem, o millor dit més avançarem.

Per si de cas, votem i prefigurem un parlament més progressista. Pel que pugui ser.

L'esport canvia amb la societat

L’administració pública ha d'incidir en les entitats esportives, escoles i associacions i entitats perquè puguin impulsar polítiques per promoure l’esportivitat social i "esportiva", la salut i la preservació del joc per sobre de confontacions de qualsevol tipus.

Per això cal que totes les diferents relitats de Torredembarra manifestin el compromís amb un projecte globalitzador de tots aquests objectius a nivell local.

A més d’aquest compromís, ha d'existir una voluntat que esdevingui tarannà i que permeti vetllar per abastar la societat que volem a Torredembarra.

Amb empresa o no, amb to economicista o de projecte social, amb ganes d'interactuar o pendents de poder fer-ho, cal una declaració prou clara per esdevenir referent.

La Unió Deportiva Torredembarra ho ha estat tot en l'esport a la vila. Però, com altres coses, ha tinguts uns anys a on el creixement i l'evolució de les realitats han malmés l'equilibri que tenia i no li ha donat prou temps per a reaccionar. Sembla que la Junta actual vol canviar la percepció i donar resposta. Bé, sempre està bé un canvi per a prendre més atenció i mida de les situacions.

Enmig d'això Torredembarra ha crescut. Cap novetat. Però hom es pregunta si tot i saber que hem crescut hem estat capaços de comprendre-ho i prendre'ns el temps per a preparar l'atenció de nou, la refundació del que calgui i la re-orientació del que ho demandi.

Una empresa municipal per a treballar a l'esport, serà sols un NIF si no incorpora un projecte prou àgil i respectuós per a no deixar a ningú fora, per a col.locar la sociabilitat dins dels capítols d'obligat compliment i esdevenir un referent d'assessoria, de recolzament i de tanteig de l'evolució torrenca en aquests temes.

No tractem l'història amb poc respecte, s'ho mereix sens dubte. Però la història arriba fins al darrer minut en cada cas. I fins i tot les constitucions més agosarades o estimades necessiten de reformes.

Atenció, respecte i projecte. I les "caixes" i "faixes" per altres històries, no pas per la nostre.

71 municipis presenten els seus projectes a la sisena convocatòria d'ajuts de la Llei de barris

Un total de 71 ajuntaments d'arreu de Catalunya han presentat 73 sol·licituds per a optar als ajuts que preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

La convocatòria d'enguany obre una nova etapa amb tres modalitats de subvenció. Així, s'han presentat 30 projectes per als ajuts d'intervenció integral, 41 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i dos a contractes de barri per a ciutats que ja han finalitzat les seves actuacions.

Un cop avaluats es concedirà una subvenció total de 99 MEUR que servirà per donar entrada a uns 25 nous projectes.

Amb aquesta convocatòria, la inversió pública total a través del programa de barris s'aproparà als 1.200 MEUR i s'arribarà a més de 100 barris. Es preveu resoldre-la el proper mes de juliol. La sisena convocatòria de la Llei de barris permetrà passar dels 92 als aproximadament 100 barris amb projectes ordinaris de regeneració integral en marxa.

El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s'afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris, uns 76,5 MEUR. Així, entre les sis convocatòries, s'arribarà a prop de 1.200 MEUR d'inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris.

Al Camp de Tarragona, s'hi han presentat Mont-Roig del Camp (Baix Camp), Calafell (Baix Penedès), Cunit (Baix Penedès), Reus (Baix Camp), La Selva del Camp (Baix Camp).

Paral·lelament, es reserven 30 MEUR per al nou programa 'Viles amb projectes', en el marc del qual s'impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d'aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris. Per tal d'assegurar que els projectes presentats per aquests petits municipis abasten un ampli ventall d'actuacions, seguint l'esperit de la Llei de barris, el pressupost mínim de cada projecte ha de ser d'un milió d'euros.

Es calcula que es podria donar cabuda a una quinzena d'aquests petits projectes en aquesta sisena convocatòria de la Llei. Opten a aquesta modalitat d'ajuts les sol·licituds de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Pont de Suert (Alta Ribagorça), Alp (Alt Pirineu), Sort (Pallars Sobirà), Agramunt (Urgell), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Les Borges Blanques (Garrigues), Juneda (Garrigues), Almacelles (Segrià), Pons (Noguera), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Premià de Dalt (Maresme), Figaró-Mointmany (Vallès Oriental), Martorelles (Vallès Oriental), Polinyà (Vallès Occidental), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i Falset (Priorat).

Uns pressupostos i un futur immediat i a mig termini

Un es pot sorprendre que davant les mateixes paraules, no s'entengui el mateix. Parlem dels pressupostos.

Quan un titlla d'improvisació, l'al·ludit hauria de contestar perquè no hi està d'acord. Si estan treballats? Cal explicar el perquè de cada cosa i de tot plegat.

Quan un titlla de manca de transparència, l'al·ludit hauria de contestar quin sistema empra per a donar pas a modificacions, a opinions i com les recull i de quina manera.

Quan un titlla de no poder interpretar la línia política a l'observar la distribució del pressupost, l'al·ludit hauria d'argumentar que motiva cada cosa i perquè l'ordre d'esforç econòmic és un i no un altre.

No comprendre el vot negatiu dels regidors que no tenen competències delegades, perquè la corresponsabilitat és una cosa prou clara encara que tingui nivells, tan sols és no entendre que un plenari és per a parlar públicament de les diferències, de les coincidències i de les decisions.

Quan hom repeteix que a Torredembarra no és pot fer allò o el de més enllà, políticament parlant, és perquè llegim poc i viatgem menys.

Tot i que les inversions son les que son, tot i que cal decidir si premem el fre o busquem benzina creditícia, cal poder explicar el que creiem aconseguir fen una cosa i no un altre i perquè optem per la benzina i no per la aturada.

La filosofia d'un pressupost existeix. Si no hi és, tan sols son reformes/obres d'un local a on no sabem encara que hi volem.

Està clar que una caserna és necessària, i una piscina que no sigui deficitària, i les accions per vertebrar aquesta Torredembarra a banda i banda de la línia del tren, i gestionar l'aigua i els residus, i revitalitzar l'enllumenat i els quadres de llum, i acabar com cal l'auditori i la sala polivalent, i el Cap, i la Sort, i la connectivitat amb el teixit comercial, i la promoció econòmica i turística... i més coses, sens dubte.

L'ordre dels factors si altera el producte. Hi ha filosofia. Cal explicar-la definint les prioritats i l'execució de la despesa. Deixem-nos de capítols i partides per un moment.

Com vol actuar l'ajuntament? Que necessita? Que pot fer? Fins a on pot arribar? Com millorar l'estructura productiva?. Què es pregunta l'Ajuntament i sobre que.

Siguem valents, parlem del que voldríem. Hi ha una pregunta “del librillo del maestrillo” que és tan senzilla com: Si tingués una quantitat no afectada per la deute ni subjecte a cap normativa, que és el que faria?

Abans del Fons Estatal d'Inversió Local, se li va fer a diferents alcaldes del Camp de Tarragona. Quan la resposta era una mena de no m'agraden les cartes al reis, no hi ha rés... fem el que es pot, ja ho tenim tot pensat. La sensació és que no anàvem tan bé com podríem.

No pots gestionar una corporació municipal que esdevé la forma més important d'evolucionar el teu poble sense tindre impressions, idees i comentaris suficients per somiar.

Cal somiar i ràpid. Si canviem l'enllumenat per estalviar energia i guanyar eficiència i forma part d'un projecte global de sostenibilitat, cal dir-ho clar i fort. Podem aprofitar la crisi pels detalls més petits però necessaris o per a no parar. Tot entenible, que no compartit necessàriament, si s'explica. Si optem per afavorir la seguretat amb una nova caserna, clar i fort. A on i quan i com, i perquè.

Tot és discutible, el que no ho és, és el fet de no entendre que discutir es una conversa a on es contraposen argument i opcions.

Va ser un plenari amb discurs polític, amb discrepàncies explicades, amb un to que s'apropa molt al que voldríem sentir sempre. Els vots dels regidors que estan per un projecte i els que ho estan per un altre. I dins els matisos de cada realitat.

Ens acostem a poder saber que faria cadascú si la responsabilitat final estigués definida diferent. Cal seguir treballant, uns i altres i tots i cadascú.

La Diputació de Girona vol crear una xarxa d'ajuntaments que programin teatre amateur

Idees?? Pencar??

Tania Tapia // ACN // 07.05.2009 15.37 h Ref. 489362

Girona (ACN).- La Diputació de Girona està impulsant la creació d'una xarxa d'ajuntaments que programin teatre amateur a les sales dels seus pobles. El projecte neix amb la intenció que, d'aquesta manera, el teatre no professional gironí es pugui veure arreu de les comarques i poder donar una major sortida a les companyies. La idea ha sorgit arran del Projecte T de foment del teatre amateur gironí de la Diputació, per tal que els espectacles seleccionats puguin, a banda de rebre els incentius del premi, actuar a diferents sales de teatre de municipis mitjans. Aquest dijous s'han donat a conèixer els guanyadors del projecte d'aquest any i són quatre companyies de Figueres, Palamós, Banyoles i Anglès.

El jurat, integrat per programadors i tècnics dels ajuntaments i dels teatres municipals, membres de l'ATCG i gent vinculada al teatre independent i professional, ha visionat un total de 29 obres, n'ha seleccionat deu i n'ha proposat quatre per a rebre incentius directes d'exhibició i ajuts de formació i de producció.Es tracta de 'La Senyora de Sade', de La Funcional Teatre, de Figueres; 'El casament dels petits burgesos', de La Gespa, de Palamós; 'El concert', del Cor de Teatre, de Banyoles i 'Variació sobre el Baró Rampant', de La Bambolina, d'Anglès. Aquestes companyies rebran ajuts directes de la Diputació per ajudar-los a millorar en la formació ja sigui en aspecte de direcció, interpretació o escenari i també fomentarà l'exhibició dels seus espectacles. El diputat de Cultura, Roger Zamora, ha explicat que també estan preparant una mostra pel juny perquè les quatre companyies puguin actuar juntes el mateix dia en una llarga sessió dedicada al teatre amateur gironí. La Diputació també vol crear un circuït de municipis que programis teatre amateur i ja ha estat en converses amb municipis com Figueres, Banyoles, Palamós, Sant Gregori, Vilobí d'Onyar, Celrà, Bescanó, Roses, Anglès, Ripoll, Palafrugell i Calonge per iniciar el projecte. Aquí hi tindrien cabuda, a banda de les quatre seleccionades finalment, les altres sis que no han passat la darrera barrera. Es tracta de les companyies, El Safareig Ditirambe de Salt, 7d'Làtex Teatre de Girona, Teatre Tnit 6 de Calonge, Teatre de Contacte de Maçanet, Teatre el Mirall de Blanes i Pocapuc Teatre de Banyoles. Zamorano ha dit que incentiven la contractació d'aquests espectacles subvencionant als ajuntaments part del cost de contractació de les companyies i que també s'estan plantejant fer un preu únic d'entrada a tots els municipis implicats. Les obres seleccionades però també gaudiran d'altres privilegis com la possibilitat d'actuar al FITAG i de fer intercanvis a l'estranger amb altres grups independents dins del marc del mateix festival. També podran participar en la Mostra de Teatre Amateur Gironí, rebre una beca de direcció professional o actuar a la Sala La Planeta de Girona dins la Mostra de Teatre Independent.

De tons, de retrets i d'ases n'hi ha a totes les cases

Setmana curiosa sens dubte.

Els vents de la impaciència i del comentari han sacsejat els racons més tranquils. No ha estat sorollós, sens dubte.

Fa dies que des de diferents fòrums, cafès i formacions polítiques es reclama lícitament que hi hagi debat. Un debat importantíssim. Qui som i a on anem?, Que fem i que podríem fer per la gent?, Son prou vermells uns i altres? Son utòpics i poc pràctics uns i altres? No ens estimaran mai, doncs que es fotin… alguns altres, Son o no son respectables? i així fins a l’extenuació.

Un no sap si son els nervis del gran repte de “filadors” o el cansament de parlar i parlar, justificant l’injustificable. Un no sap, tampoc, si les presses venen de veure com uns i altres es van reorganitzant. I compte, que no és un símil militar.

Parlem de la reorganització i el rearmament ideològic. Parlem, doncs de recuperar el que creu cadascú i expressar-ho fins a la taula escaient per a, per un cop i d’una vegada, quan es trobi una coincidència no es volatilitzi com fins ara.

I enmig del conreu de la calma més profitosa, accelerada. No som pas nosaltres… és aquell, o aquell altre o el de més enllà. Si que ens sap greu, però cal respectar les decisions d’un i l’altre.

“La gent no creu en la política” sentim per arreu. Però un lúcid pensador hi afegia “però vol creure… no ho oblidis”.

Cal deixar més clar que veiem i en que creiem cadascú. I fer la prova del nou, sumem les coincidències i a veure que queda pendent… potser traurem un programa per a varies legislatures.

I del que quedi ajornat, potser començarà un debat constant i clarivident per a tornar la política als que hi volen creure.

Potser si que cal reunir-se...

L'Ajuntament de Montblanc accepta que el pagament de l'IBI sigui fraccionat

L'equip de govern de l'Ajuntament de Montblanc ha acceptat la proposta formulada pel portaveu de CiU, Carles Carreras, i defensada per tots els grups municipals a l'oposició -Acord per Montblanc,Convergència i Unió i la f'IÇ- per facilitar que els montblanquins puguin pagar l'impost de béns inmóbles (IBI), de manera fraccionada, en dos terminis.

Tots els interessats a fraccionar el pagament ,de l'IBI hauran de realitzar la petició a les ofines de BASE de la Diputació de Tarragona abans del dia 15 de maig.

Això sí, l'únic requisit que es demana és que la persona que sol·liciti aquest fraccionament ha de tenir domiciliació bancària, ja que els pagaments es realitzaran a través de les entitats bancàries.

LA SEGONA REPÚBLICA A CATALUNYA (1931-1936)

Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia.
Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.
El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic. Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc). Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre.
Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable.

La cultura segueix pendent... de moment.

Ja fa, anava a dir massa anys... però sempre cal continuar, doncs anys i prou que des de diferents plataformes, centres d'estudi, associacions professionals etc demandem que l'administració vegi en la cultura un valor afegit constant, no pas una despesa relativa.

I el que val pel món local, val també pels diferents orgues d'administració de les diferents particions polítiques d'aquesta terra nostre, de vegades, tan poc cultural.

Vaig conèixer l'Angeles Gonzàlez Sinde recent estrenada la meravellosa "La Buena Estrella". No va tenir cap embut per a reconèixer que va ser el braç d'un ja molt delicat Jesús Franco. Que poc i va aportar i que va aprendre molt. Sincera.


Anys més tard, amb "La suerte dormida" es va emportar un Goya més que discutit com a directora debutant, de nou va acceptar que el cognom pesava força en aquest casos. Sincera, també.


Com a "Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España" ha desatés les peticions de treballar en una pedrera eficaç i en demanar que el treball cinematogràfic fruit de les col·laboracions amb les televisions no fossin programats de matinada.

Sobre Internet ja s'ha parlat molt. Potser té raó però no dona més alternatives, no afegeix cap argumentació per a fer de la xarxa una mostra creïble de cultura.

Ara Ministre, sincerament... si en aquests anys no s'ha fet més gran que el cognom... Houston... tenim un problema.

I per no abusar dels "tics" cinematogràfics i tot i que ningú és perfecte si no tornem a l'etapa Miró amb que teatre i premis anaven de la mà, a on el cinema va créixer i les biblioteques també, a on programar es premiava i moltes activitats viatjaven sense parar... seguirem preguntant-nos "El perquè de tot plegat".

Projectes al calaix per aprofitar l'avinentesa, una molt bona idea.

Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial

Ja fa temps que des del Consell de Sostenibilitat s'ha preguntat el per què de no acollir-se a aquest programa. Repeteixo, fa temps, més que el que hi ha nou equip de govern, per a ser justos.

Les respostes, ràpides i concises, eren que no ens hi podíem acollir. Bé, consultant la llista dels projectes aprovats l'any passat, com a mínim es poden tenir dubtes al respecte.

Les actuacions que s'hauran realitzat al Nucli Antic, en el seu conjunt, dibuixen actuacions que en la seva globalitat estan especialment contemplades pel Pla de barris.

Peatonalització, sala polivalent, clavegueram, línies elèctriques etc i si hagués pogut afegir l'escorxador, tractament de façanes, restauració portals, actuació global paisatge urbà de la zona, aparcaments alternatius i molts d'altres... que de segur ja esteu pensant.

A continuació podreu llegir la llista de projectes aprovats l'any passat i dos exemples de la descripció del programa presentat.

Convocatòria 2008. Projectes aprovats
Artesa de Segre. Nucli antic
Barcelona. La Barceloneta
Barcelona. Maresme-Besòs
Caldes de Montbui. Centre històric
Esparreguera. Barri El Mas d'en Gall
Esplugues de Llobregat. Barri de Can Vidalet
Figueres. Centre històric
L'Espluga de Francolí. Nucli històric
La Pobla de Lillet. Les Coromines
Mollet del Vallès. Barri de la Plana Lledó
Montcada i Reixac. Can Sant Joan
Òdena. Nucli urbà
Olesa de Montserrat. Nucli antic
Palafrugell. La Sauleda - carrer Ample
Roses. Nucli antic
Sant Cugat del Vallès. Les Planes
Sant Feliu de Codines. Nucli antic entre els torrents del Tura i l'Escletxa
Sant Joan Despí. Les Planes
Santa Coloma de Gramenet. Nucli antic
Terrassa. Barri de la Maurina
Tremp. Barri Vell i Eixample
Vic. Centre històric i la Calla

L'Espluga de Francolí. Nucli històric

Es tracta del nucli fundacional del municipi, sorgit al voltant d’un castell i damunt d’un turó. Està format per una trama de carrers medievals on es troba l’antic Call Jueu, el conjunt al voltant del Castell i el conjunt de l'Església Vella i l’Hospital.
Per a recuperar el Nucli Històric, el projecte planteja els següents objectius:

1.- Pal·liar la regressió urbanística
2.- Reviscolar la zona econòmicament
3.- Atendre les necessitats de la població més desfavorida
4.- Donar impuls al teixit associatiu i a la societat civil.

Les actuacions més importants són les relatives a la pavimentació i millora dels serveis del barri, la urbanització i arranjament del Freginal com a zona verda, els programes d’ajuts a la rehabilitació d'edificis, el programa de promoció local i turística, la museïtzació de la Fassina, recuperació de la torre del castell, oficina d’atenció ciutadana.

Pressupost: 3.911.510,38 euros.

Ajut aprovat: 1.955.755,19 euros.

Sant Joan Despí. Les Planes

El barri va néixer amb habitatges d’urbanització marginal i es va ampliar amb la construcció de polígons d’habitatge. Presenta problemes tant de tipus físic (amb espais residencials inadequats i espais públics inaccessibles per a la gent gran i persones amb problemes de mobilitat reduïda) com socioeconòmic (envelliment de la població i empobriment del teixit productiu).

El projecte pretén millorar la permeabilitat interna del barri, recuperant l’espai públic com a àmbit de relació; rehabilitar el parc immobiliari; crear nous equipaments; consolidar el teixit associatiu i promoure la participació ciutadana; i fomentar l’activitat econòmica i comercial.

Les actuacions més importants són la creació d’un casal per a gent gran en el sector del carrer de Sant Francesc de Sales, el Pla d’ajudes per a la instal·lació d’ascensors i el desenvolupament del programa per al benestar i cohesió social.

Pressupost: 10.407.424,64 euros

Ajut aprovat: 5.203.712,32 euros

Cafè o cantonada, reunió o comissió... però sempre projecte de futur.

Alguns estem amb les mans una mica encetades i brutes. Estem canviant les rodes a un vehicle necessari a Torredembarra.

Fins ara hem vist improvisació i fins i tot bones intencions. Però sempre o, quasi sempre per no polemitzar, poca preparació ideològica.

I no és ideologia sentir-se millor que la mitjana. La força son les idees i la sinceritat de coincidir i dir-ho quan faci falta. La feina més discreta fa falta. No ens confonguem en mirar cap a bandes més segures.

Torredembarra necessita una nova majoria al plenari municipal. Una majoria capaç de treballar plegada i amb visió de conjunt, Sense cuites i sense records que ens invalidin a uns i altres. I per això cal treballar en molts fronts. Alguns anem fem feina a on podem ser més efectius. Una feina que passa per no atendre les desconfiances. No atendre amb la generositat necessària perquè no sigui una cuita més.

Potser sigui un moment difícil per entendre que cal mirar més endavant. El dia a dia s'ha de millorar, sens dubte. Però caldrà el valor de parlar de programes i de plans d'aplicació. El valor de veure el millor de cada proposta i no adjudicar a ningú més intencions que les que declari o es puguin provar.

Caldrà parlar de Torredembarra. De tota i de tots i cadascuns dels seus habitants. Si tornem a fer l'error de veure a veïns com a prescindibles no arribarem a arreglar rés. Fem faltar tots. I si no calia recordar-ho que ningú s'ho prengui com un retret.

Alguns estem acostumats a treballar a prop amb la mateixa eficàcia o més que a dintre. Ens caldrà feina i valentia. Doncs sembla que d'ací a dos anys la "patata" serà calenta i tova, difícil de portar. Caldrà més d'una mà estesa perquè no s'estavelli al terra.

Cada cop que passem d'una idea, proposta o comentari positiu, indefectiblement som corresponsables. I això no és dolent si ens apropa i ens permet canviar el signe de les coses.

Comencem al Plenari, millorem el missatge i el contrast. Anem explicant el que faríem diferent i el perquè. I quan estiguem d'acord, doncs diguem-ho també. Torredembarra ho necessita.

Assemblea al Sinibal i cafè de futur

Aquest dissabte s'ha celebrat l'assemblea de socis del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

Plàcida reunió a on s'ha recordat amb simpatia tota la llista d'activitats, l'augment de socis, les noves seccions i, amb serenor, els plans de futur.

Cal més investigació. Cal més relació amb els altres centres i difondre més enllà els treballs, nombrosos sens dubte, que cada any tira endavant el Centre. Obrir-nos a la joventut i al món de la Rovira Virgili.

Pas a pas, lletra a lletra, seguir fent de Centre d'Estudis. Sovint Sinibald fa el que no es fa i té a veure amb la cultura. Potser serà el moment d'obrir una secció de pensament.

Si la gestió cultural és tutelar festes, trobades i exposicions. Important, sens dubte. Algú haurà d'agafar la responsabilitat de dibuixar el plànol i els mecanismes per a esperonar la cultura a Torredembarra.

A on, millor, per estudiar que és la Cultura i que necessita per créxer què a un Centre d'Estudis? Ara que proliferen els cafès tertúlia, els cafès filosòfics, fins i tot els cafès polítics... potser haurem de prendre més cafè al Centre. Distesament, amb ganes de pensar, de compartir i d'observar.

Això si, que es prengui bona nota. Pot ser el llibre de l'any.

Acusen el govern de la Torre d'afavorir l'empresa que farà el pàrquing Filadors El PSC diu que la perdedora del concurs hi pot recórrer en contra i f

http://www.elpunt.cat/

Inici complicat per a les obres de l'únic projecte que Torredembarra finançarà amb el fons estatal d'inversió local, el pàrquing subterrani de Filadors.

El ple va aprovar ahir, amb els vots a favor del govern (CiU, l'Agrupació, PP, GIT i una edil no adscrita), l'adjudicació dels treballs a l'empresa Teyco, però ho va fer enmig d'acusacions del principal partit de l'oposició, el PSC, que considera que el concurs ha estat «dirigit» per afavorir la companyia guanyadora.

La formació va alertar que l'altra candidata pot recórrer als jutjats contra la decisió, fet que podria endarrerir l'execució d'una obra ja prou ajustada pel que fa als terminis marcats per l'Estat. Tant l'oposició com l'equip de govern van coincidir ahir a assenyalar que les obres del primer pàrquing subterrani torrenc comencen «amb mal peu».

El PSC, que juntament amb la resta de grups de l'oposició (ERC I ABG) ja va advertir al gener que seria difícil completar l'obra en el termini de menys d'un any fixat per al fons estatal, ahir va denunciar una complicació afegida: la possibilitat que el concurs d'adjudicació acabi impugnat als jutjats per l'empresa que ha quedat en segon lloc, Vías y Construcciones. La causa seria la interpretació que finalment ha fet la mesa de contractació d'una clàusula que marcava, en cas que es contractés el personal de l'obra a través de la borsa de treball municipal, una puntuació extra de quinze punts, suma que ha estat clau perquè Teyco sigui la guanyadora.

Segons va explicar la regidora socialista, Susanna Navarro, dos informes jurídics (un intern i un altre extern) interpreten que aquests punts s'haurien d'aplicar a qualsevol companyia que contracti tot el personal a través d'aquesta via, condició que complien les dues candidates i que, en aplicar-se així, hauria significat que Vías y Construcciones hagués guanyat el concurs. Tècnics en contra Per aquest mateix motiu, l'adjudicació acordada per la mesa de contractació ja es va fer amb el vot en contra dels tres representants del personal tècnic municipal a la mesa: l'arquitecte, el secretari i la tresorera municipal (els dos primers fins i tot han incorporat a l'expedient un vot particular en contra), però va poder prosperar gràcies al vot de qualitat de l'alcalde, Daniel Masagué.

El portaveu del PSC, Enric Grangel, va afegir que el plec de clàusules que ha regit el concurs ja era «massa excloent» i que «feia la sensació que era un concurs dirigit».

L'alcalde, però, va interpretar d'una manera diferent els dos informes jurídics citats pel PSC. «És una qüestió d'apreciació, i seguint l'esperit del fons estatal, penso que havia de puntuar més l'empresa que contractés més personal local», va afirmar Masagué en referència a les quaranta persones a què la companyia guanyadora es compromet a donar feina, contra les vuit de l'altra candidata. L'alcalde torrenc va lamentar també que els vots particulars «acabin donant peu a un recurs» de la perdedora, opció que va considerar possible, i va acusar els socialistes de voler «posar pals a les rodes» en el projecte.

La polèmica entre el PSC i l'equip de govern va esquitxar també l'arquitecte contractat pel consistori per dirigir les obres de l'aparcament. Grangel va assenyalar que el tècnic havia treballat per a la companyia guanyadora del concurs, aspecte que l'alcalde va negar fent ús d'una declaració jurada de l'arquitecte, tot i que sí que se'l va apartar de la mesa de contractació després que un informe del secretari va assenyalar aquesta possible incompatibilitat.

L'adjudicació de les obres del pàrquing Filadors, a banda del vot contrari del PSC, també va tenir l'oposició d'ERC, que es va manifestar en contra de les bases de la licitació, mentre que ABG es va abstenir.

Les comunitats autònomes podran decidir les festes del foc excloses de la directiva europea

Fotografia del blog del Ball de diables de Torredembarra

La comissió de Cultura ha aprovat aquest dimecres una iniciativa d'ERC per tal que els diferents territoris puguin decidir quines festes del foc no es podran veure afectades per la directiva de pirotècnia de la Unió Europea que l'Estat ha de transposar.

PSOE i ERC han pactat aquesta proposició no de Llei que també assegura que les comunitats autònomes podran establir un pla formatiu per manipular el material pirotècnic. En la defensa de la proposta, el diputat d'ERC, Joan Tardà ha recordat que hi va haver plena coincidència de les demandes del territori amb el que preveu el govern espanyol.

Segons el text pactat entre ERC i el PSOE, el Congrés insta el govern espanyol a que les comunitats autònomes puguin 'establir les festes i activitats que han de ser considerades activitats religioses, culturals i tradicionals' pròpies així com altres festes d'especial rellevància com les revetlles de Sant Joan. Els territoris també podran establir un pla formatiu per manipular els productes pirotècnics.

El diputat republicà, Joan Tarda, ha recordat que el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián es va comprometre a 'resoldre l'equació de manera dirigent' per fer compatible la transposició amb les festes populars lligades al foc i a la pirotècnia. Hi va haver coincidències amb els diferents punts de vist, ha explicat Tardà, assegurant que el ministre 'no va renegar de cap de les demandes'.

En definitiva, Tardà ha dit que el van 'veure molt posat' en aquest tema i els 'va donar seguretat i garanties'. A partir d'ara, el que cal fer és 'seguir atents' perquè 'res descarrili'. Per la seva banda, la diputada del PSOE, María Gracía Muñoz, creu que la base d'una transposició sense conflictes és que es respectin les competències de les comunitats autònomes i l'Estat. Muñoz ha reiterat el suport a les manifestacions culturals festives amb ús de pirotècnia.

CiU a través de la seva diputada, Montserrat Surroca, ha defensat plenament aquesta iniciativa perquè no es 'provoquin distorsions' a la festa i davant l'alarma dels grups que realitzen activitats populars.

Es crea una xarxa pública de teatres, auditoris i equipaments escènics de tot Catalunya

El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, una xarxa que integra teatres i auditoris de tot el territori que permetrà distribuir homogèniament l'oferta pública de les activitats escèniques i musicals.

Aquesta iniciativa evitarà la concentració majoritària d'espectacles i equipaments a Barcelona, evitarà duplicitats en les programacions públiques i permetrà racionalitzar i coordinar els recursos econòmics que es destinen a les arts escèniques i musicals.

La iniciativa, aprovada per Decret, la formen els centres participats per la Generalitat, tot i que també s'hi poden adherir voluntàriament els equipaments dels ens locals.