Una bona experiència…

Tot i què sovint estic tant desanimat com molts d’altres per a no dir qualsevol altre, de vegades veig algun detall o, fins i tot, algun a cosa que m’anima i em fa reprendre la força, afluixar el desànim i seguir endavant. Compte que dic endavant com a sentit contrari a enrera, no com a símil d’èxit, o ascensió, o apropament a la meta. Rés d’això. 

Avui me regalat una hora de platja. No mi veureu gaire, però avui quadraven les coses i cap allà hi anat. Un cop gaudit de nou el llangardaix de la façana de Cal Frei, el local del GEPEC, he giravoltat cap a la sorra esquerrana respecte al Club marítim. Manies, sembla que hi hagi menys gent.

No molts metres enllà hi havia un grup de gent. Destacaven dues coses, una americana i pantaló a conjunt i una enorme dutxa allunyada dels punts habitual.

El tratje envoltava al Pere Font que assistia a la prova. Ja podrà defensar amb més vehemència l’altre destacat.

Ella, la dutxa, tota verda i altiva plovia aigua sobre un afanyat senyor que alhora la posava a punt. He anat deduint, no anava sol, que l’aigua havia de ser de mar. El nivell freàtic no és gaire avall i era la única explicació enraonada, Podia ser un altre invent de portar aigua a on no toca, però avui no, avui era una idea nova i fresca.

Un prototip ens ensenyava el senzill que era instal•lar un émbolo per absorbir l’aigua de mar que trobem a un metre més avall i llençar-la per l’extrem amb carxofa de dutxa.

Entranyable, fins i tot no m’ha fet rés de provar-la i comprovar la feina que feia sense contaminar ni malversar energia de cap tipus, ni molt menys aigua tractada. La mar i la mà, s’estrenyen per moure l’èmbol i aportar frescor molt a prop de l’aigua, una esbaldida per marxar o una refrescada pels menys banyistes.

Deliciós, una bona idea... i a Torredembarra!! Qui pot desitjar rés més en un dijous qualsevol.

L'Ajuntament de Tarragona destina 12.600 euros a fer un bust del president Mas

La partida, en què CiU s'ha abstingut, s'ha aprovat amb el suport del PSC i del PP


Divendres, 22 de juny del 2012 - 21:54h.

RAFAEL MORALES / Tarragona

L'Ajuntament de Tarragona gastarà 12.600 euros per fer un bust del president de la Generalitat, Artur Mas, que presidirà el saló de plens del consistori. La sessió plenària celebrada aquest divendres ha aprovat una modificació de crèdit pressupostari, en què s'inclou la partida per al bust. El punt s'ha aprovat amb els vots favorables del PSC i el PP, mentre que ICV ha votat en contra i CiU s'ha abstingut.

La col•locació del bust del president de la Generalitat sota el retrat del Rei que presideix el saló de plens de Tarragona és una tradició a la ciutat des de la constitució dels ajuntaments democràtics. "Sabem que sempre hem tingut els bustos dels presidents de la Generalitat, des de Tarradellas fins a Montilla però, tenint en compte com està la situació econòmica de l'ajuntament, crec que el president Mas entendria que ara no és el moment de gastar-se els diners en això", ha argumentat la portaveu d'ICV, Arga Sentís.

"És una tradició que no volem trencar", ha explicat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), per justificar la modificació pressupostària, inclosa en un expedient on també havia partides per a altres iniciatives.

"El discurs que vostè utilitza és perillós perquè, si ens posem així, tot pot ser irrellevant", ha respost l'alcalde a Sentís, que ha estat l'única regidora que s'ha referit a l'assumpte.

Un portaveu del grup municipal de CiU ha aclarit que la seva abstenció respon al fet que "el punt incloïa altres coses". Malgrat això, ha coincidit amb Sentís que no és el millor moment per destinar diners a aquest tipus d'iniciatives. CiU ha precisat que "farem tot el que estigui al nostre abast perquè no sigui una cosa prioritària" de l'equip de Govern socialista --que està en minoria--, i ha afegit que "el president ho entendrà perfectament".

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ajuntament-tarragona-destina-12600-euros-bust-president-mas-1961962

L’horitzó és a la cantonada

Ara que l’ensurt de Grècia torna a tenir dimensions enormes i no catastròfiques, que el president Hollande ha abastat una majoria molt significativa i que, per fi, parlem de pacte de creixement enlloc de retalls maldestres… proposo parlar de les terres del Gaià.

De segur que més d’un de vosaltres pensarà que ara no toca, que hi ha temes més importants o de més abast etc. Segurament teniu raó.

El pacte fiscal, per exemple, no és més urgent que anivellar i salvar l’estat de benestar. Però no s’entendria que cerquéssim solucions sense entrar a fons en els temes ajornats que ens afebleixen i aboquen a gestionar malament. La solidaritat espanyola ha de tenir varies constants: Aportar recursos i participar en les decisions, rebre solidaritat en un mateix termini en que caldrà fer front a reformes i principis que vagin fent menys necessàries aquestes aportacions, entre d’altres.

Però avui, com us deia vull parlar de les Terres del Gaià. Una possible unitat social, demogràfica, econòmica, geogràfica que pot i ha d’esdevenir una nova manera de gestionar el territori i als seus habitants. Units al voltant d’una conca hidrogràfica, podem explorar la proximitat i les sinergies fins a construir una nova manera de funcionar i de ser, d’una vegada per totes, sostenibles.

Ser sostenible, és no voler pa per avui i gana per demà. Dit d’un altre manera, no contraure compromisos que comportin unes despeses de manteniment que ens ofeguin més endavant. No construir rés que generi tants residus que l’augment del benestar sigui baldí.

Una conca d’un riu renascut pot ser un espai a on treballar per aquesta nova societat post-crisi que ens cal construir. Proximitat dels camps, del cultiu, de la indústria, de l’artesania, dels serveis, de la cultura per preservar el nostre patrimoni. El nostre, a nosaltres.

És clar que no podem ser autosuficients, però si tots i tothom comencem a consumir productes de proximitat col·laborarem per a no transportar indiscriminadament productes d'arreu a arreu. Tornarem a saber quan una fruita o verdura és de temporada i farem possible que la contaminació i el sobrecost no arribin a casa nostre pel marge comercial d’uns pocs.

Un mercat comarcal és una solució. Compte que no parlo només de parades i de venda, parlo d’expositors i de política informativa, parlo de treballar per sembrar un sentiment de col·lectiu i de responsabilitat. Parlo d’interdependència i d’aportacions. Tu t’especialitzes en una cosa i jo en una altre. No cal tenir mini espais industrial cadascú, i si podem tenir una balança comuna. Revolucionari? Potser. Tant sols cal tenir una nova fornada de gestors que vulguin entendre’s.

Si no sabem tenir compte d'un espai que veiem i que té un sentit al voltant d’un riu, com podrem interactuar amb un continent que ha d’esdevenir la solució als problemes conjunturals.

Uns problemes que de moment estan omplint les butxaques de sempre, d’aquells que guanyen quan sembla que anem bé i tornant a guanyar quan sembla que ens salven.

Consulta popular a l’empara de la Llei 4/2010 17/03/2012 en defensa dels drets socials.

Benvolgut/a,

Com ja saps, els dos principals sindicats del nostre país -UGT i CC.OO- ens van plantejar fa un temps la possibilitat de celebrar una consulta popular a l’empara de la Llei 4/2010 de 17 de març de 2010 en defensa dels drets socials.

En aquest sentit, vull informar-te que ahir (4 de juny) vaig traslladar la proposta de donar recolzament a aquesta iniciativa al Secretariat del PSC i que aquest va aprovar per unanimitat posar a disposició dels dos sindicats proposants els vots del nostre grup parlamentari per permetre que aquesta consulta pugui tirar endavant.

La setmana vinent mantindré una reunió amb els Secretaris Generals d’UGT i CC.OO per tal de posar fil a l’agulla a aquest procés que tot just comencem i que, sens dubte, necessitarà de la teva participació.

Tot esperant la teva col•laboració i que la informació sigui del teu interès, rep una forta abraçada.

Pere Navarro i Morera

Primer Secretari del PSC

Autoestima… De Viquipèdia

No li cal afegir rés més...

L'autoestima és l'apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva. Es comença a formar als 5-6 anys i va afermant-se amb el creixement.

Components de l'autoestima

Les persones amb una bona autoestima acostumen a presentar aquestes característiques:

• confiança en les seves capacitats• bon concepte d'elles mateixes

• sentit de pertinença a un grup, relacions socials

• atribució correcta de responsabilitats

• assertivitat i optimisme

• capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de control

• interpretació acurada dels missatges aliens

• sentiment d'ésser estimat

• autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat

• autoestima: Bona opinió o respecte que un té de si mateix

Efectes de l'autoestima

Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a més a més, es projecta cap a l'exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada. Sovint es cerca pal•liar la baixa autoestima a través de la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situació.

Una autoestima saludable, per contra, és un factor protector contra el fracàs escolar, la depressió i el sentiment de solitud. El seu excés porta a l'orgull, el narcisisme o l'hibris clàssica.