Les noticies corren tan a Torredembarra que, molt sovint, no ens parem a observar si es contradiuen amb algunes anteriors. Tampoc mirem si són volàtils i que beneficien a algun tercer. Ni tan sols si surten de l’enuig puntual o de la frustració latent, sorda i devoradora de no comprendre, que no entendre, la realitat.
Parlem sovint de les mancances de les grans ciutats. I allí, no tan com creiem, parlen dels problemes de viure en una vila més petita. Una de les diferencies i alhora coincidències són els prejudicis.
En una ciutat, també hi ha proximitat. Amb una equació diferent però reflexant també les distancies curtes com en una vila com Torredembarra. També, per exemple, a la gran Barcelona es coincideix amb la mateixa gent en els diferents fòrums de participació. Potser no sempre siguin les mateixes cares, però sempre és el mateix perfil.
Poder endevinar els camins de participació amb més facilitat en un poble o vila, pot comportar la temptació d’oblidar els principis bàsics. Una societat és un entramat de vides i necessitats, d’oferiments i de vocacions, de bona i mala gent, d’infants, d’adults i de gent gran, de petites col·lisions entre les formes de ser, algues faciliten les amistats, les altres les rancúnies.
En un lloc o en un altre, cal ser curós, honrat i treballador. Les aportacions de cadascú fan una societat rica. Els prejudicis de cadascú la fan feble i malcarada. No són equiparables les males interpretacions amb les accions de desinformar o malferir. Opinions en tenim tots, però ens cal tenir també els ulls ben oberts per a seguir formant-les i actualitzant-les fins acostar-les a la veritat. I en cas de dubte la presumpció d’innocència és una bona política.
Néixer a Barcelona no pot ser un handicap, no estimar Torredembarra, sí. Voler participar no ha de ser sospitós, menystenir les estructures ancestrals, sí. Per haver nascut a La Torre no es té més raó, però tampoc implica no saber com funciona la resta de la societat. Seria un estirabot mesquí i d’una miopia extrema.
Parlar de fratricides per anular voluntats és una calumnia. Fer córrer amb mala fe rumors o possibilitats és una irresponsabilitat. Ignorar les majories que treballen i tenen la prudència com a norma és una pràctica que sols porta a la derrota. Personal o col·lectiva.
A força de compartir comentaris hem desdibuixat el mapa social torrenc. No pas tot, és veritat. Però sí aquell que representa els veïns i veïnes que estan disposats a formar part de llistes sota sigles i programes per oferir a la resta de convilatans projectes per avançar.
És més còmode, de vegades, parlar de noms i no d’idees. No mullar-se i refugiar-se en la desídia, en el “jo ja tu deia”, en el “tots són iguals”, en el “que amaguen” o en el que “busquen”.
Les formacions polítiques de Torredembarra estan en la “picota” dels comentaris. Enquestes i vaticinis voltant per arreu. Papers pocs. Podrien demostrar que les enquestes no deien el que es diu i que no entendre’s és un problema de noms i no d’idees.
A força de saber que si el riu sona, és que aigua porta, hem après a copiar el soroll de la fressa per a fer creure que el capdal està recuperat. I el Gaià, ara per ara, té problemes i projectes, però gaire aigua, encara no.
