dimecres, 26 de novembre del 2008

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ERC PER A LA RETIRADA DEL RETRAT DE FELIP V DEL SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA




El 14 de juliol de 1713, les tropes borbòniques van entrar a la ciutat de Tarragona, acabant-se així la guerra de Successió. Aquesta entrada es va fer sense resistència militar, ja que l’1 de juliol del mateix any, els comuns de Tarragona així ho van acordar amb l’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives que tenia la ciutat com a part integrant d’una Catalunya amb lleis i constitució pròpia.

Tot i així, el juliol de 1713, Barcelona va enviar una tropa de mil homes amb Rafael Nebot al capdavant, per impedir que la ciutat es rendís. Aquest ajut fou contrarestat per les tropes borbòniques del Regimiento Numancia, del qual, el llibre que recull la seva història, i la pàgina web que té a la xarxa, asseguren, en l’apartat de la Guerra de la Successió, que “el Regimiento acometió valientemente a los Migueletes espada en mano, pasando a degüello a la mayor parte y cogiendo prisioneros a seiscientos insurrectos”. En un altre apartat, aquest regiment se sent orgullós de “ser el terror de los catalanes, a quienes persiguió a muerte”. Paraules i fets que posen en evidència la sort que va seguir a les ciutats i a la població que queia en mans borbòniques.

L’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives de la ciutat, tal com desitjaven els comuns de Tarragona, es va truncar des del primer moment perquè van topar amb l’actitud rancuniosa de Felip V envers els seus contrincants i, en primer lloc, van fer desaparèixer pràcticament la Universitas Tarraconensis.

En segon lloc, la imposició de les demandes militars de les tropes borbòniqeus per finançar els allotjaments i la continuació de la guerra van exigir l’esforç de tots els ciutadans i va esdevenir un continu impost “terrorista”, que va acabar amb la malmesa economia municipal. Es calcula que, des del juliol de 1713 fins al final de la guerra, el 1714, la despesa municipal per allotjament de les tropes borbòniques i l’impost de guerra va representar un augment de la despesa pública del 400 o 500%. Quan es va acabar aquest esforç, es va imposar el cadastre com a mesura de càrrega contributiva que gravava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis de comerç i la indústria. Això sí, excusant la noblesa i el clergat, que no l’havien de pagar.

En tercer lloc, la imposició del castellà com a llengua oficial, culminava el procés d’uniformitat per la vida del càstig, tot i que el castellà era pràcticament desconegut pels catalans i pels tarragonins. Els corregidors l’aplicaven a les escoles i jutjats.

Com es pot veure, Tarragona ni va conservar ni va mantenir les prerrogatives, i, fins i tot, podem afirmar que encara avui el càstig que durant el segle XVIII ens van infringir continua vigent, per viu, perquè volem continuar sent i sentim que som un poble: la universitat, el català i el dèficit fiscal.

El 295è aniversari de l’entrada de les tropes de Felip V a la nostra ciutat, i tenint en compte les obres que es duran a terme amb l’objectiu de remodelar el Saló de Plens de la nostra ciutat, el consell plenari,

ACORDA,

La retirada del retrat de Felip V del Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona en el marc del projecte de reforma que es preveu dur-hi a terme i que es busqui una ubicació alternativa per a la seva conservació.

dijous, 20 de novembre del 2008

El perfil de l'horitzó econòmic




Fa poc sentíem diversos estudiosos, em nego a dir-los teòrics pel que implica de que “que sabran ells de la vida real?, que per posar en pràctica plans de dinamització calia tenir clar el perfil de l'horitzó econòmic de cada indret a on cal actuar.


Dit així, tan sols, sembla cert allò de “vaja una nova teoria: que sabran ells de la vida real?”.

Però el veritable interessant va ser l'explicació del concepte. Quan pensem en una població o en una àrea, quins elements recordem com a font de riquesa? Quines empreses o activitats ocupen a la gent? A on treballa la gent? A on van a buscar feina els joves que deixen els estudis? A on van a buscar els joves llicenciats?


Totes aquestes respostes dibuixen un horitzó econòmic.


Un pensa en Torredembarra i el primer que se li acut és que costa respondrà aquestes preguntes. Quin perfil d'horitzó econòmic tenim?


De segur que seria bo respondre aquesta pregunta abans de rés.


El IES Ramon de la Torre fa un gran esforç en ofertes a mida i reglada de formació professional. El gran problema és fer-ho saber. Com quasi bé sempre, tenim una idea i tardem molt a renovar-la. La formació professional i les ofertes a mida incideixen directament sobre la competitivitat.


Si demanem als nostres comerciants, industrials i polítics que treballin en les millors direccions, ens cal estudiar i donar bona informació sobre aquestes coordenades.


La iniciativa des de l'ajuntament de constituir una mesa des d'on treballar en aquest sentit és un pas més en la bona direcció. Ara cal aportar-hi idees i informació de la bona per avançar.


La regidoria de promoció econòmica enceta bé la feina. Promoure no és necessàriament construir elements de referència, tot i que també. Promoure no és tan sols fer “fressa” per atraure visitants, tot i que també. Promoure és incentivar les activitats i les energies cap a l'eficiència i la productivitat.


Per altre banda,


El Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció a la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Torredembarra que consisteix en un Pla d’Ocupació denominat Accions de Suport al Programa de Dinamització Laboral.


Els objectius son valorar si el Programa de Dinamització Laboral té projecció com a un futur Servei Municipal més estable.. Crear un servei estable d’ocupació al municipi. Fomentar l’ocupació i establir xarxes de comunicació entre les empreses locals i el servei d’ocupació. Donar suport als veïns del municipi, en especial, als col·lectius amb majors dificultats d’inserció per a la recerca activa de feina i assessorar-lo per a millorar la seva qualificació professional.


Així des de el 19 de novembre fins el 18 de maig gràcies a aquesta subvenció aquest programa podrà disposarà d’un Auxiliar tècnic de suport al Programa de Dinamització Laboral donant un servei horari més ampli.


Aquest Auxiliar tècnic desenvoluparà tres tipus d’actuacions:




  1. Complimentar l’atenció a l’usuari i dinamitzar l’espai del Club de Feina, mentre la Coordinadora del Projecte realitza les entrevistes.



  2. Donar suport a la Coordinadora en l’intermediació amb empreses.



  3. Desenvolupar tallers d’inserció. Aquests tallers serien :
    “Com fer un currículum?”
    “Com presentar-se a una entrevista?”
    “Com fer recerca de feina?”


A veure si entre tots serem capaços de veure el perfil de l'horitzó econòmic de La Torre, ens fa prou falta.

dimarts, 18 de novembre del 2008

El centre empresarial de Pineda de Mar obre amb serveis municipals i una allau de peticions pel viver d'empreses



Pineda de Mar vol ser la capital econòmica de l'Alt Maresme. El centre empresarial Innova, que es va començar a construir l'any 2006, és el que haurà de capitalitzar la tasca. L'edifici ja està equipat i aquest dimarts ha començat a donar servei la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. En les pròximes setmanes s'aniran completant la resta d'espais de l'Innova, com el viver d'empreses. L'alcalde pinedenc, Xavier Amor, ha explicat que abans de començar a fer-ne promoció, l'Ajuntament ja ha rebut més d'una vintena de sol·licituds per a només sis espais. Amor espera que el centre empresarial esdevingui un espai de trobada que ajudi a enfortir l'economia local.


El centre empresarial Innova de Pineda de Mar allotjarà els serveis d'ocupació i formació de l'Alt Maresme, com un viver d'empreses, un centre de formació i ocupació o l'oficina de treball que la Generalitat té en aquesta zona de la comarca. En el cas del viver d'empreses ja s'han rebut 24 sol·licituds abans de fer-ne promoció, tot i que només hi ha sis espais habilitats.

Aquesta forta demanda, segons ha explicat l'alcalde, ha obligat l'Ajuntament a crear un nou servei de domiciliació empresarial. Aquells empresaris que no necessitin un espai físic per treballar podran anar a l'Innova a fer les trucades que necessitin i disposaran d'una bústia on rebran la correspondència, a més de poder gaudir dels espais comuns.

La regidoria de Promoció Econòmica, que ja s'hi ha traslladat, ha estrenat aquest dimarts l'auditori de l'edifici per presentar una campanya per potenciar el comerç local. L'Ajuntament vol convèncer els veïns que no cal marxar fora de Pineda de Mar per fer les compres de Nadal. Els més de 400 comerços que hi ha al municipi, diuen, són prou competitius. A més, es faran tallers d'aparadors i paqueteria als botiguers.

El PSC de Girona veu amb bons ulls crear un Parc Agrari als arrossars de Pals i el corredor de l'Escala



L'executiva del PSC a les comarques gironines veu amb bons ulls que es creï un Parc Agrari per als arrossars de Pals (Baix Empordà) i el corredor biològic de l'Escala (Alt Empordà), dos espais inclosos dins el projecte de Parc Natural del Montgrí que han aixecat nombroses crítiques des del territori. L'executiva afirma que és 'temerari' que s'afirmi que l'àmbit inclòs al projecte –en fase d'exposició pública- no es reduirà i que, a més, es pot ampliar. A més, en referència als espais d'interès agrari, el PSC indica que les figures de protecció urbanístiques actuals 'són suficients' per preservar aquests àmbits.


L'executiva de la Federació de Girona del PSC s'ha reunit aquest dilluns a la tarda per tractar diferents temes d'actualitat a la demarcació. Sobre la taula hi havia punts com la repercussió de la crisi al territori, la inseguretat ciutadana o la delimitació del futur Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.


En referència al nou parc, els socialistes gironines consideren que 'és precipitat' que s'afirmi que els límits inclosos al projecte no es reduiran i que, potser, es poden arribar a ampliar. Qualifiquen 'd'agosarament temerari' aquest posicionament, i recorden que el projecte es troba en exposició pública.


Per això, el PSC de les comarques de Girona es posa al costat del sindicat Unió de Pagesos en la seva defensa de la preservació de l'activitat agrària. I, en referència als arrossars del Baix Ter i al connector biològic de l'Escala, afirmen que no 'veurien amb mals ulls' que s'optés per la fórmula de preservació que proporciona la figura del Parc Agrari, 'abans que l'ampliació del Parc Natural'.
En aquest sentit, els socialistes creuen 'que les figures de protecció existents des del camp urbanístic són suficients per preservar els espais d'especial interès agrari'.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Què passa a Torredembarra?





El que passa i el que es fa, sovint no és el mateix. Però moltes més vegades, és exactament el que és.


Quan un dialoga i expressa una idea, potser a arreu... però ara parlem de La Torre, quasi bé sempre ha de sentir: Bé, però això no és tot.. o bé : Ja, però tu no saps que... o també: Si tu sabessis... per no dir: No portes massa temps ací com per saber que.


I totes aquestes possibilitats davant que la idea no sigui massa absurda o fora de tes. Si plantegéssim una nova proposta massa agosarada, ja les variables comencen a ser metafísiques.
Caldria un punt zero. Tan ample com es desitgi. Tan ample com una línia transversal que no marques un abans i un després, però si que indiqués la direcció.


Cal rearmar-se ideològicament i afrontar la responsabilitat de viure en societat i de viure a La Torre, en concret.


A Torredembarra s'hi fan coses. A Torredembarra passen coses. Quan et mous per la comarca trobes gent de Torredembarra. Quan necessites alguna cosa, quasi be sempre, ho trobes a La Torre.


I doncs, que passa?


Potser no pas massa cosa. Que no aconseguim sentir-nos reflectits? En que i a on. Massa possibilitats. Les festes? Estan millorant, sigui quin sigui l'èxit de la orquestra “X” o l'obra de Teatre “Z”. Milloren com a concepció del que cal oferir, ara ens toca trobar la justa mida.


La participació no sempre s'entén. O! És que vaig anar a una reunió i la gent desbarrava! O parlen sense saber! O que hi ha de dir aquell o l'altre si ( i qualsevol valoració a la baixa)!


La participació té una doble direcció. D'entrada potser és el camí per assolir informació de la bona. D'aquella que està resumida sense perdre massa detall i que ve directament d'aquell o aquells o que la generen o que han d'administrar la seva execució.


La segona direcció és justament que aquells que generen o que han d'administrar la seva execució, ja parlem d'activitats, prenguin note i facin l'exercici d'assumir o de corregir els graus necessaris perquè la ruta sigui més majoritària o com a mínim més representativa.


Creem amb decisió els fòrums, comissions, actes oberts i qualsevol altre oportunitat de saber de i de donara conèixer el què... encara que sigui per saber que passa a Torredembarra i, també prou important, que passa pel cap als torrencs.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Pressupostos ve de pressuposar




Una política de pressupostos hauria de ser un possicionament respecte a proporcions de despesa i d'inversió. Concretament, en que cal treballar més i en què cal mantenir, en què cal redreçar i en què canviar del tot.


Una família fa debats de pressupostos. Si pintem les habitacions dels nens... doncs anirem de vacances més a prop. Si els nens han d'anar a la universitat, doncs el més segur és que a força d'aprop ens quedem a casa.


Redescobrim el bricolatge per estalviar. Tot i que sovint ens surti més car si no estem a l'aguait. Però sempre tenim opcions com anar a buscar-ho, muntar-ho a casa o sempre... sempre el buscar, comparar i decidir.


Els pressupostos com a filosofia no son gaire diferents. Si la família té un percentatge d'ingressos que depenen de les comissions, doncs no assumeixen els riscos dels que treballen a llocs de més solidesa econòmica. Estalvien més i vigilen més els recursos. Compten menys amb les targes de crèdit i sovint estudien opcions creditícies, per si de cas.


Els pressupostos de l'ajuntament a hores d'ara, pel que se sap, és més un exercici de comptabilitat.


Si no sabem el que més convé, cap compte deixarà content a tothom. Si no podem sortir els divendres potser és bo comprar llibres, o cinema, o fins i tot canviar el televisor per un de més qualitat. Tot abans que deixar de sortir i engabiar-nos vius i prou.


Notem a faltar la conversa de projectes polítics d'abast d'aplicació. Notem a faltar com aprofundeixen en unes coses i s'explica què passarà amb les altres. Notem a faltar un discurs polític que ens expliqui prioritats i ordres.


Amb un debat de pressupostos com cal, deixaríem als tècnics que quadressin els comptes. I amb els comptes quadrats cada àrea gestionaria els projectes adscrits, ja sigui anant a buscar-ho, muntant-ho a casa o sempre... sempre buscant, comparant i decidint.


Una novetat.

diumenge, 9 de novembre del 2008

La Federació de Diables de Catalunya mostra el seu neguit per una nova directiva europea sobre pirotècnia


La Federació de Diables de Catalunya ha expressat la seva preocupació davant una nova directiva europea que vol rebaixar l'edat mínima per usar artificis pirotècnics dels vuit als dotze anys, aspecte que afectaria directament als grups de focs infantils.

Aquest neguit s'ha fet palès aquest dissabte en la jornada 'El món del foc en la cultura popular', organitzada per – l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i l'Ajuntament de Barcelona i que s'ha celebrat al Centre Municipal de Cultura Popular del districte de Sant Andreu. A Catalunya hi ha actualment més de 200 colles de diables i bestiari de foc.
En la jornada s'ha acordat que, més que una major regulació, cal una 'millor planificació' entre colles, ajuntaments i protecció civil.

La directiva europea 2007/23/CE sobre la posada al mercat i ús de materials pirotècnics –actualment en fase de moratòria- regula essencialment la posada en el mercat dels productes pirotècnics per tal d'aconseguir un marcatge unitari que s'ha denominat 'Marcatge C'. A més, determina que l'edat mínima per usar artificis pirotècnics passo dels vuit als dotze anys. Aquest fet té una afectació directa sobre els grups de focs infantils, que majoritàriament estan integrats per nens i nenes d'edats inferiors a les marcades en la directiva.
Segons la Federació de Diables de Catalunya, la cultura popular i tradicional del foc 'només presenta un 'índex de sinistralitat del 10%', i assenyala pròpies companyies asseguradores consideren aquesta pràctica de 'baix risc'.

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha manifestat aquest dissabte que entre les tradicions que estan en perill per la nova normativa està la Patum infantil de Berga. Per això, s'ha ofert com a representant de l'ACM per fer de 'pal de paller' de les reivindicacions del territori sobre l'aplicació de la directiva.


Per la seva part, el president de l'ACM i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha explicitat el suport dels municipis catalans als actors del món del foc per conservar aquesta identitat dels Països Catalans. En aquest sentit, Esteve ha ofert el suport de l'ACM per 'preservar l’essència de les expressions tradicionals' davant les noves normatives europees.


La jornada és fruit del conveni de col·laboració entre l'ACM i l'Ajuntament de Barcelona, centrat en les polítiques de gestió de la immigració, la diversitat cultural i la cultura popular a nivell municipal. Hi han participat uns 200 representants de colles de diables, patronal de la pirotècnia, ajuntaments i protecció civil.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Obama, biografia de la seducció del mestissatge





Barack Obama va néixer a Honolulu de pare kenià i mare nord-americana. Els seus progenitors tenien antecedents molt diferents. La seva mare, Ann Dunham, d'ètnia blanca, va venir al món i es va criar en una petita ciutat de Kansas. Quan la seva família es va traslladar a les illes Hawai, va conèixer Barack Obama pare, un jove kenià que havia obtingut una beca per estudiar a la Universitat de Hawaii. Es van casar el 1959 i el 4 d'agost del 1961 Barack Obama va néixer a Honolulu.

Dos anys després, Obama pare va deixar la família. Primer, per anar a graduar-se a Harvard, i després per ocupar un càrrec d'economista al govern de Kènia. Obama fill només va tornar a veure el seu pare una vegada més, quan tenia 10 anys.

Quan Obama tenia 6 anys, la seva mare es va tornar a casar. Ho va fer amb un directiu indonesi d'una empresa petrolera. Aleshores, la família es va traslladar a viure a Jakarta, la capital d'Indonèsia. Allà, durant 4 anys, Obama va anar a l'escola. Finalment, va retornar a Hawaii, on va cursar Secundària mentre vivia amb els seus avis materns.

En el seu llibre "Dreams from My Fhather", Obama descriu aquesta etapa de la seva vida com a turbulenta a causa de la seva identitat biracial, cosa que era aleshores encara poc freqüent als Estats Units. Aquestes arrels, blanques i negres, li haurien donat una més àmplia visió del problema racial al seu país i a compartir, d'alguna manera, els dos punts de vista. Obama va deixar Hawaii per anar dos anys a l'Occidental College a Los Angeles, des d'on aniria posteriorment a Nova York per llicenciar-se el 1983 a la Universitat de Colúmbia.

Després d'una curta etapa treballant com a redactor financer d'una empresa consultora internacional a Nova York, se'n va anar a Chicago. Allà va treballar com a organitzador comunitari d'una coalició d'esglésies dels South Side de la ciutat, zona afroamericana pobra que aleshores patia els efectes de la transició de centre industrial a l'economia de serveis. "Va ser aquí, en aquests barris, on vaig rebre la millor educació que mai he tingut, i on vaig aprendre el veritable sentit de la meva fe cristiana", recordaba Obama en el discurs que va fer anys després per anunciar la seva candidatura presidencial.

Després de tres anys de fer aquesta tasca, Barack Obama va arribar a la conclusió que per ajudar realment aquella gent era necessari actuar des de més amunt, des de l'àmbit legal i polític. Per això, va matricular-se a la facultat de Dret de Harvard, on va aconseguir ser elegit el primer president negre de la prestigiosa Harvard Law Review i graduar-se amb "magna cum laude" l'any 1991.

Amb el títol sota el braç, Obama torna a Chicago, on exerceix d'advocat dels drets civils i dóna classes de Dret Constiucional a la Universitat. L'any 1992 es casa amb Michelle Robinson, una altra graduada de la facultat de Dret de Harvard, i treballa en la inscripció de votants per ajudar candidats demòcrates com Bill Clinton.

L'any 1996 Barack Obama es presenta per primera vegada com a candidat per a un càrrec públic i surt elegit com a representant de Chicago al Senat de l'estat d'Illinois. L'any 2000 decideix anar més enllà i es presenta a les eleccions al Congrés dels Estats Units en un intent fallit per desbancar el representant demòcrata per Chicago, Bobby Rush.

Aquest fracàs el fa canviar d'objectiu i decideix presentar-se com a candidat a senador per l'estat d'Illinois a les eleccions del 2004. Obama va aconseguir fàcilment la nominació per al partit demòcrata amb una proporció de vots del 53%, xifra que superava l'obtinguda pels seus sis rivals plegats. Obama es va beneficiar del suport de tot el partit demòcrata, que va veure l'oportunitat de recuperar el control del Senat, que aleshores dominaven els republicans per un escó de diferència. Per aquesta raó, el partit demòcrata va decidir donar a Obama un paper destacat a la Convenció. Un paper que va aprofitar totalment.

El discurs d'Obama va electritzar el partit. Va advocar per la necessitat de superar les divisions partidistes i la seva crida a l'adopció d'una "política d'esperança" en lloc d'una "política de cinisme" va entusiasmar les bases demòcrates. Des d'aquell moment, es va convertir en l'estrella ascendent del partit. D'aquesta manera, Obama va obtenir una victòria al Senat sense precedents, amb un 70% del vot popular. Si bé la total desorganització dels republicans també hi va contribuir, el mèrit d'Obama en la victòria és inqüestionable: va guanyar en 93 dels 102 comptats de l'estat i els electors blancs van votar a favor seu en una proporció de dos a un.

Amb aquests fonaments, Barack Obama s'ha llançat a la campanya presidencial d'aquest 2008. Una campanya on ha demostrat el seu atractiu, fins al punt d'esdevenir la gran esperança per renovar la política interior i exterior dels Estats Units.

dilluns, 3 de novembre del 2008

L’ou i la gallina





Arreu del país hi ha col·loquis, conferències, assemblees i jornades que parlen, d’una manera o altre, sobre la participació.


Al "Mònic" darrer hi havia fins i tot un article a on de forma aparentment serena sembla que s'analitza tot i que alguns ja veiem que en el text s’anticipava el que pot passar a Torredembarra, s’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per donar pas a enquestes i a consells de gent gran, de savis fins i tot, i de la dóna en particular per a cobrir l’expedient.
I no és ue siguin males idees, sols que arriben sota sospita.

L’argumentació política, ve d’elegits democràticament, per tan polítics, és que el que tenim no és prou representatiu.
L’altre argumentació, també política doncs és gent que participa per millorar sense cap altre reconeixement que la constància, és que l’esquema és consensuar i les portes han d'estar obertes.

Cap rés més?
Doncs sembla que si.

És cert que a voltes els debats són llargs. És cert que no és té tota la informació. És cert, també, que a manca de representativitat institucional no és genera aquella actitud d’estadista “sui generis” que fa que gent surti escollida i l’endemà ja té la necessitat de tirar pel dret i la impaciència d'escoltar.
I és just ací a on es basa la importància del Consell.

Hi ha massa d’un color? De quin? I en tot cas, Que importa? Si hi faltés algun color, no seria una mostra de la poca vocació participativa?


La situació seria diferents si les formacions polítiques aportessin mocions de forma regular i fossin rebutjades sistemàticament sols en virtut del color d'on varen néixer.

Això, és cert? No.


Lluny d’entrar a fons en el consell, lluny d’avaluar el que li cal, ens trobem enmig de problemes de reconeixement de dedicació per part de funcionaris, cosa respectable però encara més lluny de ser el millor pel consell, i de retalls de pressupost que sols provoquen alentir el batec del consell fins a la son de la mort.


Cal diagnosticar i debatre fins a la sanació. Tots en tenim algun referent, com a mínim el Dr. “House” . Mitjançant diagnòstic diferenciats s’arriba a esbrinar el que passa, sovint detalls simples i concrets embolicats per teories complexes i tecnificades.


Si es pot reorganitzar l’ajuntament es pot trobar algú que vocacionalment li estigui bé, complementar els horaris d’una forma diferent i dongui organització al consell. Si aquesta persona no hi fos, podria preguntar-se als membres fins a on estan decidits a arribar.


Potser cal que el consell es reorganitzi amb responsabilitats més clares i definides. Potser.
Potser cal establir d’un cop la possibilitat de tenir una mena de contacte permanent amb l’ajuntament per a demanar els documents que calen per treballar bé.

Potser també ens cal que el plenari de regidors envií al consell tots aquells temes que es vulgui que neixin amb coherència i es puguin beneficiar del debat dels veïns i veïnes que ofereixen temps i esforços per a treballar al consell.
Vindrien amb les argumeentacions i els mmatissos que tan hem trobat a faltar els darrers anys.

I si hi ha prou gent per a ser representatiu, o si fos representatiu i hauria més gent. L’ou i la gallina, divertit, però estèril.


Donem-li continguts i mitjans i a esperar. Que d’esperar alguns ja en tenim una tesis doctoral.