Una empresa municipal d’esports

El perquè

El volum de gestió comptable, de relacions amb les diferents federacions, de logística davant d’actes que afavoreixen la participació, les necessàries campanyes de promoció i estímul per a practicar l’esport, la variada representació dels diferents esports a la vila, entre d’altres temes, sense oblidar la inversió, privada i de diferents institucions, fa imprescindible la creació d’un referent seriós i professionalitzat per a interactuar amb els grups i entitats esportives i gestionar les instal·lacions esportives de Torredembarra.

Principals avantatges

La despesa col·lectiva és molt important. Per tan establir unitats de compra, amb acords comercials puntuals o estables, poden abaratir molts dels costos i obtenir importants compensacions fiscals.

La coordinació dels diferents esforços vetllarà per a no convertir-ne alguns en estèrils i en optimitzar feines. Gran part de les energies es dediquen a complimentar tràmits administratius, ja sigui amb les diferents federacions o institucions, o amb les diferents asseguradores o amb els serveis mèdics que han de realitzar les diferents revisions mèdiques per la pràctica de l’esport.

Potser no té gaire sentit, no centralitzar-ho en personal especialitzat que faci aquest tipus de gestió per tothom que ho demandi a La Torre.

La coordinació no es resumeix en establir un calendari de disponibilitat de les diferents instal·lacions. Caldrà un coneixement més profund per optimitzar la distribució de recursos, les possibles sinergies i l’establiment de criteris objectius i enraonats.

La promoció de l’esport, competitiu i de pràctica, és una tasca municipal. Això no implica que vagi al marge de les realitats que ja funcionen. Una empresa pot proposar, basant-se amb el coneixement que va adquirint, accions que sumin esforços i que afavoreixin aquesta promoció i la convivència més estreta entre els diferents grups practicants.

Una proposta

Cal crear una empresa municipal d’esports des d’on oferir servei a l’esport. Que treballi per simplificar la càrrega administrativa de les entitats i grups de practicants, que dibuixi marcs a on gaudir de l’esport amb simplicitat i oportunitat. Que gestioni les diferents instal·lacions per a afavorir la marxa de les entitats i practicants individuals i col·lectius, amb una visió global i experimentada.

L’empresa es beneficiarà amb compensacions fiscals en tot allò que contracti i/o adquireixi, aconseguint majors recursos. Una acció coordinada permetrà establir contractes de servei i proveïdors més beneficiosos i detectar, amb més cura, les accions pròpies ha realitzar per avançar en aquest aspecte capdal de la vida torrenca: L’esport.

Un mercat “Capital”

Actuacions marcades per la decisió i visió de futur defineixen models. Aquest son revisables, millorables i ens permet vetllar-los i adequar-los als canvis i evolucions de la societat i, en alguns casos, del mercat. Entès com a conjunt que ofereix el que es demanda en cada cas.

La paraula mercat municipal està sent llegida des d'un punt de vista excessivament localista i de competència incontrolada o fins i tot, deslleial.

El mateix procés de pressupostos participatius celebrat aquest any passat ja reflectia, en major o menor mida, un interès per part de la població.

Una acció com la important concentració comercial que suposa un mercat central a Torredembarra ha de valorar diferents aspectes. Valoració, anàlisi i propostes contrastades fins a una resolució. Mai adreçar-lo al fons d'un calaix per pors a enfrontar-se a una de les decisions que pot esdevenir cabdal pel panorama comercial i productiu de Torredembarra.

Els diferents discursos sobre la economia de la vila apunten a la massa important presència de la construcció com a mitjà d'obtindre plusvàlues i ingressos per a poder créixer. La màxima de que la base impositiva ha de poder fer front a les despeses municipals i, per altre banda, els altres ingressos permetin fer front a les inversions més estructurals encara és prou bona per a no oblidar-la.

“Tants caps, tants barrets” per a garantir el dia a dia. I la resta per a invertir.

El Baix Gaià ja té una personalitat pròpia. A banda del seu reconeixement geopolític ens cal abastar una base de treball per millorar, endegar o plantejar nous marcs de relació i de futur.

Torredembarra hauria d'encapçalar iniciatives que configuren una mena de porta cap al territori i les seves realitats. Un mercat amb vocació comarcal pot ser-ho.

Un projecte que neixi amb un argumentari prou clar que doni pas a un projecte urbanístic que faci possible una actuació global en la zona a on s'ubiqui.

Un mercat que esdevingui una mostra permanent de l'oferta agroalimentària i comercial del Baix Gaià pot encabir combinacions de zones d'oci i d'informació.

Ha de ser un punt d'atracció per a residents i visitants incrementant les activitats els caps de setmana i les èpoques de vacances.

Contemplar sistemes de lloguer per hores de parades, agrupació temàtica de l'oferta, zones diferenciades per a esbarjo i oci, punts d'informació i una oferta cultural programada, entre d'altres idees, poden donar-li el punt necessari per a ser quelcom més que un mercat.

Potser l'inici d'una capitalitat activa?.

L'argument per a ni parlar-ne és que l'únic que creu que pot pensar és botiguer. Sort que no tots son tan estrets. Un carrer ple de botigues ven més que una tenda sola. Fins els forners ho saben.

D'anònim a anònim

Els forats de l’alcalde

Un compte ràpid i entenedor, ens diu que han arribat a Torredembarra prop de quatre milions d’euros que ni hi comptavem. Si hi afegim la refinanciació del deute, és a dir el capital que s’ha deixat de tornar ara, per a fer-ho més endavant i afegint-hi els interessos, podríem parlar de més de set milions.

Els primers quatre milions ho han fet com a dotació del “Fondo Estatal de Inversión Local" l’any 2009 i del “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local” per a aquest 2010.
Dels altres milions en parlarem un altre dia, després de saber com s’ha liquidat el pressupost del 2009, i els números per aquest 2010.

Tornant als quatre milions: dos forats.

Un amb sostre I per aparcar. Saldo de contractació: incert i poc positiu. L’altre, aprovat d’amagatotis, ni sostre li han pogut posar.

Després de que es fes córrer que la piscina coberta estaria contemplada en els pressupostos ordinaris, és a dir sense presses i en les fases que fossin més enraonades, hem tornat a la realitat. El nou Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local permetrà a Torredembarra gaudir d’una piscina descoberta, climatitzada, però descoberta. Tot això si a voltes de retallar, no es retalla la climatització.

Fa quatre dies es desballestava l’equip d’urbanisme. Sobre aquest tema hi ha moltes opinions. Però el cert és que sense recanvi, ha estat una ximpleria. No s'ha fet cap estudi per aprofitar millor i complir amb l'eix inspirador dels Fons estatals.

Des de l’octubre que se sap la quantitat de l’aportació del Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local. Sabem també que es podia disposar d’un vint per cent per a temes socials. Doncs no hem estat capaços d’engegar cap projecte per a complir amb la primera intenció del pla: generar llocs de treball per apaivagar, poc si es vol, les problemàtiques d’alguns veïns de Torredembarra.

Podíem fer un pla d’enllumenat?
Si, podíem. Fins i tot engegant una formació paral•lela que permetés treballar i abastar una qualificació. Un cens de veïns que podien portar amb diferents fórmules cooperatives el manteniment i servei del deficient enllumenat de la Torre.

Podíem millorar l’accessibilitat de les nostres aceres?
Sí podíem. Fins i tot establin memòries valorades per engegar un pla de reparació i millora que s’escampés per arreu de la Torre, en especial en aquelles zones massa llunyanes de l’Ajuntament i que sempre han estat o a mig fer o esquinçades pels matolls.

Podíem fer coses necessàries i que ocupessin a veïns?
Podíem i teníem que fer-ho.

Les critiques dels anomenats Plans Zapatero passaven, entre d’altres, pel relatiu rendiment d’ocupació. Davant de casos com el de Torredembarra, hem de dir que ha fracassat. Sort en tenim de poblacions que ho han entès i que han tirat endavant aquelles millores que permetien donar feina. Un concepte massa entenedor per l’actual govern de la vila.

I a sobre s’ha d’afegir una equació esfereïdora, a finals de gener s’aprovava incloure en el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local una piscina coberta, quatre dies després s’esmenava, i amb el mateix pressupost íntegre, rés per a temes socials, es decidia enviar una piscina però descoberta. I a hores del tancament s’incloïa telemàticament al Ministeri la petició.
Des d’octubre i quasi fem tard. Forats, tapat un i descobert l’altre, enmig d’uns anys difícils i amb quatre milions més per bestreta.

No hi ha relativitat en això. Valia el mateix una piscina coberta que descoberta.

El diàleg es podia encetar amb aquest tema. Aliè als comptes municipals i tan únic que s’hagués pogut demostrar si estàvem per la feina o no.

Avui hi ha ple. A veure si les respostes aniran més enllà de criticar el to i, per una vegada, explicaran criteris i conceptes. Els podrem entendre, sols fa falta que s’acabi el “si jo parles” o “si jo digués tot el que sé”.

Torredembarra espera un canvi d’actitud. Què comenci avui mateix.

La brossa enfronta Torredembarra i el Consell Comarcal

L'Ajuntament vol convocar nou concurs i el Consell i FCC presenten recurs

Jordi Siré 16 de febrer de 2010

L'Ajuntament de Torredembarra ha denunciat el contracte per a recollida de tota mena de brossa menys l'orgànica que el lligava al Consell Comarcal del Tarragonès, segons confirmava el regidor de Serveis, Juan Pérez. Tanmateix, el nou concurs impulsat des del consistori es troba paralitzat perquè "tant el Consell com l'empresa a la que havia atorgat la concessió, FCC, han presentat recurs".

Un contenidor a Torredembarra

torredembarra.cat

El regidor afirma que el consistori "vivia una situació un pèl kafkiana" perquè quan va entrar el nou equip de govern "ens vam trobar que des del Consell s'havia prorrogat el contracte d'un any amb Fomento per a la recollida de tota mena de brossa menys l'orgànica, sense parlar abans amb l'Ajuntament".

"Podríem haver arribat a un acord -continua Pérez- si el servei hagués estat satisfactori. Però ens trobàvem que ningú no arranjava els contenidors malmesos ni incendiats, i a més ens vam trobar l'estiu passat amb una saturació de cartrons al carrer del que ningú no es va voler fer càrrec".

La solució adoptada pel consistori va ser la de "treure un nou concurs per a vuit anys no prorrogables en el que l'empresa concessionària es farà càrrec del transport i de la recollida de les cinc matèries de brossa en conjunt, però serà l'ajuntament decidirà i gestionarà la planta on es destinin". D'aquesta manera "recuperarem els diners que proporciona l'Agència Catalana de Residus per les tones enviades a reciclar, i que fins ara es quedava el Consell. Cal tenir en compte -afegia- que nosaltres mai no hem delegat la competència sobre la gestió dels residus, sinó només el servei de recollida".

El regidor afegia que "tant el Consell com Fomento reclamen ara l'apliació d'un temps de cadència. Però no entenem com poden demanar això si nosaltres en cap moment no vam signar prèviament la renovació de l'acord per un any. Ens la vam trobar feta", comentava. Les previsions de Pérez és que aquest estiu es pugui procedir a la contractació del nou servei, un cop desbloquejades les traves legals.

http://www.tarragona21.cat/index.php?command=show_news&news_id=12072