Els forats de l’alcalde

Un compte ràpid i entenedor, ens diu que han arribat a Torredembarra prop de quatre milions d’euros que ni hi comptavem. Si hi afegim la refinanciació del deute, és a dir el capital que s’ha deixat de tornar ara, per a fer-ho més endavant i afegint-hi els interessos, podríem parlar de més de set milions.

Els primers quatre milions ho han fet com a dotació del “Fondo Estatal de Inversión Local" l’any 2009 i del “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local” per a aquest 2010.
Dels altres milions en parlarem un altre dia, després de saber com s’ha liquidat el pressupost del 2009, i els números per aquest 2010.

Tornant als quatre milions: dos forats.

Un amb sostre I per aparcar. Saldo de contractació: incert i poc positiu. L’altre, aprovat d’amagatotis, ni sostre li han pogut posar.

Després de que es fes córrer que la piscina coberta estaria contemplada en els pressupostos ordinaris, és a dir sense presses i en les fases que fossin més enraonades, hem tornat a la realitat. El nou Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local permetrà a Torredembarra gaudir d’una piscina descoberta, climatitzada, però descoberta. Tot això si a voltes de retallar, no es retalla la climatització.

Fa quatre dies es desballestava l’equip d’urbanisme. Sobre aquest tema hi ha moltes opinions. Però el cert és que sense recanvi, ha estat una ximpleria. No s'ha fet cap estudi per aprofitar millor i complir amb l'eix inspirador dels Fons estatals.

Des de l’octubre que se sap la quantitat de l’aportació del Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local. Sabem també que es podia disposar d’un vint per cent per a temes socials. Doncs no hem estat capaços d’engegar cap projecte per a complir amb la primera intenció del pla: generar llocs de treball per apaivagar, poc si es vol, les problemàtiques d’alguns veïns de Torredembarra.

Podíem fer un pla d’enllumenat?
Si, podíem. Fins i tot engegant una formació paral•lela que permetés treballar i abastar una qualificació. Un cens de veïns que podien portar amb diferents fórmules cooperatives el manteniment i servei del deficient enllumenat de la Torre.

Podíem millorar l’accessibilitat de les nostres aceres?
Sí podíem. Fins i tot establin memòries valorades per engegar un pla de reparació i millora que s’escampés per arreu de la Torre, en especial en aquelles zones massa llunyanes de l’Ajuntament i que sempre han estat o a mig fer o esquinçades pels matolls.

Podíem fer coses necessàries i que ocupessin a veïns?
Podíem i teníem que fer-ho.

Les critiques dels anomenats Plans Zapatero passaven, entre d’altres, pel relatiu rendiment d’ocupació. Davant de casos com el de Torredembarra, hem de dir que ha fracassat. Sort en tenim de poblacions que ho han entès i que han tirat endavant aquelles millores que permetien donar feina. Un concepte massa entenedor per l’actual govern de la vila.

I a sobre s’ha d’afegir una equació esfereïdora, a finals de gener s’aprovava incloure en el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local una piscina coberta, quatre dies després s’esmenava, i amb el mateix pressupost íntegre, rés per a temes socials, es decidia enviar una piscina però descoberta. I a hores del tancament s’incloïa telemàticament al Ministeri la petició.
Des d’octubre i quasi fem tard. Forats, tapat un i descobert l’altre, enmig d’uns anys difícils i amb quatre milions més per bestreta.

No hi ha relativitat en això. Valia el mateix una piscina coberta que descoberta.

El diàleg es podia encetar amb aquest tema. Aliè als comptes municipals i tan únic que s’hagués pogut demostrar si estàvem per la feina o no.

Avui hi ha ple. A veure si les respostes aniran més enllà de criticar el to i, per una vegada, explicaran criteris i conceptes. Els podrem entendre, sols fa falta que s’acabi el “si jo parles” o “si jo digués tot el que sé”.

Torredembarra espera un canvi d’actitud. Què comenci avui mateix.