Nosaltres,
aleshores, érem impacients, teníem molt poca experiència, tendíem a traçar línies
rectes, dreceres voluntaristes. Com a compensació podíem dir que érem tenaços.
Entre l’irrealisme de la línea recta i l’absurditat de les trajectòries erràtiques
hi ha l’espai de les estratègies i dels processos, amb els seus mecanismes de
prova, d’errors i correccions.
El
mínim que es pot dir. Raimon Obiols 2013-06-18
Una
torre, o La Torre, avança si va a algun lloc i si forma part d’una partida, o
si representa un conjunt majoritari de desitjos si parlem de La Torra.
El
dia a dia no marca camí. Pots està en moviment, però pots estar donant voltes i
voltes. Encapçalar un projecte requereix molta humilitat i generositat. O
expliques constantment el que penses i com fer-ho o traeixes el principi més
democràtic que hi ha: Tots es deuen als altres.
Unes
eleccions són un acte noble. Llegir-les i actuar també ho ha de ser. Un
municipi que elegeix a diferents representants de diferents llistes fa una
elecció. El fet de que s’estableixin acords per a poder gestionar és lícit.
Però també ho és respectar als altres electes, dins i fora del plenari.
Quan
qualsevol veí o veïna passa a formar part d’un ens de representació, ja sigui l’Ampa,
o l’escala de veïns, d’un club d’esport, d’una associació cultural o d’una
colla castellera o de recuperació de patrimoni, o de balls popular… ha de tenir
un comportament ètic, educat i generós. Si no és així malmetem la democràcia,
en major o menor mida.. però la fem malbé.
Ara
que coincideix tanta gent en concentrar la frustració en les associacions
politiques, podem… hem de dir que la crisi de confiança és generalitzada. Des
de tresorers afamats, tan li fa si han estat uns quants euros d’una caixa
menuda o milions d’una caixa gran, fins a presidents que han actuat amb arrogància…
fins a gent que ha maldit de hom que fes quelcom a qualsevol lloc.
A tot
això val a dir que l’actitud personal és
molt important. Posem un exemple lleu i de relativa importància, un entrenador
de futbol mancat d’empatia crida, perd la paciència i actua amb ressentiment.
Per bons resultats que ofereixi hi manca el sentir-se moderadament orgullós de
l’equip . Un altra entrenador utilitza garrularies, provocacions… i fins i tot
li posa el dit a l’ull al segon entrenador… tan li fa el que aconsegueixi, la
gent que no si pot sentir representada és massa gran.
Un
alcalde és un càrrec de representació que te l’obligació de gestionar i
administrar. Te un poder delegat que ha de compartir, però també te l’obligació
de ser ètic i de fer, en la mida de les seves possibilitats, millor al seu
poble.
No
pots ser que siguis el primer a malparlar. El primer a diferenciar entre amics
i enemics, solament perquè creus que no estaran d’acord amb tu. Cal ser millor
persona i seguir escoltant a tothom, treure temps delegant per atendre a veïns
i coneguts, deixar la supèrbia al calaix per poder gestionar el millor per La
Torre.
De moment,
en la darrera reunió per parlar del tercer fil, Torredembarra no hi era. Potser
s’estava actualitzant la llista dels amics i dels enemics.
