dimarts, 11 de juny de 2013

Dos mesos? Caram com passa el temps…

 
Portava dies pensant que feia dies que no escrivia al Bloc. Potser, de fet segur, no és gaire important. Mai tinc la sensació de fer piulades, o de publicar coses massa o gaire importants.
Ahir vaig estar a Barcelona, Jornada de Municipis organitzat per la Fundació que porta el nom de l’enyorat Ernest Lluch i el Fòrum Cívic. Si hi afegim que se celebraven a l’Ateneu Barcelona i que abans de agafar el tren de nou per tornar va haver temps de fer un mos a la Cerveseria d’Or i que, es va allargant tot axó, anava acompanyat o acompanyava a un vell company de quan ambdós militàvem al PSC, val a dir que va estar un bon matí.
Però de fet el més important va ser l’anàlisi del catedràtic Alfredo Galán sobre les lleis de reforma local que s’estan cuinant a Madrid i a Barcelona. Que suposen pels ajuntaments, pels pobles i pels veïns i veïnes i, també el més important si hi ha justificació per aquesta acció política. Val a dir que en Josep Poblet va està molt encertat, parlava de l'ànima de la democracia quan parlava dels ajuntaments.
Vagi per endavant que tenia el cor dividit. No penso que calgui dissoldre la participació més bàsica i necessària que representen els ajuntaments petits. Una vall, cent veïns i un cap i casal a on demanar, d’on saber i del que sentir-se part orgànica de la societat catalana.
Hi han dades importants i alhora de poca discussió, el vuitanta per cent de la població viu en el vint per cent del territori, o si es prefereix el 20% de la població està pel 80% del territori.
124.000 habitats viuen en 7 km2 a Santa Coloma i 14.000 en 15 km2 al Pla de l’Estany.
 Del deute de l’administració que volta els 880.000 MEUR, el 70% és l’estat, el 24,5% l’entorn autonòmic i el 5,5% el món local. I d’aquesta xifra el 70% ja ho acumulen Madrid i Valencia.
Per això comentava la divisió del meu cor, com coincidir amb un marc inspeccional i de control sí en línies generals no fa falta. Quan valoren que amb els secretaris i els interventors ( que en fan falta més , tothom coincidia) ja n’hi hauria prou.
Arribes a La Torre i penses en lloguers extravagants aprovats per urgència i sense fer-hi cap actuació. Lloguers amb opció a compra que suposaran pagar un milió d’euros per un forat que no fa suposar que si pot fer ni als animats visitants de la masia per tard o d'hora de la matinada que en surtin i que a força de passar-s'ho be estiguin amb la imaginació ben exaltada.
Penses amb empreses d’assessoria mal contractades i que no sabem que assessoren ja que no hi ha tanta activitat.  Penses amb aquestes dèries de veure conxorxes i amenaces a on hi han opinions i ganes de participar i penses i penses fins a creure que cal seguir opinant i esperant que Torredembarra assoleixi una fornada de regidors que alhora, i cadascú creguin en la participació, vulguin endreçar el poble, repensin el pla general que ja cal tornar-hi a treballar i posin les bases per a redibuixar el futur.
Ara per ara, em concentraré en no creure que fa falta el projecte del Partit popular que vol confondre administrar i gestionar, que vol decidir les actuacions a la vall que comentàvem abans, des de 3.000 km. No podem agrair al món local que ha ofert els serveis que quedaven penjats any rere any, refent des de lluny el que és prioritari i el que és eficient.
 
Somio amb un poble que tingui els carrers de pols i l’aigua bona, l’antic a punt i el nou pensat i les festes per festejar perquè tots i cadascun dels veïns així ho hagi decidit.

Cap comentari: