dimarts, 19 de març de 2013

Una Proposta pels pressupostos de l’any 2013




Cal esmentar en primer lloc que ens cal un debat polític per a definir les característiques del pressupost. Ara per ara, no hi és.

Cal definir la direcció de la gestió política amb claredat. Els àmbits d'aplicació i les proporcions d'inversió i despesa en cada projecte configuraran el tarannà polític de l'equip de govern. El grau de consens i de capacitat d'incorporar idees i projectes, ho faran de la totalitat del plenari en cada moment.

Sovint s'ha presentat al plenari propostes quantitatives. És a dir, partides I assignacions. Ara més que mai, ens cal parlar de la filosofia que ha de inspirar la correcta aplicació de la gestió comptable del pressupost.

Ens equivoquem si sols veiem la quadratura del pressupost com l’obstacle a superar. Això ens porta, sense remei, a gestionar el recaptat i a deixar, de nou, el creixement i la Torredembarra que volem, per a més endavant.

Caldrà doncs parlar de la organització de la vila. Com volem optimitzar-la per a poder revertir, redistribuir i reinvertir els recursos existents. L’anàlisi, de fet, s’ha començat un número important de vegades en aquest  mateix plenari. Sembla que la forma de pensar esdevé un idioma diferent.

Som una vila extensa i esponjada. Un creixement de l’habitatge per tot el territori previs del terme municipal. Unes previsions d’antuvi que, dia a dia, amb el que sabem ara, han marcat un model poc sostenible i que ens omple de problemes.

La nostre balança comercial interna s’equilibra per la important presència de visitants. Ja siguin estacionals o de segona residència. L’augment de població en diferents períodes ha esdevingut l’injecció econòmica que ens permetia seguir amb el previst. Aquests arguments han perdut un pes molt important amb la crisi.

Hem estat invertint els guanys d’aquests sectors, de la construcció i del turisme, de les activitats econòmiques més importants, el millor que hem estat capaços. Ens ha faltat veure més clar que quan fallés una afectaria l’altre. I en definitiva a tota la resta.

Ens manca doncs assumir el paper de principal motor econòmic de Torredembarra. No per balanços ni per excedents empresarials. Per la capacitat d’actuació que tenim i que hem d’exercir sobre el teixit socioeconòmic.

No es pot ajornar aquest paper tant important per diferents motius. Perquè figuri als diferents programes, per la delegació de responsabilitats que arriba en cada elecció democràtica i perquè ho hem acceptat.

Hi ha un encàrrec molt clar. Cal parlar i debatre fins que el més adequat i possible sigui el que es fa per complir amb l’encàrrec de la ciutadania.

L’obligació dels veïns i veïnes electes passa per gestionar i administrar bé. Per descomptat. Però també passa, i ara és d’una evidència incontestable, per treballar per l’equilibri i pel desenvolupament del poble.

Correm el risc d’estar lamentant-nos de conjuntures heretades, d’evolucions del mercat i fins i tot del volum del capítol primer.

Un lament que lluny d’aportar solucions, ens entorpeix i sols serveix per a desencisar un dels patrimonis d’aquest Ajuntament: La gent que hi treballa.

Si sols fem un anàlisi numèric i comparatiu amb altres Ajuntaments, podem caure amb les diferències de càrrega. Amb “Que podríem fer amb tants i quants diners alliberats de la partida de sous” o “és que si ho haguéssim fet abans!”.

Una reorganització dels actius de personal permetrà guanyar rendibilitat. Empreses municipals mixtes poden alleugerir part d'aquesta, diguem-li de nou, càrrega del capítol u al permetre una estructuració de major recuperació d'ingressos, de menor pressió fiscal final i de més eficàcia i penetració en cada sector a tractar.

Consorcis amb ajuntaments veïns per a fer front a problemàtiques similars i, fins i tot, idèntiques obren un nou ventall de possibilitats. Tot fa pensar que la municipalitat haurà d’esdevenir el nucli de les administracions futures, o si es prefereix, post-crisis.

Si l'anàlisi més coincident és que depenem en excés del sector de la construcció i que no generem llocs de treball per als torrencs i pels habitants del Baix Gaià, ens cal, doncs, una política decidida per donà suport a nous emprenedors i a empreses o projectes que es signifiquin especialment per una capacitat clara de contractació.

També és una temptació el fet de rebaixar la quantitat d’esforços econòmics que reverteixen directament a la població en aspectes com els serveis culturals, de patrimoni, de participació, de difusió, de polítiques d’igualtat, d’atenció als més febles o per minvar els estralls de les diferents mancances o dependències, per citar alguns exemples.

No hi ha lloc ni temps per a entrebancar-nos amb aquestes converses.

Cal construir un nou model organitzatiu dels recursos de l’Ajuntament.

Un model que ens permeti optimitzar i recuperar l’eficiència del treball. Hem de projectar les empreses municipals, o si la normativa acaba prohibint-les, departaments optimitzats que donin servei i solució a mancances estructurals i endèmiques del municipi. Mateix personal distribuït per més fronts d’acció, segurament ens donaria unes ràtios més enraonades.

Aigua, residus, esports, cultura son àrees que poden escenificar una primera reorganització en forma d'empreses. D’una mida justa per guanyar eficiència, rés d’estructures opaques que buiden de contingut l’administració.

Hem de fer un pla de formació intel·ligent per a permetre millorar com a treballadors als funcionaris motivats. Cal que puguin aprendre i formar-se més. Cal que portin cap a Torredembarra les experiències d’altres administracions i de la resta de la societat. Cal que se sentin respectats per generar millor servei i comptar, així amb la sensació entre agraïment i satisfacció que ens arribarà a fer sentir orgullosos del, ara sí, nostre ajuntament.

Iniciatives com oficines de formació continuada “A mida” o per afavorir i incentivar les idees per a creació de teixit econòmic, poden ser rètols a sobre de tristos locals o la llavor del nou model torrenc. Depèn de la convicció en el moment de dissenyar-ho i de la sensibilitat de cuidar-ho fins que eclosioni.

Sensibilitat i debat. Ens permetran convertir els pressupostos en quelcom més que una forma de gastar el recaptat. Ens cal una gestió de futur i pel futur.

Això, amics i amigues és un pressupost. Les sumes i les restes les han de fer els que estan preparats per fer-ho. No tenim una empresa entre mans, tenim el més nostre que podem tenir col·lectivament, un ajuntament.

Cap comentari: