divendres, 29 de maig del 2009

Europa, tan lluny i tan aprop




El dia set de juny podem votar per a conformar el parlament europeu. Aquesta dada sembla que si està prou clara en la societat més propera.


El perquè serveix realment o si val l'esforç, comença a dibuixar dubtes i vacil·lacions de tota mena.
Les directives europees no són prou populars, entès el concepte com conegudes i valorades. Alguns dels motius podrien ser que un cop dissenyades no acostumen a ser d'aplicació immediata. Algunes son inspiradores i altres son un marc prou general perquè cada país les assumeixi en part o legisli d'acord amb elles.


Una mica com la constitució, no la sabem de cap a peus però sabem que és allí i que actua com a marc de protecció. També és cert que quan és interpretada de forma restrictiva o a la baixa, ens trobem que la "mare" constitució esdevé un problema afegit.


Europa i l'euro esdevé un referent massa llunyà. Som europeus. Per tan les decisions no venen de Brussel·les i s'esvaeixen, estan present i voltant. No deixar-les arribar no és el mateix que ignorar les normatives que venen de Madrid. No és el mateix que fingí que no passa el que no tenim, ni reivindicar el que sabem que té un procés per justificar mancances del que ja tenim.


Tindre un horitzó com a catalans i anar-hi anant amb peticions de velocitat diferents, lluitant i reivindicant cada esglaó no sembla que sigui el mateix que l'oblit del marc europeu.


Si hi prestem més atenció de segur que veurem que Europa és una oportunitat i un dret. I no estem com per perdent massa d'oportunitats i drets.


Veiem Muntanyans i veurem que quasi que la darrera oportunitat està a Brussel·les, pendents d'una sentència. Si Europa reivindica les zones humides, de segur que la directiva ens ajudarà i marcarà un marc des d'on defendra millor les zones humides. Quan més siguem més traurem, o millor dit més avançarem.


Per si de cas, votem i prefigurem un parlament més progressista. Pel que pugui ser.

dissabte, 23 de maig del 2009

L'esport canvia amb la societat




L’administració pública ha d'incidir en les entitats esportives, escoles i associacions i entitats perquè puguin impulsar polítiques per promoure l’esportivitat social i "esportiva", la salut i la preservació del joc per sobre de confontacions de qualsevol tipus.


Per això cal que totes les diferents relitats de Torredembarra manifestin el compromís amb un projecte globalitzador de tots aquests objectius a nivell local.


A més d’aquest compromís, ha d'existir una voluntat que esdevingui tarannà i que permeti vetllar per abastar la societat que volem a Torredembarra.


Amb empresa o no, amb to economicista o de projecte social, amb ganes d'interactuar o pendents de poder fer-ho, cal una declaració prou clara per esdevenir referent.


La Unió Deportiva Torredembarra ho ha estat tot en l'esport a la vila. Però, com altres coses, ha tinguts uns anys a on el creixement i l'evolució de les realitats han malmés l'equilibri que tenia i no li ha donat prou temps per a reaccionar. Sembla que la Junta actual vol canviar la percepció i donar resposta. Bé, sempre està bé un canvi per a prendre més atenció i mida de les situacions.


Enmig d'això Torredembarra ha crescut. Cap novetat. Però hom es pregunta si tot i saber que hem crescut hem estat capaços de comprendre-ho i prendre'ns el temps per a preparar l'atenció de nou, la refundació del que calgui i la re-orientació del que ho demandi.


Una empresa municipal per a treballar a l'esport, serà sols un NIF si no incorpora un projecte prou àgil i respectuós per a no deixar a ningú fora, per a col.locar la sociabilitat dins dels capítols d'obligat compliment i esdevenir un referent d'assessoria, de recolzament i de tanteig de l'evolució torrenca en aquests temes.


No tractem l'història amb poc respecte, s'ho mereix sens dubte. Però la història arriba fins al darrer minut en cada cas. I fins i tot les constitucions més agosarades o estimades necessiten de reformes.


Atenció, respecte i projecte. I les "caixes" i "faixes" per altres històries, no pas per la nostre.

diumenge, 17 de maig del 2009

71 municipis presenten els seus projectes a la sisena convocatòria d'ajuts de la Llei de barris




Un total de 71 ajuntaments d'arreu de Catalunya han presentat 73 sol·licituds per a optar als ajuts que preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.


La convocatòria d'enguany obre una nova etapa amb tres modalitats de subvenció. Així, s'han presentat 30 projectes per als ajuts d'intervenció integral, 41 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i dos a contractes de barri per a ciutats que ja han finalitzat les seves actuacions.


Un cop avaluats es concedirà una subvenció total de 99 MEUR que servirà per donar entrada a uns 25 nous projectes.


Amb aquesta convocatòria, la inversió pública total a través del programa de barris s'aproparà als 1.200 MEUR i s'arribarà a més de 100 barris. Es preveu resoldre-la el proper mes de juliol. La sisena convocatòria de la Llei de barris permetrà passar dels 92 als aproximadament 100 barris amb projectes ordinaris de regeneració integral en marxa.


El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s'afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris, uns 76,5 MEUR. Així, entre les sis convocatòries, s'arribarà a prop de 1.200 MEUR d'inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris.


Al Camp de Tarragona, s'hi han presentat Mont-Roig del Camp (Baix Camp), Calafell (Baix Penedès), Cunit (Baix Penedès), Reus (Baix Camp), La Selva del Camp (Baix Camp).


Paral·lelament, es reserven 30 MEUR per al nou programa 'Viles amb projectes', en el marc del qual s'impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d'aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris. Per tal d'assegurar que els projectes presentats per aquests petits municipis abasten un ampli ventall d'actuacions, seguint l'esperit de la Llei de barris, el pressupost mínim de cada projecte ha de ser d'un milió d'euros.

Es calcula que es podria donar cabuda a una quinzena d'aquests petits projectes en aquesta sisena convocatòria de la Llei. Opten a aquesta modalitat d'ajuts les sol·licituds de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Pont de Suert (Alta Ribagorça), Alp (Alt Pirineu), Sort (Pallars Sobirà), Agramunt (Urgell), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Les Borges Blanques (Garrigues), Juneda (Garrigues), Almacelles (Segrià), Pons (Noguera), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Premià de Dalt (Maresme), Figaró-Mointmany (Vallès Oriental), Martorelles (Vallès Oriental), Polinyà (Vallès Occidental), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i Falset (Priorat).

dimecres, 13 de maig del 2009

Uns pressupostos i un futur immediat i a mig termini




Un es pot sorprendre que davant les mateixes paraules, no s'entengui el mateix. Parlem dels pressupostos.


Quan un titlla d'improvisació, l'al·ludit hauria de contestar perquè no hi està d'acord. Si estan treballats? Cal explicar el perquè de cada cosa i de tot plegat.


Quan un titlla de manca de transparència, l'al·ludit hauria de contestar quin sistema empra per a donar pas a modificacions, a opinions i com les recull i de quina manera.


Quan un titlla de no poder interpretar la línia política a l'observar la distribució del pressupost, l'al·ludit hauria d'argumentar que motiva cada cosa i perquè l'ordre d'esforç econòmic és un i no un altre.


No comprendre el vot negatiu dels regidors que no tenen competències delegades, perquè la corresponsabilitat és una cosa prou clara encara que tingui nivells, tan sols és no entendre que un plenari és per a parlar públicament de les diferències, de les coincidències i de les decisions.


Quan hom repeteix que a Torredembarra no és pot fer allò o el de més enllà, políticament parlant, és perquè llegim poc i viatgem menys.


Tot i que les inversions son les que son, tot i que cal decidir si premem el fre o busquem benzina creditícia, cal poder explicar el que creiem aconseguir fen una cosa i no un altre i perquè optem per la benzina i no per la aturada.


La filosofia d'un pressupost existeix. Si no hi és, tan sols son reformes/obres d'un local a on no sabem encara que hi volem.


Està clar que una caserna és necessària, i una piscina que no sigui deficitària, i les accions per vertebrar aquesta Torredembarra a banda i banda de la línia del tren, i gestionar l'aigua i els residus, i revitalitzar l'enllumenat i els quadres de llum, i acabar com cal l'auditori i la sala polivalent, i el Cap, i la Sort, i la connectivitat amb el teixit comercial, i la promoció econòmica i turística... i més coses, sens dubte.


L'ordre dels factors si altera el producte. Hi ha filosofia. Cal explicar-la definint les prioritats i l'execució de la despesa. Deixem-nos de capítols i partides per un moment.
Com vol actuar l'ajuntament? Que necessita? Que pot fer? Fins a on pot arribar? Com millorar l'estructura productiva?. Què es pregunta l'Ajuntament i sobre que.


Siguem valents, parlem del que voldríem. Hi ha una pregunta “del librillo del maestrillo” que és tan senzilla com: Si tingués una quantitat no afectada per la deute ni subjecte a cap normativa, que és el que faria?


Abans del Fons Estatal d'Inversió Local, se li va fer a diferents alcaldes del Camp de Tarragona. Quan la resposta era una mena de no m'agraden les cartes al reis, no hi ha rés... fem el que es pot, ja ho tenim tot pensat. La sensació és que no anàvem tan bé com podríem.


No pots gestionar una corporació municipal que esdevé la forma més important d'evolucionar el teu poble sense tindre impressions, idees i comentaris suficients per somiar.


Cal somiar i ràpid. Si canviem l'enllumenat per estalviar energia i guanyar eficiència i forma part d'un projecte global de sostenibilitat, cal dir-ho clar i fort. Podem aprofitar la crisi pels detalls més petits però necessaris o per a no parar. Tot entenible, que no compartit necessàriament, si s'explica. Si optem per afavorir la seguretat amb una nova caserna, clar i fort. A on i quan i com, i perquè.


Tot és discutible, el que no ho és, és el fet de no entendre que discutir es una conversa a on es contraposen argument i opcions.


Va ser un plenari amb discurs polític, amb discrepàncies explicades, amb un to que s'apropa molt al que voldríem sentir sempre. Els vots dels regidors que estan per un projecte i els que ho estan per un altre. I dins els matisos de cada realitat.


Ens acostem a poder saber que faria cadascú si la responsabilitat final estigués definida diferent. Cal seguir treballant, uns i altres i tots i cadascú.

dijous, 7 de maig del 2009

La Diputació de Girona vol crear una xarxa d'ajuntaments que programin teatre amateur


Idees?? Pencar??





Tania Tapia // ACN // 07.05.2009 15.37 h Ref. 489362

Girona (ACN).- La Diputació de Girona està impulsant la creació d'una xarxa d'ajuntaments que programin teatre amateur a les sales dels seus pobles. El projecte neix amb la intenció que, d'aquesta manera, el teatre no professional gironí es pugui veure arreu de les comarques i poder donar una major sortida a les companyies. La idea ha sorgit arran del Projecte T de foment del teatre amateur gironí de la Diputació, per tal que els espectacles seleccionats puguin, a banda de rebre els incentius del premi, actuar a diferents sales de teatre de municipis mitjans. Aquest dijous s'han donat a conèixer els guanyadors del projecte d'aquest any i són quatre companyies de Figueres, Palamós, Banyoles i Anglès.


El jurat, integrat per programadors i tècnics dels ajuntaments i dels teatres municipals, membres de l'ATCG i gent vinculada al teatre independent i professional, ha visionat un total de 29 obres, n'ha seleccionat deu i n'ha proposat quatre per a rebre incentius directes d'exhibició i ajuts de formació i de producció.Es tracta de 'La Senyora de Sade', de La Funcional Teatre, de Figueres; 'El casament dels petits burgesos', de La Gespa, de Palamós; 'El concert', del Cor de Teatre, de Banyoles i 'Variació sobre el Baró Rampant', de La Bambolina, d'Anglès. Aquestes companyies rebran ajuts directes de la Diputació per ajudar-los a millorar en la formació ja sigui en aspecte de direcció, interpretació o escenari i també fomentarà l'exhibició dels seus espectacles. El diputat de Cultura, Roger Zamora, ha explicat que també estan preparant una mostra pel juny perquè les quatre companyies puguin actuar juntes el mateix dia en una llarga sessió dedicada al teatre amateur gironí. La Diputació també vol crear un circuït de municipis que programis teatre amateur i ja ha estat en converses amb municipis com Figueres, Banyoles, Palamós, Sant Gregori, Vilobí d'Onyar, Celrà, Bescanó, Roses, Anglès, Ripoll, Palafrugell i Calonge per iniciar el projecte. Aquí hi tindrien cabuda, a banda de les quatre seleccionades finalment, les altres sis que no han passat la darrera barrera. Es tracta de les companyies, El Safareig Ditirambe de Salt, 7d'Làtex Teatre de Girona, Teatre Tnit 6 de Calonge, Teatre de Contacte de Maçanet, Teatre el Mirall de Blanes i Pocapuc Teatre de Banyoles. Zamorano ha dit que incentiven la contractació d'aquests espectacles subvencionant als ajuntaments part del cost de contractació de les companyies i que també s'estan plantejant fer un preu únic d'entrada a tots els municipis implicats. Les obres seleccionades però també gaudiran d'altres privilegis com la possibilitat d'actuar al FITAG i de fer intercanvis a l'estranger amb altres grups independents dins del marc del mateix festival. També podran participar en la Mostra de Teatre Amateur Gironí, rebre una beca de direcció professional o actuar a la Sala La Planeta de Girona dins la Mostra de Teatre Independent.

diumenge, 3 de maig del 2009

De tons, de retrets i d'ases n'hi ha a totes les cases




Setmana curiosa sens dubte.

Els vents de la impaciència i del comentari han sacsejat els racons més tranquils. No ha estat sorollós, sens dubte.

Fa dies que des de diferents fòrums, cafès i formacions polítiques es reclama lícitament que hi hagi debat. Un debat importantíssim. Qui som i a on anem?, Que fem i que podríem fer per la gent?, Son prou vermells uns i altres? Son utòpics i poc pràctics uns i altres? No ens estimaran mai, doncs que es fotin… alguns altres, Son o no son respectables? i així fins a l’extenuació.

Un no sap si son els nervis del gran repte de “filadors” o el cansament de parlar i parlar, justificant l’injustificable. Un no sap, tampoc, si les presses venen de veure com uns i altres es van reorganitzant. I compte, que no és un símil militar.
Parlem de la reorganització i el rearmament ideològic. Parlem, doncs de recuperar el que creu cadascú i expressar-ho fins a la taula escaient per a, per un cop i d’una vegada, quan es trobi una coincidència no es volatilitzi com fins ara.

I enmig del conreu de la calma més profitosa, accelerada. No som pas nosaltres… és aquell, o aquell altre o el de més enllà. Si que ens sap greu, però cal respectar les decisions d’un i l’altre.

“La gent no creu en la política” sentim per arreu. Però un lúcid pensador hi afegia “però vol creure… no ho oblidis”.

Cal deixar més clar que veiem i en que creiem cadascú. I fer la prova del nou, sumem les coincidències i a veure que queda pendent… potser traurem un programa per a varies legislatures.
I del que quedi ajornat, potser començarà un debat constant i clarivident per a tornar la política als que hi volen creure.