DECLARACIO DELS SIGNANTS DE L'ACORD PEL CONSENS

Des de fa un mesos, Torredembarra viu una situació política municipal desvertebrada, sense criteri ni objectius clars, incapaç d'aglutinar voluntats i, per tant, feble. Una situació que, evidentment, s'ha tornat insostenible i que ens portava cap a un desgovern, a on la força que fins ara era la responsable. de fer de l'Ajuntament una institució on tots ens sentíssim representats ha, fracassat en els seus objectius i ha vist. com els seus socis han anat abandonant un projecte incapaç d'aglutinar, però sí de separar.
Veiem, doncs, que la política portada a terme només repercutia negativament en els interessos d'una ciutadania cada cop més desorientada per la deixadesa deIs seus governants, a on els problemes no només no es solucionaven sinó que creixien amb el pas deIs dies.

I continua...

Així doncs, els partits polítics signants del present acord: CiU, l'Agrupació, PP, GIT i la regidora no adscrita Laura Pradeda, fem una crida als ciutadans de Torredembarra a fi i efecte d'acabar amb aquesta situació i afegir-se a l' acord que hem denominat "Pel Consens", per tal de retornar la il·lusió per aconseguir una ciutat a l'alçada d’allò que els veïns i veïnes reclamen des de fa temps:
Una població cohesionada, al servei deIs que hi viuen, a on tots i cada un de nosaltres ens hi sentim integrats, i on siguem partícips d'un programa amb uns objectius que, ,de forma clara i transparent, ens disposem a tirar endavant amb la força que ens dóna una majoria democràtica i cohesionada.
L' ACORD PEL CONSENS ens permetrà treballar per una veritable participació, on totes les voluntats seran escoltades. Aquest és un acord polític al servei de les persones, perquè no entenem la institució municipal allunyada de la voluntat popular. És, doncs, un deIs objectius prioritaris deIs signants de l'acord retornar la confiança cap la institució, obrint les portes a les entitats, associacions i agents socials que vulguin expressar les seves idees i alternatives.
L' ACORD PEL CONSENS és una eina per la realització d' uns objectius que són imprescindibles per avançar cap a un nou model de gestió que ens han de dur, amb fermesa i claredat, cap a la construcció d'una ciutat més amable amb els qui hi viuen, amb un futur millor, integradora, a la vegada que enforteixi la seva cultura, costums i tradicions. En definitiva fer de Torredembarra una ciutat on tots ens puguem sentir orgullosos de pertànyer, una ciutat neta i ordenada urbanística i socialment, on ningú hi sigui exclòs i tothom s'hi senti integrat.
L' ACORD PEL CONSENS proposa a tota la ciutadania fer seva la tasca diària que ens permeti millorar en els serveis d'atenció cap a les persones. EIs firmants de l'acord ens comprometem a treballar per consolidar projectes i obrir-ne de nous per aconseguir una. millora susceptible en matèries de sanitat, atenció a la gent gran, eliminació de barreres arquitectòniques, ensenyament, esports, comunicació, atenció a la infància, impuls del comerç, seguretat ciutadana, etc.
Volem també fer palesa, que com el seu nom indica, s'obre la porta a totes les formacions polítiques que vulguin formar-hi part, enriquint el projecte i sumant voluntats. Els que ara ja som, serem respectuosos amb les diferencies i ferms en allò que ens garanteixi un avenç cap al benestar.
També volem fer una crida, a tots els agents socials de Torredembarra, a donar suport a aquest "ACORD PEL CONSENS".

Acollir enlloc d’atraure

Una paradoxa que es dóna a Torredembarra i, d’alguna manera, també a tot l’Estat, és dependre dels visitants per equilibrar la balança econòmica i alhora mantenir una actitud com de menyspreu o satírica en la majoria dels casos.

Hi ha una mena de distanciament respecte als actes o accions que semblen destinats, preferentment, a atraure visitants. Fins i tot es fa responsables del creixement esvalotat als ocupants dels habitatges i, no pas, als que els varen construir.

L’ou i la gallina, però amb molt poca o nul·la rendibilitat al esbrinar-ho. En algun moment cal assumir el que hi ha. Un cop entès que no es possible derruir fins als nivells de creixement que haguessin garantit un creixement sostenible, cal optimitzar la realitat i recuperar les eines per tornar a estar satisfets amb la nostre vila. I compte que dic “nostre”. Com deia el mestre Serrat referint-se a Badalona i que es pot aplicar arreu, que no hagi nascut a Torredembarra és un accident, que l’estimi, no ho és.

Així cal recordar i explicar en cada cas, els signes més característics de La Torre. Les arrels més tradicionalistes i que li han imprès un caràcter especial. Definir-lo i explicar-lo fins a seduir a tothom i que l’admirem en sintonia i col·laboració.

Per tan, ja és el moment de fer una

2.Proposta

Eradicar el terme turista i veí de segona residència.

Cal promocionar actes, activitats, recursos, diversitat, comerç, productes, entorn, restes arqueològiques… i tot allò que ens permet viure millor. Promocionar-ho com un concepte global.

Cada cosa al seu lloc. Però tot amb un mateix esperit. El comerç àgil i ben presentat ens ajuda a viure millor i atrau gent, sense oblidar la seva capacitat de contractació.

Les festes, tradicionals o de nova creació, han de ser un punt de trobada per tornar a sentir-nos col·lectiu. Poble per aquells que ho hagin oblidat, pels qui no ho buscaven i per tots els demés que ho enyorem.

Una revitalització de les celebracions actua com un pol d’atracció de visitants. A on hi ha celebració i força gent, hi va més gent. A on són festes de paper pensades més pels visitants que per fer accions noves, la gent hi va un cop i prou. Són gairebé idèntiques. Canvia el nom i els ornaments, però les paradetes artesanes ja són un itinerari quasi firaire. Sols l’arrelament entre la gent del poble provoca l’ambient sincer que busca el visitant.

La rehabilitació i recuperació del Patrimoni és un valor essencial per al poble. Si la feina és bona, tindrem l’orgull de veure com molta gent s’acosta a gaudir-los. La Vila del Moro, per exemple, té unes possibilitats molt importants. Tan se val si en l’itinerari romà de Tarragona està més amunt o més avall que altres restes. Són les nostres. Recuperem-ho, treballem-hi i gaudim-ho com cal.

Exemples com la pedra seca ens permetrà tornar a mirar cap a les terres d’endins. Viure la globalitat d’una situació geogràfica envejable. Equidistants de patrimonis famosos, d’arquitectes de renom, dels Indians històrics i les seves llegendes, de camins i rieres, d’un riu a recuperar i d’una comarca tan prometedora com desconeguda. La nostre costa és un tresor i també cal treballar-hi. Un lloc d’acollida digne i ben pensat per a famílies i pels més aventurers.

Si treballem el que tenim, a banda de viure millor, condició "sine quanon", tindrem també un factor per a prendre-li la mida, l'arribada visitants d’arreu per a compartir-ho amb nosaltres per unes hores o per uns dies.

El que anomenen oferta gastronòmica, tot i que ja ens entenem, hauríem de dir-li recuperació de la tradició culinària i de l’excel·lència, o alguna cosa per l’estil.. Quan un pensa en un lloc o en una activitat a on anar, si s’afegeix el bé que si menja guanya amb atractiu. I, alhora, hi ha com un sentiment compartit d’orgull quan es pertany a un indret que se’l coneix per la qualitat de productes o per l’artesà de la seva preparació.

I així, amb aquest esperit, el que se’ns pugui acudir. La balança s’anivellarà, però no tindrem la sensació de que es treballa per forans ni que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Quan tenim una casa, guanya valor quan ens visiten. La tornem a mirar amb els ulls dels amics i coneguts.

I recordem quan ens agrada.

Torredembarra ha de tornar a pujar al tren

Em sobtava la coincidència. Gent de La Torre, de soca-rel, nascudes al poble o afillades, deien que s’ha havia perdut al tren.

No parlem de persones del mateix col·lectiu, cercle social o d’aficions similars. No semblava que la conversa s’hagués produït en un lloc i que els oients ho haguessin comentat arreu. Ans el contrari, vaig tenir la impressió de que era un sentiment que s’obria pas.

També és cert que tenim convilatans que creuen que Torredembarra és diferents. Què el que passa aquí, no passa arreu. Amb tot el respecte, ambdós conceptes no ens ajudaran a refer-nos i a tornar a estar tan orgullosos de Torredembarra que farem ràbia, com es deia a on vaig néixer.

Així aquest bloc oferirà als agosarats que el llegeixen propostes concretes. Sens dubte no seran incontestables, potser ni aprofitables. Però el que cal és parlar-ne, millorar-les entre tots i impedí que els conceptes que comentàvem les invalidin abans de ser reflexionades.

1.Proposta

Cal ordenar de nou l’Ajuntament.

Obrir un procés curt i intens per a tornar a escoltar les experiències professionals dels qui hi treballen, implementar un model organitzatiu nou basat amb l’eficiència i en les noves tecnologies i establir un mecanisme real, veraç i efectiu per a escoltar a la ciutadania.

Un canvi de taules i rètols no aportaria rés. Cal establir les necessàries responsabilitats amb el corresponent respecte i establiment de mecanismes per a poder treballar millor per a crear, de nou, una estructura operativa que respecti als que la formen i als que hi accedim.

L’atenció al ciutadà passa per un seguiment senzill i efectiu de tota consulta, tràmit i proposta. Cal poder saber en tot moment com, a on i la previsió de solució i/o atenció de cada gestió.

Cal establir referents polítics per a cada zona geogràfica de Torredembarra. No podem anar de negociat en negociat. Hem de saber qui és el responsable del nostre barri o districte. Un regidor o regidora que ens escolti i que ens pugui respondre. Un representant que aportarà una visió global de la seva zona representada a la resta de responsables de barri. Una visió globalitzadora i alhora detallista per establir el marc des d’on treballar per decidir les accions concretes del govern municipal.

Guanyar eficiència. Hi ha eines contrastades al mercat per a millorar el nostre treball. Cal treballar pel ciutadà en el ritme de no defraudar-lo i en la responsabilitat d’anar eixuga’n el deute de trenta i escaig milions d’euros.

Cal informar. Des de l’ètica i sense por a la crítica. Cal explicar les opcions de cadascú, el que pretenen abastar i com pensant fer-ho. És la única manera de corresponsabilitzar-nos de cada acció. Cal fer i compartir les expectatives amb tot el poble. Transparència i responsabilitat. No n’hi ha d’altre.

Si sols parlem de noms… anem malament

És inevitable. Crida més l’atenció parlar de noms que d’idees. Atrau més les interioritats que les propostes. Parlar del món sembla més avorrit que del què fa el veí.

Hi ha gent socialista que pensem que som els que som i que no sobre ningú. Que cal sumar sempre i parlar mol clar sense ofendre. Què la fraternitat de militar en un Partit neix del projecte comú. Que del frec a frec neix el respecte i que, com tot aquesta vida, li cal passió a la política. Una energia basada en l’encís de les conclusions, en la construcció dels debats i en l’horitzó de canviar la societat cap a millor, cap als postulats progressistes.

Quan deixarem les quinieles i “qui no estima a qui” i perquè per a parlar d’idees?. De marcs de debats per a consolidar una majoria estable i d’esquerres a l’Ajuntament de Torredembarra.

Ens cal assentar-nos plegats i esbrinar el perquè de cada cosa fins arribar a la solució més possible. Cal deixar de banda el què es va dir i com, cal començar a veure propostes i no qui les formula. I sobretot, aprendre uns dels altres.

Cal no deixar que els que no tenen cap idea ens parlin d’impossibilitats. Si la única aportació és el no per si de cas o la lleugeresa de les polítiques directes que, tot i ser importants, ens allunyen del tronc de l’arbre. Del que ha de tornar la vida al nostre poble.

Algun dia donarà igual qui sigui el primer de qualsevol llista. Algun dia llegirem els programes com cal i tindrem la sensació que el que no es pugui fer es comentarà i explicarà fins a trobar noves actuacions que respectin la filosofia i s’adaptin a les possibilitats de cada moment.

Ara per ara, parlem encara de quinieles i especulacions. I el temps segueix passant.