dimarts, 31 de març del 2009

Cafè o cantonada, reunió o comissió... però sempre projecte de futur.


Alguns estem amb les mans una mica encetades i brutes. Estem canviant les rodes a un vehicle necessari a Torredembarra.

Fins ara hem vist improvisació i fins i tot bones intencions. Però sempre o, quasi sempre per no polemitzar, poca preparació ideològica.


I no és ideologia sentir-se millor que la mitjana. La força son les idees i la sinceritat de coincidir i dir-ho quan faci falta.
La feina més discreta fa falta. No ens confonguem en mirar cap a bandes més segures.

Torredembarra necessita una nova majoria al plenari municipal. Una majoria capaç de treballar plegada i amb visió de conjunt,
Sense cuites i sense records que ens invalidin a uns i altres. I per això cal treballar en molts fronts. Alguns anem fem feina a on podem ser més efectius. Una feina que passa per no atendre les desconfiances. No atendre amb la generositat necessària perquè no sigui una cuita més.

Potser sigui un moment difícil per entendre que cal mirar més endavant. El dia a dia s'ha de millorar, sens dubte.
Però caldrà el valor de parlar de programes i de plans d'aplicació. El valor de veure el millor de cada proposta i no adjudicar a ningú més intencions que les que declari o es puguin provar.

Caldrà parlar de Torredembarra. De tota i de tots i cadascuns dels seus habitants. Si tornem a fer l'error de veure a veïns com a prescindibles no arribarem a arreglar rés.
Fem faltar tots. I si no calia recordar-ho que ningú s'ho prengui com un retret.

Alguns estem acostumats a treballar a prop amb la mateixa eficàcia o més que a dintre.
Ens caldrà feina i valentia. Doncs sembla que d'ací a dos anys la "patata" serà calenta i tova, difícil de portar. Caldrà més d'una mà estesa perquè no s'estavelli al terra.

Cada cop que passem d'una idea, proposta o comentari positiu, indefectiblement som corresponsables. I això no és dolent si ens apropa i ens permet canviar el signe de les coses.


Comencem al Plenari, millorem el missatge i el contrast. Anem explicant el que faríem diferent i el perquè. I quan estiguem d'acord, doncs diguem-ho també. Torredembarra ho necessita.

diumenge, 29 de març del 2009

Assemblea al Sinibal i cafè de futur



Aquest dissabte s'ha celebrat l'assemblea de socis del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.

Plàcida reunió a on s'ha recordat amb simpatia tota la llista d'activitats, l'augment de socis, les noves seccions i, amb serenor, els plans de futur.


Cal més investigació. Cal més relació amb els altres centres i difondre més enllà els treballs, nombrosos sens dubte, que cada any tira endavant el Centre.
Obrir-nos a la joventut i al món de la Rovira Virgili.

Pas a pas, lletra a lletra, seguir fent de Centre d'Estudis.
Sovint Sinibald fa el que no es fa i té a veure amb la cultura. Potser serà el moment d'obrir una secció de pensament.

Si la gestió cultural és tutelar festes, trobades i exposicions. Important, sens dubte. Algú haurà d'agafar la responsabilitat de dibuixar el plànol i els mecanismes per a esperonar la cultura a Torredembarra.


A on, millor, per estudiar que és la Cultura i que necessita per créxer què a un Centre d'Estudis?
Ara que proliferen els cafès tertúlia, els cafès filosòfics, fins i tot els cafès polítics... potser haurem de prendre més cafè al Centre. Distesament, amb ganes de pensar, de compartir i d'observar.

Això si, que es prengui bona nota. Pot ser el llibre de l'any.

divendres, 27 de març del 2009

Acusen el govern de la Torre d'afavorir l'empresa que farà el pàrquing Filadors El PSC diu que la perdedora del concurs hi pot recórrer en contra i f

http://www.elpunt.cat/

Inici complicat per a les obres de l'únic projecte que Torredembarra finançarà amb el fons estatal d'inversió local, el pàrquing subterrani de Filadors.

El ple va aprovar ahir, amb els vots a favor del govern (CiU, l'Agrupació, PP, GIT i una edil no adscrita), l'adjudicació dels treballs a l'empresa Teyco, però ho va fer enmig d'acusacions del principal partit de l'oposició, el PSC, que considera que el concurs ha estat «dirigit» per afavorir la companyia guanyadora.

La formació va alertar que l'altra candidata pot recórrer als jutjats contra la decisió, fet que podria endarrerir l'execució d'una obra ja prou ajustada pel que fa als terminis marcats per l'Estat.
Tant l'oposició com l'equip de govern van coincidir ahir a assenyalar que les obres del primer pàrquing subterrani torrenc comencen «amb mal peu».

El PSC, que juntament amb la resta de grups de l'oposició (ERC I ABG) ja va advertir al gener que seria difícil completar l'obra en el termini de menys d'un any fixat per al fons estatal, ahir va denunciar una complicació afegida: la possibilitat que el concurs d'adjudicació acabi impugnat als jutjats per l'empresa que ha quedat en segon lloc, Vías y Construcciones.
La causa seria la interpretació que finalment ha fet la mesa de contractació d'una clàusula que marcava, en cas que es contractés el personal de l'obra a través de la borsa de treball municipal, una puntuació extra de quinze punts, suma que ha estat clau perquè Teyco sigui la guanyadora.

Segons va explicar la regidora socialista, Susanna Navarro, dos informes jurídics (un intern i un altre extern) interpreten que aquests punts s'haurien d'aplicar a qualsevol companyia que contracti tot el personal a través d'aquesta via, condició que complien les dues candidates i que, en aplicar-se així, hauria significat que Vías y Construcciones hagués guanyat el concurs.
Tècnics en contra Per aquest mateix motiu, l'adjudicació acordada per la mesa de contractació ja es va fer amb el vot en contra dels tres representants del personal tècnic municipal a la mesa: l'arquitecte, el secretari i la tresorera municipal (els dos primers fins i tot han incorporat a l'expedient un vot particular en contra), però va poder prosperar gràcies al vot de qualitat de l'alcalde, Daniel Masagué.

El portaveu del PSC, Enric Grangel, va afegir que el plec de clàusules que ha regit el concurs ja era «massa excloent» i que «feia la sensació que era un concurs dirigit».


L'alcalde, però, va interpretar d'una manera diferent els dos informes jurídics citats pel PSC. «És una qüestió d'apreciació, i seguint l'esperit del fons estatal, penso que havia de puntuar més l'empresa que contractés més personal local», va afirmar Masagué en referència a les quaranta persones a què la companyia guanyadora es compromet a donar feina, contra les vuit de l'altra candidata. L'alcalde torrenc va lamentar també que els vots particulars «acabin donant peu a un recurs» de la perdedora, opció que va considerar possible, i va acusar els socialistes de voler «posar pals a les rodes» en el projecte.

La polèmica entre el PSC i l'equip de govern va esquitxar també l'arquitecte contractat pel consistori per dirigir les obres de l'aparcament. Grangel va assenyalar que el tècnic havia treballat per a la companyia guanyadora del concurs, aspecte que l'alcalde va negar fent ús d'una declaració jurada de l'arquitecte, tot i que sí que se'l va apartar de la mesa de contractació després que un informe del secretari va assenyalar aquesta possible incompatibilitat.


L'adjudicació de les obres del pàrquing Filadors, a banda del vot contrari del PSC, també va tenir l'oposició d'ERC, que es va manifestar en contra de les bases de la licitació, mentre que ABG es va abstenir.

dimecres, 25 de març del 2009

Les comunitats autònomes podran decidir les festes del foc excloses de la directiva europea


La comissió de Cultura ha aprovat aquest dimecres una iniciativa d'ERC per tal que els diferents territoris puguin decidir quines festes del foc no es podran veure afectades per la directiva de pirotècnia de la Unió Europea que l'Estat ha de transposar.

PSOE i ERC han pactat aquesta proposició no de Llei que també assegura que les comunitats autònomes podran establir un pla formatiu per manipular el material pirotècnic. En la defensa de la proposta, el diputat d'ERC, Joan Tardà ha recordat que hi va haver plena coincidència de les demandes del territori amb el que preveu el govern espanyol.


Segons el text pactat entre ERC i el PSOE, el Congrés insta el govern espanyol a que les comunitats autònomes puguin 'establir les festes i activitats que han de ser considerades activitats religioses, culturals i tradicionals' pròpies així com altres festes d'especial rellevància com les revetlles de Sant Joan. Els territoris també podran establir un pla formatiu per manipular els productes pirotècnics.


El diputat republicà, Joan Tarda, ha recordat que el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián es va comprometre a 'resoldre l'equació de manera dirigent' per fer compatible la transposició amb les festes populars lligades al foc i a la pirotècnia. Hi va haver coincidències amb els diferents punts de vist, ha explicat Tardà, assegurant que el ministre 'no va renegar de cap de les demandes'.

En definitiva, Tardà ha dit que el van 'veure molt posat' en aquest tema i els 'va donar seguretat i garanties'. A partir d'ara, el que cal fer és 'seguir atents' perquè 'res descarrili'.
Per la seva banda, la diputada del PSOE, María Gracía Muñoz, creu que la base d'una transposició sense conflictes és que es respectin les competències de les comunitats autònomes i l'Estat. Muñoz ha reiterat el suport a les manifestacions culturals festives amb ús de pirotècnia.

CiU a través de la seva diputada, Montserrat Surroca, ha defensat plenament aquesta iniciativa perquè no es 'provoquin distorsions' a la festa i davant l'alarma dels grups que realitzen activitats populars.

Es crea una xarxa pública de teatres, auditoris i equipaments escènics de tot Catalunya



El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, una xarxa que integra teatres i auditoris de tot el territori que permetrà distribuir homogèniament l'oferta pública de les activitats escèniques i musicals.

Aquesta iniciativa evitarà la concentració majoritària d'espectacles i equipaments a Barcelona, evitarà duplicitats en les programacions públiques i permetrà racionalitzar i coordinar els recursos econòmics que es destinen a les arts escèniques i musicals.


La iniciativa, aprovada per Decret, la formen els centres participats per la Generalitat, tot i que també s'hi poden adherir voluntàriament els equipaments dels ens locals.

dimarts, 24 de març del 2009

Una escola a l'hivern




Aquest cap de setmana s'ha celebrat l'escola d'hivern dels socialistes. La Plaça Imperial Tàrraco ha estat un anar i venir de gent i propostes. Poques o ben mirat, cap han arribat als mitjans.


Desorganitzat i amb manca de convicció, al servei de prems hi havia més cafè que calendari i, més pastes, que ganes de fer arribar a la societat el que allí es parlava.


Compareixença del Ministre Corbacho, amb un principal interès: Esbrinar fins a quin punt el Conseller Saura s'havia precipitat o havia tapat les vergonyes fen públiques les xifres. De les accions del Govern en matèria de treballa, algunes preguntes i poca inserció als mitjans.


El Conseller Castells? Del mateix algunes dosis més, tot i que va acceptar que les xifres eren correctes i que ell mateix les havia comentat amb en Saura. Dels anàlisis de la xerrada, també poc o rés a dir.


La ministra per a la igualtat, la Bibiana Aido, va fer una exposició de plans de treball, alguns ja en marxa, principal pregunta: Com valora els llaços blans a la setmana santa i com es veu la financiació des de Madrid.


Però deixem les patums, Josep Borrell va fer una extensa dissertació sobre els fets anunciats i la imminent esclatada de la bombolla de les targes de crèdit. Raimon Obiols va aprofundir en que la crisis no és de idees, ens el contrari, ha estat el model d'autoregulació del mercat el que ha fracassat. Després d'assumir l'euro i la seva unitat, ens ha petat el que més experiencia tenia. Castells i la fortalesa dels acords supramunicipals, les necessàries unitats d'acció i les polítiques seguides pels diferents organismes administratius i/o socials en una sola direcció com a solució.


Tots els ponents coincidien , amb diferents paraules, en que juguem en un taulell d'inèrcies macro-econòmiques i que les peces de la ideologia fan el que poden sense poder afectar a la globalitat. Taulell i peces fan un joc, per separat, poca cosa més que la improvisació.


A mida que els estats controlaven els dèficits, el mercat s'inflava sense aturador.


Sortirem reforçats de la Crisi? Potser és la gran pregunta. Després d'escoltar amb atenció, hom creu que o s'interactúa amb fermesa o sols ens quedarà esperar la propera.

diumenge, 15 de març del 2009

Tarragona signarà un tractat d'amistat amb Pancevo (Sèrbia)


L'Ajuntament de Tarragona formalitzarà un tractat d'amistat amb la ciutat sèrbia de Pancevo.

L'apropament entre les poblacions ha estat gràcies a la iniciativa d'un veí de la localitat balcànica, la mare del qual és de Torredembarra i el pare, serbi. Una delegació del consistori es va reunir la setmana passada amb l'ambaixadora de Sèrbia a l'Estat espanyol i en la trobada es va parlar de la possibilitat que una delegació d'empresaris serbis visiti Tarragona per arribar a enteses comercials.

«Necessiten gent que inverteixi en el seu país», va explicar el responsable de Relacions Ciutadanes tarragoní, Manuel López Pasca.

dijous, 12 de març del 2009

PSC, CiU, ERC i ICV declaren 'el caràcter cultural i tradicional' de festes amb pirotècnia com ara la Patum



La ponència encarregada de fer les tasques de redacció de la Llei d'espectacles de Catalunya ha aprovat aquest dimecres al Parlament una esmena amb el suport dels tres partits del Govern i per CiU en què, 'per primera vegada' una Llei del Parlament de Catalunya reconeix el caràcter cultural i tradicional de festes com ara la Patum de Berga i dels correfocs i activitats similars. Aquesta esmena vol blindar els correfocs de la regulació de l'Estat, en l'aplicació de la directiva europea sobre la posada en el mercat d'articles pirotècnics.

El diputat d'ICV-EUiA encarregat d'aquesta llei, Jaume Bosch, ha dit que la llei catalana no pot evitar la regulació de la directiva europea ni la normativa estatal, però sí en reconeix el caràcter tradicional i cultural 'per primera vegada'. D'aquesta manera, ha afegit, 'es blinda la Patum i els correfocs de les possibles conseqüències de la regulació de l'Estat en l'aplicació de la directiva europea sobre la posada en el mercat d'articles pirotècnics'.


L'esmena estableix que 'els correfocs, grups de foc i cercaviles i altres espectacles i festes amb foc i pirotècnia de caràcter popular i àmplia representació i tradició en les activitats de la cultura tradicional catalana i que avui formen part del nostre patrimoni social i cultural immaterial es regeixen per aquesta llei per la normativa sectorial en la matèria'.
Bosch ha indicat que 'aquest fet permetrà aplicar-li a aquest tipus de festes el tractament excepcional que la directiva europea preveu per les activitats culturals i tradicionals i evitarà que l'Estat pugui negar-li aquest caràcter' en la regulació que ara ha de posar en marxa de l'executiu espanyol.

Bosch ha destacat que la transacció 'compta amb el vist-i-plau del Departament que impulsa el projecte de llei, el d'Interior, i que amb el suports dels quatre grups garanteix la seva aprovació pel Ple del Parlament el proper mes d'abril'. En aquest sentit, el diputat ecosocialista ha celebrat que el Parlament 'es faci ressò de les peticions expressades per les colles de diables i altres grups culturals així com per nombrosos ajuntaments'.

dimecres, 11 de març del 2009

Tresserras diu que invertir en cultura 'ha de ser una de les estratègies' per sortir de la crisi



El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras, ha dit aquest dimarts que invertir en cultura 'ha de ser una de les estratègies' per sortir de la crisi. Tresserras ha fet aquestes declaracions des de Terrassa, on ha inaugurat al Museu de la Ciència i de la Tècnica l'exposició 'Gas i petroli: l'energia dels fòssils', una mostra permanent que pretén donar a conèixer aquests dos combustibles, des de la seva formació fins a la gran versatilitat d'usos. Precisament Tresserras ha avisat que 'no es pot pensar que la cultura i el patrimoni són fons inesgotables d'energia i es pot anar tirant sense que passi res'.


Tresserras ha destacat la importància d'invertir en cultura pel fet que es tracta d'un sector 'que compta amb molta gent qualificada i que poden generar valor afegit en un sector clau'. En aquest sentit, ha ressaltat que 'no es pot parlar de despesa cultural, sinó que s'ha de veure com a una inversió cultural'. L'exposició té com a objectiu principal donar a conèixer el gas i el petroli, des de la seva formació fins a la versatilitat d'usos, i fa un anàlisi de l'ús d'aquestes fonts d'energia fòssil fins arribar a la diversitat d'indústries que en depenen. La mostra compta amb tres blocs principals: el gas manufacturat, els motors i l'energia dels fòssils. Durant el recorregut es poden trobar objectes històrics únics, la majoria dels quals formen part de la col·lecció del museu, com ara un motor Escudé, un gasogen, grans motors de gasolina i dièsel o una maqueta d'una plataforma d'extracció de Repsol.

dimarts, 10 de març del 2009

Premià de Mar incorpora millores en la gestió de l'enllumenat que permeten estalvis de fins el 60%


Idees (3)


ACN // 09.03.2009 20.49 h tac Ref. 479766


Premià de Mar (ACN).- El mig centenar de fanals de la riera de Premià de Mar es poden controlar individualment a través d'un nou sistema de gestió de l'enllumenat impulsat per l'empresa Sece. L'avenç permet també detectar averies i controlar la potència dels fenals. D'aquesta manera, no només es podrà encendre o apagar un nombre determinat de llums i no tota una zona del poble, segons les necessitats, sinó que també es podrà regular la seva intensitat. Aquest conjunt de millores, afegides al canvi de les bombetes per unes de més eficients, poden suposar un estalvi de fins al 60% en el consum. L'alcalde premianenc, Miquel Buch, assegura que es tracta d'un avenç molt 'potent' des del punt de vista econòmic i mediambiental.


tac 09.03.2009 20.49 h // Jordi Pujolar // ACN tac Ref. 479766

El nou sistema de telegestió eficient de l'enllumenat públic de Premià de Mar permet un control, fanal a fanal, gràcies a uns controladors que s'instal·len a la base de cada farola i que envien la informació en temps real a través d'Internet. Els gestors de l'enllumenat poden així detectar possibles avaries i controlar l'encesa i l'apagada, així com la seva intensitat.

Un dels enginyers de l'empresa Sece, Francesc Pecanins, explica que el sistema no requereix fer cap nova instal·lació en la xarxa d'enllumenat, ja que és compatible amb el cablejat existent. Paral·lelament s'estan canviant les bombetes per unes altres de baix consum d'una tonalitat més groguenca. En alguns casos s'estan posat bombetes leds, que suposen un estalvi encara major.

En total, aquest conjunt d'iniciatives poden suposar estalvis de fins al 60% en el consum energètic. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, diu que es tracta d'una iniciativa molt 'potent' des del punt de vista econòmic i mediambiental. De moment, aquesta tecnologia s'ha instal·lat a mode de prova pilor a la riera de Premià de Mar, on hi ha una cinquantena de fanals.

dijous, 5 de març del 2009

Torredembarra renuncia a traslladar part dels edificis previstos a Muntanyans II


ELPUNT.CAT 05/03/09

L'Ajuntament veu impossible ara aturar així el pla parcial i critica la falta de col·laboració de la Generalitat i l'Estat



L'última solució apuntada pel govern municipal de Torredembarra per resoldre el conflicte entorn del pla parcial Muntanyans II, el trasllat de part dels 550 edificis previstos a uns altres terrenys del municipi per minimitzar-ne així l'impacte, ha quedat en via morta. L'Ajuntament torrenc ha descartat finalment aquesta opció ja que la considera inviable pel gran volum d'edificabilitat que caldria encabir en un altre espai. L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué (CiU), assegura que s'ha fet «tot el que s'ha pogut» i retreu a la Generalitat i al govern espanyol la falta de col·laboració a l'hora de resoldre el tema. L'única via que ara podria aturar el desenvolupament del pla seria el recurs contenciós interposat per la Plataforma Salvem els Muntanyans, pendent de sentència.

Després que l'estiu passat es produís un relleu al capdavant del govern torrenc, el nou executiu es va marcar la prioritat d'intentar aturar l'edificació del polèmic pla parcial Muntanyans II, un projecte que preveu 550 habitatges entre la via del tren i l'N-340, a tocar d'un espai natural protegit i a prop de la costa. La sortida que més seriosament havia emprès l'executiu local era localitzar uns terrenys al municipi que permetessin traslladar com a mínim una part de l'edificabilitat prevista al pla, que marca fins a 70.000 metres quadrats de sostre edificable.

«Hem hagut de descartar aquesta possibilitat, ja que ens suposava treure un problema d'un punt però crear-ne un de nou en un altre», explica Masagué. El consistori s'havia plantejat l'opció de derivar part dels edificis que la promotora de Muntanyans II tenia compromesos a la zona nord del municipi, pendent encara de desenvolupament, però la solució hauria creat un gran impacte visual. «Estaríem parlant d'edificis de fins a set plantes», explica el batlle torrenc.

Sense ajuda

Tot i que Masagué defensa que s'ha fet «tot el que s'ha pogut» per aturar el projecte, el cert és que amb aquesta renúncia s'esgoten pràcticament totes les vies per evitar la construcció de Muntanyans II. Des de l'Ajuntament torrenc, però, retreuen especialment l'actitud tant del govern espanyol com de la Generalitat, que consideren que han deixat sol el consistori a l'hora de gestionar el conflicte.

«La Generalitat va renunciar a cedir terrenys a altres municipis per poder traslladar-hi l'edificabilitat, i s'han negat a donar-nos recursos econòmics, tot i que CiU ho va sol·licitar als pressupostos d'enguany», lamenta Masagué, que fa poc va tornar a posar-se en contacte amb la direcció general d'Urbanisme per trobar una solució conjunta. A més, l'alcalde torrenc també critica que no s'hagi executat la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya ara fa un any i que preveia que les zones lliures de Muntanyans II passessin a formar part de l'espai d'interès natural (EIN) Muntanyans. «La resolució preveia també ampliar la protecció a altres zones edificables del pla que ho requerissin», recorda Masagué.

Pel que fa a l'Estat, des de l'Ajuntament torrenc s'assegura que encara no s'ha tingut constància de la partida de deu milions d'euros que els pressupostos de l'Estat preveuen per a Muntanyans II.

Pendents del contenciós

Els dos recursos contenciosos administratius interposats per la Plataforma Salvem els Muntanyans (contrària al projecte) són ara l'única alternativa que queda a la construcció de Muntanyans II. Els processos judicials pretenen la nul·litat de l'aprovació del pla parcial per part del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona, i des de la plataforma s'han mostrat esperançats pel seu èxit després que el jutge encarregués un informe independent que va detectar els riscos que la construcció de Muntanyans II podien suposar per a l'espai natural protegit del mateix nom.

Les obres d'urbanització de Muntanyans II van finalitzar fa alguns mesos, però de moment la promotora no ha demanat la llicència per iniciar les edificacions. «Si ens ho demanen, des de l'Ajuntament no ens hi podrem negar», va dir l'alcalde.

dimarts, 3 de març del 2009

Setanta països donaran 3.500 milions d'euros durant dos anys per reconstruir Gaza



La conferència de donants per a la reconstrucció de Gaza ha acordat que aportarà 3.500 milions d'euros durant els pròxims dos anys. La Unió Europea i els Estats Units n'han liderat la conferència, en què s'ha apel·lat, de manera unànime, a l'obertura dels passos de Gaza. El president d'Egipte, Hosni Mubarak, amfitrió de la conferència, ha fet una crida a consolidar l'alto el foc a Gaza. Totes les parts han coincidit que sense una pau duradora, reconstruir Gaza pot ser una temeritat inútil. Per això han demanat que es reprenguin les negociacions de pau, que s'obrin els passos entre Israel i Gaza i que es garanteixi que Hamas no intervindrà en les ajudes als palestins.

Sense una pau duradora, reconstruir Gaza pot ser una acció inútil. Aquest és el missatge en què han coincidit la majoria dels assistents a la Conferència per a la Reconstrucció de Gaza.

L'acte el va inaugurar, ahir al matí, a Sharm al-Sheikh, el president egipci, Hosni Mubarak. "La guerra de Gaza -ha dit- ha descobert la fragilitat del procés de pau al Pròxim Orient".


I la fragilitat és present en aquesta trobada, en què no participen ni Israel ni tampoc Hamas, la força que controla Gaza. Els caps d'estat, de govern i els ministres de més de setanta països s'han compromès a invertir 3.500 milions d'euros durant dos anys per reconstruir un territori que el president francès, Nicolas Sarkozy, ha definit com una presó a cel obert. Per la cap de la diplomàcia nord-americana, però, l'ajut, que es procurarà que Hamas no controli, cal vincular-lo a una solució política. "Tots aquests fons -ha dit Clinton- depenen i estan vinculats a un acord ràpid i a llarg termini".

Si no s'arriba a un acord interpalestí i sense l'aixecament del bloqueig d'Israel sobre la Franja, la reconstrucció és impossible.
A Gaza, mentrestant, els 23 dies de bombardejos israelians han deixat vuit de cada deu palestins sense casa ni feina. Mentre el govern d'Israel preveu doblar els assentaments a Cisjordània amb 73.000 habitatges nous, a Gaza, les famílies continuen al peu de les runes de casa seva.

dilluns, 2 de març del 2009

L'oposició de Torredembarra, molesta perquè té límit de temps als plens



Acusen el govern local de no oferir suficients espais de debat per a la resta de grups polítics
28/02/09 02:00 - Torredembarra - azahara palomares


Escalada de desconfiança entre govern i oposició a l'Ajuntament de Torredembarra. En aquest cas, l'espurna ha estat la decisió de l'alcalde, Daniel Masagué (CiU), de limitar el temps d'intervenció dels grups de l'oposició al torn de precs i preguntes del ple celebrat dijous passat a la nit, una decisió que els grups fora del govern (PSC, ERC i ABG) s'han pres com un atac a la seva participació política.

A la tensió s'hi afegeixen les reiterades queixes per la falta d'espais de debat i col·laboració entre executiu i oposició, i que dijous van ser patents en el rebuig d'una moció per a la creació d'una comissió per a la informació econòmica.


Dijous passat, en arribar al torn de precs i preguntes, l'alcalde torrenc va informar els tres grups a l'oposició que aquella nit tan sols disposarien de trenta minuts per formació política per formular les seves peticions.

L'anunci va provocar molt malestar entre PSC, ERC i ABG, ja prou molestos després que minuts abans el govern (CiU, l'Agrupació, PP, GIT i una regidora no adscrita) hagués rebutjat una moció conjunta de l'oposició per reclamar una comissió permanent d'Hisenda.

«L'alcalde va decidir de manera arbitrària establir el límit de temps, i en cap moment el reglament orgànic municipal preveu una possibilitat així», va lamentar la regidora del PSC, Susanna Navarro.

Des d'ABG, el seu portaveu, Lluís Suñé, critica que les limitacions no s'hagin consensuat en junta de portaveus. «És l'únic espai de debat que tenim, i ens el retallen», va comentar.
No és el primer problema de comunicació entre govern i oposició des que es va produir el relleu a l'executiu l'estiu passat.

En els darrers mesos s'han produït queixes per la votació de temes sobre els quals l'oposició no havia rebut, al seu parer, la informació amb prou antelació, com va ser el cas de les ordenances fiscals i el projecte d'aparcament a Filadors.


Precisament, els tres grups van lamentar que l'executiu vetés dijous també la proposta de nova estructura de treball que l'oposició defensava amb la creació d'una comissió que es reunís cada dos mesos per tractar dels temes d'Hisenda.

«Estem molt decebuts, perquè era una proposta amb bones intencions i que hauria beneficiat tothom», va afirmar el portaveu d'ERC, Gerard Ciuró. La voluntat de l'oposició era aplicar aquest model de treball conjunt a altres àrees municipals.


LES FRASES

SUSANNA NAVARRO regidora del psc «El govern improvisa i no té capacitat de reacció. Tot plegat li dificulta aconseguir la unanimitat»

GERARD CIURÓ
portaveu d'ERC «No compten per res amb l'oposició, i això els pot passar factura, perquè un dia o altre pot ser que ens necessitin»

LLUÍS SUÑÉ portaveu d'abg «Cal que el govern rectifiqui les formes i trenqui la desconfiança. Hem de poder fer aportacions»

DANIEL MASAGUÉ alcalde de torredembarra (CiU) «Pretenc regularitzar la participació als plens, però espero arribar a un acord amb tots els partits» «Demano propostes, i ningú diu res»

L'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va vincular ahir el rebuig a la comissió d'Hisenda defensada per l'oposició a problemes de reorganització interna. «Ara mateix és impossible tècnicament, ja que tenim moltes baixes de personal que no hem cobert per estalviar», va afirmar. Tot i això, es va comprometre a crear aquest òrgan de treball «abans de sis mesos», un cop s'hagués normalitzat la situació interna. Masagué, però, va lamentar que l'oposició parli de falta de debat quan «no han fet cap aportació als pressupostos» tot i que, segons l'alcalde, se'ls ha sol·licitat. Pel que fa a la limitació de temps als plens, va afirmar que s'intentarà consensuar una solució amb tots els grups. «Vaig atrevir-me amb aquesta mesura perquè ningú m'havia proposat cap alternativa més», va assegurar.