Potser si que cal reunir-se...

L'Ajuntament de Montblanc accepta que el pagament de l'IBI sigui fraccionat

L'equip de govern de l'Ajuntament de Montblanc ha acceptat la proposta formulada pel portaveu de CiU, Carles Carreras, i defensada per tots els grups municipals a l'oposició -Acord per Montblanc,Convergència i Unió i la f'IÇ- per facilitar que els montblanquins puguin pagar l'impost de béns inmóbles (IBI), de manera fraccionada, en dos terminis.

Tots els interessats a fraccionar el pagament ,de l'IBI hauran de realitzar la petició a les ofines de BASE de la Diputació de Tarragona abans del dia 15 de maig.

Això sí, l'únic requisit que es demana és que la persona que sol·liciti aquest fraccionament ha de tenir domiciliació bancària, ja que els pagaments es realitzaran a través de les entitats bancàries.

LA SEGONA REPÚBLICA A CATALUNYA (1931-1936)

Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia.
Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.
El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic. Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc). Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre.
Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable.

La cultura segueix pendent... de moment.

Ja fa, anava a dir massa anys... però sempre cal continuar, doncs anys i prou que des de diferents plataformes, centres d'estudi, associacions professionals etc demandem que l'administració vegi en la cultura un valor afegit constant, no pas una despesa relativa.

I el que val pel món local, val també pels diferents orgues d'administració de les diferents particions polítiques d'aquesta terra nostre, de vegades, tan poc cultural.

Vaig conèixer l'Angeles Gonzàlez Sinde recent estrenada la meravellosa "La Buena Estrella". No va tenir cap embut per a reconèixer que va ser el braç d'un ja molt delicat Jesús Franco. Que poc i va aportar i que va aprendre molt. Sincera.


Anys més tard, amb "La suerte dormida" es va emportar un Goya més que discutit com a directora debutant, de nou va acceptar que el cognom pesava força en aquest casos. Sincera, també.


Com a "Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España" ha desatés les peticions de treballar en una pedrera eficaç i en demanar que el treball cinematogràfic fruit de les col·laboracions amb les televisions no fossin programats de matinada.

Sobre Internet ja s'ha parlat molt. Potser té raó però no dona més alternatives, no afegeix cap argumentació per a fer de la xarxa una mostra creïble de cultura.

Ara Ministre, sincerament... si en aquests anys no s'ha fet més gran que el cognom... Houston... tenim un problema.

I per no abusar dels "tics" cinematogràfics i tot i que ningú és perfecte si no tornem a l'etapa Miró amb que teatre i premis anaven de la mà, a on el cinema va créixer i les biblioteques també, a on programar es premiava i moltes activitats viatjaven sense parar... seguirem preguntant-nos "El perquè de tot plegat".

Projectes al calaix per aprofitar l'avinentesa, una molt bona idea.

Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial

Ja fa temps que des del Consell de Sostenibilitat s'ha preguntat el per què de no acollir-se a aquest programa. Repeteixo, fa temps, més que el que hi ha nou equip de govern, per a ser justos.

Les respostes, ràpides i concises, eren que no ens hi podíem acollir. Bé, consultant la llista dels projectes aprovats l'any passat, com a mínim es poden tenir dubtes al respecte.

Les actuacions que s'hauran realitzat al Nucli Antic, en el seu conjunt, dibuixen actuacions que en la seva globalitat estan especialment contemplades pel Pla de barris.

Peatonalització, sala polivalent, clavegueram, línies elèctriques etc i si hagués pogut afegir l'escorxador, tractament de façanes, restauració portals, actuació global paisatge urbà de la zona, aparcaments alternatius i molts d'altres... que de segur ja esteu pensant.

A continuació podreu llegir la llista de projectes aprovats l'any passat i dos exemples de la descripció del programa presentat.

Convocatòria 2008. Projectes aprovats
Artesa de Segre. Nucli antic
Barcelona. La Barceloneta
Barcelona. Maresme-Besòs
Caldes de Montbui. Centre històric
Esparreguera. Barri El Mas d'en Gall
Esplugues de Llobregat. Barri de Can Vidalet
Figueres. Centre històric
L'Espluga de Francolí. Nucli històric
La Pobla de Lillet. Les Coromines
Mollet del Vallès. Barri de la Plana Lledó
Montcada i Reixac. Can Sant Joan
Òdena. Nucli urbà
Olesa de Montserrat. Nucli antic
Palafrugell. La Sauleda - carrer Ample
Roses. Nucli antic
Sant Cugat del Vallès. Les Planes
Sant Feliu de Codines. Nucli antic entre els torrents del Tura i l'Escletxa
Sant Joan Despí. Les Planes
Santa Coloma de Gramenet. Nucli antic
Terrassa. Barri de la Maurina
Tremp. Barri Vell i Eixample
Vic. Centre històric i la Calla

L'Espluga de Francolí. Nucli històric

Es tracta del nucli fundacional del municipi, sorgit al voltant d’un castell i damunt d’un turó. Està format per una trama de carrers medievals on es troba l’antic Call Jueu, el conjunt al voltant del Castell i el conjunt de l'Església Vella i l’Hospital.
Per a recuperar el Nucli Històric, el projecte planteja els següents objectius:

1.- Pal·liar la regressió urbanística
2.- Reviscolar la zona econòmicament
3.- Atendre les necessitats de la població més desfavorida
4.- Donar impuls al teixit associatiu i a la societat civil.

Les actuacions més importants són les relatives a la pavimentació i millora dels serveis del barri, la urbanització i arranjament del Freginal com a zona verda, els programes d’ajuts a la rehabilitació d'edificis, el programa de promoció local i turística, la museïtzació de la Fassina, recuperació de la torre del castell, oficina d’atenció ciutadana.

Pressupost: 3.911.510,38 euros.

Ajut aprovat: 1.955.755,19 euros.

Sant Joan Despí. Les Planes

El barri va néixer amb habitatges d’urbanització marginal i es va ampliar amb la construcció de polígons d’habitatge. Presenta problemes tant de tipus físic (amb espais residencials inadequats i espais públics inaccessibles per a la gent gran i persones amb problemes de mobilitat reduïda) com socioeconòmic (envelliment de la població i empobriment del teixit productiu).

El projecte pretén millorar la permeabilitat interna del barri, recuperant l’espai públic com a àmbit de relació; rehabilitar el parc immobiliari; crear nous equipaments; consolidar el teixit associatiu i promoure la participació ciutadana; i fomentar l’activitat econòmica i comercial.

Les actuacions més importants són la creació d’un casal per a gent gran en el sector del carrer de Sant Francesc de Sales, el Pla d’ajudes per a la instal·lació d’ascensors i el desenvolupament del programa per al benestar i cohesió social.

Pressupost: 10.407.424,64 euros

Ajut aprovat: 5.203.712,32 euros