dilluns, 28 de juny del 2010

El Govern selecciona 29 projectes beneficiaris de la setena convocatòria de la Llei de barris




  • S'impulsen 12 nous projectes de regeneració integral d'11 municipis
  • S'hi inclouen 14 nous projectes de viles de menys de 10.000 habitants amb ajuts de fins al 75% del total del seu cost
  • Se signen 3 contractes de barri, de suport a aquells que ja han finalitzat el seu projecte
  • Es genera una nova inversió de més de 170 milions d'euros, dels quals 99 milions d'euros els aporta la Generalitat i, la resta, els ajuntaments
  • La inversió pública total de la Llei de barris s'aproparà als 1.300 milions d'euros, i arribarà a 141 barris amb actuacions de regeneració en marxa i 4 contractes de barri

La setena convocatòria d'ajuts de la Llei de barris beneficiarà un total de 29 projectes presentats per 28 municipis, amb una inversió total de 170 milions d'euros. D'aquests, 99 milions d'euros corresponen a aportacions del Govern. Amb aquesta convocatòria, el Programa de barris abasta, en total, 112 projectes d'intervenció integral, 29 de viles de menys de 10.000 habitants i 4 contractes de barri. Això suposa que es beneficiaran d'aquestes actuacions més d'un milió de persones (un 14% de la població de Catalunya).

Amb l'adjudicació d'aquesta setena convocatòria, s'arribarà als 1.300 milions d'euros d'inversió pública compromesa per a la millora integral de barris. Les convocatòries resoltes fins ara de la Llei barris han posat de manifest la importància d'una actuació pública integral en àrees urbanes amb necessitats especials per tal de garantir-hi la qualitat urbana, ambiental i de cohesió social. També s'ha demostrat que el Programa de barris pot canviar les dinàmiques urbanístiques i socials d'aquests barris.

Per aquests motius, les actuals convocatòries combinen tres línies de subvencions, a les quals es poden acollir els ajuntaments:

  • Projectes de rehabilitació integral a barris i viles: en total, 27 municipis van presentar 29 projectes per optar als ajuts de la modalitat ordinària de regeneració integral. D'aquests, s'han escollit 12 projectes d'11 municipis, que tenen un pressupost total de 108,3 milions d'euros
  • Viles amb projectes: nom de la línia d'ajuts en el marc de la qual s'impulsen programes de rehabilitació integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d'aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arriba a un màxim del 75% del cost. Un total de 45 viles han mostrat el seu interès per ser incloses en aquesta línia d'ajuts, de les quals se n'han triat 14.
  • Suport als que han culminat els seus projectes mitjançant el contracte de barri: aquest instrument s'adreça als ajuntaments que han completat els projectes de rehabilitació escollits en les sis convocatòries resoltes anteriorment. Una vegada els municipis finalitzen les actuacions que van incloure en els seus projectes, redacten un informe d'avaluació final. Si d'aquest informe es desprèn que resulta convenient continuar impulsant noves actuacions per mantenir i consolidar la recuperació d'aquella zona, es procedeix a signar un contracte de barri.

D'aquesta manera, també s'evita que barris amb una situació delicada puguin retrocedir en els avenços aconseguits amb els projectes de rehabilitació. Així, l'informe d'avaluació final indica quines actuacions s'haurien de seguir tirant endavant en el mateix àmbit objecte del Programa de barris i quin pressupost seria necessari, amb un nou període d'execució de dos anys. El Govern signa un contracte programa amb cadascun dels ajuntaments, que posen de manifest aquesta necessitat, per cofinançar el 50% de les noves actuacions previstes. Aquest import procedeix, com fins ara, del Fons de foment del programa de barris i es dóna compte del conveni a la Comissió de gestió d'aquest fons.

Tres ajuntaments que ja han acabat el seu Programa ordinari es van presentar a la convocatòria per optar a la proposta de continuïtat, mitjançant un contracte de barri, i tots tres hi han estat inclosos:


La setena convocatòria: barri a barri

Projectes de regeneració integral:

  • Barcelona, Raval sud: el barri presenta un espai públic amb alguns dèficits, que propicia l'exclusió social, així com problemes en els habitatges per manca de rehabilitació. Es proposa reurbanitzar carrers amb prioritat pels als vianants (Arc del Teatre, Montserrat), places (del Pedró, Blanquerna), fomentar la rehabilitació dels elements comuns dels edificis, habilitar un nou equipament polivalent sociocultural i impulsar programes socials i de dinamització econòmica del barri.
  • Barcelona, la Vinya, Can Clos i Plus Ultra: les àrees més antigues pateixen un procés regressió urbanística i, en general, s'observa un parc d'habitatges deteriorat, tot i que proper a zones d'interès turístic, fet que provoca un augment de la pressió immobiliària. El projecte reurbanitzarà carrers, places i habitatges, es milloraran els equipaments “La Bàscula” i “La Capa” i es construirà un centre cívic als jardins de “Can Farrero”. S'impulsarà a la col•locació de plaques solars i a la supressió de barreres arquitectòniques.
  • Mollerussa, centre urbà i grup Sant Isidori: al barri es detecta manca d'activitat comercial, amb una via pública no adequada i, en el cas del grup Sant Isidori, habitatges marginals. L'Ajuntament preveu reurbanitzar l'avinguda Catalunya, fer exclusiva per a vianants la Vila Closa i impulsar una borsa de lloguer de locals comercials, entre d'altres.
  • Premià de Mar, Santa Anna-Tió (barri Cotet): el barri, que es presenta conjuntament amb Premià de Dalt (en aquest cas, a la línia “Viles amb projectes”), està aïllat respecte dels dos nuclis urbans i amb un accés difícil. Els habitatges tenen patologies estructurals i s'hi detecta manca d'aparcaments, equipaments i zones verdes. S'hi habilitarà el jardí de la República i Torrent Fontsana, es museïtzarà la vila romana de Can Ferrerons, es pacificarà el trànsit del Camí del Maig i se n'impulsarà la rehabilitació.
  • Castelldefels, Vista Alegre: el parc d'habitatges es troba en mal estat de conservació, hi ha dèficit de transport públic, d'aparcaments i d'equipaments. Existeix un sector d'habitatges unifamliars de baixa qualitat fora de planejament. Es preveu urbanitzar una zona verda entre els carrers Murillo i Alhambra, soterrar xarxes de serveis, construir el centre cívic Vista Alegre i fomentar la integració social.
  • L'Escala, nucli antic: pateix una elevada dependència del turisme estacional, que es tradueix en molts habitatges i locals buits, combinat amb una manca de qualitat de la urbanització i dels espais públics. Es preveu la reurbanització de carrers i de la plaça de l'Ajuntament, la rehabilitació de l'Alfolí de la Sal com a equipament de referència, la creació d'un centre de gestió cultural i programes de foment del bon veïnatge.
  • Calafell, nucli antic: s'ha produit una reducció progressiva de l'activitat comercial al barri acompanyada de l'abandonament d'habitatges antics, l'envelliment dels seus habitants i la creixent necessitat d'assistència social. Es preveu urbanitzar els entorns del castell, reparar els elements comuns dels edificis, ampliar el centre cívic Sindicat i impulsar 16 actuacions per a la revitalització comercial i l'atenció a les persones en risc d'exclusió.
  • Piera, nucli antic: el nuclies trobaen un terreny argilós amb risc d'esllavissades, fet que provoca problemes estructurals en els edificis. Abundància de locals comercials tancats, manca d'accessibilitat, d'equipaments i d'espais lliures. L'Ajuntament preveu estabilitzar el barranc del Gall Mullat, reconvertir el teatre del Foment en un centre cultural, rehabilitar el complex d'equipaments de Cal Sanahuja i impulsar l'activitat comercial i de serveis.
  • Les Franqueses del Vallès, Bellavista: experimenta un creixent augment de la població jove immigrada i de l'atur. Barri amb baixa activitat econòmica i aïllat per les infraestructures, amb manca de zones lliures i habitatges sense ascensor. Es preveu urbanitzar la plaça de l'Esbarjo i el Passeig d'Andalusia, impulsar la rehabilitació, crear dos espais cívics i socials, millorar les passeres existents amb ascensors i habilitar un nou carril bici per apropar-se als equipaments.
  • Blanes, S'Auguer-Sa Massaneda: presenta importants dèficits en les xarxes de serveis, vials i carrers, així com un mal estat de les edificacions, problemes en la recollida selectiva i baixa intensitat de la vida comercial, cultural i social. Es preveu la creació d'un nou equipament al carrer S'Auguer, pavimentació de carrers i programes de foment del treball.
  • Mont-roig del Camp, la Florida: un 90% de la pavimentació dels carrers és defectuosa, pateix una mala qualitat de les xarxes de serveis i dels espais públics, així com deficiències en el parc d'habitatges. El projecte preveu la urbanització de carrers, la creació d'un nou equipament social, un carril bici, la rehabilitació d'elements comuns dels edificis i el foment de dinàmiques comunitàries.
  • Viladecans, la Monserratina: barri molt dens, amb construccions d'escassa qualitat i poca activitat comercial, amb un mercat amb problemes d'accessibilitat, poc espai per als vianants, pisos sense ascensor i manca d'equipaments. Es preveuen equipaments municipals a la plaça de la Constitució, la rehabilitació de la masia de Can Ginestar, implantació de recollida selectiva i programes de foment del civisme.

Viles amb projectes:

  • Sallent, barri de la riba del riu Llobregat: zona amb risc de regressió urbanística, social i econòmica, amb escassetat de serveis. Parc d'habitatges degradat. Es preveu l'arranjament de carrers, la tercera fase de rehabilitació de l'antiga fàbrica de Cal Carreres per a ús cultural, rehabilitació d'una planta de l'edifici Contramestres com a hotel d'entitats, neteja de les lleres del riu i del torrent de l'Oller.
  • Sant Quintí de Mediona, centre vila i Vilet: el centre de la vila pateix un procés de buidat i abandonament, amb la desaparició de les activitats quotidianes, problemes d'accessibilitat i d'espai públic. El projecte abordarà la reurbanització de carrers i places, la rehabilitació d'edificis per a equipaments com “El Jardí” o l'hotel d'entitats en les antigues escoles i el “Sindicat” com a mediateca.
  • Premià de Dalt, Santa Anna-Tió (barri Cotet): el barri, que es presenta conjuntament amb Premià de Mar, està aïllat respecte dels dos nuclis urbans i amb un accés difícil. Els habitatges tenen patologies estructurals i s'hi detecta manca d'aparcaments, equipaments i zones verdes. S'hi habilitarà el jardí de la República i Torrent Fontsana, es museïtzarà la vila romana de Can Ferrerons, es pacificarà el trànsit del Camí del Maig i se n'impulsarà la rehabilitació.
  • Sant Hipòlit de Voltregà, el Mallol: barri aïllat, en procés de regressió i amb una població envellida. Greus mancances en accessibilitat, mobilitat interna i espais lliures. S'impulsarà la urbanització i l'accessibilitat d'espais públics, la rehabilitació de l'edifici del Mallol per a equipaments i programes de formació laboral.
  • L'Arboç, nucli antic: el barri es troba en procés de regressió urbanística i demogràfica a causa de la degradació del parc d'habitatges, la insuficiència del transport públic i dels equipaments, entre d'altres. El projecte permetrà impulsar la tercera fase de la reforma de “Can Freixes” com a equipament d'entitats, reurbanitzar espais públics i rehabilitar habitatges.
  • La Pobla de Segur, vila closa i Eixample: pateix una pèrdua de centralitat a causa de la visible degradació de les edificacions, als seus carrers estrets i de forts pendents i la baixa activitat econòmica. Es proposa adequar l'edifici del cinema Avenida, urbanitzar el carrer Major, del Forn i la plaça de la Pedrera, i impulsar ajuts per reparar elements comuns dels habitatges.
  • Ullà, la Roqueta, nucli històric i passeig de les Eres: barri que presenta un mal estat de conservació dels edificis, xarxes de serveis obsoletes, degradació dels espais públics i concentració de gent gran i nouvinguts amb una elevada taxa d'atur. L'Ajuntament té com a objectius la millora de carrers, l'habilitació com a zona verda de la Roqueta, l'adequació de l'antic ajuntament per a ús social, l'adequació d'àrees de recollida selectiva i programes d'impuls d'activitats econòmiques.
  • Sant Pere de Torelló, nucli antic: a més de la manca d'espais públics i d'equipaments, el barri concentra ocupacions de baixa qualitat, persones amb baix nivell de formació i sectors en risc d'exclusió. Es preveu urbanitzar diversos carrers, habilitar un aparcament en superfície, rehabilitar l'antic teatre com a equipament, així com el casal cultural i recreatiu.Construcció de l'edifici del “Mas” com a centre de promoció turística.
  • Sant Pere de Torelló, barri del Pavelló i connexió del carrer Fonderia: barri que presenta com a principals problemes el mal estat de conservació dels edificis, l'envelliment de la seva població i l'existència de barreres arquitectòniques. Així, es milloraran els carrers, s'instal•laran ascensors als habitatges, s'habilitarà un local social i es construirà un ascensor d'accés al barri.
  • La Selva del Camp, nucli antic: comparteix els dèficits dels centres històrics, amb manca de transport públic, zones verdes, equipaments i activitats econòmiques i un alt índex de població dependent. El projecte inclou la formació d'una ronda exterior a les muralles, la reurbanització de zones verdes, finalitzar la recuperació del Castell i la creació d'equipaments.
  • Campdevànol, nucli original: el municipi manca d'un centre urbà cohesionat, fet que provoca la desocupació del nucli original, manca de diversificació econòmica, estancament demogràfic i atur. Es preveu la reurbanització del carrer Major, de la plaça Clavé-Valldemosa; la construcció de l'espai jove, i ajuts per a la rehabilitació de façanes i cobertes.
  • Mediona, Sant Joan de Mediona: presenta una manca d'equipaments, espais públics, serveis i oferta comercial i també l'envelliment de la seva població. És per això que s'impulsarà la urbanització de carrers històrics, el condicionament de la plaça dels Països Catalans com a aparcament públic, la construcció d'un centre cívic i programes socials.
  • Montgai, nucli antic: registra un creixent nombre d'edificis buits en situació ruïnosa, problemes d'accessibilitat, pèrdua de centralitat i envelliment de la població. El projecte inclou un nou pavelló esportiu i educatiu, la urbanització de la plaça Prat de la Riba, la millora dels equipaments existents i ajuts per a la rehabilitació dels edificis d'habitatges.
  • Flix, la colònia fàbrica i Comellarets-les Casetes: barri en estat de degradació avançat, amb insuficiència d'equipaments, zones verdes i baix nivell d'activitats econòmiques, la qual cosa provoca la pèrdua de població. Es preveu el nou equipament el “Quarter nou”, l'adequació de l'itinerari d'accés a la colònia, la urbanització de la plaça Doctor Müller i l'impuls de l'activitat comercial i turística.

Contractes de barri:

  • Olot, nucli històric: inclou un total de sis actuacions, com ara els equipaments de Ca la Boera i Can Tané i un parc infantil. Igualment, preveu impulsar la rehabilitació de façanes, la dinamització dels locals comercials tancats i els programes d'atenció social.
  • Salt, Salt 70: el contracte de barri preveu urbanitzar quatre carrers, rehabilitar elements dels habitatges, l'adequació del centre cívic i set programes per a la millora social, entre d'altres.
  • L'Hospitalet de Llobregat, Collblanc-la Torrassa: inclou la rehabilitació de l'antic Cinema Romero com a equipament de lleure infantil i juvenil, i la posada en funcionament de les activitats de Torre Barrina.

dimarts, 22 de juny del 2010

35 anys fent castells… vivint castells




És una gran experiència treballar a la colla castellera. Per diferents motius no em puc afegir a la pinya, però hi ha molt a fer.
Entre els actes previstos per a celebrar l’aniversari hi ha una exposició. Temàtica, amb diferents vessants i amb la sana intenció d’encisar a més torrencs perquè s'acostin i visquin els castells.
A banda de l’acció, els castells permeten una bona reflexió. A més pinya més castells. Sovint, els neòfits, podem creure que el mèrit i l’esforç es concreta amb els homes i dones que per sobre de la pinya formen aquesta torre humana.
Primer error, en un castell tothom és necessari. Hi ha gent a peu de terra que fa de fonament de la construcció, envoltats de gent recolzant: la pinya.
Cada castell requereix una pinya mínima. Massa vegades no es pot intentar un pis més per anar curts de gent a peu de terra.
Que porta a homes i dones a assajar divendres rera divendres? A trobar-se, a suar, a esgotar-se, a ser pacients, a obeir al cap de colla, a patir per conservar la fermesa i la verticalitat per aixecar un castell fort i esplèndid?
El somni realitzat.
Deixeu-me comentar que cal afegir que quasi bé sempre, els castellers, des de la pinya a l’enxaneta, sols veuen el castell en les fotografies i en la web de la colla, o amb una mica de sort als reportatges televisius.
Creieu que hi ha alguna cosa comparable en esforç i dedicació i tan lluny de la recompensa personal? És cert que els dansaires es troben en una situació semblant, no poden veure l’efecte col·lectiu quan estan participant. Però tot i el mèrit, deixeu-me reivindicar l’enorme esforç mirant a terra o als companys de pis, que lluny de guaitar es concentra en augmentar la coordinació i esperonar l’esforç.
Aquesta petita reflexió, com a comentari, sense intenció, em va provocar una manera de viure cada diada. Permeteu-me afegir que a més tinc vertigen aliè, és a dir que quan algú està vorejant un esglaó pateixo més que si soc jo mateix qui s’apropa al buit.
Quan se'm va comentar de col·laborar, de seguida ho vaig veure clar, calia filmar el màxim d’actuacions. Que cada casteller pogués gaudir de la diada de nou. No serà el mateix, de segur. No es pot comparar. Però de segur que serà en familia, tot junts. I aquest cop sense esperar que el pare, la mare, els infants acabin el castell per a comentar i per fruir. Tots junts.

Com us deia, enguany es celebra el trenta cinc aniversari. Apropem-nos tots i sentim els castells. Tots just un parell de metres ens separant de fer pinya. Una expressió que va més enllà del fet casteller.

Una pinya que treballa sense veure l’èxit immediat, que treballa per que el castell es carregui i es descarregui i, així, amb l’èxit de tots es veuen reconfortats. Jo i era, no més.

Quan Torredembarra faci pinya, sols caldrà un cap de colla decidit, preparat i dialogant.

I a fer castells!! Com els Nois de la Torre.

dissabte, 19 de juny del 2010

Excusa per lligar-ho tot al mateix feix i a seguir llaurant.



En el plenari de dijous no va anar tot prou bé.
La primera sortida de la sala, de socialistes i esquerra i… segons després de la regidora no adscrita, no va estar prou explicada, tot i els intents d’esquerra de fer-ho i per aclarir la segona de l’equip de govern a excepció de l’alcalde.
La modificació puntual sobre el tema d’ascensors, per a no estendre l’explicació, persegueix regularitzar una sèrie d’edificacions que en quedaven excloses tal com està ara. De fet, cal aclarir que tot i la nostre simpatia, hi ha un edifici que ha tirat pel dret sense esperar estar reconegut per la nova normativa. Per tan, calia gestionar abans la modificació puntual per a no perjudicar exemples reconeguts. No es pot pretendre aprovar-ho sense el vist i plau dels serveis territorials de Tarragona. Senzillament no es pot fer.
Uns perquè els hi va la rebel·lia i si es pot no fer cas de ningú de fora la vila, millor que millor, els altres per pigmentació política, doncs majoria. Si la generalitat tingués gestió majoritària convergent no crec que aquesta tintada “calabuig” s’hagués produït.
Així uns surten per a no participar en una votació sobre una cosa no contemplada per la llei. Els altres, esperem alguna explicació.
En un altre moment del plenari no es vota una moció per desencallar el pàrquing filadors per haver fet tard, tot i oferir parlar-ne l’endemà. La moció no dona terminis, sols contempla que contractant ara podem aprendre a gestionar, recordem que hi ha la promesa de un temps gratuït, i en sis mesos podem tenir l’empresa constituïda i en marxa.
L’equip de govern, tot i coincidir, no va recolzar la moció perquè ja està en marxa un concurs per a gestionar externament durant sis mesos, tot i que no està convocada la mesa d’adjudicació.
Total, ganes de poder dir que no hi ha col·laboració i, alhora, no acceptar rés de rés, no sigui què…
La gran quantitat de cops que es demana disculpes per no haver fet o per no recordar què… o per tenir massa feina contrasta amb l’arrogància de culpabilitzar funcionaris, sense noms i cognoms però amb prou dades per saber de qui es parla.
Quan el president del plenari recrimina tons o maneres, ho fa amb tons i maneres. S’aplica el reglament a gruix, ja que sembla que ningú el té davant o el recorda prou bé.
Les intervencions son angunioses, ja sigui amb pressa per l’hora o per la presumible interrupció indiscriminada del president.
S’escolta el plenari el Sr. Alcalde? Tot fa pensar que no. El resum esbiaixat que fa cada divendres a la ràdio és tendenciós i amnèsic.
Recuperin el manifest que varen redactar per a implementar d’ideologia el canvi de govern. No hi haurà moció? De segur que no. Hi ha crisi? De segur que si.
L’únic que compatibilitza ambdós conceptes sense fer-los fruir en la lògica moció i canvi de govern és la idea que Torredembarra és diferent com sempre ho ha estat.
Un cant a la homogeneïtat i a la recuperació dels valors de la participació democràtica. Participació no son enquestes d’estar per casa, és tenir en compte tot abans de decidir i posar els mitjans per a poder escoltar quan més millor.
Comencem pel plenari, formalitzem les comissions necessàries per a poder portar propostes al plenari i d’ací endavant els vilatans potser començaran a creure’s que val la pena opinar. De moment sols cal conèixer a un o a l’altre. Lluny estem de la participació com a motor democràtic. La feina feta fins ara sols esdevé un petit corrector que sovint és oblidat.
La marxa comença amb una passa, i el dijous va ser una moció. Caldrà tornar a caminar sens defallir.

dimarts, 8 de juny del 2010

El temps ho mata tot… o quasi bé tot




Encara està en el record de tots la moció per agrupar els serveis de salut a Torredembarra. De fet, està al cap de tothom que quasi bé no s’entenien els arguments en contra. S’entenien més les suposicions sobre a qui beneficiava i els auguris de l’alcalde sobre les “fures de l’infern”.

Hi ha certes afirmacions que ja es poden fer, la primera es que a Salut no se li va oferir rés més que Muntanyans. Potser en aquell moment sols podíem parlar d’aquest indret o de la Malla XIII. Però l’únic cert és que sols es va oferir Muntanyans.

La segona és que l’administració no engega cap procés fins que l’aparador jurídic està tancat i comprovat. Per tan, el rellotge no s’atura per parlar del trio CAR+CAP+NOVA ESCOLA MIRADES.

És molt més cert que fa prop de dos mesos que l’Ajuntament ni mou fitxa ni pregunta, ni respon.

Per tan, si la tàctica és fer passa temps, per allò que qui dies passa, anys empeny, mala praxis i mal anàlisi. Quan alguns regidors deixin de sospitar sobre altres motivacions per l’obvietat de que s’han fet promeses a l’aire sobre l’escola per abastar el CAR a Muntanyans, hi haurà enrenou.

De nou enrenou, si es permet l’auguri.

L’administració no parla de futures ampliacions que justifiquin encabir en 9.000 metres el que necessita quatre mil. Si més endavant hi cap una residència d’avis o alguna instal·lació vetllada per Santa Tecla, patrona o no, l’obvietat abastarà mides monumentals i l’enrenou ens deixarà, de nou, marcats.

Espero que no ens hagin venut per esperar millors temps per a la construcció de pisos o per comandes de “llonguets”, per posar exemples de feines petites a l’atzar.