El temps ho mata tot… o quasi bé tot

Encara està en el record de tots la moció per agrupar els serveis de salut a Torredembarra. De fet, està al cap de tothom que quasi bé no s’entenien els arguments en contra. S’entenien més les suposicions sobre a qui beneficiava i els auguris de l’alcalde sobre les “fures de l’infern”.

Hi ha certes afirmacions que ja es poden fer, la primera es que a Salut no se li va oferir rés més que Muntanyans. Potser en aquell moment sols podíem parlar d’aquest indret o de la Malla XIII. Però l’únic cert és que sols es va oferir Muntanyans.

La segona és que l’administració no engega cap procés fins que l’aparador jurídic està tancat i comprovat. Per tan, el rellotge no s’atura per parlar del trio CAR+CAP+NOVA ESCOLA MIRADES.

És molt més cert que fa prop de dos mesos que l’Ajuntament ni mou fitxa ni pregunta, ni respon.

Per tan, si la tàctica és fer passa temps, per allò que qui dies passa, anys empeny, mala praxis i mal anàlisi. Quan alguns regidors deixin de sospitar sobre altres motivacions per l’obvietat de que s’han fet promeses a l’aire sobre l’escola per abastar el CAR a Muntanyans, hi haurà enrenou.

De nou enrenou, si es permet l’auguri.

L’administració no parla de futures ampliacions que justifiquin encabir en 9.000 metres el que necessita quatre mil. Si més endavant hi cap una residència d’avis o alguna instal·lació vetllada per Santa Tecla, patrona o no, l’obvietat abastarà mides monumentals i l’enrenou ens deixarà, de nou, marcats.

Espero que no ens hagin venut per esperar millors temps per a la construcció de pisos o per comandes de “llonguets”, per posar exemples de feines petites a l’atzar.