En el plenari de dijous no va anar tot prou bé.
La primera sortida de la sala, de socialistes i esquerra i… segons després de la regidora no adscrita, no va estar prou explicada, tot i els intents d’esquerra de fer-ho i per aclarir la segona de l’equip de govern a excepció de l’alcalde.
La modificació puntual sobre el tema d’ascensors, per a no estendre l’explicació, persegueix regularitzar una sèrie d’edificacions que en quedaven excloses tal com està ara. De fet, cal aclarir que tot i la nostre simpatia, hi ha un edifici que ha tirat pel dret sense esperar estar reconegut per la nova normativa. Per tan, calia gestionar abans la modificació puntual per a no perjudicar exemples reconeguts. No es pot pretendre aprovar-ho sense el vist i plau dels serveis territorials de Tarragona. Senzillament no es pot fer.
Uns perquè els hi va la rebel·lia i si es pot no fer cas de ningú de fora la vila, millor que millor, els altres per pigmentació política, doncs majoria. Si la generalitat tingués gestió majoritària convergent no crec que aquesta tintada “calabuig” s’hagués produït.
Així uns surten per a no participar en una votació sobre una cosa no contemplada per la llei. Els altres, esperem alguna explicació.
En un altre moment del plenari no es vota una moció per desencallar el pàrquing filadors per haver fet tard, tot i oferir parlar-ne l’endemà. La moció no dona terminis, sols contempla que contractant ara podem aprendre a gestionar, recordem que hi ha la promesa de un temps gratuït, i en sis mesos podem tenir l’empresa constituïda i en marxa.
L’equip de govern, tot i coincidir, no va recolzar la moció perquè ja està en marxa un concurs per a gestionar externament durant sis mesos, tot i que no està convocada la mesa d’adjudicació.
Total, ganes de poder dir que no hi ha col·laboració i, alhora, no acceptar rés de rés, no sigui què…
La gran quantitat de cops que es demana disculpes per no haver fet o per no recordar què… o per tenir massa feina contrasta amb l’arrogància de culpabilitzar funcionaris, sense noms i cognoms però amb prou dades per saber de qui es parla.
Quan el president del plenari recrimina tons o maneres, ho fa amb tons i maneres. S’aplica el reglament a gruix, ja que sembla que ningú el té davant o el recorda prou bé.
Les intervencions son angunioses, ja sigui amb pressa per l’hora o per la presumible interrupció indiscriminada del president.
S’escolta el plenari el Sr. Alcalde? Tot fa pensar que no. El resum esbiaixat que fa cada divendres a la ràdio és tendenciós i amnèsic.
Recuperin el manifest que varen redactar per a implementar d’ideologia el canvi de govern. No hi haurà moció? De segur que no. Hi ha crisi? De segur que si.
L’únic que compatibilitza ambdós conceptes sense fer-los fruir en la lògica moció i canvi de govern és la idea que Torredembarra és diferent com sempre ho ha estat.
Un cant a la homogeneïtat i a la recuperació dels valors de la participació democràtica. Participació no son enquestes d’estar per casa, és tenir en compte tot abans de decidir i posar els mitjans per a poder escoltar quan més millor.
Comencem pel plenari, formalitzem les comissions necessàries per a poder portar propostes al plenari i d’ací endavant els vilatans potser començaran a creure’s que val la pena opinar. De moment sols cal conèixer a un o a l’altre. Lluny estem de la participació com a motor democràtic. La feina feta fins ara sols esdevé un petit corrector que sovint és oblidat.
La marxa comença amb una passa, i el dijous va ser una moció. Caldrà tornar a caminar sens defallir.
La primera sortida de la sala, de socialistes i esquerra i… segons després de la regidora no adscrita, no va estar prou explicada, tot i els intents d’esquerra de fer-ho i per aclarir la segona de l’equip de govern a excepció de l’alcalde.
La modificació puntual sobre el tema d’ascensors, per a no estendre l’explicació, persegueix regularitzar una sèrie d’edificacions que en quedaven excloses tal com està ara. De fet, cal aclarir que tot i la nostre simpatia, hi ha un edifici que ha tirat pel dret sense esperar estar reconegut per la nova normativa. Per tan, calia gestionar abans la modificació puntual per a no perjudicar exemples reconeguts. No es pot pretendre aprovar-ho sense el vist i plau dels serveis territorials de Tarragona. Senzillament no es pot fer.
Uns perquè els hi va la rebel·lia i si es pot no fer cas de ningú de fora la vila, millor que millor, els altres per pigmentació política, doncs majoria. Si la generalitat tingués gestió majoritària convergent no crec que aquesta tintada “calabuig” s’hagués produït.
Així uns surten per a no participar en una votació sobre una cosa no contemplada per la llei. Els altres, esperem alguna explicació.
En un altre moment del plenari no es vota una moció per desencallar el pàrquing filadors per haver fet tard, tot i oferir parlar-ne l’endemà. La moció no dona terminis, sols contempla que contractant ara podem aprendre a gestionar, recordem que hi ha la promesa de un temps gratuït, i en sis mesos podem tenir l’empresa constituïda i en marxa.
L’equip de govern, tot i coincidir, no va recolzar la moció perquè ja està en marxa un concurs per a gestionar externament durant sis mesos, tot i que no està convocada la mesa d’adjudicació.
Total, ganes de poder dir que no hi ha col·laboració i, alhora, no acceptar rés de rés, no sigui què…
La gran quantitat de cops que es demana disculpes per no haver fet o per no recordar què… o per tenir massa feina contrasta amb l’arrogància de culpabilitzar funcionaris, sense noms i cognoms però amb prou dades per saber de qui es parla.
Quan el president del plenari recrimina tons o maneres, ho fa amb tons i maneres. S’aplica el reglament a gruix, ja que sembla que ningú el té davant o el recorda prou bé.
Les intervencions son angunioses, ja sigui amb pressa per l’hora o per la presumible interrupció indiscriminada del president.
S’escolta el plenari el Sr. Alcalde? Tot fa pensar que no. El resum esbiaixat que fa cada divendres a la ràdio és tendenciós i amnèsic.
Recuperin el manifest que varen redactar per a implementar d’ideologia el canvi de govern. No hi haurà moció? De segur que no. Hi ha crisi? De segur que si.
L’únic que compatibilitza ambdós conceptes sense fer-los fruir en la lògica moció i canvi de govern és la idea que Torredembarra és diferent com sempre ho ha estat.
Un cant a la homogeneïtat i a la recuperació dels valors de la participació democràtica. Participació no son enquestes d’estar per casa, és tenir en compte tot abans de decidir i posar els mitjans per a poder escoltar quan més millor.
Comencem pel plenari, formalitzem les comissions necessàries per a poder portar propostes al plenari i d’ací endavant els vilatans potser començaran a creure’s que val la pena opinar. De moment sols cal conèixer a un o a l’altre. Lluny estem de la participació com a motor democràtic. La feina feta fins ara sols esdevé un petit corrector que sovint és oblidat.
La marxa comença amb una passa, i el dijous va ser una moció. Caldrà tornar a caminar sens defallir.
1 comentari:
Sí, noi... Res funciona. No serà caòtic, però poc hi falta. Amb aquell 'qui mana aquí?' que es va escapar es compren el rebuig a facilitar la cooperació i la pluralitat. I més, quan ets el dèbil i et tens que mantenir a base de promeses. No hi ha manera... És el que tenim.
Publica un comentari a l'entrada