Text presentat al 5 de novembre de 2005 com a idea per a un projecte d'emissora a Torredembarra

Eixos per a una emissora municipal

.- Marc jurídic de funcionament.

.- Disseny d’interiors en funció projecte de comunicació

.- Definició mapa de cobertura.

El cost d’un radioenllaç en la seva primera fase pot ser acceptable. Els efectes son que l’antena principal permet una cobertura superior i legal. L’interacció amb altres veïnatges és un fet molt motivador. La comunicació local ha de poder tenir espais comuns amb altres realitats properes. El fet de poder començar amb 1.000 watts permet una millor cobertura, i és possible si l’argumentari de la sol·licitud contempla l’orografia de Torredembarra. Potser el fet de la diferencia de altituds i situacions ens permeti justificar-ho. Els veïns més propers al Canyadell i els de Marítima han de poder escoltar amb el mateix nivell de qualitat. Potser una antena al polígon i el radio enllaç a l’emplaçament de l’emissora ens permetin una bona recepció i una potencia superior a les coordenades població i extensió del municipi.

.- Esquema professionalitzat de mínims.

Marc d’autonomia econòmica, en partides pressupostaries clares i fàcils d’utilitzar. Incentius col·laboradors ( no tan sols contractuals si fos el cas, de vegades el millor per a conservar elements interessants és poder autoritzar desplaçaments, despeses d’accés o música especialitzada, per exemple..)

.- Elaborar campanya prèvia a l’engegada ( web interactiva, email's especialitzats, logo i aplicacions, cartelleria, establir establiments col·laboradors, etc

.- Definir un marc de sinergia en les demés àrees de contacte amb la ciutadania

.- Programa de formació

.- Contactes facultat comunicació per a possibles col·laboracions i per a pràctiques becaris i/o tesines i altres treballs de camp.

.- Establir marc de relació en associació/ns de marc supramunicipal i altres iniciatives de similars característiques.

.- Calendari pràctic d’avenç de continguts ( sense acceleracions i sense endarrerir cada pas fet).

.- Programació de participació

Elaboració d’espais de compensació. Exemple Basic, programar espais en un mateix pla d’actualització

o L’alcalde en directe / Les altres veus de l’Ajuntament
o Micro obert a Torredembarra / Que saps de…..?
o Sabies que…? / Parlem?
o Que cal fer? / Retorn al futur?
o Taula rodona / Linies obertes

.- Incorporació gradual de la participació ciutadana

Amb el filtre i potenciador alhora de la formació s’estableixen vincles amb el teixit associatiu, alhora que es localitzen aquells veïns que poden i volen anar realitzant tasques més orgàniques. Els tècnics de so vocacionals acostumant a ser molt més rendibles, en interès i dedicació que els més especialitzats. Doncs han sorgit d’un pla de formació global a on han descobert el que realment volen fer sense distanciar-se de producció, redacció i realització.

En un altre nivell, el mateix concepte formatiu permet harmonitzar el veí que amb continguts propis, musicals o d’altre mena, amb la línia general d’emissió. Tot i que hi ha cinc magazines matinals estrella a les freqüències radiofòniques el gruix de programació alternativa no figura als estudis d’audiència. Fa pensar doncs que una proposta acurada i audible en el teixit comercial del poble faria de coixí per a preservar de l’oblit el dial de la ràdio. Una presència major de música pot permetre unes desconnexions breus però útils per a anar configurant la capacitat més informativa. Experiències recents van instal·lar-se a les nostres botigues, la repetició, mala vocalització i desídia en els missatges varen anar perdent aquesta quota.

Tan sols eren idees per a veure que es volia i que es pensava que es podia fer. Les incognites segueixen presents.

MÉS TEXTES ALIENS...

Ofertes de treball per a l'emissora municipal Ona La Torre

L'Ajuntament de Torredembarra informa que es necessita cobrir amb caràcter d'urgència, per a l'emissora municipal Ona La Torre, els següents llocs de treball:

1 director a jornada complerta
2 locutors a jornada complerta
1 controlador de so i manteniment a mitja jornada (50% de la jornada)
1 informador esportiu a temps parcial (60% de la jornada)

Els interessats en alguna d'aquestes ofertes hauran de portar el currículum al Registre d'entrades de l'Ajuntament de Torredembarra i omplir la sol·licitud corresponent, indicant el lloc de treball en el qual està interessat.
El període per presentar les sol·licituds serà del dia 22 al 27 de juny de 2009, ambdós dies inclosos.

http://www.torredembarra.cat/noticias/detall/397/ofertes-de-treball-per-a-l-emissora-municipal-ona-la-torre

La inspiració dels textes aliens

Sembla que no ha estat ben rebut l'adaptació d'una reflexió sobre un entorn concret a la realitat més propera. Cap problema, eliminat.

Respecte a les respostes, bé cadascú és el que és i s'expressa com s'expressa. De frases celebres o pensaments compartits o admirats la blogosfera n'és plena. Espero que no iniciem una etapa a on el reflectit no s'entengui amb el que cal i ens entretinguem en els orígens. Calia haver citat la coincidència amb el text d'origen, que si bé és cert, també ho és la matització i l'adequació a la intenció d'expressar-ho.

Aquest blog reflecteix sovint notícies. Crec que serveix citar altres realitat per a fer veure, una mica, que ni estem tan sols ni som tan diferents i que aprendre d'altres pot ser un bon inici per a construir la nostre realitat més genuïna.

Europa, tan lluny i tan aprop

El dia set de juny podem votar per a conformar el parlament europeu. Aquesta dada sembla que si està prou clara en la societat més propera.

El perquè serveix realment o si val l'esforç, comença a dibuixar dubtes i vacil·lacions de tota mena.
Les directives europees no són prou populars, entès el concepte com conegudes i valorades. Alguns dels motius podrien ser que un cop dissenyades no acostumen a ser d'aplicació immediata. Algunes son inspiradores i altres son un marc prou general perquè cada país les assumeixi en part o legisli d'acord amb elles.

Una mica com la constitució, no la sabem de cap a peus però sabem que és allí i que actua com a marc de protecció. També és cert que quan és interpretada de forma restrictiva o a la baixa, ens trobem que la "mare" constitució esdevé un problema afegit.

Europa i l'euro esdevé un referent massa llunyà. Som europeus. Per tan les decisions no venen de Brussel·les i s'esvaeixen, estan present i voltant. No deixar-les arribar no és el mateix que ignorar les normatives que venen de Madrid. No és el mateix que fingí que no passa el que no tenim, ni reivindicar el que sabem que té un procés per justificar mancances del que ja tenim.

Tindre un horitzó com a catalans i anar-hi anant amb peticions de velocitat diferents, lluitant i reivindicant cada esglaó no sembla que sigui el mateix que l'oblit del marc europeu.

Si hi prestem més atenció de segur que veurem que Europa és una oportunitat i un dret. I no estem com per perdent massa d'oportunitats i drets.

Veiem Muntanyans i veurem que quasi que la darrera oportunitat està a Brussel·les, pendents d'una sentència. Si Europa reivindica les zones humides, de segur que la directiva ens ajudarà i marcarà un marc des d'on defendra millor les zones humides. Quan més siguem més traurem, o millor dit més avançarem.

Per si de cas, votem i prefigurem un parlament més progressista. Pel que pugui ser.

L'esport canvia amb la societat

L’administració pública ha d'incidir en les entitats esportives, escoles i associacions i entitats perquè puguin impulsar polítiques per promoure l’esportivitat social i "esportiva", la salut i la preservació del joc per sobre de confontacions de qualsevol tipus.

Per això cal que totes les diferents relitats de Torredembarra manifestin el compromís amb un projecte globalitzador de tots aquests objectius a nivell local.

A més d’aquest compromís, ha d'existir una voluntat que esdevingui tarannà i que permeti vetllar per abastar la societat que volem a Torredembarra.

Amb empresa o no, amb to economicista o de projecte social, amb ganes d'interactuar o pendents de poder fer-ho, cal una declaració prou clara per esdevenir referent.

La Unió Deportiva Torredembarra ho ha estat tot en l'esport a la vila. Però, com altres coses, ha tinguts uns anys a on el creixement i l'evolució de les realitats han malmés l'equilibri que tenia i no li ha donat prou temps per a reaccionar. Sembla que la Junta actual vol canviar la percepció i donar resposta. Bé, sempre està bé un canvi per a prendre més atenció i mida de les situacions.

Enmig d'això Torredembarra ha crescut. Cap novetat. Però hom es pregunta si tot i saber que hem crescut hem estat capaços de comprendre-ho i prendre'ns el temps per a preparar l'atenció de nou, la refundació del que calgui i la re-orientació del que ho demandi.

Una empresa municipal per a treballar a l'esport, serà sols un NIF si no incorpora un projecte prou àgil i respectuós per a no deixar a ningú fora, per a col.locar la sociabilitat dins dels capítols d'obligat compliment i esdevenir un referent d'assessoria, de recolzament i de tanteig de l'evolució torrenca en aquests temes.

No tractem l'història amb poc respecte, s'ho mereix sens dubte. Però la història arriba fins al darrer minut en cada cas. I fins i tot les constitucions més agosarades o estimades necessiten de reformes.

Atenció, respecte i projecte. I les "caixes" i "faixes" per altres històries, no pas per la nostre.

71 municipis presenten els seus projectes a la sisena convocatòria d'ajuts de la Llei de barris

Un total de 71 ajuntaments d'arreu de Catalunya han presentat 73 sol·licituds per a optar als ajuts que preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

La convocatòria d'enguany obre una nova etapa amb tres modalitats de subvenció. Així, s'han presentat 30 projectes per als ajuts d'intervenció integral, 41 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i dos a contractes de barri per a ciutats que ja han finalitzat les seves actuacions.

Un cop avaluats es concedirà una subvenció total de 99 MEUR que servirà per donar entrada a uns 25 nous projectes.

Amb aquesta convocatòria, la inversió pública total a través del programa de barris s'aproparà als 1.200 MEUR i s'arribarà a més de 100 barris. Es preveu resoldre-la el proper mes de juliol. La sisena convocatòria de la Llei de barris permetrà passar dels 92 als aproximadament 100 barris amb projectes ordinaris de regeneració integral en marxa.

El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s'afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris, uns 76,5 MEUR. Així, entre les sis convocatòries, s'arribarà a prop de 1.200 MEUR d'inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris.

Al Camp de Tarragona, s'hi han presentat Mont-Roig del Camp (Baix Camp), Calafell (Baix Penedès), Cunit (Baix Penedès), Reus (Baix Camp), La Selva del Camp (Baix Camp).

Paral·lelament, es reserven 30 MEUR per al nou programa 'Viles amb projectes', en el marc del qual s'impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d'aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris. Per tal d'assegurar que els projectes presentats per aquests petits municipis abasten un ampli ventall d'actuacions, seguint l'esperit de la Llei de barris, el pressupost mínim de cada projecte ha de ser d'un milió d'euros.

Es calcula que es podria donar cabuda a una quinzena d'aquests petits projectes en aquesta sisena convocatòria de la Llei. Opten a aquesta modalitat d'ajuts les sol·licituds de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Pont de Suert (Alta Ribagorça), Alp (Alt Pirineu), Sort (Pallars Sobirà), Agramunt (Urgell), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Les Borges Blanques (Garrigues), Juneda (Garrigues), Almacelles (Segrià), Pons (Noguera), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Premià de Dalt (Maresme), Figaró-Mointmany (Vallès Oriental), Martorelles (Vallès Oriental), Polinyà (Vallès Occidental), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i Falset (Priorat).

Uns pressupostos i un futur immediat i a mig termini

Un es pot sorprendre que davant les mateixes paraules, no s'entengui el mateix. Parlem dels pressupostos.

Quan un titlla d'improvisació, l'al·ludit hauria de contestar perquè no hi està d'acord. Si estan treballats? Cal explicar el perquè de cada cosa i de tot plegat.

Quan un titlla de manca de transparència, l'al·ludit hauria de contestar quin sistema empra per a donar pas a modificacions, a opinions i com les recull i de quina manera.

Quan un titlla de no poder interpretar la línia política a l'observar la distribució del pressupost, l'al·ludit hauria d'argumentar que motiva cada cosa i perquè l'ordre d'esforç econòmic és un i no un altre.

No comprendre el vot negatiu dels regidors que no tenen competències delegades, perquè la corresponsabilitat és una cosa prou clara encara que tingui nivells, tan sols és no entendre que un plenari és per a parlar públicament de les diferències, de les coincidències i de les decisions.

Quan hom repeteix que a Torredembarra no és pot fer allò o el de més enllà, políticament parlant, és perquè llegim poc i viatgem menys.

Tot i que les inversions son les que son, tot i que cal decidir si premem el fre o busquem benzina creditícia, cal poder explicar el que creiem aconseguir fen una cosa i no un altre i perquè optem per la benzina i no per la aturada.

La filosofia d'un pressupost existeix. Si no hi és, tan sols son reformes/obres d'un local a on no sabem encara que hi volem.

Està clar que una caserna és necessària, i una piscina que no sigui deficitària, i les accions per vertebrar aquesta Torredembarra a banda i banda de la línia del tren, i gestionar l'aigua i els residus, i revitalitzar l'enllumenat i els quadres de llum, i acabar com cal l'auditori i la sala polivalent, i el Cap, i la Sort, i la connectivitat amb el teixit comercial, i la promoció econòmica i turística... i més coses, sens dubte.

L'ordre dels factors si altera el producte. Hi ha filosofia. Cal explicar-la definint les prioritats i l'execució de la despesa. Deixem-nos de capítols i partides per un moment.

Com vol actuar l'ajuntament? Que necessita? Que pot fer? Fins a on pot arribar? Com millorar l'estructura productiva?. Què es pregunta l'Ajuntament i sobre que.

Siguem valents, parlem del que voldríem. Hi ha una pregunta “del librillo del maestrillo” que és tan senzilla com: Si tingués una quantitat no afectada per la deute ni subjecte a cap normativa, que és el que faria?

Abans del Fons Estatal d'Inversió Local, se li va fer a diferents alcaldes del Camp de Tarragona. Quan la resposta era una mena de no m'agraden les cartes al reis, no hi ha rés... fem el que es pot, ja ho tenim tot pensat. La sensació és que no anàvem tan bé com podríem.

No pots gestionar una corporació municipal que esdevé la forma més important d'evolucionar el teu poble sense tindre impressions, idees i comentaris suficients per somiar.

Cal somiar i ràpid. Si canviem l'enllumenat per estalviar energia i guanyar eficiència i forma part d'un projecte global de sostenibilitat, cal dir-ho clar i fort. Podem aprofitar la crisi pels detalls més petits però necessaris o per a no parar. Tot entenible, que no compartit necessàriament, si s'explica. Si optem per afavorir la seguretat amb una nova caserna, clar i fort. A on i quan i com, i perquè.

Tot és discutible, el que no ho és, és el fet de no entendre que discutir es una conversa a on es contraposen argument i opcions.

Va ser un plenari amb discurs polític, amb discrepàncies explicades, amb un to que s'apropa molt al que voldríem sentir sempre. Els vots dels regidors que estan per un projecte i els que ho estan per un altre. I dins els matisos de cada realitat.

Ens acostem a poder saber que faria cadascú si la responsabilitat final estigués definida diferent. Cal seguir treballant, uns i altres i tots i cadascú.