dijous, 21 de novembre de 2013

Una nova entrada... publicada però molt interessant

PSC: de partit a franquícia

Enric Marín
Periodista


Dijous, 21 de novembre del 2013

La premsa de Madrid ha saludat la deserció del PSC del bloc de la consulta com un símptoma d'un futur descarrilament del procés sobiranista. També ho ha fet una part de l'opinió publicada a Catalunya. Tinc el convenciment que es tornen a equivocar. En tant que partit central de la Catalunya autònoma, el PSC ha viscut amb evident incomoditat la caducitat de l'autonomisme certificada per la sentència de l'Estatut. Més tard o més d'hora, el PSC havia d'abandonar el terreny de l'ambigüitat entre el bloc pro consulta i el bloc contrari. I ho ha fet supeditant la consulta a la voluntat política del nucli de poder radicat a Madrid. L'argumentació és el de menys. Es tracta d'un moviment de supervivència fortament condicionat per la pressió corporativa del PSOE, la pressió electoral de Ciutadans i la pròpia inèrcia conservadora. Segurament, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2015 i calculant que un eventual fracàs del procés sobiranista podria retornar una certa centralitat ...

La premsa de Madrid ha saludat la deserció del PSC del bloc de la consulta com un símptoma d'un futur descarrilament del procés sobiranista. També ho ha fet una part de l'opinió publicada a Catalunya. Tinc el convenciment que es tornen a equivocar. En tant que partit central de la Catalunya autònoma, el PSC ha viscut amb evident incomoditat la caducitat de l'autonomisme certificada per la sentència de l'Estatut. Més tard o més d'hora, el PSC havia d'abandonar el terreny de l'ambigüitat entre el bloc pro consulta i el bloc contrari. I ho ha fet supeditant la consulta a la voluntat política del nucli de poder radicat a Madrid. L'argumentació és el de menys. Es tracta d'un moviment de supervivència fortament condicionat per la pressió corporativa del PSOE, la pressió electoral de Ciutadans i la pròpia inèrcia conservadora. Segurament, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2015 i calculant que un eventual fracàs del procés sobiranista podria retornar una certa centralitat política al PSC. La disjuntiva no era fàcil, però finalment el PSC s'ha arrenglerat. I és una aposta sense retorn. A partir d'ara, el PSC sortirà a les fotos en companyia del PSOE, el PP i Ciutadans.

El procés polític que viu Catalunya és molt més el resultat de la suma de persones, col•lectius i moviments cívics que de la suma de sigles. Acabi com acabi, separar-se en aquests moments del tronc central del catalanisme només pot tenir una conseqüència: la marginalitat política més o menys confortable. De fet, el PSC ja no podrà anar més enllà de l'electorat català més fidel a un PSOE en hores baixes. El projecte transversal original del PSC ja no existeix. Els dirigents actuals han optat per esdevenir franquícia autonòmica del PSOE. I fent això, també han ensorrat l'escassíssima credibilitat de la mai concretada tercera via.











Cap comentari: