Ja fa, anava a dir massa anys... però sempre cal continuar, doncs anys i prou que des de diferents plataformes, centres d'estudi, associacions professionals etc demandem que l'administració vegi en la cultura un valor afegit constant, no pas una despesa relativa.
I el que val pel món local, val també pels diferents orgues d'administració de les diferents particions polítiques d'aquesta terra nostre, de vegades, tan poc cultural.
Vaig conèixer l'Angeles Gonzàlez Sinde recent estrenada la meravellosa "La Buena Estrella". No va tenir cap embut per a reconèixer que va ser el braç d'un ja molt delicat Jesús Franco. Que poc i va aportar i que va aprendre molt. Sincera.
Anys més tard, amb "La suerte dormida" es va emportar un Goya més que discutit com a directora debutant, de nou va acceptar que el cognom pesava força en aquest casos. Sincera, també.
Com a "Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España" ha desatés les peticions de treballar en una pedrera eficaç i en demanar que el treball cinematogràfic fruit de les col·laboracions amb les televisions no fossin programats de matinada.
Sobre Internet ja s'ha parlat molt. Potser té raó però no dona més alternatives, no afegeix cap argumentació per a fer de la xarxa una mostra creïble de cultura.
Ara Ministre, sincerament... si en aquests anys no s'ha fet més gran que el cognom... Houston... tenim un problema.
I per no abusar dels "tics" cinematogràfics i tot i que ningú és perfecte si no tornem a l'etapa Miró amb que teatre i premis de la mà, a on el cinema va créixer i les biblioteques també, a on programar es premiava i moltes activitats viatjaven sense parar... seguirem preguntant-nos "El perquè de tot plegat".
I el que val pel món local, val també pels diferents orgues d'administració de les diferents particions polítiques d'aquesta terra nostre, de vegades, tan poc cultural.
Vaig conèixer l'Angeles Gonzàlez Sinde recent estrenada la meravellosa "La Buena Estrella". No va tenir cap embut per a reconèixer que va ser el braç d'un ja molt delicat Jesús Franco. Que poc i va aportar i que va aprendre molt. Sincera.
Anys més tard, amb "La suerte dormida" es va emportar un Goya més que discutit com a directora debutant, de nou va acceptar que el cognom pesava força en aquest casos. Sincera, també.
Com a "Presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España" ha desatés les peticions de treballar en una pedrera eficaç i en demanar que el treball cinematogràfic fruit de les col·laboracions amb les televisions no fossin programats de matinada.
Sobre Internet ja s'ha parlat molt. Potser té raó però no dona més alternatives, no afegeix cap argumentació per a fer de la xarxa una mostra creïble de cultura.
Ara Ministre, sincerament... si en aquests anys no s'ha fet més gran que el cognom... Houston... tenim un problema.
I per no abusar dels "tics" cinematogràfics i tot i que ningú és perfecte si no tornem a l'etapa Miró amb que teatre i premis de la mà, a on el cinema va créixer i les biblioteques també, a on programar es premiava i moltes activitats viatjaven sense parar... seguirem preguntant-nos "El perquè de tot plegat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada