Els pressupostos de l'ajuntament de TORREDEMBARRA del 2010 haurien de reflectir, principalment en les xifres de despesa corrent i d’inversió, un compromís, basat en la contenció.
Caldria prioritzar la inversió social i el foment de l'ocupació, acompanyats pel segon Pla E de l'estat espanyol, si el projecte escollit així ho permetés. Una piscina no dóna prou confiança en capacitat de contractació de veïns i veïnes, més si observem el trist balanç de l’anterior projecte, el pàrquing de filadors.
Tot plegat, en un any de congelació de la majoria de taxes i impostos i amb una expectativa de decreixement, el que cal és ajudar al poble. Encapçalant l’estat d’ànim.
El Pla “Zapatero” permetia arranjar carrers, enllumenat, accessibilitat, espavilar La Vila del Moro per a posar-lo en primera línia de la ruta romana i un parc adient per a practicar els patins i l’skateboard, sense oblidar alguna pista més d’esport lliure al bell mig d’algunes places i racons que permetrien donar sortides als infants i joves. La crisi vol dir no canviar de pis, però també vol dir arranjar el bany o pintar la façana.
La política municipal no ha de allunyar-se tant del que faria una família o una escala de veïns, si es vol.
Tornant als pressupostos ordinaris, cal un augment de la despesa corrent del 40% en matèria de serveis socials i una limitació de les inversions de gran format per donar pas a un pla general d’arranjaments que permetin contractació i distribució de recursos entre els professionals i empreses torrenques. En aquests moments el que cal és destinar més recursos als serveis socials, com dèiem, i a l’economia social, pla de promoció del comerç i plans d’ocupació generals i d’acció directa municipal, davant d'altres aspectes.
Així es troba a faltar una major dotació econòmica a la regidoria de Benestar Social per poder fer front amb ajuts reals a les necessitats de la població, i també apostar pels vivers d’empreses com a fórmula per buscar alternatives a curt termini.
Calia fer els deures l'any passat amb una reducció de la despesa corrent important, i mantenir aquesta contenció. I no ens faci por de recordar el pla d’inversions que proposaven els socialistes, permetia controlar la despesa i acabar aquest mandat amb el deute exacte al encetar el termini. Així cal destacar l’alt grau d'endeutament del municipi, més enllà, de facto, del que la llei permet, al 110%. Avantatge de no ajornar pagaments i perdre pel camí el capital alliberat. Ja tocarà pagar-ho.
No és pot confondre una forta contenció de la despesa amb la reducció d'ingressos derivats de l'activitat urbanística i la congelació d'impostos.
No es veuen unes prioritats clares i una optimització dels recursos.
La reducció 'al màxim' de les despeses voluntàries: protocol i publicitat etc ha de conviure amb una optimització de les altres despeses com festes majors, diades, actes programats etc. Una gestió imaginativa i una bona explicació son eines adients si estan acompanyades d’accions clares a favor de treballar per a apaivagar els efectes de la crisi en la mida de les possibilitats de la gestió municipal.
Novament s’ha escenificat el pacte tàcit entre l’equip de govern i els membres de l’equip de govern. Aquest pressupost és més fruit d’acontentar els seus socis que d’aplicar un objectiu.
Així ens calen dos clars objectius:
La creació d'una bossa social per un import important i unes inversions que facin que la Torredembarra funcioni i que els instruments per generar riquesa es posin en marxa a través d'un pressupost municipal ambiciós tot fent un esforç important per fer front a la crisi econòmica que no només pateixen les institucions públiques sinó també les famílies i les empreses..
Aquesta bossa donarà compliment a set objectius per donar suport als col·lectius més febles a través de l'ampliació de beques per a les llars d'infants municipals; creació de noves beques per a altres serveis municipals; subvenció a la gent gran en situació desafavorida per tal d'ajudar-los a pagar l'IBI i l'aigua; subvenció a les empreses locals que creïn nous llocs de treball coberts amb aturats empadronats al municipi; bonificació d'un percentatge de l'IAE a les empreses locals i que també creïn llocs de treball; l'ampliació del pressupost de serveis socials i ajuts a les famílies nombroses i monoparentals.
Ens calen compromisos concrets per afrontar la crisi econòmica basats en millorar les condicions de les economies familiars, reactivar el teixit empresarial i afavorir l'ocupació i, finalment, mantenir com administració una política de contenció de la despesa.
Un pressupost per a 2010 que aposti per l’austeritat en la despesa corrent i de personal, que se centri en el suport a les inversions productives i que accentuï el seu caràcter social i ambiental.
A més d’apostar per les inversions, la idea és incorporar al pressupost mesures de caràcter ecològic i mediambiental amb el disseny d’un pla de foment de l’estalvi energètic i d’ús d’energies renovables.
És absolutament “necessària” la realització d’una aposta decidida per la dinamització del teixit econòmic de la ciutat i a favor de l'ocupació.
Cal dissenyar una política de suport a l’activitat industrial i al comerç local, centrada fonamentalment en recolzar la creació de llocs de treball i la inversió productiva.
Així mateix, cal reclamar el desenvolupament del Pla d'Ocupació Juvenil, apostant pel foment de l'autoocupació, la creació d'un nou viver d'iniciatives empresarials juvenils, una línia de contractes en pràctiques per a joves i el disseny d'un Programa Formatiu d'Inserció Laboral per a Joves. Ja sigui amb gestió i recursos propis, o amb l’estudi i capacitat de generar projectes que siguin susceptibles d’acollir-se a altres plans d’altres institucions sense oblidar l’enorme feina que es desenvolupa al Ramon de la Torre. Una experiència que serviria d’avantguarda per a treballar en la bona direcció.
L’execució d’un Programa d’Accés a la Vivenda que inclogui l'execució de vivendes en lloguer assequibles per a joves i el gravamen de la vivenda desocupada i un programa plurianual de millora de les infraestructures dels barris. No ens tapem les vergonyes amb plans generals i comencem a anar porta per porta, potser la gran avantatge dels municipis i l’opció mes oblidada..
I per últim, cal habilitar les partides suficients, en el pressupost municipal, per a millorar i esperonar la participació ciutadana, facilitar l'elaboració creïble i més rigorosa de “pressupostos participatius” d’una vegada, dotar d'una oficina pressupostària al consistori i millorar la comunicació entre els ciutadans i l’administració local a través de les noves tecnologies, amb la difusió i convicció suficients per anar més enllà de la política d’aparador.
I em deixo coses… però la crisis serà llarga encara.
