Endeutament i fugida endavant

Dir que un s'ha sorprès a Torredembarra és redundant. L’endeutament és clar. Numèric, quantitatiu, evident, sobre paper, conceptual, de poc rendiment i moltes altres vessants que no ens poden permetre de resumir-ho amb alguna confusa explicació sobre els temps que corren o alguna cosa així.

Hi ha molts comentaris als diferents bloc’s que sembla, compte… sembla, que la única finalitat sigui anivellar les informacions amb alguna dubte o, directament “I tu més”.

Els números a La Torre son tan clars com foscors, M’explicaré.

Que han arribat quatre milions d’euros per a invertir i poder generar contractació és un fet. No depèn de rés més. I si es vol trobar el “què”, sols ens fa falta entra a la web del ministeri i comprovar que han fet els municipis d’arreu de l’estat. És a dir en que ho han fet servir. Una passejada interessant.

Que de la recepció s’han fet dos projectes. És a dir que no s’ha diversificat el deute, no admet, tampoc cap dubte. Així ha estat.

Que de la primera inversió, el ja famós parquing, hi haurà que afegir calers, no es pot negar. Així també és. S’ha dit una quantitat, molt important, i no ha estat negada. Esperarem el total de factures i certificacions, tot i que un no creu que puguin rebaixar el compte, ans el contrari. De moment hi tenim dos cartells, un per obligació que anomena el pla del ministeri, i l'altre, per gust que sembla la temptació d'arrogar-se l'obra com a iniciativa municipal sense cap ajut. No ho valorarem, hi ha dos cartells.

Que de la nova inversió, que es destina a un sol projecte, a la ja famosa piscina coberta sense sostre, hi ha la certesa que a la mínima desviació ens tornarà a costar calers. Tampoc és una qüestió d’opinions, és així.

Per tan s’ha invertit, o completat però en tot cas si han dedicat diners, no pressupostats. O dit d’una altre manera, que no s’hi comptava.

Si a aquest fet hi afegim la gran quantitat de “reparaments”, que són com recordareu aquelles factures que arriben sense haver estat autoritzades i haver comprovat que hi havia diners a on s’havien de carregar, un comença a pensar que la situació és molt greu.

Bé, hem de dir que a aquest darrer concepte és pot opinar. “Que si el ritme i l’operativa fan anar per feina i el més important no són els tràmits” podria ser un argument generós. Ací si que entraria la percepció si aquest ritme es trasllueix com per entendre aquest procés de saltar-se la normativa i més si és té en compte que el regidor de caixes i pagaments és el mateix que d’una dotzena de factures en va fer l’argument principal de la seva marxa de l’anterior govern.

I per a no especular alguna dada més:

Aquest any 2010 pagarem un total de 796.983,17 € en concepte d’interessos a set entitats diferents. De capital. És a dir de diners que ja no deurem, un total de 137.988,06 €.

Qualsevol economia familiar sap, quasi pateix, quan els interessos son molt superiors al capital. Vol dir que és el primer tram de la hipoteca. Vol dir que ens queda molt a pagar.

Un parell d’exemples més i ho deixem.

Interessos Capital
L’any 2011 712.585,61 € 407.647,63 €

L’any 2012 743.447,83 € 624.469,17 €

I la darrera temptació és sumar les quantitats 3.423.121,47 € fins al desembre de 2012.

I el que queda.