Ahir vàrem tenir l'oportunitat de sentir una obra personal i molt ben interpretada. Amb la base del "tango" es va edificar una primera part de virtuosisme i desmitificació, alhora, dels que creiem que tango era sinònim d'"arrabalero" i rastreig de baixes passions. Tot i que la història ens parla d'una música quasi bé exclusiva de locals de certa liberalitat o llibertinatge, depèn del que concreti en cada moment. Un ball per a dones d'antuvi i tantes altres coses que potser en un altre moment sia divertit d'analitzar.
Ahir, reprenem, vàrem sentir una sortosa bona audició. A ningú se li escapa que el casal no va estar mai pensat per a ser marc de diccions ni d'interpretacions. La sort que teníem alguns és haver sentit amb prou antelació una entrevista a Ona La Torre, amb el compositor i exquisit intèrpret al piano, Martín Palmeri i amb el director del Cor Ciutat de Tarragona, Josep Prats. No podem oblidar l'incansable Núria Batet que com a membre del cor i torrenca de pro també acompanyava la xerrada.
Amb preguntes i comentaris distesos vam conèixer una mica més els protagonistes de la futura nit. Modèstia i talent ens van acabar de refermar la idea que calia assistir al concert. Va durar el que calia i vàrem gaudir més del que esperàvem. La cua de veïns i veïnes comprant els cd's a la porta certificaven el grau de satisfacció.
Podríem molt bé acostumar-nos a tornar al Casal i sentir música de la bona, de tot tipus i amb prou informació. La Clau? Doncs potser conèixer als protagonistes, ser valents programant i donar prou continuïtat com per adquirir una sana costum:
Ahir, reprenem, vàrem sentir una sortosa bona audició. A ningú se li escapa que el casal no va estar mai pensat per a ser marc de diccions ni d'interpretacions. La sort que teníem alguns és haver sentit amb prou antelació una entrevista a Ona La Torre, amb el compositor i exquisit intèrpret al piano, Martín Palmeri i amb el director del Cor Ciutat de Tarragona, Josep Prats. No podem oblidar l'incansable Núria Batet que com a membre del cor i torrenca de pro també acompanyava la xerrada.
Amb preguntes i comentaris distesos vam conèixer una mica més els protagonistes de la futura nit. Modèstia i talent ens van acabar de refermar la idea que calia assistir al concert. Va durar el que calia i vàrem gaudir més del que esperàvem. La cua de veïns i veïnes comprant els cd's a la porta certificaven el grau de satisfacció.
Podríem molt bé acostumar-nos a tornar al Casal i sentir música de la bona, de tot tipus i amb prou informació. La Clau? Doncs potser conèixer als protagonistes, ser valents programant i donar prou continuïtat com per adquirir una sana costum:
Els divendres al Casal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada