Per aprofitar un segle cal participar

Volten per la blogosfera torrenca, i més enllà, els comentaris i opinions que expressen frustració o estar fins al capdamunt d’esperar un salt endavant a les gestions més properes. Son tan abundants com clarificadores.

A voltes, no recordem que els canvis de segle han servit per centrar l’anàlisi de la història. Com analitzaran els futurs estudis històrics el canvi de segle? Com parlaran de l’inici del segle XXI? Potser dedicaran molt de temps al tripartit i a les crisis que han anat sorgint i seguiran a voltes del nou govern català.

Però compte que la història sovint no pot analitzar o, com a mínim difondre amb igual força, les realitats més locals tot i ser molt coincidents.

Quan les grans infrastructures ja siguin sols complements i no necessitats imperioses arribarà l’hora de les persones. S’hauran acabat les variants, l’extensió de l’accés a les noves tecnologies, les salinitzadores solventaran l’aigua i estarem immersos en com evitar que l’excedent de sal no enverini les nostres costes, els trens arribaran a l’hora i més ràpid, l’energia serà més barata i més segura quan les corporacions aprenguin a treure-li el suc, i tantes altres coses que avui semblen suficient com perquè seguin esperant el moment oportú per demandar una gestió cap a les persones en primera instància i no que tot allò que és fa repercuteixi tard o d’hora en elles.

En aquest moment, quan el tret de sortida refili a una refundada tv3 ens adonarem que a nivell local no ens calia esperar tan. Rebrem anàlisis reprobatoris de que la micro-economia és bàsica per fer avançar el país. Què l’estat no pot fer-ho tot i que ja fa, en el futur, uns quants anys que s’han acabat les quotes agrícoles en favor del tercer món quan aquest descobreixi coses noves a casa seva per a pagar-ho.

Ens cal tv3 per saber-ho? Ens cal un anàlisi per adonar-nos?

Tot i que les majories acostumen a creure que els moments arriben quan ho confirmen els mitjans de comunicació, no és necessari. I. compte, que les majories no son tontes i saben, de fet recorden, que quan les noticies no arriben dels mitjans, quasi bé sempre, hi ha temps. Un temps ple d’iniciatives que s’esgoten per massa esforç i poca recompensa, val a dir també.

Un viver d’empreses, els ajuntaments coordinant els censos de l’ensenyament i les demandes del teixit productiu, fons locals de necessitats estructurals, pressupostos per a cursos de formació continuada per a no perdre oficis, albergs-hotels-allotjaments rurals de titularitat municipal, programes oberts d’obra menor a les empreses de l’entorn immediat, formació, accés a la informació, formació, investigació de mercats, centres d’anàlisi de recursos i de necessitats socials a les regidories de promoció econòmica, formació, programes de rehabilitació incentivats per a rellançar segment del teixit local, formació, escoles com a centres de formació més enllà de l’horari escolar, fons de garantia per a noves activitats econòmiques, Societats anònimes laborals i cooperatives amb participació municipal.....

Ens cansaríem de fer propostes. De segur que els que ja tenen responsabilitats podrien estar contestant molta estona de les dificultats de totes i cadascuna de les idees. Quanta estona sense un to de cansament o amb l'argument "comodí" haver presentat una llista a les eleccions?

Poca, no?

Doncs bé, la energia per a tirar endavant obres que sobrepassen el cinc per cent del pressupost general de cada ajuntament és suficient.

I les subvencions?

Doncs potser quan la majoria dels ajuntaments vulguin fer idees de la llista anterior, el govern català, canviarà unes subvencions per altres. Potser farà un quinze per cent de obres publiques menys a l’any. Un retràs que podrem suportar. I quan totes les autonomies demandin el mateix, els pressupostos de l’estat ho reflectiran. Europa estarà atenta, de segur.

Que no?

Comencem a casa nostra amb decisió i enviem a tots els ajuntaments les nostres iniciatives. Nou-cents quaranta i escaig. Tenim tarifa plana, no ve d’un email,

I per als més incrèduls, penseu en un poble que té tot l’allumenat públic amb energia solar. Els números clars, la voluntat política i fons europeus ho han fet possible.

Clar que ens podem esperar a un reportatge a tv3.