MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ERC PER A LA RETIRADA DEL RETRAT DE FELIP V DEL SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

El 14 de juliol de 1713, les tropes borbòniques van entrar a la ciutat de Tarragona, acabant-se així la guerra de Successió. Aquesta entrada es va fer sense resistència militar, ja que l’1 de juliol del mateix any, els comuns de Tarragona així ho van acordar amb l’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives que tenia la ciutat com a part integrant d’una Catalunya amb lleis i constitució pròpia.

Tot i així, el juliol de 1713, Barcelona va enviar una tropa de mil homes amb Rafael Nebot al capdavant, per impedir que la ciutat es rendís. Aquest ajut fou contrarestat per les tropes borbòniques del Regimiento Numancia, del qual, el llibre que recull la seva història, i la pàgina web que té a la xarxa, asseguren, en l’apartat de la Guerra de la Successió, que “el Regimiento acometió valientemente a los Migueletes espada en mano, pasando a degüello a la mayor parte y cogiendo prisioneros a seiscientos insurrectos”. En un altre apartat, aquest regiment se sent orgullós de “ser el terror de los catalanes, a quienes persiguió a muerte”. Paraules i fets que posen en evidència la sort que va seguir a les ciutats i a la població que queia en mans borbòniques.

L’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives de la ciutat, tal com desitjaven els comuns de Tarragona, es va truncar des del primer moment perquè van topar amb l’actitud rancuniosa de Felip V envers els seus contrincants i, en primer lloc, van fer desaparèixer pràcticament la Universitas Tarraconensis.

En segon lloc, la imposició de les demandes militars de les tropes borbòniqeus per finançar els allotjaments i la continuació de la guerra van exigir l’esforç de tots els ciutadans i va esdevenir un continu impost “terrorista”, que va acabar amb la malmesa economia municipal. Es calcula que, des del juliol de 1713 fins al final de la guerra, el 1714, la despesa municipal per allotjament de les tropes borbòniques i l’impost de guerra va representar un augment de la despesa pública del 400 o 500%. Quan es va acabar aquest esforç, es va imposar el cadastre com a mesura de càrrega contributiva que gravava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis de comerç i la indústria. Això sí, excusant la noblesa i el clergat, que no l’havien de pagar.

En tercer lloc, la imposició del castellà com a llengua oficial, culminava el procés d’uniformitat per la vida del càstig, tot i que el castellà era pràcticament desconegut pels catalans i pels tarragonins. Els corregidors l’aplicaven a les escoles i jutjats.

Com es pot veure, Tarragona ni va conservar ni va mantenir les prerrogatives, i, fins i tot, podem afirmar que encara avui el càstig que durant el segle XVIII ens van infringir continua vigent, per viu, perquè volem continuar sent i sentim que som un poble: la universitat, el català i el dèficit fiscal.

El 295è aniversari de l’entrada de les tropes de Felip V a la nostra ciutat, i tenint en compte les obres que es duran a terme amb l’objectiu de remodelar el Saló de Plens de la nostra ciutat, el consell plenari,

ACORDA,

La retirada del retrat de Felip V del Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona en el marc del projecte de reforma que es preveu dur-hi a terme i que es busqui una ubicació alternativa per a la seva conservació.

El perfil de l'horitzó econòmic

Fa poc sentíem diversos estudiosos, em nego a dir-los teòrics pel que implica de que “que sabran ells de la vida real?, que per posar en pràctica plans de dinamització calia tenir clar el perfil de l'horitzó econòmic de cada indret a on cal actuar.

Dit així, tan sols, sembla cert allò de “vaja una nova teoria: que sabran ells de la vida real?”.

Però el veritable interessant va ser l'explicació del concepte. Quan pensem en una població o en una àrea, quins elements recordem com a font de riquesa? Quines empreses o activitats ocupen a la gent? A on treballa la gent? A on van a buscar feina els joves que deixen els estudis? A on van a buscar els joves llicenciats?

Totes aquestes respostes dibuixen un horitzó econòmic.

Un pensa en Torredembarra i el primer que se li acut és que costa respondrà aquestes preguntes. Quin perfil d'horitzó econòmic tenim?

De segur que seria bo respondre aquesta pregunta abans de rés.

El IES Ramon de la Torre fa un gran esforç en ofertes a mida i reglada de formació professional. El gran problema és fer-ho saber. Com quasi bé sempre, tenim una idea i tardem molt a renovar-la. La formació professional i les ofertes a mida incideixen directament sobre la competitivitat.

Si demanem als nostres comerciants, industrials i polítics que treballin en les millors direccions, ens cal estudiar i donar bona informació sobre aquestes coordenades.

La iniciativa des de l'ajuntament de constituir una mesa des d'on treballar en aquest sentit és un pas més en la bona direcció. Ara cal aportar-hi idees i informació de la bona per avançar.

La regidoria de promoció econòmica enceta bé la feina. Promoure no és necessàriament construir elements de referència, tot i que també. Promoure no és tan sols fer “fressa” per atraure visitants, tot i que també. Promoure és incentivar les activitats i les energies cap a l'eficiència i la productivitat.

Per altre banda,

El Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció a la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Torredembarra que consisteix en un Pla d’Ocupació denominat Accions de Suport al Programa de Dinamització Laboral.

Els objectius son valorar si el Programa de Dinamització Laboral té projecció com a un futur Servei Municipal més estable.. Crear un servei estable d’ocupació al municipi. Fomentar l’ocupació i establir xarxes de comunicació entre les empreses locals i el servei d’ocupació. Donar suport als veïns del municipi, en especial, als col·lectius amb majors dificultats d’inserció per a la recerca activa de feina i assessorar-lo per a millorar la seva qualificació professional.

Així des de el 19 de novembre fins el 18 de maig gràcies a aquesta subvenció aquest programa podrà disposarà d’un Auxiliar tècnic de suport al Programa de Dinamització Laboral donant un servei horari més ampli.

Aquest Auxiliar tècnic desenvoluparà tres tipus d’actuacions:

1. 
   
   
   Complimentar l’atenció a l’usuari i dinamitzar l’espai del Club de Feina, mentre la Coordinadora del Projecte realitza les entrevistes.


2. 
   
   
   Donar suport a la Coordinadora en l’intermediació amb empreses.


3. 
   
   
   Desenvolupar tallers d’inserció. Aquests tallers serien :
   “Com fer un currículum?”
   “Com presentar-se a una entrevista?”
   “Com fer recerca de feina?”

A veure si entre tots serem capaços de veure el perfil de l'horitzó econòmic de La Torre, ens fa prou falta.

El centre empresarial de Pineda de Mar obre amb serveis municipals i una allau de peticions pel viver d'empreses

Pineda de Mar vol ser la capital econòmica de l'Alt Maresme. El centre empresarial Innova, que es va començar a construir l'any 2006, és el que haurà de capitalitzar la tasca. L'edifici ja està equipat i aquest dimarts ha començat a donar servei la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. En les pròximes setmanes s'aniran completant la resta d'espais de l'Innova, com el viver d'empreses. L'alcalde pinedenc, Xavier Amor, ha explicat que abans de començar a fer-ne promoció, l'Ajuntament ja ha rebut més d'una vintena de sol·licituds per a només sis espais. Amor espera que el centre empresarial esdevingui un espai de trobada que ajudi a enfortir l'economia local.

El centre empresarial Innova de Pineda de Mar allotjarà els serveis d'ocupació i formació de l'Alt Maresme, com un viver d'empreses, un centre de formació i ocupació o l'oficina de treball que la Generalitat té en aquesta zona de la comarca. En el cas del viver d'empreses ja s'han rebut 24 sol·licituds abans de fer-ne promoció, tot i que només hi ha sis espais habilitats.

Aquesta forta demanda, segons ha explicat l'alcalde, ha obligat l'Ajuntament a crear un nou servei de domiciliació empresarial. Aquells empresaris que no necessitin un espai físic per treballar podran anar a l'Innova a fer les trucades que necessitin i disposaran d'una bústia on rebran la correspondència, a més de poder gaudir dels espais comuns.

La regidoria de Promoció Econòmica, que ja s'hi ha traslladat, ha estrenat aquest dimarts l'auditori de l'edifici per presentar una campanya per potenciar el comerç local. L'Ajuntament vol convèncer els veïns que no cal marxar fora de Pineda de Mar per fer les compres de Nadal. Els més de 400 comerços que hi ha al municipi, diuen, són prou competitius. A més, es faran tallers d'aparadors i paqueteria als botiguers.

El PSC de Girona veu amb bons ulls crear un Parc Agrari als arrossars de Pals i el corredor de l'Escala

L'executiva del PSC a les comarques gironines veu amb bons ulls que es creï un Parc Agrari per als arrossars de Pals (Baix Empordà) i el corredor biològic de l'Escala (Alt Empordà), dos espais inclosos dins el projecte de Parc Natural del Montgrí que han aixecat nombroses crítiques des del territori. L'executiva afirma que és 'temerari' que s'afirmi que l'àmbit inclòs al projecte –en fase d'exposició pública- no es reduirà i que, a més, es pot ampliar. A més, en referència als espais d'interès agrari, el PSC indica que les figures de protecció urbanístiques actuals 'són suficients' per preservar aquests àmbits.

L'executiva de la Federació de Girona del PSC s'ha reunit aquest dilluns a la tarda per tractar diferents temes d'actualitat a la demarcació. Sobre la taula hi havia punts com la repercussió de la crisi al territori, la inseguretat ciutadana o la delimitació del futur Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

En referència al nou parc, els socialistes gironines consideren que 'és precipitat' que s'afirmi que els límits inclosos al projecte no es reduiran i que, potser, es poden arribar a ampliar. Qualifiquen 'd'agosarament temerari' aquest posicionament, i recorden que el projecte es troba en exposició pública.

Per això, el PSC de les comarques de Girona es posa al costat del sindicat Unió de Pagesos en la seva defensa de la preservació de l'activitat agrària. I, en referència als arrossars del Baix Ter i al connector biològic de l'Escala, afirmen que no 'veurien amb mals ulls' que s'optés per la fórmula de preservació que proporciona la figura del Parc Agrari, 'abans que l'ampliació del Parc Natural'.
En aquest sentit, els socialistes creuen 'que les figures de protecció existents des del camp urbanístic són suficients per preservar els espais d'especial interès agrari'.

Què passa a Torredembarra?

El que passa i el que es fa, sovint no és el mateix. Però moltes més vegades, és exactament el que és.

Quan un dialoga i expressa una idea, potser a arreu... però ara parlem de La Torre, quasi bé sempre ha de sentir: Bé, però això no és tot.. o bé : Ja, però tu no saps que... o també: Si tu sabessis... per no dir: No portes massa temps ací com per saber que.

I totes aquestes possibilitats davant que la idea no sigui massa absurda o fora de tes. Si plantegéssim una nova proposta massa agosarada, ja les variables comencen a ser metafísiques.
Caldria un punt zero. Tan ample com es desitgi. Tan ample com una línia transversal que no marques un abans i un després, però si que indiqués la direcció.

Cal rearmar-se ideològicament i afrontar la responsabilitat de viure en societat i de viure a La Torre, en concret.

A Torredembarra s'hi fan coses. A Torredembarra passen coses. Quan et mous per la comarca trobes gent de Torredembarra. Quan necessites alguna cosa, quasi be sempre, ho trobes a La Torre.

I doncs, que passa?

Potser no pas massa cosa. Que no aconseguim sentir-nos reflectits? En que i a on. Massa possibilitats. Les festes? Estan millorant, sigui quin sigui l'èxit de la orquestra “X” o l'obra de Teatre “Z”. Milloren com a concepció del que cal oferir, ara ens toca trobar la justa mida.

La participació no sempre s'entén. O! És que vaig anar a una reunió i la gent desbarrava! O parlen sense saber! O que hi ha de dir aquell o l'altre si ( i qualsevol valoració a la baixa)!

La participació té una doble direcció. D'entrada potser és el camí per assolir informació de la bona. D'aquella que està resumida sense perdre massa detall i que ve directament d'aquell o aquells o que la generen o que han d'administrar la seva execució.

La segona direcció és justament que aquells que generen o que han d'administrar la seva execució, ja parlem d'activitats, prenguin note i facin l'exercici d'assumir o de corregir els graus necessaris perquè la ruta sigui més majoritària o com a mínim més representativa.

Creem amb decisió els fòrums, comissions, actes oberts i qualsevol altre oportunitat de saber de i de donara conèixer el què... encara que sigui per saber que passa a Torredembarra i, també prou important, que passa pel cap als torrencs.

Pressupostos ve de pressuposar

Una política de pressupostos hauria de ser un possicionament respecte a proporcions de despesa i d'inversió. Concretament, en que cal treballar més i en què cal mantenir, en què cal redreçar i en què canviar del tot.

Una família fa debats de pressupostos. Si pintem les habitacions dels nens... doncs anirem de vacances més a prop. Si els nens han d'anar a la universitat, doncs el més segur és que a força d'aprop ens quedem a casa.

Redescobrim el bricolatge per estalviar. Tot i que sovint ens surti més car si no estem a l'aguait. Però sempre tenim opcions com anar a buscar-ho, muntar-ho a casa o sempre... sempre el buscar, comparar i decidir.

Els pressupostos com a filosofia no son gaire diferents. Si la família té un percentatge d'ingressos que depenen de les comissions, doncs no assumeixen els riscos dels que treballen a llocs de més solidesa econòmica. Estalvien més i vigilen més els recursos. Compten menys amb les targes de crèdit i sovint estudien opcions creditícies, per si de cas.

Els pressupostos de l'ajuntament a hores d'ara, pel que se sap, és més un exercici de comptabilitat.

Si no sabem el que més convé, cap compte deixarà content a tothom. Si no podem sortir els divendres potser és bo comprar llibres, o cinema, o fins i tot canviar el televisor per un de més qualitat. Tot abans que deixar de sortir i engabiar-nos vius i prou.

Notem a faltar la conversa de projectes polítics d'abast d'aplicació. Notem a faltar com aprofundeixen en unes coses i s'explica què passarà amb les altres. Notem a faltar un discurs polític que ens expliqui prioritats i ordres.

Amb un debat de pressupostos com cal, deixaríem als tècnics que quadressin els comptes. I amb els comptes quadrats cada àrea gestionaria els projectes adscrits, ja sigui anant a buscar-ho, muntant-ho a casa o sempre... sempre buscant, comparant i decidint.

Una novetat.

La Federació de Diables de Catalunya mostra el seu neguit per una nova directiva europea sobre pirotècnia

La Federació de Diables de Catalunya ha expressat la seva preocupació davant una nova directiva europea que vol rebaixar l'edat mínima per usar artificis pirotècnics dels vuit als dotze anys, aspecte que afectaria directament als grups de focs infantils.

Aquest neguit s'ha fet palès aquest dissabte en la jornada 'El món del foc en la cultura popular', organitzada per – l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i l'Ajuntament de Barcelona i que s'ha celebrat al Centre Municipal de Cultura Popular del districte de Sant Andreu. A Catalunya hi ha actualment més de 200 colles de diables i bestiari de foc. En la jornada s'ha acordat que, més que una major regulació, cal una 'millor planificació' entre colles, ajuntaments i protecció civil.

La directiva europea 2007/23/CE sobre la posada al mercat i ús de materials pirotècnics –actualment en fase de moratòria- regula essencialment la posada en el mercat dels productes pirotècnics per tal d'aconseguir un marcatge unitari que s'ha denominat 'Marcatge C'. A més, determina que l'edat mínima per usar artificis pirotècnics passo dels vuit als dotze anys. Aquest fet té una afectació directa sobre els grups de focs infantils, que majoritàriament estan integrats per nens i nenes d'edats inferiors a les marcades en la directiva. Segons la Federació de Diables de Catalunya, la cultura popular i tradicional del foc 'només presenta un 'índex de sinistralitat del 10%', i assenyala pròpies companyies asseguradores consideren aquesta pràctica de 'baix risc'.

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha manifestat aquest dissabte que entre les tradicions que estan en perill per la nova normativa està la Patum infantil de Berga. Per això, s'ha ofert com a representant de l'ACM per fer de 'pal de paller' de les reivindicacions del territori sobre l'aplicació de la directiva.

Per la seva part, el president de l'ACM i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha explicitat el suport dels municipis catalans als actors del món del foc per conservar aquesta identitat dels Països Catalans. En aquest sentit, Esteve ha ofert el suport de l'ACM per 'preservar l’essència de les expressions tradicionals' davant les noves normatives europees.

La jornada és fruit del conveni de col·laboració entre l'ACM i l'Ajuntament de Barcelona, centrat en les polítiques de gestió de la immigració, la diversitat cultural i la cultura popular a nivell municipal. Hi han participat uns 200 representants de colles de diables, patronal de la pirotècnia, ajuntaments i protecció civil.

Obama, biografia de la seducció del mestissatge

Barack Obama va néixer a Honolulu de pare kenià i mare nord-americana. Els seus progenitors tenien antecedents molt diferents. La seva mare, Ann Dunham, d'ètnia blanca, va venir al món i es va criar en una petita ciutat de Kansas. Quan la seva família es va traslladar a les illes Hawai, va conèixer Barack Obama pare, un jove kenià que havia obtingut una beca per estudiar a la Universitat de Hawaii. Es van casar el 1959 i el 4 d'agost del 1961 Barack Obama va néixer a Honolulu.

Dos anys després, Obama pare va deixar la família. Primer, per anar a graduar-se a Harvard, i després per ocupar un càrrec d'economista al govern de Kènia. Obama fill només va tornar a veure el seu pare una vegada més, quan tenia 10 anys.

Quan Obama tenia 6 anys, la seva mare es va tornar a casar. Ho va fer amb un directiu indonesi d'una empresa petrolera. Aleshores, la família es va traslladar a viure a Jakarta, la capital d'Indonèsia. Allà, durant 4 anys, Obama va anar a l'escola. Finalment, va retornar a Hawaii, on va cursar Secundària mentre vivia amb els seus avis materns.

En el seu llibre "Dreams from My Fhather", Obama descriu aquesta etapa de la seva vida com a turbulenta a causa de la seva identitat biracial, cosa que era aleshores encara poc freqüent als Estats Units. Aquestes arrels, blanques i negres, li haurien donat una més àmplia visió del problema racial al seu país i a compartir, d'alguna manera, els dos punts de vista. Obama va deixar Hawaii per anar dos anys a l'Occidental College a Los Angeles, des d'on aniria posteriorment a Nova York per llicenciar-se el 1983 a la Universitat de Colúmbia.

Després d'una curta etapa treballant com a redactor financer d'una empresa consultora internacional a Nova York, se'n va anar a Chicago. Allà va treballar com a organitzador comunitari d'una coalició d'esglésies dels South Side de la ciutat, zona afroamericana pobra que aleshores patia els efectes de la transició de centre industrial a l'economia de serveis. "Va ser aquí, en aquests barris, on vaig rebre la millor educació que mai he tingut, i on vaig aprendre el veritable sentit de la meva fe cristiana", recordaba Obama en el discurs que va fer anys després per anunciar la seva candidatura presidencial.

Després de tres anys de fer aquesta tasca, Barack Obama va arribar a la conclusió que per ajudar realment aquella gent era necessari actuar des de més amunt, des de l'àmbit legal i polític. Per això, va matricular-se a la facultat de Dret de Harvard, on va aconseguir ser elegit el primer president negre de la prestigiosa Harvard Law Review i graduar-se amb "magna cum laude" l'any 1991.

Amb el títol sota el braç, Obama torna a Chicago, on exerceix d'advocat dels drets civils i dóna classes de Dret Constiucional a la Universitat. L'any 1992 es casa amb Michelle Robinson, una altra graduada de la facultat de Dret de Harvard, i treballa en la inscripció de votants per ajudar candidats demòcrates com Bill Clinton.

L'any 1996 Barack Obama es presenta per primera vegada com a candidat per a un càrrec públic i surt elegit com a representant de Chicago al Senat de l'estat d'Illinois. L'any 2000 decideix anar més enllà i es presenta a les eleccions al Congrés dels Estats Units en un intent fallit per desbancar el representant demòcrata per Chicago, Bobby Rush.

Aquest fracàs el fa canviar d'objectiu i decideix presentar-se com a candidat a senador per l'estat d'Illinois a les eleccions del 2004. Obama va aconseguir fàcilment la nominació per al partit demòcrata amb una proporció de vots del 53%, xifra que superava l'obtinguda pels seus sis rivals plegats. Obama es va beneficiar del suport de tot el partit demòcrata, que va veure l'oportunitat de recuperar el control del Senat, que aleshores dominaven els republicans per un escó de diferència. Per aquesta raó, el partit demòcrata va decidir donar a Obama un paper destacat a la Convenció. Un paper que va aprofitar totalment.

El discurs d'Obama va electritzar el partit. Va advocar per la necessitat de superar les divisions partidistes i la seva crida a l'adopció d'una "política d'esperança" en lloc d'una "política de cinisme" va entusiasmar les bases demòcrates. Des d'aquell moment, es va convertir en l'estrella ascendent del partit. D'aquesta manera, Obama va obtenir una victòria al Senat sense precedents, amb un 70% del vot popular. Si bé la total desorganització dels republicans també hi va contribuir, el mèrit d'Obama en la victòria és inqüestionable: va guanyar en 93 dels 102 comptats de l'estat i els electors blancs van votar a favor seu en una proporció de dos a un.

Amb aquests fonaments, Barack Obama s'ha llançat a la campanya presidencial d'aquest 2008. Una campanya on ha demostrat el seu atractiu, fins al punt d'esdevenir la gran esperança per renovar la política interior i exterior dels Estats Units.

L’ou i la gallina

Arreu del país hi ha col·loquis, conferències, assemblees i jornades que parlen, d’una manera o altre, sobre la participació.

Al "Mònic" darrer hi havia fins i tot un article a on de forma aparentment serena sembla que s'analitza tot i que alguns ja veiem que en el text s’anticipava el que pot passar a Torredembarra, s’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per donar pas a enquestes i a consells de gent gran, de savis fins i tot, i de la dóna en particular per a cobrir l’expedient. I no és ue siguin males idees, sols que arriben sota sospita.

L’argumentació política, ve d’elegits democràticament, per tan polítics, és que el que tenim no és prou representatiu. L’altre argumentació, també política doncs és gent que participa per millorar sense cap altre reconeixement que la constància, és que l’esquema és consensuar i les portes han d'estar obertes.

Cap rés més? Doncs sembla que si.

És cert que a voltes els debats són llargs. És cert que no és té tota la informació. És cert, també, que a manca de representativitat institucional no és genera aquella actitud d’estadista “sui generis” que fa que gent surti escollida i l’endemà ja té la necessitat de tirar pel dret i la impaciència d'escoltar. I és just ací a on es basa la importància del Consell.

Hi ha massa d’un color? De quin? I en tot cas, Que importa? Si hi faltés algun color, no seria una mostra de la poca vocació participativa?

La situació seria diferents si les formacions polítiques aportessin mocions de forma regular i fossin rebutjades sistemàticament sols en virtut del color d'on varen néixer.

Això, és cert? No.

Lluny d’entrar a fons en el consell, lluny d’avaluar el que li cal, ens trobem enmig de problemes de reconeixement de dedicació per part de funcionaris, cosa respectable però encara més lluny de ser el millor pel consell, i de retalls de pressupost que sols provoquen alentir el batec del consell fins a la son de la mort.

Cal diagnosticar i debatre fins a la sanació. Tots en tenim algun referent, com a mínim el Dr. “House” . Mitjançant diagnòstic diferenciats s’arriba a esbrinar el que passa, sovint detalls simples i concrets embolicats per teories complexes i tecnificades.

Si es pot reorganitzar l’ajuntament es pot trobar algú que vocacionalment li estigui bé, complementar els horaris d’una forma diferent i dongui organització al consell. Si aquesta persona no hi fos, podria preguntar-se als membres fins a on estan decidits a arribar.

Potser cal que el consell es reorganitzi amb responsabilitats més clares i definides. Potser. Potser cal establir d’un cop la possibilitat de tenir una mena de contacte permanent amb l’ajuntament per a demanar els documents que calen per treballar bé.

Potser també ens cal que el plenari de regidors envií al consell tots aquells temes que es vulgui que neixin amb coherència i es puguin beneficiar del debat dels veïns i veïnes que ofereixen temps i esforços per a treballar al consell. Vindrien amb les argumeentacions i els mmatissos que tan hem trobat a faltar els darrers anys.

I si hi ha prou gent per a ser representatiu, o si fos representatiu i hauria més gent. L’ou i la gallina, divertit, però estèril.

Donem-li continguts i mitjans i a esperar. Que d’esperar alguns ja en tenim una tesis doctoral.

Tan difícil és...

Hi havia una biblioteca al nucli antic. Hi feia falta una dependència des d'on atendre a la gent gran a peu de carrer. Calia mantindre una ludoteca amb prou serveis per esdevenir un equipament a mida pel barri. Segueix fent falta un espai d'acollida i alhora un espai per a que es puguin reunir veïns i entitats, quan calgui.

Tan difícil era dissenyar un multi espai per a acontentar a tothom. Ordinadors en línia per a consultar i reservar llibres de la nova biblioteca, taules estanc per atendre en les seves hores i quedar tancades en les altres.

Algú li molestar entrar a una dependència municipal i veure-ho ple de vida amb el rastre de les activitats dels infants per la tarda? A la gent gran, crec que no.

Avui a on l'ergonomia i els espais jugant de tantes distintes maneres, no podem encabir amb gust les necessitats d'un barri?

Sovint és més feixuc acontentar que tirar pel dret. Abans i ara, és cert. És qüestió de tarannàs no d'ideologies. Atendre la participació és un postulat modern i contemporani. Comptar amb les opinions és el que demanda la societat.

De veritat? Tan difícil era?

De què em serveix estar boig si no dic el que penso?!

Hi ha una idea d'en Tom Peters que trobo molt interessant:

Moltes vegades la gent que innova és gent que està molt emprenyada.

Gent descontenta amb un servei, que pensa una nova forma millor o més eficient de realitzar-lo.
Gent emprenyada perquè no troba el producte que necessita i el crea.
Gent que troba absurda la manera institucionalitzada de fer les coses i la canvia.

Una pausa, Què vol dir estar emprenyat?

emprenyar [s. XIV; deriv. de prenys]
v 1 ant 1 tr Prenyar. 2 pron Concebre, una femella.
2 vulg 1 tr Molestar fortament. 2 pron Enutjar-se.

Té mal caràcter: s'emprenya de seguida.

Que la indignació no esdevingui el cau de la immobilitat. Que a força d'estar emprenyat no es debiliti la feina a fer. No podem conduir un automòbil emprenyats, ni preservar una amistat ni, molt menys arreglar un tema de parella.

La ràbia o l'angoixa ens ha de permetre estar atents quan tot sembla anar en contra. I compte que diem sembla, perquè el que sentim i el que és, sovint depèn de l'emprenyats que estiguem.

La màgia d'una relació afectiva, sigui afectiva o molt més afectiva que la mitjana, estar en no estar emprenyats alhora, al mateix temps. Però la màgia real, la més màgica és no fer pagar als més propers el que sentim sense més. Segurament són els més propers perquè no es mereixen rebre cap emprenyada.

Les “pataletes” ja han estat diagnosticades. No son bones de cap manera. I doncs, què esperem? A ser grans per tornar a “patalejar”.

Quan m'emprenyo, truco a un amic, a poder ser dels que es fan somriure, dels que estàs més segur, dels que sempre estan, dels que mai demanen i sempre donen... i així ho sembla perquè els aprecio tan que quan demanen ni m'ho sembla, doncs ja tenen tot el que sigui capaç de donar abans de que ho necessitin.

Dels que sabem més que jo. Dels que em regalen el que saben, els que els hi passa i el que dubten. Els amics son un tot i escollir sols un tros ens rebaixar l'amistat i ens fa infeliços.

Si sols volem a la gent com a figurants d¡un pessebre, ens trobarem amb el pare la mare... i amb sort una vaca i un ase. Sense oblidar un àngel que anirà dient a tothom que ací passa alguna cosa, vulguem o no.

Si plou i vull passejar, em trec les sabates i m'amago sota la manta més porosa, i espero pacient que la nit i la solitud esdevinguin tan amics que m'omplin de companyia.

No hi ha hormona ni situació que justifiqui tractar malament a un amic, ni a un company, ni a un “ningú”.

De vegades el estar emprenyat és la millor manera de no assumir que ens fa por ser feliços. La felicitat és una decisió important, significa créixer i aprendre a viure. I massa sovint en parlem, però no actuem.

"Jo soc així" sols és una excusa mal compartida per a no viure. I ara cal viure, sol i acompanyat.

Serà un dia que durarà anys
(Ovidi Montllor)

Serà blava i tranquil·la la mar.

Serà verda i espessa la vall.

Serà gran i dolça la muntanya.

Serà un dia que durarà anys.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,

Tindran tot.

I es parlarà de vida.

Les ciutats seran rius plens de gent.

Floriran flors i cants i alegries.

Floriran crits i cors i paraules.

En el dia que durarà anys,

braços lliures i boques i mans.

... la necessitat de fomentar la participació en la política

És un debat interessant. S'han de publicar notícies als blog's? Nosaltres pensem que quan fan pensar o quan incideixen directament en algunes de les filosofies de l'argumentari de cada blogaire... sí. Però en seguirem parlant.


La Trobada Nacional de Polítiques de Joventut clou ressaltant la necessitat de fomentar la participació en la política

El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha clos aquest dissabte la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut, que s'ha celebrat a la Seu d'Urgell entre els dies 23 i 25 d'octubre. Durant l'acte de cloenda i com a reflexió final, s'ha passat un audiovisual que recollia els moments més destacats de la trobada, que ha aplegat uns 550 participants. Eugeni Villalbí ha destacat que durant aquests tres dies s'ha treballat 'molt intensament' al voltant del tema central, la participació en l'àmbit de les polítiques juvenils.

Villalbí ha volgut cloure la trobada fent una crida per treballar reforçant la participació en els processos electorals. La Trobada Nacional de Joventut ha clos aquest dissabte al migdia amb el discurs d'Eugeni Villalbí que ha volgut destacar l'èxit de participació a la trobada, superior a altres anys. En aquest sentit, Villalbí s'ha mostrat satisfet ja que els debats han estat 'molt intensos' i els assistents han participat aportant moltes idees i fent un intercanvi important de coneixements també en les sessions pràctiques, on s'han analitzat casos reals. Villalbí ha destacat que la participació és una manera de formar part de projectes de política, i en aquest sentit ha dit que 'hem de fer un pas cap a la democràcia participativa però que mai això acabi deslegitimant la democràcia representativa'.

Les ponències han estat centrades en el tema de la participació. La conferència inaugural 'Participar per transformar' va anar a càrrec de Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill. A més s'han donat claus per passar de les idees a l'acció, amb la ponència de Marco Marchioni, investigador social expert en desenvolupament comunitari i participació.

Els deu tallers i les taules d'experiència han servit per intercanviar idees, per donar eines per analitzar necessitats i problemàtiques respecte a la participació juvenil des de diferents àmbits. Un d'aquest àmbits que s'han analitzat ha estat les formes organitzatives de participació juvenil des de diferents llocs, com ara els Consells Locals de Joventut, les plataformes juvenils, els moviments socials, etc. En aquest taller s'ha pogut fer un destacat intercanvi d'experiències, donat que els assistents provenen de diferents institucions.

III Procés de Pressupostos Participatius

Tu hi pintes molt!
Participa per millorar!

De cop l'slogan ha canviat de sentit. Diu el mateix, és cert. Abans pintar i la quantitat semblaven més creïbles, tot i que costava, no ens hem d'enganyar. Ara ens sembla que el “tu” és extremadament important. Més atenció? Més directe? Més personalitzat?

No, no és ben bé això. Sembla més ben dit... o així ens ho sembla de tu en tu. Si sou un grup, “tanto!!”... si sou una plataforma més enllà d'un sol problema... Tanto!! Tanto!! i si feu cara d'estar propers o de militar en algun partit... tanto de tanto i de canto!!

Així el que va començar com un procés que podia esdevenir la gran oportunitat pel Consell de Sostenibilitat i per revitalitzar la participació a Torredembarra, es planta en la seva tercera edició com una enquesta a tabular i a interpretar des de la especialització automàtica dels que creuen que per ser regidors ja tenen com a valor afegit el que cal... raó.

Es pot participar per email, per telefon i per escrit o personalment, això sí màxim dues propostes per persona.

Si els tallers dels Pemu`s van ser avaluats com un risc de desplaçar la personalitat de la participació cap a processos automàtics, els actuals processos participatius encara son pitjors. Un a un, tu a tu, i de dos en dos, mata qualsevol ocasió de sentir-se torrenc i corresponsable de la gestió municipal.

Val a dir que molts estàvem descontents de la poca sensibilitat que s'evidenciava en cada decisió sobre el consell. Des de la regidoria, aquella que no ha trencat cap plat, ni des de l'alcaldia, aquella que sentia el que volia sentir, ni altres que venien a fer conferències o amb un exagerat to paternal a distanciar-se de tots els demés.

La participació és fonamental en la gestió política de qualsevol nivell al segle vint-i-u. Dit està, ara cal creure-ho i defensar-ho. Les diferents pilotes estan a diferents terrats, ara cal posar cada una a cada casa i deixar de jugar.

Unes ordenances "subalternes"

Sentia l'altre nit en veu del professor Amat, que els economistes son dos grans grups. Els que no saben rés i els que no saben ni això.

L'home entrava tan fort per explicar que la economia es basa en analitzar les repercussions dels actes de les persones. Que la predicció sols passa per analitzar les accions més majoritàries i a on porten en el context més global, abans global-estat i ara global-global. No pas anticipar-se a aquests moviments.

Avui hem assistit a l'aprovació de les ordenances fiscals. Una aprovació a la baixa per diferents motius. Cap com a congelació significativa i cap com a perfilar eines de treball. Tan sols una insípida pujada de l'escola de música amb la idea “menor” d'arribar a convergir les diferents aportacions a l'educació musical en números més semblants i tristos. 33% per a cada administració, ara estarem al 32,7 per la generalitat, 28% per les famílies i 39 i escaig l'ajuntament.

La frase més seriosa ha estat que ni amb l'IPC de Tarragona, el 4'7% s'arriba a evitar la confecció de pressupostos restrictius i recessius.

Doncs, si no s'arriba? Perquè posar-se.

Alguns creiem que el plenari municipal és una eina de transformació. És clar, però que cal treballar d'una forma diferent. Buscar sinergies i mancomunar serveis i accions amb altres ajuntaments i institucions i també amb sectors de producció i serveis del propi municipi.

Si el veiem com una junta d'administració amb una mena de sector social, l'oposició intercanviable, a la que cal informar i no tenir massa en compte, esdevenim una empresa amb solera i capacitat d'acció definida per normatives i reglaments però lluny d'esdevenir una part dinàmica de la societat.

No podem ser un pes mort de la societat. Amb una filosofia d'anar fent i eludir el pes especific i la capacitat dinamitzadora que no ens imposa la llei però si la tradició democràtica.

Avui tocava un gest valent. Un missatge solidari al conjunt de la societat torrenca. Les fiscalitats punitives pujant amb raonabilitat i els escandalls solidaris fixen un marc d'atenció als més febles.

Molta feina? Creiem que no. Les unitats familiars més nombroses amb menys ingressos son tractats amb més generositat. Equacions clares entre els que poden pagar i els que van més justos.

I per evitar els descentraments, una filosofia de pressupostos que apunti a interaccionar amb Torredembarra. Un viver d'empreses que conviu intensament amb un centre d'ocupació i amb un espai de formació continuada.

Una equació palpable que ens aporti noves iniciatives empresarials que aporti feina i millores en les nostres balances internes.

Que oferim perquè això passi? Doncs una estructura municipal capaç de captar les necessitats i formar gent per a satisfer-les, de captar les iniciatives i ser capaços d'aixoplugar-los i exercir la suficient tutoria per a fer-los rendibles i estables.

Podríem parlar molta més estona, però encara estem pensant amb l'IPC de Tarragona. No hi ha més de moment. Bé, no: L'escola de Música.

Un adeu a la Joana

L’Ajuntament, l’Ateneu de Dones i els Amics del Camí de la Creu acomiaden Joana Badia

La sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla va ser l’escenari divendres (17 d’octubre) del comiat de jubilació de Joana Badia, la fins ara tècnica de Turisme del Patronat, que amb 65 anys complerts deixa l’oficina després de tres anys i mig de dedicació professional al poble.

Amics del Camí de la Creu, companys de consistori, el grup de dones de l’Ateneu, amics i familiars van acompanyar la Joana en aquest dia tant especial, després de dur una llarga i dilatada trajectòria professional en l’àmbit turístic com a directora de grans hotels arreu de l’Estat espanyol i al capdavant aquests darrers anys de les oficines de Turisme d’Altafulla.

Tot i que oficialment deixa la responsabilitat de tècnica de Turisme, tal i com ha assegurat el regidor de Turisme Jano Francino, Joana Badia continuarà col·laborant amb les visites guiades, ara teatralitzades. També seguirà dirigint el Camí de la Creu i crearà, com ha assenyalat, l’escola infantil de teatre.

Per la seva banda, Joana Badia és actriu. Ha interpretat papers secundaris a sèries de televisió reconegudes com Poble Nou, Laberint d’Ombres... “Ara és el moment de tornar”, segons ha apuntat. I ho farà, segons ha augurat, amb papers més destacats. Jano Francino, regidor i president del Patronat Municipal de Turisme, definia Joana Badia com una persona “encantadora” i “entranyable”.

Castells avisa que el capitalisme 'només funciona si al seu darrere hi té valors ètics'

Sabadell.- El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha avisat aquest dilluns a Sabadell que el sistema econòmic capitalista 'només funciona si, al seu darrere, hi té una sèrie de valors ètics, com ara l'esforç del treball'. A més, ha destacat que l'actual crisi econòmica ha de fer que les empreses catalanes siguin cada cop més competitives. Castells ha fet aquestes declaracions en inaugurar l'exposició 'Els valors dels diners', una mostra amb la qual Caixa Sabadell dóna el tret de sortida al seu 150 aniversari.

Castells, que ha estat acompanyat, entre d'altres, pel president de Caixa Sabadell, Salvador Soley, ha defensat que 'el mercat no funciona si no hi ha unes regles i sense unes institucions que les facin respectar'. A més, ha avisat que 'sense estat, no hi ha mercat', en clara referència a 'tots aquells que havien intentat esquivar-lo i ara li demanen solucions'. Precisament Castells ha destacat que aquesta exposició de l'entitat vallesana 'va més enllà i fa reflexionar sobre el moment econòmic actual'.

En aquest sentit, ha aplaudit les mesures preses a nivell internacional en els darrers dies. Tot i això, també ha avisat que 'els països han de ser solvents' i que s'ha de lluitar 'per fer arribar la liquiditat a les empreses'. D'altra banda, Castells també ha ironitzat amb el fet que la crisi hagi arribat amb el mercat únic en marxa. En aquest sentit, ha recordat que 'per sort, amb situacions com l'actual ja no es poden prendre mesures com podien ser devaluar la pesseta, que només era una solució a curt termini. Ara s'ha de millorar la productivitat'.

El conseller ha aprofitat per elogiar el paper de Caixa Sabadell. De fet, ha qualificat l'entitat vallesana d''exemplar' i 'representativa' d'aquest sector de l'economia del país. 'Els valors dels diners' és una exposició produïda per l'Obra Social Caixa Sabadell i es podrà visitar fins el 29 de juny del 2009 a l'edifici de la seva seu a Sabadell. La mostra, sota el comissariat de Joan Avellaneda, proposa un recorregut didàctic per conceptes clau de l'economia i per la seva evolució històrica. En aquest sentit, la mostra busca fer comprendre el funcionament tant de l'economia diària com de les grans operacions.

Caixa Sabadell, fundada el 1859, és la caixa catalana més antiga i la segona de l'estat espanyol. Té 373 oficines a Catalunya, València, Madrid i Andalusia i 636.500 clients.

La fiscalitat entre clars i obscurs

Arriben les ordenances en la foscor del migdia, en la solitud de no entendre rés i amb la melangia del tan se val.

Faran bo el que no agradava, també té merit.

Un bon cap de setmana

S'ha estrenat una sardana.
"L'antina joiosa". Bona notícia.

Segueixen els bons resultats del Baix Gaià Folk.
Millor que millor.

Serioses esperances a les VIII Fòrum per les Terres del Gaià
Alegacions, molta feina i la sensació de que no es defallirà s'ajunten a les directives europees i a la creixent cultura de recuperar l'entorn natural com a seriosa opció de futur.

Deu colles de gegants han visita Torredembarra
Una sensació del molt que importa la voluntat per sobre dels pressupostos, un éxit de la cultura més propera i del voler conviure i xalar aplegats.

Un congrés socialista que aposta per la participació i per la formació
Sovint les estructures més grans son més pesades i els hi costa més de moure´s. Aquest cap de setmana hem presenciat una fluidesa alhora d'acceptar esmenes i matiços i construir tots junt una ponència marc molt ajustada a les diferents realitats del Camp de Tarragona. És clar, però que les linies macro han de ser llegides amb la suficient generositat per a ser plasmades en els diferents projectes i programes d'actuació de cada municipi.

II Jornades Estatals de l'Acolliment Familiar
S'ha lloat la tasca dels pares d'acollida i s'ha afirmat que per part de l'administració 'no hi pot haver cap tipus d'insensibilitat', davant la situació de desemparament d'alguns menors.

Cinquè cap de setmana sense víctimes mortals a les carreteres catalanes
Les carreteres catalanes no han registrat per cinquè cap de setmana aquest 2008 cap víctima mortal, tal com també va succeir del 26 al 28 de setembre, del 5 al 7 de setembre, del 13 al 15 de juny i del 18 al 20 de gener, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.

Colin Powell, l'exsecretari d'Estat de Bush, votarà per Obama

L'alcalde d'Ascó no descarta la candidatura del municipi per acollir el cementiri nuclear
Anavem massa bé.

Malgrat tot, un bon cap de setmana.

Si cal reinventar el capitalisme....

Si cal reinventar el capitalisme, potser que hi diguem la nostre. De fet el capitalisme actual ja contempla, tot i que amb timidesa, principis d’igualtat i fraternitat. I fins i tot de solidaritat, encara que sigui com a preu per les estructures supranacionals i continentals que obren mercats més futuribles i rendibles.

Sempre s’ha dit que les opcions socialistes estaven limitades pel simple fet de caracteritzar les peces, posem d’escacs, i alhora no poder redreçar suficientment el tauler de colors més clarament consumistes o simplement de menys atenció a les possibilitats de transformació.

Per un cop, no ens aïllem del debat i burxem perquè el refundament del sistema del capital compti a la columna de despeses amb arguments com la sanitat universal, la formació per a tothom i la vigilància imprescindible dels orgues democràticament elegits. Podríem convertir la societat actual en un avenç cap a la igualtat d’oportunitats. Podríem gaudir de la cultura més transversal, la millor per a tothom.

Podríem opinar que ha de ser més rendible vendre el millor enlloc del que més marge deixar. Al capitalisme no li cal que se li ensenyi el millor pel mercat, sols cal educar al mercat perquè trií el millor per la gent. Si hi ha franquícies per la salut, no voldrà dir que es pot globalitzar la sostenibilitat? Hem après a mouren’s per aquest nou mon.

Ara ens cal aprofitar que el gegant ocult te el genoll a terra, per a posar noves regles de joc. L’atenció als detalls, petits envers a la globalitat possible, ens farà recobrar la cultura popular, la bicicleta, el respecte a l’entorn, les energies renovables i el voler ser millors cada dia.

Utòpic? Resignat? Poca empenta? Potser sí.

Volem pensar que un xic d’estratègia no ens farà endarrerir en l’eterna lluita cap a un mon millor. Ja deia el savi anònim, que l’esquerra se’n va cap a l’esquerra a mida que se li acaba la paciència. Després de tan de temps, la millor combinació, pensem, és combinar impaciències per a millorar l’alentiment de les decepcions.


Notes:

capitalisme Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema)

socialisme Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució

socialisme utòpic Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes

El Cap de setmana i la democràcia

Li anem agafant el “tranquillo” a la democràcia..

Podem argumentar que un cop escollits dins d’una llista, ens acollim al “tercio familiar” o a la Cambra dels Lords. Per no citar a la Guardia imperial que si entra per cognoms i no per exàmens de capacitació.

Quina idea!!

Fem exàmens de capacitació per a presentar-se, dins d’una llista, a les eleccions democràtiques?

Bé, ben mirat seria exclusivista i per tan, inconstitucional.

Potser, podríem fer un test que esclarís les nostres tendències a la fidelitat a la paraula donada?

De segur que també estaria regulat, fins i tot per un orgue competent en defensa de les llibertats individuals.

Que fer?

Doncs sembla que seguir essent demòcrates. I això vol dir parlar amb serenor i corregir les mancances que es van detectant al sistema d’avui. Compte amb les correccions!! Si tanquem les llistes i prou, de segur que qualsevol fòrum ciutadà, per poc que s’ho pensi, tindrà alguna cosa a dir.

Si fem les eleccions directes, per circumscripcions, de segur que amb una mica d’atenció veurem que encara fa més difícil el presentar-se en la majoria de llocs. O que fins i tot podem omplenar d'iniciatives que a força de localistes deixin massa complicada la necessària interrelació entre municipis, o principis solidaris, dins i fora de les autonomies.

S’ens fa difícil d’opinar. I mentre que dubtem, a la Pobla en Borràs titlla d’exercici de llibertat la fugida d’estudi de dos membres d’una candidatura que li han donat suport. Clar que també ens dòna que pensar el fet de que la regidora de la llista independent, bé diguem no adscrita a una força política, ja que independent sembla ser que ho son tots, es queixi de que per no dir-li, no li han dit ni quan ve algú al municipi o quan s’inaugura alguna cosa.

Contra el transfuguisme sols s’ens acut transparència, claredat i bona educació. Coordinació, consens i debat.

I sobre les variables, molta atenció.

Si trànsfuga sols és el que dóna el vot necessari per un canvi a l’ajuntament a favor d’una força diferent a la que el va aixoplugar,… Com li diem al que a força de marxar deixar la situació com per posar d’acord els més inversemblants?

Vist Així La Torre i Altafulla no tindrien massa diferència.

El principi més raonable és el que recordava en Jaume Alomà a la Pobla, tot i demanar-ho de bones maneres, deia que no es pacti amb trànsfugues. Nosaltres li afegiríem, ni amb trànsfugues ni amb dimissionaris, per simplificar. Així aconseguirem esclarir aquest tema.

A força d’exemples la societat ha decidit que ja s’ho faran. Dretes i esquerres protagonitzen les combinacions més variades arreu d’Espanya. I més en concret arreu del Baix Gaià.

I ja que parlàvem de la democràcia, Alianza Nacional, redreça els paper i es declara democràtica, perquè es presenta a les eleccions, no xenòfoba, doncs està per la promoció d’una raça: Europea del mediterrani nord, i no en contra de les altres, en contra de la immigració com a fenomen, no contra els immigrants i algunes variables més que faran a la llei de partits que sui la samarreta de valent.

El que dèiem, a la democràcia ja li han agafat el “tranquillo”.