Ajornat? Una nova oportunitat

Massa pressió i massa desconfiança, però un pas endavant. Contradictori? Potser no tan com pugui semblar.

Hi ha imprecisions que des de les cadires del plenari poden semblar inversemblants, cal bona voluntat, el cap prou net de turbulències i ganes d’entendre.

Quan es va presentar la moció, que ja estava treballada per acostar posicions, la primera defensa, va incloure petició de garanties com per exemple preservar el carrer onze de setembre. Clar, pot sorprendre, però alhora no s’especificava si aquest carrer havia de contemplar trànsit rodat o de vianants, o tots dos. Per tan, tot i sorprendre la necessitat d’anomenar-ho, deixa oberta la porta a coincidir. El carrer pot perviure essent el carrer amb el tractament més innovador de La Torre.

Un carril bici ben delimitat i amb plenes garanties de seguretat per uns i altres i l’eix de l’eixample torrenc.

Perviu el carrer? Sí. Cal que sigui sent com fins ara? No, cal. O així ho crec.

Cal que prevalgui la zona verda amb tots els elements ja experimentats arreu per a fer un pol d’atracció: zona fitnes, racons d’esbarjo, racons de tranquil·la solitud, glorieta, grades integrades a l’entorn, espai per a escenificacions, sardanes, jocs etc. Son algunes de les actuacions en parcs urbans que han donat molt bon resultat.

Ahir es jugava fort, amb nervis i amb poca traça en alguns moments. La palla a l’ull del veí era detectada amb rapidesa, la biga a l’ull propi passava més desapercebuda.

No es pot contestat alterat per l’afirmació d’un regidor d’haver rebut una afirmació sobre un tema i que després s’ha demostrat que no era veritat. Ni saltar per que es parla d’interessos, enlloc d’interès, afegint ocults i altres adjectius quan no es van anomenar, podeu comprovar-ho.

I és clar que la feina de l’actual alcalde no és senzilla. La principal complicació és la desconfiança que ha anat acumulant. No informa però alhora comenta. Hom sap que si parla amb un o amb l’altre, om sap quins clients sembla que té, hom sap de tot i de rés. La desinformació no té perquè ser una acció enemiga, pot ser mala traça.

També cal dir que a força de perdre tècnics ahir estava en mans de les percepcions d’alguna tinença d’alcaldia. Quan dubtava i podia apostar per la unitat, la veueta li asseverava que no funcionaria, que es perdria tot. La por al ridícul l’emmanillava i tornava a carregar contra tot.

Si hi ha un acord amb els propietaris per a cedir anticipadament l’espai de l’àrea d’equipaments per ubicar-hi el Ceip Mirades, no entra al cap que entre aquest espai i l’actual Cap es pugui posar entrebancs per ubicar-hi la seva ampliació.

No es tracta de ja que em dones tres, podrien ser sis? Es tracta de que això és un valor afegit alhora de construir habitatges i vendrel's. És comptar amb serveis i connectabilitat, just el que busquen les famílies més joves.

Per tan, si no hi ha rés més, on pot estar el problema de fer les construccions, just ara que no hi ha cap problema ja que el pla parcial no hi té rés fet?

Si el convèncer als propietaris no ha comportat cap compromís difícil d’explicar, no serà problema aclarir el conjunt de les instal·lacions.

Per altre banda hi havia l’oferta de canviar la gestió del pla i poder desllorigar el tema en poc més d’un més i mig. Una oferta que sense manifestacions públiques va ser rebutjada per la veueta a l’orella de l’alcalde.

Assegurar que ubicar el CAR pot significar perdre l’emplaçament pel CEIP, és destruir acords per a rés. Diuen que la veueta, acomplexada i farta de ser rebutjada, ja tan i fa tot.

No ho sé, però sincerament espero que no sigui aquell síndrome de que havent nascut ací ja tinc dret a tot. A veure si sentir els colors, per alguns és ser un “Hooligan” que ens acabi avergonyint a tots.