Això no és una columneta

9/5/2010 LA RODA

Això no és una columneta

Joan Ollé

M’agradaria que aquesta columneta, en lloc de ser un article d’opinió, fos, per exemple, una oferta de viatges en creuer per tots els mars del món, un anunci a tot color que promet dies i nits en països exòtics amb sopar de gala inclòs perquè vostès, al veure’l, poguessin somiar moments màgics encara no viscuts.

O que fos un simple acudit, un acudit gràfic d’aquells que amb tot just quatre traços precisos i unes quantes paraules expliquen molt més que una pàgina sencera de literatura en blanc i negre.

O –¿per què no?– un anunci de contactes carnals: un nom d’home o dona, una edat, potser unes mesures i una frase concisa i suggerent que impel·leixi el lector a imaginar-se quins ulls, quina pell, quins somriures forçats i quantes abraçades poden amagar-se darrere d’aquell mínim reclam.

O una fotografia, una d’aquelles fotografies que guanyen premis internacionals perquè el retratista estava al lloc i a l’instant on havia de ser i va captar, des de l’angle precís, aquells ulls infantils devorats per la fam o les calces d’una princesa apareixent inoportunament per sota d’una faldilla esvalotada pel vent.

O un anunci de perfum de nom francès o italià, en paper cuixé, amb què tot just amb unes gotetes et converteixes, com per art de màgia, en els guapíssims models que pel simple fet d’aplicar-se unes gotetes del producte ja són pur exemple de bellesa.

O encara millor, un encreuat: seria la manera de passar més temps junts, més temps que no pas l’escàs parell de minuts que vostès utilitzaran –si l’acaben– per llegir aquesta columneta, i, al resoldre feliçment les caselles d’horitzontals i verticals, se sentin orgullosos del treball ben fet.

O una necrològica, un anunci de recompensa per un gosset perdut, el val que retalla artesanalment el quiosquer quan el diari gairebé t’obsequia amb pel·lícules, culleres o imitacions de gerros de la dinastia Ming...

Però no, això és només, i malgrat el títol, una columneta en blanc i negre escrita per algú que avui, diumenge, ha intentat sortir de la seva gàbia de paraules, sense aconseguir-ho, a la recerca dels colors de les coses.

Origen web