Avui, pot ser un inici...

Avui, aquesta nit farem un pas cap a la lògica. No serà senzill, sens dubte, però ha de ser.

Hi haurà una moció, al punt cinquè concretament, parla d’ubicar el CAR, o l’ampliació del CAP, com se’l coneix més popularment, just al seu costat. A la zona d'equipaments de “La Rasa”.

Les valoracions que es feien per a no col·locar la nova escola a la Malla XIII, just al costat de l’institut Ramon de la Torre, valen per a demandar tots els esforços per a no desplaçar aquest CAR lluny de la trama urbana més poblada o epicèntrica de Torredembarra.

Tot i que cal esmentar que no es tracta de “ets” i “uts”, que la Malla XIII intercanviés la catalogació de zona verda per la d’equipaments de Muntanyans II, obeïa a garantir encara més la malmenada zona costanera. Vaig trobar a faltar arguments, que no vol dir que no hi fossin, per a no estar d’acord.

Quan va arribar la demanda d’Ensenyament, semblava lògic ubicar l’escola en una zona d’equipaments propera a un institut. Tot i que hi ha detractors, hi ha força defensors d’ubicar escoles i instituts a tocar i crear una sinergia. Altre cosa és si s’aprofita prou o no. També espero que s’hagi treballat el cens escolar de l’escola Mirades per a estar prou segur que evitem aquestos desplaçaments diaris, no sigui que amb una impressió o tempteig, haguem pres decisions tan importants. Val a dir, també, que no seria greu, ja que penso que anar a l’escola el més a prop del Nucli Antic fa poble i reforça la convivència i la participació en el teixit associatiu, esportiu i cultural.

Però retornem al tema principal, val a dir que sembla que les forces d’esquerra estaran per la proposta. Un consens que es fonamenta en una proposta lògica que no lliga de mans i que sols demanda una rigorositat per avaluar aquesta possibilitat.

Esmenes i al·legacions, és a dir peticions de matisos per a donar suport, cosa lògica per la seva banda, poden aixecar anàlisi i valoracions diferents.

I just és el que no s’ha de fer. Cal encetar un camí que mai s’havia d’haver abandonat, el de preguntar sense prejudici, tan pel que es pregunta com per a qui cal preguntar.

Els plans parcials de “La Sort”, de “La Rasa” i el de “Ponts del Ferrocarril” escenifiquen un eixample a Torredembarra. Una actuació que concreta i acota, per tan permet planificar i millorar, una zona verda de grans dimensions dins de la trama urbana. Ens seguirà quedant pendent l’entorn, les rodalies, els camins rurals i el tractament arborístic de les nostres places i carrers, caldrà no oblidar-ho.

I, en segona conversa, ara cal aprovar que tinguem com a eix i pol d’atracció la quarta escola, el Cap i el Car i la zona verda que l’envolta, ...ja parlarem de com baixar de Els Munts i com coordinar els carrers de sempre i els nous vials.

Avui, toca el que toca, però no em resisteixo a comentar que amb el plànol a la mà i passejant pels volts del pont dels Munts, a un li costa entendre com es mou una rotonda que converteix en quatre trossos la zona verda. Dos d’un tamany prou petit per a no actuar-hi en conjunt i els altres dos grans però separats per un vial de prou freqüència com per esdevenir frontera.

Una rotonda a sobre la N-340 ens permet organitzar els accessos rodats i recuperar el carrer Onze de setembre com a pas de vianants, de la categoria que es cregui convenient, però en definitiva un passeig per travessar aquest nou espai des de la tranquil·litat d’estar al bell mig d’un pulmó social i verd de la nova Torredembarra.

Però com deia Kipling, això ja és un altre història.