La millor defensa és l’atac…

La millor defensa és l’atac…quan és té clar que no hi ha més defensa, caldria afegir.

Quan et mous, o nedes, per sota de la superfície, pots estar llegint el llit del riu o simplement amagant-te.

Les decisions de l’equip de govern han estat irregulars. Per una banda, es corregia el que públicament havien explicat que no volien i per l’altre s’aturava tot allò que semblava accelerar la velocitat de creuer. Potser per prudència, potser per no tenir plànol. Recordeu que quan dubten entre camins, tenim tendència a frenar tot i no saber quin camí és l’adequat, com si la intuïció necessités d’una estona sense pressa.

Quan enumeres qüestions mal tractades o, simplement, errors de “bulto”, et trobes amb l’expressió de “No serà tant”.

Ens consta creure que algú, amb noms i cognoms, pugui decidir sobre el que ens afecta amb aquesta lleugeresa. Tan com volem creure que el govern de l’estat es pot resumir amb un “no es van atrevir”, “tard i malament” etc. I ens costa creure que estructures més petites i depenents de menys gent ho facin.

Una situació tan difícil com quotidiana.

Fa alguns mesos sentíem que els mals de Torredembarra eren els partits polítics. Un acord entre veïns, semblava el desllorigador de tot l’enrenou.

Una reflexió, amb veu alta, si no hi ha un grup de veïns i veïnes fen seguiment i als que convèncer, com es pot anar millor?

Els partits és una forma d’associació. Posem que ni millor ni pitjor. Però si té algunes avantatges. Compte amb un decàleg que diu que la feina és per transformar la societat cap a una direcció determinada.

Si tot i amb això hi ha gent que acaba exercint aquesta confiança des d’un punt de vista molt personal, com es pot entendre que sense això sigui millor?

Estem perdent el temps.

Un aparcament sense capacitat de contractació, ara una piscina… i la feina per fer. Si el soterrani ens ha costat quasi un milió d’euros més del que va arribar de Madrid, que ens espera amb la piscina?.

Defenso els plans dels Fons estatals d’inversió local, tot i saber de la relativitat de la mesura i els seus efectes. Acció directa, tot i passar per sobre de les autonomies, sobre els ajuntaments. Diners i projectes decidits per l’administració més propera.

L’alcalde, i dic l’alcalde perquè no hi hagut cap reunió global de regidors per a plantejar-se diferents alternatives, ha acabat escenificant la possibilitat més criticada d’aquest plans, un es planteja si calia l’intent o senzillament apaivagar la turmenta amb 13.000 Milions d’euros més a la caixa. Una opció conservadora, sens dubte.

No anem bé, es van retallar competències al Secretari. Ara no es renova la comissió de serveis de la Interventora. Un altre vindrà. Bonica conversa ha de tenir aquesta senyora, preparada i professional, que a sobre ha estat al bell mig dels plenaris municipals.

Calla, potser li passaria el que nomenàvem… ens constaria creure-ho.