Una campanya insta a reduir la contaminació a les autopistes.

L'aplicació de 10 consells evitaria l'emissió de 30.000 tones de CO2

Conduir el cotxe seguint unes mínimes normes redunda en un descens de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i contribueix a lluitar contra el denominat efecte hivernacle. El Grupo Áreas i la concessionària Acesa-Aucat van iniciar ahir una campanya informativa, pressupostada en 200.000 euros, a les 25 àrees de servei de l'autopista AP-7 amb l'objectiu d'aconseguir un descens de la quantitat de CO2 emesa a l'atmosfera.
Si se seguissin al peu de la lletra totes les instruccions, els experts consideren que es deixaria d'emetre un 20% d'aquest gas perjudicial, cosa que suposaria 30.000 tones en l'operació sortida de vacances solament a Catalunya.

BOSSES ECOLÒGIQUES

Per poder-ho fer, i durant 15 dies, es repartiran als usuaris de l'AP-7 200.000 tríptics o ecobons que inclouen consells per poder circular de manera eficient i el mateix nombre de bosses ecològiques per dipositar residus i evitar que es llencin a la calçada. Mathieu Herrero, el portaveu d'Áreas, va explicar que l'any 2007 es van recollir 830 tones de residus a les autopistes d'Acesa, que equival al que genera en un sol dia una ciutat de 550.000 habitants. "S'han de tractar els residus de manera correcta perquè alguns, com ara el vidre, triguen fins a un milió d'anys a descompondre's", va revelar Herrero, que va destacar que la bossa es pot col.locar al canvi de marxes i va recordar que "llançar objectes per la finestreta comporta perdre quatre punts del carnet de conduir".
Per les autopistes d'Acesa-Aucat hi circulen 3,5 milions d'automòbils els mesos de juliol i agost, cosa que garanteix l'impacte d'aquesta mena d'accions de conscienciació. "No descartem repetir-ho després de l'estiu", va dir el portaveu d'Áreas. Durant l'última Setmana Santa es va realitzar una campanya de seguretat viària dirigida als nens, a qui es va entregar un joc de taula sobre aquest tema.

Torna el cinema a Torredembarra

Recentment ja hi ha hagut algunes mostres molt destacades. El Casal popular Numen Mestre ha programat algunes xerrades amb projecció de films o documentals. Bona Iniciativa.
El Centre d'Estudis Sinibal de Mas programa a partir del divendres onze de juliol una nova activitat: Espai de Debat.
El primer cicle de xerrades tractarà sobre les migracions. Tres eixos: L'emigració, La Immigració i La Cohesió i la Convivència. Tres pel·lícules les il·lustraran i ambientaran el debat posterior.
“Vente a Alemania, Pepe!”, “Fores de otro Mundo” i "Quiero ser como BeckhampBeckhamp”. Tres exemples, tres sensibilitats i tres mirades a diferents aspectes dels efectes secundaris del fet d'emigrar, d'immigrar o de conviure diferents cultures.
Una bona iniciativa. Cal reservar les dates, 11 de juliol, 18 de juliol i l'u d'agost. A dos quarts de vuit a la Sala de la Biblioteca Mestra Maria Antònia.
Recolzem-ho! Apropem-nos i gaudim del cinema i d'un espai de debat. Ara que sembla que la informació és tridimensional, cal retrobar espai a on parlar de tu a tu i, sobretot, que a cada opinió se li pugui afegir l'expressió del rostre de l'emissor. Una cosa, que ara per ara, no fa Internet. De moment.
Esperem que l'animatrònic no ens suplanti i faci chats virtuals enlloc de debat propers.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta el projecte Biòtop Antina a Torredembarra

El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta dilluns, 30 de juny, el projecte Biòtop Antina, un biòtop que s’instal·larà a la costa del terme municipal de Torredembarra (Tarragonès). L’acte el presidirà la directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, i es durà a terme a les 11 hores al Port de Torredembarra.

Aproximadament a les 11.50 h, els assistents embarcaran al vaixell oceanogràfic Bon Pigall per realitzar una immersió i conèixer les coordenades escollides per a la ubicació del biòtop.

A la presentació del projecte hi assistiran l’alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez Alés, el director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona, Josep Lluís Pau, el director tècnic i oceanogràfic del Projecte i director del Port de Torredembarra, Oriol Milà, i el membre de l’Associació Antines, Miquel Rota, que mostraran la maqueta i els objectius del projecte. Participaran en l’acte altres representants i membres d’entitats implicades en la iniciativa i Josep F. Cortés, director de l’Obra Social de Caixa Penedès.

Biotopo y Biocenosis

Biotopo :

Término que en sentido literal significa ambiente de vida y se aplica al espacio físico, natural y limitado, en el cual vive una biocenosis. La biocenosis y el biotopo forman un ecosistema. La noción de biotopo puede aplicarse a todos los niveles del ecosistema: en un extremo se puede considerar el biotopo general, como el mar, formado por las comunidades vegetales, animales y de microorganismos que le corresponden, y en el otro extremo se puede considerar el biotopo local, como puede ser un arrecife coralino, con su fauna y vegetación característica asociada. Por lo tanto, el biotopo puede ser homogéneo desde el punto de vista ecológico, o puede comprender un conjunto de residencias ecológicas distintas, como es el caso de un río y su tramo alto, medio y bajo, donde viven, en cada uno de ellos, comunidades animales y vegetales diferentes.

Biocenosis :

Término que engloba el conjunto de las comunidades vegetales (fitocenosis), animales (zoocenosis) y de microorganismos (microbiocenosis), que se desarrollan en un biotopo determinado. Algunos ejemplos de biocenosis serían: el de los arrecifes de coral y su fauna acompañante característica, o el de las posidonias (plantas monocotiledóneas marinas) y las especies de briozoos y crustáceos que viven con ellas.

Un projecte molt important. La construcció de dos muns de pedres, d'aproximadament 18 metres i 15 respectivament. Les pedrss que les formaran seran d'un metre cúbic aproximadament. Estaran formades de carbonat de calci d'antigues formacions coralines.

Els volums finals seran de prop de 21.027 m2 i 13.669 m2.

L'espectativa de regeneració vital és un fet demostrat. Davant de Tamarit, un vell pesquer de fusta esfiondrat ara ja fa alguns anys a iniciativa dels pescadors de canya de Torredembarra, n'és una bona mostra.

Quan aquesta estructura submarina esdevingui un biòtop exercira les dues funcions de protegir i produir. Un eix clau per a la sostenibilitat i socioeconomic de la zona.

Setrà un atractiu més, que bona falta ens fa.

Els Canvis han ser més clars

Ens trobem amb la paradoxa de no aprovar projectes que podrien estar bé. De esgotar períodes de congelació de llicencies, de reconeixement elements d’interès cultural i tantes altres coses.

Buscar culpables? No, gràcies. Percentatges de culpabilitat? Noi, gràcies, també.

Si una de les mancances polítiques ha estat que les subvencions i les ocasions substituïssin el dibuix de projectes polítics per a Torredembarra, no ens podem distreure amb quines coses s’han malmès per reaccions a les accions.

Ara, no toca, com va popularitzar un president que del “Deixeu-me fer” en va fer un art que encara paguem ara.

Aquest mandat, ja que legislatura sembla que no agradi perquè no fem lleis, ha estat un cúmul de fets i coses, de coses i fets. Engegada de cavall i aturada de burro. Bé, en podem sortir enfortits.

Tan li fa si ara queden projectes pendents. Tan li fa d’aquella oportunitat o d’aquella ocasió. Val a dir que si fem menys però més aplegats, farem el que la vila demanda. I això si que s’ha de recuperar.

Hi havia dos eixos d’actuació a sobre la taula. Filadors i Entorn del Castell i Portal de Padrines. Explicats amb cura son difícils de rebutjar. Però, perquè s’han rebutjat?

Anem als fets provats: “Per a ser un text refós no és prou clar”. Llum i taquígrafs. Aquest argument figura a les actes i a les gravacions del ple. Del demés, especulacions i més o menys graus de desconfiança.

Un Ple extraordinari de quatre punts, ajornats en diferents instàncies d’altres plens o juntes, feia necessari la presència de tècnics redactors a la sala, de reunions prèvies d’explicació i pacte i de projeccions i temps per a esbrinar-ne tots i cadascúns dels detalls, el que grinyolava i el que calia aclarir.

Quan es varen presentar a les comissions del Consell, vàrem poder tenir a les mans els diferents gràfics, tot i que mancava una perspectiva des de l’entrada de la rotonda a nivell metre i mig per a assegurar-nos del que taparia o desvetllaria el projecte, i prop d’una hora per projecte. També es varen plantejar dubtes que calia seguir aclarint.

En un ple convocat a quarts de dues, no hi havia ni una quarta part de temps previst.

És ben cert que si la confiança no s’hagués malmès, amb una breu descripció potser hagués estat suficient. Millora la visibilitat , descobrim muralla, no hi ha més manrera d’alliberar l’espai més proper, l’edifici que ha d’anar a l’espai del pàrking tindrà especificacions per a conjuntar-ho i integra-ho, etc.

Ara volem tocar les ferides com Sant Tomàs. I no és culpa de ningú, o tan li fa. Remenem ferides un temps per acabar la legislatura amb tothom prou assabentat i recuperant la fe en els dictàmens tècnics. Això sí, cada tècnic a fer la feina. I el que no lluny del nou espai.

Potser haurem d’esporgar l’arbre i fixar que les hores de regar siguin les del conveni. No sigui que a força de veure “esmorzar” o relax no acabem de fiar-nos mai més.

Una cosa si que té de bo tot això. A forçà de sortir i entrar un tècnic va detectar que s’estava arreglant la porta de Sant Pere Apòstol i no tocava. Si s’hagués aturat i hagués parlat, els restauradors no hagueren estat lluitant un dia i mig amb unes pedres que s’esmicolaven. Potser hagueren trucat plegats a cultura i avui la festa hagués estat sencera.

Temps al temps, però sense pauses.

I, ara de nou...

Ja fa massa dies que no hem tingut gaires ganes d'escriure. una de les màximes dels blog's és la constància. El referent. El "mullar-se" en definitiva sobre el que sentim i/o escoltem.

Torredembarra ha omplert alguns titulars. La paradoxa és doble. Per una banda, que de disset regidors restin quatre a l'equip de govern.

Temps per l'acudit fàcil.... Temps per l'acudit més groller.... Temps per justificar que ja ho veiem... o que ho dèiem... o que es veia venir.

I ara sí, si us ve de gust. Un moment per anar apilant temes. El greu, o el més greu, o de fet el més preocupant per a nosaltres, és que no tinguem un tema cabdal que justifiqui les desavinences.

Creieu que hem arribat a enyorar una nova urbanització, o pont o zona industrial en un indret polèmic i de plena i única responsabilitat municipal.
De fets i valoracions n'hagueren sortit converses, debats i fins i tot acords. Ja siguin de retirada, de canvi de situació o de disminució d'extensió.

No tenim rés d'això. Bé, de fet si. Tenim Muntanyans Dos. La moció d'arxiu de la querella al jutjat del Vendrell, era prou clara. Ni s'entén perquè es dirigia als dos batlles ni perquè s'emprava la via Esperem que reorientar la responsabilitat i triar millor la via judicial ajudi a l'esforç individual d'un veí tirant pel dret i a la resta de grups preocupats amb les altres accions.

Però és que en aquest tema, sens menysprear el seu pes absolut, també s'escenifica el desajust i la manca de sensibilitat. A peticions d'aturada d'obres, calia presentar informes pericials de capacitat legislativa i també, i sobretot, i mai havia d'haver mancat, proposta política de suport i de clarificar que es volia preservar l'espai, sols preservant, també, un greuge econòmic per Torredembarra per una història massa llunyana i amb massa pares i mares com per aclarir-ho amb una demanda. Sense oblidar que les capacitats de sacrifici, econòmic o no, sempre són proporcionals a la sensibilització ciutadana.

Els darrers pactes de comissió tripartita havien de ser reivindicats més públicament i amb els comentaris justos per a no omplir de desencís als més conscienciats.

Però, tornem enrere. Parlàvem de que no hi ha projectes que divideixen el plenari municipal de Torredembarra. Tan sols, como si no fos poca cosa, hi ha actituds que omplen de desconfiança a propis i estranys.

Com arreglar un problema de "pell" amb propostes polítiques? Doncs amb una organització que faci de la transparència i de la comunicació, interna i externa, l'objectiu a abastar.

I cap comentari més. Si ho feies... menys feina. Si no ho feies... doncs som-hi. I del fet fins ara, poc o rés a dir. Sols el just per no tornar-hi i, sobretot, sense personalitzar amb escreix.

El municipalisme del segle XXI es basa en la participació. Arreu es coincideix amb aquesta informació. Com a eix inspirador, sigui quin sigui el valor absolut de veïns participants. Com a eix orientador, perquè és el futur immediat a abastar. Com a peu de rei per a valorar els projectes futurs, perquè sols així tindrem les ocasions de saber a temps i de participar amb garanties.

Avui, just avui deia un pescador: "Hi haurà menys partits al consistori quan no faci falta, abans no!"

Hi afegirem amb tot el respecte, Voleu dir que si haguéssim aprofitat l'oportunitat d'entendre'ns, no ens haguéssim doctorar en consens i participació?

Com deia un vell savi: "Tot canvi és una millora. Sols que cadascun d'ells requereix un temps diferent per a comprendre el que hi hem guanyat.

Esperem que en aquest cas, tothom tingui raó.

Comunicat de premsa. 11/06/2008

EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT INCOMPLEIX ELS TERMINIS PER FER EFECTIVES LES RESOLUCIONS DEL PARLAMENT SOBRE MUNTAYANS II

La Plataforma Salvem els Muntanyans considera vergonyós que els partits polítics no acompleixin els seus compromisos.
Avui, dia 11 de juny de 2.008, fineix el termini per tal de fer efectius els acords que es van acordar a la Comissió de Medi Ambient per tal d'adoptar mesures que permetessin la protecció de l'Espai d'Interès Natural d'Els Muntanyans.
Així doncs, el passat 30 de gener de 2.008 la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava el Govern de la Generalitat a un seguit de mesures que permetessin la protecció de l'Espai d'Interès Natural d'Els Muntanyans (Torredembarra). Entre d'altres la resolució esmentava la possibilitat d'establir mesures cautelars i la necessitat de considerar els espais adjacents per tal que fossin protegits convenientment.
D'acord amb allò establert en el Reglament del Parlament de Catalunya sobre el control de compliment de les resolucions (arts. 146.4 i 140.3), el Departament de Medi Ambient disposava de quatre mesos per tal de fer efectius els acords des de la seva publicació, que es va produir el dia 11 de febrer de 2.008.
Així mateix, mitjançant comunicat de premsa de 28 de novembre de 2.007, el Departament de Medi Ambient va fer publica la creació d'una Comissió per la protecció dels Muntanyans II, de la qual no s'ha tingut coneixement que hagi començat a treballar.
Des de llavors no hem tingut coneixement que el Govern de la Generalitat hagi pres cap mesura per garantir la conservació de l'Espai.
Denunciem, per tant, la manca d'interès per part del Govern de la Generalitat en la protecció de l'Espai, i l'incompliment sistemàtic de totes i cadascuna de les promeses realitzades pels seus representants. I, novament, emplacem a la classe política a no defugir les seves responsabilitats ni amagar el cap sota l'ala davant de la destrucció d'un paratge natural. El Govern de la Generalitat -i els partits que l'integren- no poden quedar-se de braços plegats davant de la destrucció d'Els Muntanyans.
La Plataforma Salvem els Muntanyans continuarà defensant l'Espai per la resta de vies que continuen obertes. D'una banda mitjançant el corresponent recurs contenciós-administratiu contra l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II. D'altra banda, en les properes setmanes s'ampliarà la denúncia interposada davant de la Comissió Europea per haver-se canalitzat el Torrent de Gibert sense cap tipus d'estudi d'impacte ambiental previ.

Torredembarra 11 de juny de 2.008

I Tarradelles dixit....

Ahir es celebrava el vintè aniversari de la mort de l'expresident Tarradelles. Una història curiosa, sens dubte, la relació del personatge amb la generalitat i, de retruc, amb la història de Catalunya. Però si us sembla ens centrarem amb un aspecte, ressaltat no val a oblidar-ho, per l'actual president del nostre país.

"la política és per damunt de tot acció de govern i que l'obligació d'un polític és prendre decisions pensant en l'interès general tot i que aquestes comportin incomprensió i crítiques"

Home!. Potser es que escriure des de Torredembarra ens torni més sensibles, o que la frase ja té prou anys com per pensar que en un moment concret potser, i sols potser, va estar justificada. No ho compartim.
La política s'ha de reinventar? O potser sols cal recuperar el que mai tenia que deixar de ser: Un exercici de convivència. Cal trobar formes de representativitat per a concretar sistemes d'autogovern. Sens dubte. Però això no pot comportar llunyania dels representants respecte dels representats.
De segur que la tentació de "deixem fer que, per això m'has escollit, i ja parlarem" és forta i intensa. Ser participatiu és més feixuc. Ser més obert és més cansat. I fer-ho tot plegat és més carregós.
Però la diferència és governar sol, com si fóssim un director general d'una fabrica que sols entrega compte de resultat, oblidant que no ens han facultat per actuar com si tinguéssim la capacitació demostrada, o gestionar les potencialitats escoltant i posant ponts de contacte constants amb la resta del municipi.
Cal opinar-hi? Doncs no. Pensem que qualsevol que tingui prou i interès per a llegir, entendre rràpidament que el segle XXI ve marcat per una evolució social. El grau de preparació sociocultural i personal és molt més alt. I que davant de les enormes possibilitats d'accedir a les diferents informacions, els graus d'opinió són tan més alts com heterogenis.
Tan li fa si a un gran consell de participació i participa un dos per cent del cens. De ben segur que quan augmenti serà per la percepció de decisions que afectaran negativament a la resta de ciutadans. Així doncs, cal treballar amb honradesa, amb humilitat i amb decisió. Si un ciutadà que s'ha ofert per a treballar per al comunitat es queixa, de segur que pensarem que es voluntari i per tan, si podem ajudar millor, però si el cas és que no quadra en les nostres àrees d'actuació personal, cal retornar la demanda o queixa al si de la societat.
Perquè els regidors haurien de tenir un tracte especial? No plantegem un tracte discriminatori, lluny d'això. Però potser cal seguir recordant amb els fets que les tensions o "estressos" són quasi bé proporcionals a les eines que poden emprar. Que hi ha molt a fer, però que sense sentir-nos propers sols seran edificis i no noves oportunitats.
Venen els ajuntaments de les persones. Venen, també les noves concepcions d'economia local, de mancomunitats de serveis i de nous nuclis supramunicipals... i molts altres conceptes que sols poden recollir els plenaris locals si estan en contacte amb la realitat canviant de la societat.
Una societat que per massa gent son titulars televisius. Que sols quan son definits com a constatacions de noves corrents socials inciten a tenir-ho en compte. La societat som tots. I cada neguit del carrer del costat coincideix amb neguits d'altres carrers d'arreu. Si hem d'esperar als titulars dels diferents informatius, farem tard. I per no ser catastrofistes, el tard pot significar anar a remolc. De fet, ja hi anem.
Parem-nos a dibuixar calendaris i noves formes d'organitzar-nos tots. Atenció i menys sentir-nos ferits, el cap quedarà prou clar com per fer el que cal.

Pedalem per Torredembarra

Quatre-cents seixanta i l’alcalde. Si, literal, el darrer dorsal censat va ser pel batlle de la Torre. I a banda de l’anècdota, divertida per uns i molt estudiable per d’altres i, del fet també dels mols ciclistes que s’hi varen afegir, ha estat un èxit.

No una fita per la participació, que també. No un "record" respecte a moltes crides a l’esport, que també. Ha estat un èxit pèls centenars de somriures que han sortit del costat de la zona esportiva. Bé, del cert, també, que molts han tardat a somriure dues hores després. Coses de l’edat, o molta o massa poca, però tan s’hi val. Hem acabat somrient.

Tot ha anat d’allò més bé. Quina necessitat teníem tots i totes de tindra un matí a on el més important fos preparar-ho tot. Coordinar controladors, dibuixar circuits, pujar a la bicicleta i passa el matí, Quina sensació de tranquil·litat. Quina gloriosa necessitat de deixar de tenir, per unes hores, la sensació que alguna cosa caurà d’un dia a l’altre. I el pitjor de tot… que caure… caure… no és massa possible doncs no hi ha massa lloc a on caure.

I deixem l’elipsi per tornar al matí de les bicicletes amb una cloenda espectacular. A la piscina hi havia una exhibició de natació sincronitzada. Familiars i famílies encerclaven la piscina i encoratjaven nenes de totes les edats dibuixant figures.

Avui hem estat encara més, orgullosos de viure ací. A la torre, a on uns hi ha nascut i ja molts d’altres i han volgut re-nèixer. La Torre de tots… de les bicicletes i de l’aigua plena de figures.

Bon matí!! Avui molt més que “que tot vagi bé”.

Un cop d'ull al mar

La crònica A. TEODORO. Torredembarra
EL PUNT

Un centenar de persones se situa en rotllana a l'espera de l'arribada dels pescadors. L'ambient és immillorable: a la vora del mar, un sol esplèndid i una suau brisa marítima. Arriben els herois de la matinal, i amb ells la recompensa de tota una jornada de treball. I comença el rebombori. «Noranta, vuitanta, setanta», i baixant. Un home compra una caixa de dorades a 1.550 pessetes. Immediatament, el preu de dues caixes de pop puja a les 1.600 pessetes. Després, bonítols, sípies...
«Fa més de deu anys ho fèiem així, i tot i que ara és automàtic, sempre ens agrada recordar les nostres arrels tradicionals.» Aquestes eren les paraules d'un dels pescadors que participava ahir a la subhasta de peix tradicional que s'emmarca dins la primera edició del Mercat del Mar, que se celebra des del passat divendres a Torredembarra. L'acte, a càrrec de la Confraria de Pescadors, va ser només una petita demostració del que es va viure ahir als jardins de Cal Bofill de la població costanera.
Les parades d'artesania i productes típics es van omplir de gom a gom durant tot el dia, i s'espera que l'afluència no minvi durant la jornada d'avui. Tot just finalitzar la subhasta, els allà aplegats van començar a fer cua per degustar les típiques tapes marineres. En total es van repartir 158 plats de pop amb allipebre, verat en escabetx i fideus amb sípia.

ÈXIT D'ASSISTÈNCIA
El bon temps va afavorir que la gent s'apropés al Mercat del Mar per tal de gaudir de les autèntiques tradicions marítimes. Montserrat Gassull, presidenta del Patronat Municipal de Turisme, va definir aquesta primera edició com «tot un repte que està funcionant prou bé. Tant el divendres com avui [ahir per al lector] la gent ha vingut en massa i això és molt important per al sector i per a Torredembarra».
Aquest mercat té com a objectiu «promocionar la vila amb els seus elements propis com és el cas del mar, i de passada, ampliar el calendari d'activitats més enllà de l'estiu».

Els directors de ràdios locals reclamen més hores de producció pròpia i reduir les desconnexions

Els directors de ràdios locals la necessitat d'incrementar les hores de producció pròpia, reduint el temps de connexió amb les generalistes. Aquest és un dels aspectes que es van acordar en la trobada de directors de ràdios locals de tot Catalunya, que es va celebrar dijous passat a l'Hospitalet de l'Infant i on hi van participar una cinquantena de representants d'emissores locals associades a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
La sessió de treball, que va comptar amb la participació d'una cinquantena de representants d'emissores locals associades a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, ha servit per manifestar la necessitat de les ràdios d'incrementar les hores de producció pròpia, reduint el temps de connexió amb les generalistes. La incorporació de les noves tecnologies, que permeten l'intercanvi de programes entre les emissores, és clau perquè les ràdios puguin proporcionar més continguts de producció pròpia. La trobada ha establert que la majoria d'emissores de proximitat tendeixen a connectar només amb butlletins horaris d'emissores generalistes. D'altra banda, els professionals també van apostar que les emissores municipals siguin una eina més d'integració de les persones nouvingudes. En aquest sentit, es va considerar que els programes dirigits o participats per a persones immigrants han d'estar 'plenament' integrats en la programació estàndard de l'emissora, d'acord amb els objectius de cohesió social i de foment de la cultura i la llengua catalana que tenen les ràdios locals. La trobada va acabar amb una conferència del professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, Enric Ordeix , sobre la ràdio i el seu entramat social i les seves fórmules per millorar l’audiència. Ordeix ha defensat la necessitat de la implicació de la ràdio local pública amb la societat a la qual pertany com a eina de servei i generadora de sinergies.

I FESTA DEL MERCAT DEL MAR - TORREDEMBARRA

Aquest cap de setmana 6, 7 i 8 de juny de 2008 als Jardins de Cal Bofill (Baix a mar) tindrà lloc la I FESTA DEL MERCAT DEL MAR A TORREDEMBARRA. Hi han previstes moltes activitats que van des de parades d´artesans i comerciants relacionats amb el mar, mostres d´ofici, subasta de peix, a la degustació de tapes marineres, etc.

Dia Mundial del Medi Ambient: S’inicia a Torredembarra la campanya de "La sequera i canvi climàtic" que recorrerà una cinquantena de municipis

Aquest cop, de la Regidoria de Medi Ambient qui, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, instal·larà a Cal Bofill l’exposició sobre la sequera i el canvi climàtic, d’Ecologistes en Acció de Catalunya, que es podrà visitar fins el 20 de juny, entre les 9.00 del matí i les 14.00 del migdia.

Aquesta exposició consta de cinc plafons en els quals es fa divulgació de la problemàtica del canvi climàtic i la seva repercussió en la sequera i els efectes que això comporta. El material, l’exposició i els tríptics divulgatius han estat subvencionats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La seva distribució es farà a través d’una campanya subvencionada per l’Agència Catalana de l’Aigua, que es realitzarà en una cinquantena de municipis de Catalunya i s’inicia a Torredembarra. El seu objectiu és conscienciar la ciutadania de la importància de l’ús eficient de l’aigua, especialment en situacions de sequera.

Però de fet, aquesta campanya inclou altres accions. Així, durant l’exposició, en el mateix recinte un informador d’Ecologistes en Acció realitzarà un càlcul del consum d’aigua dels diferents punts hídrics de la llar a tothom que ho sol·liciti. A més, se subministrarà un fulletó amb consells d’estalvi als i les treballadores de l’Ajuntament i als centres docents.

I Tarradelles dixit....

Ahir es celebrava el vintè aniversari de la mort de l'expresident Tarradelles. Una història curiosa, sens dubte, la relació del personatge amb la generalitat i, de retruc, amb la història de Catalunya. Però si us sembla ens centrarem amb un aspecte, ressaltat no val a oblidar-ho, per l'actual president del nostre país.

"la política és per damunt de tot acció de govern i que l'obligació d'un polític és prendre decisions pensant en l'interès general tot i que aquestes comportin incomprensió i crítiques"

Home!. Potser es que escriure des de Torredembarra ens torni més sensibles, o que la frase ja té prou anys com per pensar que en un moment concret potser, i sols potser, va estar justificada. No ho compartim.
La política s'ha de reinventar? O potser sols cal recuperar el que mai tenia que deixar de ser: Un exercici de convivència. Cal trobar formes de representativitat per a concretar sistemes d'autogovern. Sens dubte. Però això no pot comportar llunyania dels representants respecte dels representats.
De segur que la tentació de "deixem fer que, per això m'has escollit, i ja parlarem" és forta i intensa. Ser participatiu és més feixuc. Ser més obert és més cansat. I fer-ho tot plegat és més carregós.
Però la diferència és governar sol, com si fóssim un director general d'una fabrica que sols entrega compte de resultat, oblidant que no ens han facultat per actuar com si tinguéssim la capacitació demostrada, o gestionar les potencialitats escoltant i posant ponts de contacte constants amb la resta del municipi.
Cal opinar-hi? Doncs no. Pensem que qualsevol que tingui prou i interès per a llegir, entendre rràpidament que el segle XXI ve marcat per una evolució social. El grau de preparació sociocultural i personal és molt més alt. I que davant de les enormes possibilitats d'accedir a les diferents informacions, els graus d'opinió són tan més alts com heterogenis.
Tan li fa si a un gran consell de participació i participa un dos per cent del cens. De ben segur que quan augmenti serà per la percepció de decisions que afectaran negativament a la resta de ciutadans. Així doncs, cal treballar amb honradesa, amb humilitat i amb decisió. Si un ciutadà que s'ha ofert per a treballar per al comunitat es queixa, de segur que pensarem que es voluntari i per tan, si podem ajudar millor, però si el cas és que no quadra en les nostres àrees d'actuació personal, cal retornar la demanda o queixa al si de la societat.
Perquè els regidors haurien de tenir un tracte especial? No plantegem un tracte discriminatori, lluny d'això. Però potser cal seguir recordant amb els fets que les tensions o "estressos" són quasi bé proporcionals a les eines que poden emprar. Que hi ha molt a fer, però que sense sentir-nos propers sols seran edificis i no noves oportunitats.
Venen els ajuntaments de les persones. Venen, també les noves concepcions d'economia local, de mancomunitats de serveis i de nous nuclis supramunicipals... i molts altres conceptes que sols poden recollir els plenaris locals si estan en contacte amb la realitat canviant de la societat.
Una societat que per massa gent son titulars televisius. Que sols quan son definits com a constatacions de noves corrents socials inciten a tenir-ho en compte. La societat som tots. I cada neguit del carrer del costat coincideix amb neguits d'altres carrers d'arreu. Si hem d'esperar als titulars dels diferents informatius, farem tard. I per no ser catastrofistes, el tard pot significar anar a remolc. De fet, ja hi anem.
Parem-nos a dibuixar calendaris i noves formes d'organitzar-nos tots. Atenció i menys sentir-nos ferits, el cap quedarà prou clar com per fer el que cal.

Álvarez nega que els bitllets de TGV entre Madrid i Barcelona siguin cars i diu que 'mai més' cometrà 'l'error' de fer pública cap data

La ministra de Medi Ambient, Magdalena Álvarez, ha negat aquest dijous que els bitllets que han de pagar els viatgers de la línia entre Barcelona i Madrid siguin cars, i per exemplificar-ho, ha comparat els trams Tarragona-Madrid i Barcelona-Saragossa amb els de París-Àmsterdam i París Brussel·les, que són 'un 30%' més cars. Álvarez també ha apuntat que després del cas de Barcelona, 'mai més' tornarà a cometre 'l'error' de donar una data d'entrada en servei del TGV.

La ministra ha negat que els bitllets del TGV Madrid-Barcelona siguin cars comparant-lo amb altres línies europees, però amb cap espanyola. En concret, ha assegurat que el Madrid-Tarragona té 528 quilòmetres i val 80,5 euros, mentre que el París-Amsterdam té 500 quilòmetres i val 105 euros. Segons aquesta comparativa internacional, la línia que uneix Tarragona amb la capital espanyola és 'un 30% més barata' que la que uneix les capitals de França i Holanda. Un cas que, segons la ministra, també es produeix en el cas del Barcelona-Saragossa, que és 'més barat' que el París-Brussel·les amb una distància similar. Álvarez també ha assegurat que Foment 'no suprimirà' el tren Estrella-Costa Brava que feia el trajecte nocturn entre Barcelona i Madrid i que era molt més barat que els TGV actuals. Segons ha assegurat, el seu ministeri 'està estudiant una alternativa que inclou canviar el tren per un de molt millor'.L''error' de BarcelonaÁlvarez també ha assegurat que 'mai més' tornarà a donar dates de finalització d'obres de l'alta velocitat. En el cas de Barcelona, ha apuntat 'és veritat que es van endarrerir un mes i mig, i ho hem pagat bé', perquè 'ho hem assumit, hem demanat disculpes, i ha estat un error' que 'no tornarem a cometre' perquè 'jo no tornaré a donar cap dia concret de posada en servei'. La raó, segons la ministra és que 'és pràcticament impossible saber en quin moment es pot complir'.

El DOGC publica la desactivació de l'excepcionalitat 2 del decret de sequera

El DOGC publica aquest dijous l'acord del Govern per desactivar el nivell d'excepcionalitat 2 del decret de sequera i passar al nivell 1. Segons diu el text 'l'evolució de les precipitacions dels darrers mesos, la previsió d'evolució de les reserves embassades així com el grau de contenció de la demanda dels diversos usos i la previsió d'entrada en servei de les actuacions pal·liatives i d'emergència endegades per aportar recursos extraordinari als sistemes d'abastament', fa que es pugui passar del nivell 2 a l'1. Setze conques o sistemes han recuperat la normalitat, cinc estan en el nivell d'excepcionalitat 1 i només la conca de la Muga manté el nivell d'excepcionalitat 2.
05.06.2008 13.52 h // ACN Ref. 432122 Entre les conques o sistemes que es troben en el nivell d'excepcionalitat 1 hi ha l'embassament del Catllar, el sistema Llobregat, el Ter, el Ter-Llobregat i la conca del Cap de Creus i la costa nord. En conseqüència hi ha 412 municipis que estan en situació d'excepcionalitat 1 i 49 en situació d'excepcionalitat 2.

Comissions Obreres demana la connexió entre el Segre i el Llobregat a través dels pantans de Rialb i de La Llosa del Cavall

CCOO proposa la connexió entre el Segre i el Llobregat a través dels pantans de Rialb i La Llosa del Cavall per unir la conca de L'Ebre amb les conques internes de Catalunya. De la mateixa manera, demana que la connexió entre els sistemes CAT i ATLL es mantingui, però que es faci per Cunit i no per Olèrdola com s'havia planejat. La intenció del sindicat és que les conques internes de Catalunya funcionin 'com una de sola', amb 'possibilitats' de comptar amb 'aportacions' de l'Ebre. L'objectiu, però, és ser el màxim d'autosuficients, i per això asseguren que són necessàries la construcció de dues dessaladores més, al marge de les que ja hi ha previstes.

Comissions Obreres vol que les conques internes de Catalunya funcionin 'com una de sola'. Diu, però, que per ser autosuficients fan falta dues dessaladores més, al marge de les que ja hi ha projectades. Per cobrir la despesa de les dessaladores, proposen que l'aigua per 'activitats econòmiques' es pagui més cara que la de boca. Dues dessaladores tenen un cost d'uns 360 MEUR. D'aquesta manera, es podria arribar a 'prescindir de l'aigua del minitransvasament de Tarragona' segons ha explicat el secretari de Salut i Treball de Comissions Obreres, Llorenç Serrano. En aquest sentit, Serrano ha defensat la connexió de les xarxes entre Tarragona i Barcelona. Però ha demanat que la connexió es faci per Cunit, amb la futura dessaladora que s'ha de fer en aquest municipi com a 'ròtula' de la canonada. Tot i això, expliquen que aquesta infraestructura s'hauria d'utilitzar només com a 'emergència' i sempre per portar aigua cap a Tarragona, mai a cap Barcelona. D'altra banda, avisen que amb la seva proposta es poden 'comptar amb aportacions' de l'Ebre. Per això, també demanen que la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya s'uneixin a través de Segre i del Llobregat, a través dels pantans de Rialb i de La Llosa del Cavall. Creuen també que l'aigua és de 'domini públic' per llei, i que les compensacions als regants que tenen la concessió han de ser 'equitatives' a l'activitat econòmica que deixin de fer. Per això, també demanen 'mecanismes preestablerts' que acordin aquestes quantitats. En aquest sentit, també demanen que les terres 'donants' de l'aigua rebin 'una forta inversió' per millorar 'el model de desenvolupament.' Tot plegat, ho han explicat a Comissions Obreres en el marc d'un seminari de propostes per una 'política sostenible i amb garantia de subministrament'

L'alcalde de Torredembarra demana dos mesos de marge a l'oposició per reconduir la crisi greu que pateix el govern municipal

L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, ha demanat als grups de l'oposició que li donin un marge de confiança per reconduir la crisi greu que pateix el govern municipal, que es troba amb una minoria més accentuada després de la retirada de competències a la socialista Laura Pradeda i la marxa del regidor del GIT, Santiago Ardèvol. L'oposició ha mostrat la seva sorpresa per la petició ja que consideren que ja hi ha hagut prou temps per buscar un pacte estable de govern i aquesta demanda respon a una voluntat 'dilatòria', tal com ha afirmat el portaveu de CiU, Daniel Massagué.
Una junta de portaveus ha estat l'instrument utilitzat per l'alcalde socialista de Torredembarra, Manuel Jiménez, per establir un contacte breu amb tots els grups i notificar-los la intenció d'ampliar l'equip de govern i buscar complicitats. Els membres de l'equip de govern han declinat fer declaracions però han emès un comunicat en què reconeixen que 'la situació actual no es pot mantenir' i aposten per 'acostar posicions i deixar de banda prejudicis polítics'. Per fer-ho, l'alcalde ha demanat un termini de dos mesos. Aquest termini, però no és vist amb bons ulls per l'oposició que creu que no servirà per resoldre res. Segons el regidor del PP, José Oviedo, la reacció de l'alcalde a la situació que viu l'equip de govern és 'més del mateix' i ara espera poder parlar i escoltar tothom 'per veure què es pot fer'. El portaveu del grup municipal de CiU, Daniel Massagué, ha criticat que l'alcalde no ha aportat cap resultat' i assegura que esperava que, en la reunió que han mantingut aquest dijous, anunciés que tenia un pacte tancat o que fes 'una passa enrere', és a dir que dimitís. Per Massagué, la dimissió de Jiménez podria ser una alternativa a una possible moció de censura, tot i que en cap moment l'ha demanada. De la trobada, però, no es desprèn cap indici de possible dimissió de Jiménez ja que en el mateix comunicat de l'equip de govern i en referència a la renúncia d'Ardèvol, s'afirma que 'no s'han produït tants desacords en l'equip de govern com per justificar una dimissió' i s'afegeix que les desavinences sorgides 'podrien haver-se solucionat amb el diàleg'. De la mateixa manera es convida als grups polítics de l'oposició, un total de cinc, a 'reflexionar' sobre la situació a l'Ajuntament i a 'acostar-se a l'equip de govern', format per PSC i ERC, per assolir acords que permetin arribar a final de mandat. L'equip de govern continua, doncs, apostant per un diàleg que no ha donat cap fruit, en forma de govern estable, en l'any de mandat que ja s'ha esgotat. Mentre, l'oposició assegura que el desenvolupament d'alguns projectes han estat possibles gràcies al seu suport en els plenaris i denuncien que hi ha moltes d'altres qüestions que no han pogut tirar endavant per la situació de l'equip de govern.

05.06.2008 17.29 h

ACN Ref. 432215El regidor del PP a Torredembarra, José Oviedo, creu que els dos mesos demanats per l'alcalde són 'més del mateix'.Durada : 19 s

05.06.2008 17.29 h

ACN Ref. 432215El portaveu de CiU a Torredembarra, Daniel Massagué, creu que la petició de dos mesos és una estratègia dilatòria.Durada : 39 s

05.06.2008 17.29 h

ACN Ref. 432215El portaveu de CiU a Torredembarra, Daniel Massagué, diu que la dimissió de l'alcalde evitaria una moció de censura.Durada : 36 s

No hago otra cosa que pensar en ti

http://www.goear.com/listen.php?v=42063ac

Els pescadors catalans no faran vaga general el pròxim dilluns

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Vicent Balagué, ha anunciat que els pescadors catalans han decidit no fer vaga el pròxim dilluns, després que 'un 90% de ports a Catalunya han estat treballant fins ara i volen continuar treballant'. Balagué ha especificat però, que si es dóna una convocatòria de vaga per tot l'Estat, en aquest cas sí que la Federació donarà suport a una aturada general dels pescadors. Per la seva banda, representants de la Plataforma en Defensa del Sector Pesquer, s'han mostrat en desacord amb la decisió de no convocar vaga general aquest dilluns ja que consideren que caldria unir-se als països europeus que estan fent aturades.

ACN // 31.05.2008 15.09 h Ref. 431229

Les quatre candidatures a la direcció d'ERC debaten 'entre el continuïsme o el canvi' del partit 'amb una mateixa longitud d'ona'

Els quatre candidats a la presidència i a la secretaria general d'ERC debaten aquest dissabte a la tarda les seves postures al teatre de La Passió d'Esparreguera, davant uns 350 militants. Segons ha dit l'aspirant a secretari general de la candidatura d'Esquerra Independentista, Uriel Bertran, aquest debat demostra 'maduresa' per part d'Esquerra que pot debatre 'tranquil·lament' i deixa la decisió final a la militància. Uriel Bertran ha assegurat que es tracta d'un debat entre 'el continuïsme o el canvi', mentre que Puigcercós ha insistit en un 'contrast de polítiques' amb diferències 'tàctiques' i 'matisos', 'però amb una mateixa longitud d'ona'.

ACN // 31.05.2008 18.31 h Ref. 431256

Òmnium Cultural reflexiona sobre la funció de l'entitat com una de les que pot 'revitalitzar' la societat civil catalana

L'entitat Òmnium Cultural s'ha reunit aquest dissabte al matí per reflexionar sobre la seva funció com a entitat. En una trobada de la Junta Directiva a Banyoles, els membres de l'associació han valorat la necessitat de crear nous projectes de referència i sistematitzar el contacte amb altres associacions i formacions polítiques per seguir incidint en la societat civil catalana. Segons ha explicat el president, Jordi Porta, alguns columnistes parlen de 'cert desànim' en la societat catalana i entitats com Òmnium Cultural són les que poden 'revitalitzar' una societat civil que continua 'sent potent' perquè pugui 'realitzar els seus programes propis específics'.

Porta s'ha referit a l'opinió d'alguns columnistes i politòlegs que parlen d''un cert desànim', o 'una mica de cansament general', en la societat civil catalana, després del 'procés més aviat convuls de caràcter polític', dels últims temps. Davant aquest fet, entitats com Òmnium Cultural, es plantegen com a objectiu 'revitalitzar' una societat civil 'que continua sent potent', de manera que pugui 'realitzar els seus programes propis específics', com també fer la 'pressió que cal que facin' a l'àmbit polític, perquè no s'abandonin els objectius fonamentals de la societat. Entitats com Òmnium, que compten amb bon nombre d'afiliats, han de fer potser 'no un lideratge, però sí que poden ser qui porti la iniciativa en aquestes qüestions', ha afegit Porta, durant la trobada que ha tingut l'entitat i en la qual s'ha reflexionat sobre el caràcter general de l'associació. L'entitat 'funciona', segons ha manifestat Porta, però s'ha d'estar 'estimulat sempre a anar més enllà'. A nivell social, el president s'ha mostrat satisfet dels resultats, ja que l'any passat es va passar de 15.000 a 17.000 socis, i es pretén arribar als 20.000. També s'està fent 'una nova projecció territorial important', segons ha destacat, però pel president de l'associació cultural 'sempre s'ha de tenir la sensibilitat crítica a punt, per intentar millorar'. Porta ha recordat que Òmnium té un pla estratègic amb cinc eixos fonamentals. Per una banda, el creixement social, un nou model organització territorial, la creació de projectes de referència, tenir una certa influència social i política, i tenir un sistema de finançament 'que depengui més de nosaltres mateixos'. Aquests són els temes que, en general, es van tractant periòdicament. No obstant això, en la trobada d'aquest dissabte s'ha plantejat la possibilitat de crear nous projectes de referència, tenint en compte les necessitats culturals de la societat catalana; també si cal estructurar la influència social i política de l'entitat -a base de tenir contacte sistemàticament amb algunes associacions i partits polítics-. Pel que fa als projectes de referència, Porta ha recordat que l'entitat compta amb tres activitats anuals 'prou conegudes' com són la Festa Santa Llúcia, el Premi de les Lletres Catalanes, i la Festa de la Llibertat, de l'11 de setembre. També ha destacat projectes 'potents' com són els grups de conversa, les parelles lingüístiques, les escoles en xarxa, o el programa 'Quedem' de cohesió social. No obstant, en la trobada d'aquest dissabte s'ha plantejat si encara es podrien pensar i desenvolupar noves propostes. Pel que fa a la influència social i política, Òmnium està en contacte amb diferents entitats culturals i polítiques, però 'potser caldria sistematitzar-ho més, ampliar el ventall d'entitats amb les quals valdria la pena tenir constantment un intercanvi d'opinions', per si en un determinat moment caldria prendre decisions comunes, 'també sistematitzar quin contacte periòdic s'ha de tenir amb els partits polítics', i amb quina periodicitat s'ha d'assistir a la comissió de cultura del Parlament, entre altres.

31.05.2008 19.28 h // ACN Ref. 431274

Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba elegits els set savis de Catalunya

L'Organització Capital de la Cultura Catalana ha fet públic aquest dissabte que Pompeu Fabra, en l'àmbit de llengua i literatura; Pau Casals, en música i arts escèniques; Ramon Llull, en humanitats; Antoni Gaudí, en arts plàstiques; Narcís Monturiol, en ciències i tecnologia; Tecla Sala, en economia, i Enric Prat de la Riba, en política, han estat elegits els set savis de Catalunya, d'acord amb la votació popular en la qual han participat 21.137 persones. Un total de 175 candidats optaven a convertir-se en els set savis de Catalunya, els noms i la biografia de tots els quals es poden consultar a la pàgina web www.ccc.cat.

Segons el president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, l'elecció dels set savis de Catalunya 's'ha desenvolupat amb la voluntat de promoure i divulgar les personalitats catalanes que pel seu coneixement i saviesa han influït més en la història de Catalunya'. Per Tudela, 'qualsevol dels 175 candidats que han optat a convertir-se en la persona més sàvia de Catalunya podia haver sortit elegit perquè totes elles i tots ells són persones que donen prestigi i rellevància internacional a la nostra nació mil·lenària'. Per àmbits, els finalistes en llengua i literatura han estat Pompeu Fabra, Joan Coromines, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Jacint Verdaguer. Pel que fa a l'àmbit de música i arts escèniques, els finalistes, a més de Pau Casals, hi havia Joan Brossa, Josep Anselm Clavé, Pep Ventura i Margarida Xirgu. Els finalistes de l'àmbit d'humanitats han estat Miquel Batllori, Francesc Eiximenis, Carme Karr, Abat Oliba, i Ramon Llull. En les arts plàstiques, a banda d'Antoni Gaudí, havien quedat finalistes Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Puig i Cadafalch, Josep Lluís Sert i López. Pel que fa a l'àmbit de ciències i tecnologia, els finalistes han estat Ignasi Barraquer, Ildefons Cerdà, Joan Oró, Josep Trueta i el guanyador, Narcís Monturiol. En economia, van quedar com a últims candidats, Lluís Carulla, Pere Duran Farell, Ernest Lluch, Francesc Moragas i Tecla Sala. Finalment, en política, els finalistes van ser Valentí Almirall i Llozer , Jaume I el Conqueridor, Francesc Macià i Llussà, Antoni Rovira i Virgili i el guanyador, Enric Prat de la Riba i Sarrà.

ACN // 31.05.2008 20.43 h Ref. 431284