Quatre-cents seixanta i l’alcalde. Si, literal, el darrer dorsal censat va ser pel batlle de la Torre. I a banda de l’anècdota, divertida per uns i molt estudiable per d’altres i, del fet també dels mols ciclistes que s’hi varen afegir, ha estat un èxit.
No una fita per la participació, que també. No un "record" respecte a moltes crides a l’esport, que també. Ha estat un èxit pèls centenars de somriures que han sortit del costat de la zona esportiva. Bé, del cert, també, que molts han tardat a somriure dues hores després. Coses de l’edat, o molta o massa poca, però tan s’hi val. Hem acabat somrient.
Tot ha anat d’allò més bé. Quina necessitat teníem tots i totes de tindra un matí a on el més important fos preparar-ho tot. Coordinar controladors, dibuixar circuits, pujar a la bicicleta i passa el matí, Quina sensació de tranquil·litat. Quina gloriosa necessitat de deixar de tenir, per unes hores, la sensació que alguna cosa caurà d’un dia a l’altre. I el pitjor de tot… que caure… caure… no és massa possible doncs no hi ha massa lloc a on caure.
I deixem l’elipsi per tornar al matí de les bicicletes amb una cloenda espectacular. A la piscina hi havia una exhibició de natació sincronitzada. Familiars i famílies encerclaven la piscina i encoratjaven nenes de totes les edats dibuixant figures.
Avui hem estat encara més, orgullosos de viure ací. A la torre, a on uns hi ha nascut i ja molts d’altres i han volgut re-nèixer. La Torre de tots… de les bicicletes i de l’aigua plena de figures.
Bon matí!! Avui molt més que “que tot vagi bé”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada