dimecres, 25 de juny del 2008

I, ara de nou...


Ja fa massa dies que no hem tingut gaires ganes d'escriure. una de les màximes dels blog's és la constància. El referent. El "mullar-se" en definitiva sobre el que sentim i/o escoltem.

Torredembarra ha omplert alguns titulars. La paradoxa és doble. Per una banda, que de disset regidors restin quatre a l'equip de govern.

Temps per l'acudit fàcil.... Temps per l'acudit més groller.... Temps per justificar que ja ho veiem... o que ho dèiem... o que es veia venir.

I ara sí, si us ve de gust. Un moment per anar apilant temes. El greu, o el més greu, o de fet el més preocupant per a nosaltres, és que no tinguem un tema cabdal que justifiqui les desavinences.

Creieu que hem arribat a enyorar una nova urbanització, o pont o zona industrial en un indret polèmic i de plena i única responsabilitat municipal.
De fets i valoracions n'hagueren sortit converses, debats i fins i tot acords. Ja siguin de retirada, de canvi de situació o de disminució d'extensió.

No tenim rés d'això. Bé, de fet si. Tenim Muntanyans Dos. La moció d'arxiu de la querella al jutjat del Vendrell, era prou clara. Ni s'entén perquè es dirigia als dos batlles ni perquè s'emprava la via Esperem que reorientar la responsabilitat i triar millor la via judicial ajudi a l'esforç individual d'un veí tirant pel dret i a la resta de grups preocupats amb les altres accions.

Però és que en aquest tema, sens menysprear el seu pes absolut, també s'escenifica el desajust i la manca de sensibilitat. A peticions d'aturada d'obres, calia presentar informes pericials de capacitat legislativa i també, i sobretot, i mai havia d'haver mancat, proposta política de suport i de clarificar que es volia preservar l'espai, sols preservant, també, un greuge econòmic per Torredembarra per una història massa llunyana i amb massa pares i mares com per aclarir-ho amb una demanda. Sense oblidar que les capacitats de sacrifici, econòmic o no, sempre són proporcionals a la sensibilització ciutadana.

Els darrers pactes de comissió tripartita havien de ser reivindicats més públicament i amb els comentaris justos per a no omplir de desencís als més conscienciats.

Però, tornem enrere. Parlàvem de que no hi ha projectes que divideixen el plenari municipal de Torredembarra. Tan sols, como si no fos poca cosa, hi ha actituds que omplen de desconfiança a propis i estranys.

Com arreglar un problema de "pell" amb propostes polítiques? Doncs amb una organització que faci de la transparència i de la comunicació, interna i externa, l'objectiu a abastar.

I cap comentari més. Si ho feies... menys feina. Si no ho feies... doncs som-hi. I del fet fins ara, poc o rés a dir. Sols el just per no tornar-hi i, sobretot, sense personalitzar amb escreix.

El municipalisme del segle XXI es basa en la participació. Arreu es coincideix amb aquesta informació. Com a eix inspirador, sigui quin sigui el valor absolut de veïns participants. Com a eix orientador, perquè és el futur immediat a abastar. Com a peu de rei per a valorar els projectes futurs, perquè sols així tindrem les ocasions de saber a temps i de participar amb garanties.

Avui, just avui deia un pescador: "Hi haurà menys partits al consistori quan no faci falta, abans no!"

Hi afegirem amb tot el respecte, Voleu dir que si haguéssim aprofitat l'oportunitat d'entendre'ns, no ens haguéssim doctorar en consens i participació?

Com deia un vell savi: "Tot canvi és una millora. Sols que cadascun d'ells requereix un temps diferent per a comprendre el que hi hem guanyat.

Esperem que en aquest cas, tothom tingui raó.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sense dimissions? no serà fàcil. Acaba un cicle. Cal noves maneres de fer i actuar. Parlem de gestores i de concentració. I el consens? Canviant les paraules no arreclarem gaire. Tancarem en fals.