No sé si els ànims et permetran llegir aquesta entrada. Quina paraula més freda! Però necessito escriure’t que si algú parla de finals, potser és l'hora de recuperar els principis. No ha estat malament. No sempre ens hem entès.
Però a fi de confortar-te, soc el que soc perquè tu ets com ets.
Potser curt i potser banal per alguns. Però ací sempre ens hem entès, no ens ha calgut allarga les paraules per saber el diferent que pensàvem. Ara ens cal recordar l'aprop que sempre hem estat.
Una abraçada..
Una abraçada..
... d'un fill.
Quasi rés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada