Torre-serona estrena una casa que pretén funcionar només amb energies renovables

Un matrimoni d'Almenar i els seus dos fills estrena aquest cap de setmana una casa prefabricada sostenible, anomenda Kyoto, construïda en quatre mesos. Gràcies als seus equipaments, com el terra tèrmic, plaques solars fotovoltaiques o un sistema d'aprofitament d'aigua, la despesa energètica que genera és zero. L'empresa promotora, que té onze cases més d'aquestes característiques en projecte, ha explicat que el seu preu és un 10% més car que una casa 'normal' i ha afegit que s'ha fet a Torre-serona perquè a Lleida el clima és extrem i 'si el model funciona aquí, ho farà a tot arreu'. Ara, experts de la UdL l'estudiaran durant un estiu i un hivern per comprovar-ne l'eficiència.

Brufau reconeix que el petroli 's'ha convertit en un refugi de molts inversors'

El president de Repsol, Antoni Brufau, ha reconegut aquest divendres que el petroli 's'ha convertit en un refugi de molts inversors', donat el fet, entre d'altres factors, que l'economia nordamericana no es percep com abans en l'actualitat. La pregunta, ha dit, és saber 'quant és el valor de la prima per barril de petroli per a l'inversor financer'. Brufau ha fet aquestes declaracions en la seva intervenció en les jornades pel 50è aniversari del Cercle d'Economia. D'altra banda, ha relacionat també l'increment de preus del barril a la 'fiscalitat massa alta d'alguns països', i al fet que el sistema està creat perquè 'una part rellevant' de l'augment vagi 'als països amb reserves'.

Per tant, ha continuat, la diferència per l'increment de preus 'no se la queda Repsol'. Per exemplificar aquesta situació, Brufau ha recordat els ingressos per petroli que tenen els països productors, i que arriben als 500.000 milions de dòlars anuals.

En la seva conferència, el president de la companyia energètica ha fet un repàs per la situació actual del mercat del petroli i la seva capacitat per fer front als reptes del futur, amb un increment de demanda previst per l'auge dels països emergents. 'La demanda no pararà perquè hi hagi una petita desacceleració' en el món. Si d'una banda la demanda creixerà i els països productors tenen assegurat aquest factor, no està tan clar, o almenys és més 'complicada' la situació dels països demandants, perquè 'la seguretat de subministrament' no està tan clar que es pugui mantenir en el futur, ha dit, perquè hi ha una 'certa tensió' en l'oferta de producte. De fet, els camps petroliers 'estan declinant' i cal fer un 'esforç molt important' per poder mantenir l'oferta. Si no es fes aquest esforç, ha continuat, en l'actualitat l'oferta de cru cauria un 4% anual. El sector no és capaç, des de fa 25 anys, de reemplaçar més del 50% del que va produint. 'Amb un barril fa uns anys a 25 dòlars', ha afegit, 'era difícil treure rendibilitat' per poder realitzar inversions.

Els reptes es troben, així, en la seguretat del subministrament, en la que, a ulls de Brufau, hauran de col·laborar països ofertants i demandants per poder tirar endavant. També hauran de jugar un paper molt important les autoritats polítiques, perquè són les que 'defineixen les polítiques energètiques' i les que 's'han de posar al capdavant' per superar la situació. Un dels temes que caldrà superar serà el canvi climàtic, que 'sí que es produeix', i de no reconvertir la tendència, el CO2 s'incrementarà 'de forma exponencial' i això tindrà una repercussió en Europa, que 'patirà en competitivitat'. En referència a la Unió Europea, Brufau ha demanat una política comú energètica, que vagi lligada a la política exterior comuna.

Cal, segons el president de Repsol, una 'Europa amb una veu única per parlar amb els operadors'. En aquests moments, el mercat europeu està 'fragmentat', amb 'poca inversió' en infraestructures transfrontereres, i amb uns operadors 'petits'. Aquesta situació s'hauria de revertir, en opinió del directiu, i finalitzar el mercat únic de l'energia a Europa, crear una política energètica comuna i diversificar en fonts d'energia. En aquest sentit, s'ha referit als biocarburants dubtant sobre les 'conseqüències' d'invertir en aquest tipus d'energia. Els biocarburants, ha dit 'alt i clar', suposen una 'demanda d'aigua enorme', que és un bé escàs, i caldria que la UE estudiés si cal invertir-hi o no.

“Vísteme despacio... que tengo prisa”

Cap a on va Torredembarra? Ahir es va celebrar un acte informatiu de l’Alternativa Baix Gaià a la Sala de plenaris de l’Ajuntament de Torredembarra. El títol prou il·lustratiu i provocador per haver tingut més resposta de la ciutadania. Un tema a analitzar, sens dubte. El lloc, del més adient. Obert, informatiu i a on toca parlar del futur, és a dir a on es concreten les accions més inamovibles, és a dir a on es voten accions determinables en espai i temps i amb dotació econòmica.

Val a dir que la valoració és personal. I ho matisem per aquells que pensin que obeeix a altres opcions. Un cop finalitzat l’acte, vàrem poder parlar-ne i arribar a algunes conclusions.

En primer lloc que l’acte és un avís a mariners que vulguin saber. Que va ser calculat atenent al respecte i a la constructivitat de marcs polítics que permetin recuperar la il·lusió, o la trempera, si es permet el terme, per avançar en aquesta multinominal Torredembarra però, que alhora, ha d’aixoplugar a tots i cadascun dels torrencs.

Què l’anàlisi d’entrada va ser acurat i prou esquemàtic per a no ser discutit per ànims serens. Que el balanç va comptar amb prou detalls i matisacions per entendre que d’haver parlat més uns i altres, i especialment els que proposen, de segur que varis temes s’hagueren aprovat tot i no ser el cent per cent subscrits per cada força.

Què l’anàlisi de futurs incidia amb la constant necessitat de parlar més. Que les ofertes varen ser valentes. Fàcil, per quotidià, hagués estat encerclar-se de veritats i esperar que els altres s’ho facin.

Lluny d’això, hi ha una porta fàcil de creuar, s’en diu consens. Consens en forma de comissions de treball. Consens en forma de calendaris prou clars i entenedors. Consens en forma de paraules dites i mantingudes. Consens en forma de participació. Consens en forma d’optimitzar recursos. Consens en forma de més política social. Consens en forma de pla de mandat...

Què és un pla de mandat?

Nosaltres pensem que és un anàlisis de situacions, amb una proposta de solucions. Les solucions han de ser recolzades per polítiques i fer accions. Les accions poden ser sembrar en una direcció i executar projectes que siguin eixos desllorigadors. I cal, si més no, la valentia de planificar, de sembrar, esperant fruits més enllà de la legislatura quan convingui.

Ara bé, de la llista d’inversions al pla de mandat, hi ha massa distància?

Nosaltres pensem que no. Sols cal invertir els factors. Un anàlisi i un projecte prou explicat, hagués fet necesari un llistat d’inversions quantificat i amb un projecte econòmic per a pagar-lo. Saltat els factors i tens una llista d’elements amb diferents lectures i que denota la manca del concepte a abastar. Si hi és o no, és indiferent si no s’explica.

Tornant a l’acte. Encara estem més preocupats de qui fa o qui diu, o a qui no es vol i de qui es malfia. Cal deixar les al·lusions personals a banda. Ahir, de fet no en van haver-hi. I les que ho semblaven eren, creiem, per a precisar que es parlava de conceptes i esquemes i no de noms.

Si oblidem tots, els programes electorals ens trobem repartim projectes en propietat. Les diferències polítiques arriben o sols revifan en projectes concrets. “Això ho diu aquell, doncs jo matiso”.

Mala praxis, doncs podem estar deixant de fer el que faríem si ningú no ho hagués demandat. Retrobem els programes, parlem i arribem a definir les diferències per establir debats possibilistes fins a l’extenuació. Si n’hi hagués algun d’insalvable, de segur que es podria ajornar. És la única ventatge de tenir tanta feina a fer.

Bona “iniciativa” la d’ahir. Tornem a parlar de política. Si tots els regidors del plenari dediquen el seu temps a pensar i definir línies no seran fagocitats pel dia a dia. Hi ha molta feina a fer, per tan cal pensar cap a on i com.


“Tanto!!!, és sols una opinió”

Divulguen imatges d'una tribu amazònica que viu totalment aïllada

Una expedició que sobrevolava una zona selvàtica entre el Brasil i el Perú ha fotografiat una tribu d'indis que estava aïllada i que mai no havia vist un home blanc. Les imatges mostren clarament un grup de persones amb les cares pintades de color vermell, armades amb arcs i fletxes, i algunes fonts apunten que fins i tot van llançar fletxes a l'avió. Es tracta d'un dels poquíssims grups humans que poden quedar al món que encara, a dia d'avui, no han entrat mai en contacte amb l'home blanc.

La Fundació Nacional de l'Indi del Brasil, de titularitat estatal, i l'organització Survival Internacional han volgut denunciar a la comunitat internacional, amb la publicació d'aquestes fotografies, el perill que corren les tribus que encara viuen aïllades, per la tala il·legal d'arbres i les malalties.

Les instantànies es van prendre entre el 29 d'abril i el 2 de maig a la regió brasilera d'Acre, fronterera amb el Perú i, segons ha assegurat un oficial brasiler integrant de l'expedició, amb l'explotació de fusta, el país veí obliga aquestes comunitats, que no hi entenen, de fronteres, a refugiar-se al Brasil. "Hem decidit divulgar les fotografies per veure si passa alguna cosa, si es pressiona el govern", assegura José Carlos dos Reis Meirelles.

Per aquest especialista, que fa dècades que treballa en aquesta zona del Brasil, el que hi està passant és un "crim monumental". Sobre la quantitat d'indis que hi viuen, afirma que "és molt difícil calcular-ho", però estima que "són quatre pobles, potser d'unes 500 persones cadascun".

Aquestes tribus no tenen cap mena de contacte amb l'home blanc, i viuen totalment aïllades per voluntat pròpia. "Són pobles que no es volen relacionar amb nosaltres", assegura Meirelles, que, a més, rebutja classificar aquestes tribus pel nivell d'"evolució".

Parlar del grau de civilització "equivaldria a dir que nosaltres som avançats i ells, idiotes", sentencia Meirelles. Es calcula que a tot el món poden quedar un màxim de 100 tribus aïllades, la majoria a l'Amazònia.

Locales de ocio nocturno lamentan que no se amplíe el horario de verano

La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (Fecasarm), que representa a 50 entidades de toda Catalunya, ha lamentado que la Generalitat haya denegado la petición de ampliar el horario en diversas localidades turísticas, muchas de ellas pertenecientes a la Costa Daurada.

Como ayer mismo reconocía José Otero, presidente de ABROS (Associació de Bars i Restaurants d'Oci de Salou), «ya en su momento solicitamos la ampliación del horario en una hora durante los meses de verano de acuerdo con la Llei de Turisme de Catalunya».

Sin embargo, tras la negativa, la hora de cierre para los bares y bares musicales será las 2.30 horas los días entre semana y los fines de semana y vigilias de festivo las 3.00 horas. Las salas de fiesta, salas de baile y discotecas deberán cerrar a las 5.00 horas entre semana y a las 6.00 los fines de semana y vigilias de festivo.

El propio Otero, como representante de estos locales de ocio nocturno, señalaba que «la ampliación de horarios cuenta con varias ventajas: por un lado, se permitiría un desalojo escalonado de los locales y el acceso también se haría de una forma más gradual, evitando así molestar a los vecinos de las zonas.

Por otra parte, permitiendo el cierre todos los días a las 6 permitiría que mucha gente pudiera tomar el autobús a esa hora, que es cuando empiezan a salir de lugares como Salou. Así, de 5 a 6 de la mañana no habría tanta gente por las calles o cogiendo el coche, dado que a esa hora no hay autobús».

El Delegat Territorial del Govern ha denegado las ampliaciones horarias solicitadas por Fercasarm para los locales de ocio nocturno de diferentes municipios turísticos, como los casos de Calafell, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra y Vila-seca.

Los empresarios del ocio nocturno no entienden porqué no han tenido acceso al contenido de los informes emitidos por los diferentes ayuntamientos turísticos, «aunque hacemos una valoración global negativa ya que todos ellos han informado negativamente o bien no han contestado (excepto el de Salou, que lo ha hecho favorablemente)». Por ello, Otero tiene previsto reunirse en los próximos días con el alcalde salouense para tratar de exponerle las preocupaciones del sector.Por su parte, María León, presidenta de la Associació de Discoteques de la Província de Tarragona, aseguraba ayer que «si todo los empresarios del sector del ocio hiciésemos cumplir los horarios, seguramente todos iríamos mejor». León recuerda que «no todo el sector está de acuerdo en los mismo.

Algunas asociaciones, como Fecasarm, suspiran por el horario libre. La mejor forma de que un local de ocio sea rentable no es ampliar el horario, sino cuidando al cliente, trabajando bien, que los locales sean limpios y acogedores... El horario libre lo que puede conseguir es atraer a un público difícil de llevar». León también recuerda que desde 2005 ya había localidades como las de Altafulla, Calafell, Creixell, Cunit, Roda de Barà, Torredembarra o El Vendrell «que podían cerrar media hora más tarde. Pero ahora han decidido unificar los horarios. Todos iguales». Por otra parte, la Federació de Catalunya de Treballadors, Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de UGT llevará a cabo hoy en Salou sus II Jornades d'Hostaleria i Turisme a Catalunya.

La Regidoria de Medi Ambient ha elaborat una guia de bones pràctiques per tal de reduir els impactes ambientals a les festes.
L’Agenda 21 de Torredembarra contempla la gestió sostenible als sectors ambientals claus: aigua, energia i residus. Un dels objectius que planteja és la minimització i el reciclatge dels
residus.
Per aquest motiu des de la Regidoria de Medi Ambient s’ha elaborat una guia, dirigida a entitats, associacions i departaments de l’Ajuntament, per reduir els impactes ambientals de les festes:

“A Torredembarra fem les festes més sostenibles”

Aquest manual pretén ser una guia amb recomanacions, idees i consells per tal de poder organitzar una festa i aquesta sigui més sostenible. Properament aquesta guia serà enviada a totes les entitats i associacions del municipi per tal que facin ús d’aquest manual.

21 projectes opten al premi d’iniciatives empresarials liderades per dones “Emprèn en Femení”

Un total de 21 projectes opten al premi d’iniciatives empresarials liderades per dones “Emprèn en Femení”, un concurs organitzat per l’Organisme Autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona.

Cal destacar l’èxit de participació que ha assolit l’edició del premi d’enguany, ja que els projectes presentats han augmentat en un 23% respecte a l’any passat. En el cas de les Terres de l’Ebre s’ha passat d’1 a 9 projectes presentats.

Els guardons es lliuraran la primera setmana de juliol i constaran d’un primer premi de 5.000 € i un segon premi de 3.500. També es lliuraran tres accèssits de 2.500€ cada un, un per a projectes liderats per dones menors de 30 anys, un altre per a majors de 45 anys i un tercer per a la innovació.

A finals del 2009, la Televisió Digital Terrestre Local es podrà veure a tot el territori català

La TDT Local es podrà veure a tot el territori a finals del 2009 i convertirà Catalunya en un dels primers països europeus en condicions de fer l'apagada analògica. i, er tan, en portar a terme l'encesa digital, segons les previsions del Govern.

L'encesa del senyal digital es portarà a terme progressivament per demarcacions a partir del pròxim mes de setembre, amb la intenció de situar les televisions locals en igualtat de condicions respecte a les grans cadenes. El secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, ha explicat que el Govern després de superar 'molts obstacles tècnics, jurídics i econòmics', finalment ha posat sobre la taula el calendari d'encesa de la TDT Local.

El Departament de Treball de la Generalitat destina 11'4 MEUR en ajuts a les entitats locals de Tarragona i les Terres de l'Ebre

El Departament de Treball de la Generalitat destina 11'4 MEUR en ajuts a les entitats locals de Tarragona i les Terres de l'Ebre per a realitzar projectes i accions per a l'ocupació en el període 2008-2009
El Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha posat a disposició de les entitats locals de Tarragona i de Les Terres de l’Ebre 11'4 MEUR per a la realització de projectes i accions per a l’ocupació, i que s'atorgaran en el període 2008-2009.

Les entitats beneficiàries poden ser les entitats locals, els organismes autònoms de les entitats locals i les entitats dependents o vinculades a les entitats locals. A tot Catalunya, la quantitat destinada és de 100 milions d’euros. A més entre 28.000 i 35.000 persones de tot Catalunya en situació d’atur es podran beneficiar de la realització dels projectes i accions per a l’ocupació.

El director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Joan Josep Berbel, ha presentat a Tarragona aquesta iniciativa del Departament de Treball que, segons ha comentat, “té com a objectiu principal augmentar les possibilitats de trobar feina de les persones en atur en el menor temps possible”.
Com a novetat, i per fer més fàcil i ràpida la tramitació administrativa, Berbel ha anunciat que “el Departament de Treball ha aplicat una simplificació administrativa aplicada en la sol·licitud, atorgament i justificació dels ajusts rebuts que beneficiaran a les entitats locals
interessades”.

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, es declara antitransvasista però defensa la creació d'una connexió 'sigui aquesta o una altra'

Xavier Sabaté, qui s'ha declarat antitransvasista i ha assegurat que la canonada que es vol fer per dur aigua a Barcelona no representa cap problema de més per a l'Ebre perquè, segons ha dit, és aigua provinent de canals destinada a cobrir les demandes del Consorci d'Aigües de Tarragona si fos necessari.

A més, Sabaté ha afirmat que en el futur hi ha d'haver una connexió entre la demarcació de Tarragona i les futures dessaladores que s'han de construir al Prat i a Cunit.

Malgrat tot, Sabaté també ha mostrat la seva ilusió que el transvasament no s'hagués de fer.

El jutge prendrà declaració ...

El proper dilluns 9 de juny, l'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, i l'anterior, Miquel Àngel Lecha, hauran de comparèixer a primera hora del matí davant el magistrat del Jutjat de Primera Instància del Vendrell per a declarar i defensar-se de les acusacions reflectides a la querella que va presentar a títol personal el membre de la Plataforma Salvem els Muntanyans Silvestre Morros, i que es va admetre el passat 4 de gener.

Segons explica avui el Diari de Tarragona, el jutge admet, per la via penal, que els dos polítics expliquen el seu paper en la tramitació de la urbanització, però ells sempre han defensat que les decisions són autonòmiques i no municipals. Malgrat tot, ha rebutjat ja dues vegades la paralització de les obres, que segueixen el seu curs i podrien acabar la fase d'urbanització en qüestió de poques setmanes. Així, el jutge ha denegat per dues vegades la paralització sol·licitada.

El magistrat del Vendrell recordava al querellant en el darrer auto que una cosa és que una determinada zona s'entengui que ha d'estar protegida, que per això està la via administrativa corresponent, i una altra diferent és que es pretengui extreure la responsabilitat penal per la realització d'una actuació urbanística en una zona no protegida i inclosa en els plans urbanístics.

Torredembarra disminueix, any rere any, el consum d’aigua

En motiu de l’estat de Sequera a Catalunya, la Regidoria de Medi Ambient informa de l’evolució del consum ciutadà d’aigua a partir de les dades disponibles.

Pot observar-se com la tendència ha estat a disminuir el consum, que ha passat de 130.31 l/persona/dia als 118.83 (any 2004) i 116.58 (any 2005) coincidint amb la fi de la Campanya Catalunya estalvia aigua realitzada per l’Ajuntament i la col·laboració d’Ecologistes en Acció de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua i amb l’Any de l’aigua a Torredembarra, que va coincidir amb l’aprovació de la Ordenança per l’ús eficient de l’aigua.

Actualment, l’Ajuntament de Torredembarra té atorgada una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per avaluar el consum dels edificis i punts d’aigua sota gestió municipal, implantar dipòsits per recollir els pluvials i emprar-los a reg a la zona esportiva i realitzar una campanya ciutadana de conscienciació per a l´ús sostenible de l’aigua per un import de 36.100 €.

LA REGIDORIA INFORMA Nº 5 Divendres, 30 de maig de 2008

Agricultors i consumidors denuncien que en cinc anys s'han triplicat les hectàrees de cultius transgènics a Catalunya

Es tracta d'una denúncia que ve per part del sindicat Unió de Pagesos i entitats, que està relacionada amb la defensa de l'agricultura ecològica. Així doncs, i en aquesta línia, la responsable de medi ambient i consum de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Cinté a Barrachina, ha apuntat que la infiormació que rep el consumidor final no és suficient.

El sindicat Unió de Pagesos (UP) i entitats que defensen l'agricultura ecològica denuncien que en només 5 anys, s'han triplicat les hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya, passant de 6.000 a gairebé 20.000. Un dels representants del sindicat, Salomó Torres, atribueix aquesta situació al fet que el Govern 'no està desenvolupant cap política' ni legislant aquesta pràctica, i insta a la Generalitat que es posicioni sobre si aposta per l'agricultura ecològica o la transgènica. Aquest dissabte s'ha instal·lat al Portal de l'Àngel de Barcelona una taula informativa per tal de recollir firmes que permetin portar aquesta qüestió al Parlament.

El Catllar condiciona la presó de Mas d'Enric a la posada en marxa de la depuradora

L'Ajuntament del Catllar ha garantit administrativament que la posada en marxa de la presó de Mas d'Enric, que substituirà la de Tarragona, serà simultània a la resolució del problema del tractament de les aigües residuals al municipi. En aquest sentit, segons la llicència municipal a l'empresa adjudicatària de la construcció, la presó obrirà quan la depuradora ja funcioni.

De fet, la construcció d'una depuradora ha estat un dels principals compromisos que han adoptat l'Agència Catalana de l'Aigua i la Generalitat com a contrapartida a l'establiment de la nova presó de Tarragona al Catllar. Actualment, el projecte de la nova estació de tractament d'aigües residuals ja està enllestit i s'espera que durant aquesta primavera s'obri el procés de licitació de les obres. L'alcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà, va explicar que, juntament amb els treballs de construcció de la depuradora, també s'inclourà en el plec la creació dels col·lectors que connectaran tota la població amb l'estació. Les obres de construcció de la depuradora està previst que durin dos anys.

L'emplaçament definitiu de l'estació de tractament d'aigües serà finalment sota el camp de golf Costa Daurada, ja al terme municipal de Tarragona. D'aquesta manera, s'ha volgut evitar el cost addicional de bombeig de les aigües en cas que la depuradora es fes dins del terme del Catllar. Amb la posada en funcionament de l'estació, es resoldrà el dèficit de depuradores en diverses urbanitzacions del nucli.

Les pluges del cap de setmana situen els embassaments al 36,1% de la seva capacitat

Les pluges d'aquest cap de setmana han fet augmentar el nivell dels embassaments. Els de les conques internes se situaven ahir al 36,1% de la seva capacitat, segons dades actualitzades de l'Agència Catalana de l'Aigua. Però, a més, els últims set dies el nivell dels pantans s'ha incrementat en 4,69 punts.
I és que, de fet, les pluges han incrementat les reserves d'Oliana i ahir al migdia se'n van obrir les comportes. Aquest embassament de l'Alt Urgell està gairebé al 90% de la capacitat i en només 36 hores ha augmentat el 9%. La previsió, però, és que creixi més, perquè les pluges continuaran i els cabals dels rius Segre i Valira, que porten aigua a Oliana, s'han quadruplicat en els últims dos dies.
Pel què fa al pantà de Susqueda, aquest ha augmentat el seu cabal en un 0,74%, mentre que l'augment del de Sau ha estat molt significatiu, amb un 8,32%. També cal remarcar l'increment de l'embassament de la Baells, que ha sigut de deu punts des del diumenge passat, concretament un 9,46%. A més, el pantà de Foix segueix al 100%.
CvL'embassament de Boadella, el nivell també ha pujat encara que ho ha fet poc, concretament un 0,43%; la Llosa del Cavall té un 3,42% més de reserves;i el de Sant Ponç un 5,18%, i està al 65,42%. El pantà de Siurana també presenta un augment important, del 4,93%, i passa a estar al 37,30% de la seva capacitat. Finalment, el pantà de Riudecanyes està ara al 42,76% de la seva capacitat, el que significa un increment del 7,89%.
CvRespecte als embassaments que depenen de les Confederació Hidrogràfica de l'Ebre també han augmentat les seves reserves. El pantà de Santa Anna se situava dilluns passat al 54,11 i ahir estava 56,31%, de manera que ha guanyat un 2,2%. Finalment, el pantà d'Oliana, registrava un 75,17% mentre que aquest diumenge té un 87,4% de la seva capacitat, un augment, doncs, de 12,23 punts.

La Unitat Canina K-9 del Creixell torna a casa

La Unitat Canina K-9 del Creixell torna a casa després de no aconseguir els permisos i visats necessaris per a entrar a la XinaLa ONG estava pendent a Bangkok, de rebre els permisos i visats necessaris per part de les autoritats xineses, per a poder entrar al país per ajudar en les tasques de rescat de les víctimes del terratrèmol que va devastar el país ara fa dues setmanes. En cas de no tenir aquests permisos dissabte, els membres de la unitat havien de decidir si continuar o no amb la missió. Finalment, van avortar.

Com ells, hi havia unes 35 organitzacions més, esperant a tenir els permisos per a entrar a la Xina. L'espera es va fer en un territori amb temperatures d'uns 33 graus i un 75% d'humitat.

Sens dubte no ha cridat tan l'atenció com Birmània. Però el resultat ha estat el mateix. Val a dir que tornàvem quan es succeïen més moviments sísmics i es renovava la crida per més auxili a la comunitat internacional.

No s'entén. O no podem? Tan li fa.

L’Ajuntament de Torredembarra recuperarà el pou de Mas Gibert per captar aigua de qualitat i utilitzar-la per abastir la població

L’Ajuntament de Torredembarra recuperarà el pou de Mas Gibert per captar aigua d’òptima qualitat i utilitzar-la per a l’abastament de la població. Davant de la situació d’excepcionalitat per sequera a Catalunya i l’objectiu de complir el pla d’acció de l’Agenda 21 local consistent en la recuperació i seguiment de l’estat dels aqüífers locals, la Regidoria de Medi Ambient ha obtingut una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua dins de la convocatòria d’ajuts adreçada als municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipals per fer front a les despeses derivades de la recuperació urgent de captacions en desús. I també ha rebut l’autorització de la derivació temporal d’aigua per a abastament de la població.

El projecte, que contempla la perforació d’un nou pou al costat de l’existent (que pel seu estat de manteniment no pot suportar extraccions excessives) i la captació temporal d’aigua, té un pressupost de 360.916,41 € + IVA i la subvenció de l’ACA és d’un màxim de 288.733,13 €. Les obres s’han de realitzar en un termini de 4 mesos.

Les condicions de l’autorització marquen un volum màxim anual de captació de 375.000 m3, amb un volum mensual de 31.250 m3, un volum diari de 1.040 m3 i un cabal màxim instantani de 12 l/s.

El regidor de Medi Ambient, Enric Grangel, ha explicat que amb aquesta actuació s’allibera un consum del 25,4 % d’aigua provinent del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), ja que durant l’any 2007 Torredembarra va consumir 1.597.941 m3. De fet, l’any passat Torredembarra va consumir més aigua de la que té concedida pel CAT els mesos de febrer, març, maig, octubre i novembre, mentre que els mesos de juliol i agost es va quedar al 3,62 i al 2,96% d’esgotar la concessió. L’any 2007 es va tancar amb un superàvit només de l’1,50 % del total d’aigua concedida (1.622.342 m3 enfront dels 1.597.941 m3 consumits). La millora en la captació d’aigua del pou de Mas Gibert permetrà a Torredembarra subministrar aigua a la població provinent dels seus propis recursos i garantir millor la disposició d’aquest bé escàs.

Actualment, Torredembarra compta amb 5 pous municipals. El de Mas Gibert (amb una utilització de 65 m3/h), el Pujol I (amb 25 m3/h), el Pujol II (32 m3/h), el de la Sínia de Cabeces (22 m3/h) i el de Marítima Residencial (40 m3/h).

Nota de Premsa 23/05/08

Una bona frase

Massa sovint Internet ens aboca al correu, frases, acudits de més o menys bon gust, històries de clàssics amb flors i capvespres, formules per a ser més feliços sempre i què els re-enviem a bastants amics amb el menor temps possible...
Ací us deixem una frase signada per a la gent que ens visiteu. De segur que no busqueu la distracció fàcil i, així, de segur que us farà "barrinar" una mica més. Fins que ho fem plegats.

Bernard Crick va escriure,

“La política és una preocupació de persones lliures i la seva existència és una prova de llibertat”.

Reivindicació de la presència

Trobar-se bé amb algú pot esdevenir sospitós. Quina melangia la que ens imposem uns als altres. Sentim amb majúscula. No arribar a les destinacions, sovint és el millor camí per trobar racons, fonts i ombra per a seguir caminant.

On acaba la responsabilitat de servir a la col·lectivitat? Quan no t'involucres?

Sovint criminalitzem als que fan un pas endavant. Perquè o fan? Busquen? Troben?... Potser tan sols senten. La necessitat de servir, de participar, de no eludir, de seguir endavant, de no entendre-ho de cap més manera.... Tan li fa, en realitat.

Tots tenim l'ocasió... potser l'oportunitat i quasi bé sempre la responsabilitat de fer un pas endavant. A l'escala amb els veïns. A la reunió amb els altres pares i mares. A la conferència en el torn de paraules. A la xerrada entre amics. A la comissió, quasi bé massa tard per a conciliar-la amb la vida familiar, per pensar en el millor per a tothom.

Cal seguir endavant. Amb responsabilitat, amb oportunitat i amb ocasió. Ara cal fer, més que mai, el millor que puguem per Torredembarra. Sense pensar amb qui diu què, si no, ens el contrari, en que s'ha dit sobre què.

Tots hem de pensar i fomentar el pensament positiu. Cal preservar el pensament més lliure i social. Aquell que, a voltes, entre en contradiccions. Aquell que a voltes de voler s'exposa a la crítica fàcil. Ironitzàvem sobre la Catalunya optimista. Tan li fa a quin despatx es va il·lustrar. Cal ser optimistes. Retrobem el diccionari. Parlem d'una paraula que expressa un concepte no d'un slogan.

I en mig de tot això, no confonguem la natural discreció amb hipocresies o falta de confiança. I tots i cadascun vetllem per les intimitats, per la confiança i per la sinceritat.

Les fissures, els governs i les catarsis.

Quin afany de encertar en l’anàlisi correcta pels fets del dilluns passat. Crisi? Fissures? Decadència? Maniobres? Enganys? Abandó? Solitud?

Posem per cas que analitzem en primera instància la solitud. Una regidora, perdó, una persona forma part d’una candidatura. És a dir un seguit de gent que representa a un partit polític ple d’inquietuds, neguits i projectes expressats, en gran part, en un programa general per l’àmbit municipal. Cada localitat té la potestat de concretar el programa a l’àmbit de l’entorn immediat. Obvi? Potser no tan.

Hi ha més gent a la candidatura, alguns amb experiència de gestió. Alguns amb idees molt precises, i d’aquests alguns amb la seguretat que faran el que creuen i aniran passant la legislatura. Els altres, amb experiència però sense la certesa, de que faran sols el que creuen i volen estar més oberts a la ciutadania, resten expectants i a voltes frustrats de no poder convèncer als altres, els de la certesa, de que cal creure en, per exemple la participació, no com a gest sinó com a eix inspirador.

I enmig una regidora, perdó, persona, que no té experiència i que creu haver entès el principal de ambdues tendències.

Molts dels que formen la candidatura no han llegit la ponència, marc i la especifica, o bé creuen que son unes línies tan generals que no serveixen com a llibre de capçalera per a tota una legislatura. La persona nova no rep un aixopluc real i tangible. Si bé també és cert que els detalls i suports que rep, sense experiència, no els assimila prou bé o simplement no els acaba de comprendre, que no entendre.

Del no et preocupis, ja veuràs... es passa a quina murga aquesta dona. Si hi afegim un inici de legislatura amb negociacions complicades i molt afectades pels diferents tarannàs personals, dibuixem un panorama ple d’insatisfacció a on uns i altres pateixen desencisos i friccions i, a on la persona nova naufraga ostentosament.

Arriba un intent de assentament i reacció i aquí hi hem d’afegir que diferents decisions constitueixen la gota del got que ja estava molt ple pel que hem anat explicant.

Una aturada. Pel que cregui llegint fins ací, que estem defensant absolutament a la persona nova cal aclarir varies coses.

Que la preparació acadèmica no és cap garantia, com no ho és no tenir-la. Que la mundologia i el bon criteri fan falta en el món de la política més aplicada, la de la gestió. Que la màxima de si no ets la solució, no siguis part del problema és actual i és necessari recordar-la. Que el poble vota i configura unes proporcions en els governs locals, però que les llistes no són obertes, per tan, discutible o no, gaudim de la representació com a col·lectiu, sigui quin sigui el pes social de cada membre de la candidatura. Què davant de la impossibilitat de fer la feina que hem de fer, sigui quin sigui la problemàtica que ho impedeix sempre que no sigui una il·legalitat real a denunciar, cal tornar l’acta i deixar pas a altres membres de la llista per a seguir treballant.... I a varies consideracions més.

Però el que si cal tenir en compte és que la personalització de l’acusació no pot entrar al terreny personal si no és per denunciar la corrupció, la prevaricació o tantes altres exemples que no cal enumerar.

Per tan, la situació de la retirada de la delegació de competències per part de l’alcalde a un membre de l’equip de govern no és una crisis de gestió sinequanon, si les competències no s’ajornen ni es congelen. Si la feina es desencalla i es resolt, no és una crisi.

Fissura o catarsi. Els regidors que ostenten la responsabilitat de la gestió directa sembla que hagin reflexionat una mica més. La persona nova, perdó, ja regidora, ha estat analitzant que potser uns i altres i els altres li han anat donant una informació que potser no ha comprés. Ha dit públicament que seguirà donant suport i que no afavorirà cap moció lesiva tot i que volti el rumor que d’això es tractava. Si en poques dates la situació és manté i s’aclareix, potser estarem davant de la millor ocasió d’enfortiment. Per una banda de l’equip de govern, i per l’altre del pla de negociacions i informació que sempre ha calgut amb la resta de regidors del plenari.

Qui és més culpable? La nova regidora? Els companys convençuts o els companys expectants? Regidors de la resta del plenari que si han acostat fins a distancies incomodes? Observadors passius? Veïns Malintencionats?

Sincerament, tan li fa. Queden tres anys i molta a feina a fer.


Tan si la reflexió porta a retornar l’acta com a redreçar tota aquesta situació, tenim la serena sensació que no ha estat malament si veritablement n’aprenem una mica més tots. I els instigadors malintencionats, sols ells saben qui son amb seguretat., que aprenguin també a esperar i a perdonar.... cal el treball de tothom.

De nou, una batalla a Torredembarra

La primera edició de la Festa de la Batalla de Torredembarra arriba el pròxim 18 de maig, al nucli antic, entre la plaça de la Vila i la plaça del Castell.

Es tracta d’una recreació històrica, cultural, lúdica i festiva d’aquest fet d’armes que va succeir a Torredembarra en el marc de la Guerra de Successió el 16 de juliol de 1713. Aquell dia, a la Torre, es van enfrontar un escamot de voluntaris catalans comandats per Rafael Nebot (500 genets i 750 fusellers i soldats d’infanteria) i un destacament de l’exèrcit borbònic comandat pel brigadier Diego González, amb tres companyies de granaders, 300 soldats de cavalleria i més de 1.000 soldats. La batalla va acabar amb una derrota del general Nebot.

El Patronat Municipal de Turisme i la regidoria de Comerç i Promoció Econòmica han explicat que l'objectiu d'aquesta festa, amb motiu històric, és incentivar el turisme i el comerç i aconseguir una Torredembarra viva tot l'any i no només durant la temporada d'estiu, organitzant activitats periòdiques.

Per la seva part, l'empresa que s’encarrega de la producció tècnica, ha comentat que s'ha volgut fugir d'una fira pura i dura buscant un rerefons cultural i històric, que sigui diferent del que es fa en municipis de l’entorn. De fet, ha destacat que Torredembarra durà a terme la primera celebració important en el marc del 3r centenari de la Guerra de Successió pel que fa a recreació històrica.

Hem tingut batalles i de segur que n'hi hauran més. Sols queda millorar, a veure.

PARA ALGUNOS ADULTOS CONTEMPORÁNEOS

Esto para todos esos adultos contemporáneos intelecto-neuro-hipocondríacos...

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano, por el potasio. También una naranja, para la vitamina C y una taza de té verde sin azúcar, para prevenir la diabetes. Todos los días hay que tomar dos litros de agua. (Sí, y luego mearlos, que lleva como el doble del tiempo que llevó tomárselos).

Todos los días hay que tomarse un Actimel para tener 'L.Cassei Inmunitas', que nadie sabe lo qué es, pero parece que si no te metes un millón y medio todos los días, entras a ver a la gente como borrosa.Cada día toma una aspirina para prevenir los infartos, mas un vaso de vino tinto para lo mismo. Y otro de blanco, para el sistema nervioso. Y uno de cerveza, que ya no me acuerdo ni para qué era.Si te lo tomas todo junto, guarda un Red Bull para el día siguiente, a menos que te dé un derrame cerebral ahí mismo. Si es así, ni te enteras.

Todos los días hay que comer fibra. Mucha, muchísima fibra, hasta que cagues un jersey.Hay que hacer entre cuatro y seis comidas diarias, livianas, hipocalóricas, sin olvidarte de masticar cien veces cada bocado. Haciendo un pequeño cálculo, sólo en comer se te van como cinco horas. Ah, después de cada comida hay que lavarse los dientes. Después del yogurt y la fibra, los dientes; después de la manzana, los dientes; después del plátano, los dientes...

Y así mientras tengas dientes, sin olvidar pasarte el hilo dental y enjuague bucal, tras unas correspondientes gárgaras... Mejor amplía el baño, y mete el equipo de música, porque entre el agua, la fibra y los dientes, te vas a pasar varias horas al día ahí dentro metido.

Hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho, más las cinco que empleamos en comer, veintiuna. Te quedan tres, siempre que no te pille alguna caravana. Según las estadísticas, vemos tres horas diarias de televisión...y ni qué hablar del ordenador!!! Bueno, ya no puedes, porque todos los días hay que caminar por lo menos media hora (dato por experiencia: a los 15 minutos ve regresando, si no la media hora se te hace una). Y hay que cuidar las amistades porque son como una planta: hay que regarlas a diario. Y cuando te vas de vacaciones también. Si es que te vas de vacaciones...

Además, hay que estar bien informado. Hay que leer por lo menos dos diarios y algún artículo de revista, para contrastar la información.Ah!, hay que tener sexo todos los días, pero sin caer en la rutina: hay que ser innovador, creativo y renovar la seducción. Eso lleva su tiempo!!! ¡Y ni qué hablar si es sexo tántrico!!!

Al respecto te recuerdo: después de cada comida hay que cepillarse los dientes! También hay que hacer tiempo para barrer, lavar la ropa, los platos, y no te digo si tienes perro o mascota... hijos?!

En fin: a mí la cuenta me da unas 29 horas diarias. La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias de estas cosas a la vez.

Por ejemplo: Te duchas con agua fría y con la boca abierta mientras te tomas los 2 litros de agua. Cuando salgas del baño con el cepillo de dientes en la boca le vas haciendo el amor (tántrico) de pie, a tu pareja, que de paso mira la TV y te cuenta, mientras barres.

¿Te quedó una mano libre? Llama a tus amigos!!! ¡Y a tus padres!!! Tomate el vino (después de llamar a tus padres te va a hacer falta). El yogurt con la manzana te lo puede dar tu pareja mientras se come el plátano con el Actimel.¡Úuuuf!

Pero si te quedan 2 minutos, reenvíale esto a los amigos (que hay que regar como a las plantas) mientras tomas una cucharadita de Magnesio, que hace bien...

Y ahora te dejo porque entre el yogur, la naranja, la cerveza, el primer litro de agua y la tercera comida con fibra del día, ya no sé qué estoy haciendo pero necesito un baño urgente. Me estoy cagando!!!

Ah, voy a aprovechar y me llevo el cepillo de dientes....Si ya te lo he contado antes es el Alzheimer, que a pesar de tanto cuidarme no lo he podido combatir.

Els Muntanyans II i la inundabilitat

En el bloc de l'Alternativa podeu veure dos vídeos que ha fet en Jordi Suñe sobre com ha quedat Muntanyans II després de les pluges.

El bloc és: http://alternativatorredembarra.blogspot.com/

Per tu i per a tu

No sé si els ànims et permetran llegir aquesta entrada. Quina paraula més freda! Però necessito escriure’t que si algú parla de finals, potser és l'hora de recuperar els principis. No ha estat malament. No sempre ens hem entès.

Però a fi de confortar-te, soc el que soc perquè tu ets com ets.

Potser curt i potser banal per alguns. Però ací sempre ens hem entès, no ens ha calgut allarga les paraules per saber el diferent que pensàvem. Ara ens cal recordar l'aprop que sempre hem estat.

Una abraçada..

... d'un fill.

Quasi rés.

Hi ha més idees que els fets...

11èCONGRéS del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
PONÈNCIA MARC

http://www.socialistes.cat/ambit/congres/Documents/view.asp?id=77381

.....Ens trobem en una època catalogada de pensament líquid, en la qual, aparentment, sembla no haver-hi valors sòlids que es mantinguin en el temps, i en què el propi sistema de transmissió de valors està en crisi: la família, l’escola i l’entorn social són ara fortament matisats pels mitjans de comunicació o la publicitat. Una època caracteritzada per un progressiu procés d’individualització i, per tant, de desvinculació de l’individu respecte a la societat. Un temps en què manquen respostes col·lectives als problemes individuals i en què manquen discursos amb voluntat d’oferir una explicació global de la societat i la seva evolució, en un moment en què els valors absoluts que eren la base de les ideologies amb una visió complerta i tancada de l’ésser humà i de la societat han desaparegut.

34. En aquest marc, des de diverses perspectives hi ha qui ha defensat una visió tècnica o asèptica de la política, defensant que la política s’havia de reduir a la bona gestió dels afers públics, a la gestió més eficient d’aquells aspectes que servien per ordenar la vida de les persones. Aquesta “política sense valors” sovint ha desorientat també l’esquerra quan s’ha limitat a la gestió administrativa de la realitat, allunyant-se de l’energia que l’alimenta: la utopia, l’anhel transformador, el debat i la participació.

35. Aquesta visió de la política, per a nosaltres, no es correspon amb la realitat. L’esquerra ha aportat des de sempre una política basada en valors, inspirada en una determinada concepció dels valors en el quals s’hauria de basar un societat perfecta. Certament aquesta societat perfecta, ideal, no existeix ni existirà.

36. El socialisme democràtic no pretén arribar a un model social preconcebut i dissenyat com a acabat i perfecte, sinó que pretén la progressiva transformació de la societat en un procés de construcció permanent, en un procés de persecució contínua dels valors que compartim i que donen sentit al nostre projecte, i és per això que aquesta utopia esdevé necessària, per orientar les nostres polítiques en direcció a la realització d’aquests valors.


Tan sols uns paràgrafs i una adreça. Gestionar per sobre d’un ideari mai ha de ser una solució. Quan els detalls ens fan perdre l’horitzó, ens trobem sols i necessitats de reconeixements. Ja siguin puntuals o dels que ens poden portar a trair-nos.

Trair-se no sempre és una situació fàcil d’interpretar. La més evident potser sigui marxar o desdir-se, però no és la única forma de trair els compromisos. Cada crit comporta un cor de silencis que pensen, es decepcionen i s’allunyen de la situació.

La Catalunya optimista no és un concepte de marketing, i tan se val si així va néixer, és una opció que reconduirà la societat cap a la participació i cap a la utopia.

No creure en la utopia tan sols és una excusa per no seguir en un camí llarg i difícil que té com a premi el caminar en bona direcció.

Llegir i escoltar.... no n’hi ha d’altre... per uns i per d’altres.

Un collaret de mosques vives

http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/bigas/bi-video/popvideo/collar.htm


Bigas Luna explica, en un minut i deu deu segons, mitjançant la veu d'una dona, la relació que manté una de les seves amigues amb les mosques a las que caça i enfila per a elaborar un collaret que després es posa al coll.

La religió, la estadistica i les sensacions

LA PRÀCTICA SACRAMENTAL EN XIFRES A L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA

Segons dades estadístiques obtingudes per Secretaria General a partir de la consulta feta a les parròquies, els bateigs celebrats a l’Arquebisbat de Tarragona durant l’any 2007 han estat 4.670, dels quals 215 corresponen a persones de més de 8 anys, algunes en edat adulta.


Les primeres comunions celebrades al mateix any han estat 3.523 i les confirmacions 957. Els casaments eclesiàstics han estat 976. Cal tenir en compte que entre els casaments civils n’hi ha que són entre persones divorciades i anteriorment casades per l’Església, la qual circumstància impedeix, als qui volguessin fer-ho, poder contreure nou matrimoni eclesiàstic.


Aquesta nota ha estat enviada des de l'arxidiòcesi de Tarragona als diferents mitjans. Són xifres. Però entre línies s'ens acut una reflexió. Quina és la religió del segle XXI?


La salvació de l'ànima ha passat a un segon lloc?


A força d'analitzar l'ADN, s'ens envaeix la vida eterna?


l’Altíssim d'altres temps ha pres forma sideral?


Som agnòstics a força de decepcions?


La religió és inescrutable?


En fi, preguntes. De moment xifres.

D'aigues i de credibilitats a recuperar

La connexió de l'Ebre i el Ter-Llobregat serà bidireccional, però per tornar a obrir l'aixeta caldrà un decret llei

Actualitzat a les 16:12 h 04/05/2008

El discutit minitransvasament de l'Ebre acabarà beneficiant també Tarragona. Així ho assegura el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua del govern espanyol, Josep Puxeu. La idea és que la canonada sigui bidireccional, però amb la garantia que no es puguin fer trampes per abastir Barcelona. Per això, caldrà un decret llei per tornar a portar aigua en direcció nord. Així ho estipula el conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Estat per tirar endavant l'obra. Segons el document, que defineix com s'ha de desenvolupar la infraestructura, la conducció d'aigua ha de servir en un futur per portar aigua de la dessaladora del Prat cap a Tarragona.

La connexió de l'Ebre i el Ter-Llobregat serà bidireccional, i es podrà portar aigua tant de l'Ebre cap a Barcelona com al revés. Per tornar a obrir l'aixeta de l'Ebre cap al nord, però, caldrà un decret llei del govern espanyol. Així ho ha explicat en una entrevista a TV3 Josep Puxeu, negociador per part del ministeri. Aquesta posició suavitza les informacions que apuntaven que la canonada que allargarà el minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona només es podria fer servir, en el futur, en sentit invers. Així ho publica el diari "El Periódico", que apunta que la idea és que la connexió serveixi només per pal·liar les eventuals deficiències hídriques del Consorci d'Aigües de Tarragona.

Puxeu sí que ha confirmat, en canvi, que el govern espanyol adjudicarà les obres de la canonada, que passarà ser de titularitat catalana. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre serà l'organisme que vigilarà que no s'enviï més aigua del compte cap a Barcelona. Segons el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, tornar-ho a fer en el futur estarà en mans del govern espanyol, que ho haurà d'aprovar mitjançant un decret llei. D'aquesta manera s'evitarà que es pugui "fer trampa". Per això apunta que cal que quedi clar que "només es pot posar en marxa en situacions excepcionals" per poder passar-ne la titularitat a la Generalitat.La canonada permetrà, doncs, enviar aigua en les dues direccions, però Puxeu afirma que serà Tarragona qui se'n veurà beneficiada en un futur. Per portar aigua de la dessaladora del Prat cap al sud no caldrà el tràmit parlamentari. El primer objectiu, assegura, és protegir l'Ebre, i el segon, garantir l'aigua per a Tarragona, ja que les comarques del Camp tenen un "dèficit d'aigua històric, estructural".Pel que fa al temps estricte de les obres, segons Josep Puxeu, els 62 quilòmetres de canonada es poden construir en un temps aproximat de tres mesos. Això concorda amb les informacions que apunten que no hi haurà el preceptiu estudi d'impacte ambiental, atesa la situació excepcional i d'urgència d'aquesta obra.El finançament podria anar a compte de l'Estatut

En el conveni també figura el cost de l'obra, uns 180 milions d'euros. Tot apunta que l'origen del finançament serà la partida prevista a la disposició addicional tercera del nou Estatut. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i la ministra del ram, Elena Espinosa, firmaran dilluns aquest conveni de col·laboració.


L’aigua ha desvetllat una situació que ja fa massa anys que dura. No ens tenim confiança. No podem estar tranquils davant de dictàmens, informes i decrets.

Hem despertat amb l’energia del desig traït. A ningú se li escapa que un pla hidrològic és un tema complex- Que cal que els tècnics facin la seva feina molt bé. I acordin el millor per a tots, per a tothom i pel país... sense oblidar la necessària coherència i complicitat amb la resta del món.

I així, com és que no estem relaxats?

Com és que no n’hi ha prou amb anar llegint el que tècnics i gestors consensuen?

Doncs, està clar que ja no ens refiem uns dels altres. Que massa vegades hem vist com temps després s’endevinaven altres motius, més enllà dels tècnics, darrera de decisions polítiques... o per a ser prou ampli, de decisions pel bé de la nostre societat.

Com deia el mestre Serrat, seria fantàstic..... que la ciència fos neutral.

Seguim treballant, cal estar alerta... per entendre millor i per aportar més arguments. Les converses estaran pendents de tots i cadascuns dels comentaris i propostes que arribin d’arreu. I si no fos així... potser sigui perquè ens hem rendit.

«Salvar el món» rep els premis del jurat i del públic en el Festival Internacional de Curtmetratges de la Costa Daurada

Salvar el món, de David Casals-Roma, va ser ahir la gran triomfadora del I Festival de Curtmetratges en Català de la Costa Daurada (Ficcat), després d'endur-se el premi del Públic i el primer premi de Vídeo. En la categoria Cinema, el guanyador va ser Juanjo Giménez amb l'obra Nitbús. El premi 48 Hores va ser per a Retalls, realitzada per Dídac Meya, Marta Aloy, Clara Civit i Pau Xandri. L'organització diu que està «fins i tot sorpresa» per la qualitat dels treballs i la bona resposta del públic.

Els segons premis de les categories Vídeo i Cinema van ser –respectivament– per a l'obra d'animació Atxim!, de Cristina Jiménez, Albert Casas i Noemí Gala, i per Jingle Bells, de David Casademunt. «L'únic que ens ha sabut greu és haver hagut de deixar fora de la selecció una vintena de creacions boníssimes per falta de dies. No sabíem si en català hi hauria tanta qualitat, i hem quedat gratament sorpresos», diu Antoni Barrero, director del festival.

Barrero també va valorar molt positivament «la gran afluència de públic, sobretot en la sessió de divendres, i la bona actitud que han tingut. També va agrair la «injecció de moral» que va significar l'assistència de Bigas Luna: «Ens ha cuidat molt, i el fet que digués que anàvem pel bon camí ens ha esperonat.» L'escriptor reusenc Jordi Folck va ser el conductor de l'acte de cloenda, que va coronar una actuació de Gerard Quintana, que hi va presentar l'últim disc Treu banya.

La organització va decidir donar un accèssit a l'obra Insomni, feta pels alumnes de 4t d'ESO de l'IES Les Corts, de Barcelona, en reconeixement «del contingut de l'obra i dels valors tècnics i artístics posats de manifest pels joves realitzadors, i també per la tasca pedagògica del projecte Cinema en curts.» L'obra relata l'assetjament escolar des de la perspectiva de la víctima. També es va atorgar un accèssit al curtmetratge Cada dia al dematí, realitzat per Montserrat Raventós, Núria Tort, Jordi Voisín i Carles Romeu. Segons Barrero, «tot i que no entrava en les bases del concurs, l'hem volgut premiar perquè tenia una gran qualitat tècnica i artística».

Pel 2009

Sense perdre l'essència del festival, l'organització prepara un daltabaix de canvis amb vista a la propera edició. Per començar, preveuen ampliar la durada a cinc dies, i celebrar-lo «més cap a l'estiu, per no trepitjar altres certàmens com el Rec, i per no coincidir amb la Setmana Cultural de Roda i així poder fer projeccions paral·leles en altres àmbits». Un altre dels canvis previstos és la introducció de tres guardons més: un per als videoclips, un per als documentals i un per als centres educatius. «Creiem molt interessant el projecte Cinema en curts. Hem rebut dues obres procedents d'instituts i volem potenciar aquest tipus de creacions per l'any vinent», diu Barrero. Per acabar, en la pròxima edició hi haurà també una retrospectiva d'un artista del cinema català, ja sigui actor, director o guionista.

La darrera cançó que es va sentir a Roda va ser una versió acústica de “camins” del darrer treball dels Sopa. Una guitarra multipresent en les mans de Francesc Bertran i la madura interpretació d’en Gerard Quintana.

Enmig la musicació d’un poema de la torrenca d’adopció, Dolors Miquel. Un luxe.


KOM

Com més m’allunyo de mi,
Més se qui sóc.
Com més m’allunyo, més em perdo
Més em recupero.
Com més me’n vai fora de mi
Més endins em trobo.
Com més m’enterro en l’oblit,
Més em recordo i em tinc.
Com més desconec el conegut
Més m’abraço l’abisme i el buit.
Com més travesso els límits imaginats,
Més espai tinc, més camins sóc.
Com més nego l’evidència de l’anàlisi
Més em dibuixo, m’aparec.
Com més travesso els límits
Més m’abasto i em sorprenc.
Com més em moro de mi
Més em visc i més em neixo.
Com menys em tinc,
més em posseeixo.


D. Miquel

L'ambició condemna "Boscos endins" a abaixar el teló

"Boscos endins" s'acomiada dels escenaris catalans. L'espectacular muntatge teatral de Dagoll Dagom paga cara la gosadia de proposar un espectacle ambiciós on hi treballen més de 25 persones. A Barcelona el muntatge ha estat rendible, però a l'hora de començar la gira arreu de Catalunya no surten els números. Els ingressos, provinents del taquillatge i els ajuntaments, no compensen els costos de mantenir un muntatge tant gran. Per això la companyia ha hagut de cancel·lar la gira i el Teatre Victòria és l'últim escenari on es podrà veure "Boscos endins".

La companyia de teatre

Dagoll Dagom representa per última vegada el musical "Boscos endins" al Teatre Victòria de Barcelona. L'obra, que havia d'iniciar la gira per Catalunya, s'acomiada malgrat l'èxit. El muntatge de Stephen Sondheim abaixa el teló després de tres mesos en cartell durant els quals l'han vist més de 50.000 espectadors. Tot i això, la viabilitat econòmica no està garantida si se surt de Barcelona. La històrica companyia de teatre ha hagut de suspendre les representacions i la gira perquè no pot cobrir els costos de l'espectacle amb els ingressos que rep, provinents del taquillatge i els ajuntaments. Dagoll Dagom explica que "Boscos endins" és un gran muntatge que mou més de 25 persones, cosa que situa el cost de l'obra en una xifra inassumible per a la majoria d'ajuntaments de Catalunya. Segons la companyia, els pressupostos de cultura dels ajuntaments, com el que la Generalitat destina a les gires teatrals, no fan possible la distribució i exhibició d'espectacles de gran format als teatres de les grans ciutats de Catalunya. "Boscos endins", del pare dels musicals teatrals, Stephen Sondheim, dirigida aquí per Joan Lluís Bozzo, és un musical que entrellaça els contes més populars i que reflexiona amb ironia sobre el comportament humà.

Hi hauran més muntatges. Una abraçada a un torrenc que deu estar prou trist.