Fins i tot acabant l’any...

El enorme risc d’informar passa per, a banda d’equivocar-se, provocar un efecte mimètic o l’insensibilització.

L’enorme treball dels mitjans per a denunciar la violència de gènere, per exemple, comportava un augment de les denúncies alhora que una creixent sensació de situació quasi quotidiana i per tan difícil d’eradicar. “Hi ha coses que passaran tota la vida” o “Com acabar amb això” o “ Tot això li passa a certes dones o en certes cultures” etc. Són afirmacions o especulacions que neixen de gaudir de la informació però sense aprofundir.

És molt més cert que la informació si s’empra sols com a fonament, més o menys lleuger, per a improvisar converses, sols és llenya per a focs incontrolats. Sense la lectura en profunditat, la contrastació, l’observació i la reflexió... la informació són comentaris de cantonada i poca cosa més.

I a tot això parlar un cop més de l’estil de l’alcalde de Torredembarra. Encara deu sonar forçat els preliminars per anar a parar a aquest tema. Intentaré explicar-me.

Quan un s’indigna i critica altres formacions polítiques, acostuma a provocar un pensament de l’estil: “Tots són iguals” o “La política és així”.

Quan un denuncia el tarannà poc democràtic d’un alcalde pot provocar que es pensi que és qüestió d’opinions o bé, a veure que faries tu en el seu lloc.

Quan un es vol desmarcar constantment de la realitat pot quedar-se orfe de referents o, el que és pitjor, de la desconfiança dir-ne cautela i dels prejudicis, instint.

Avui hem pogut sentir un plenari a on rés era el que semblava. Coses de la política? No pas. Coses dels homes i de la societat a on uns van de cara i altres amb embuts.

Semblava que parlàvem de pagar o no pagar la factura de l’electricitat, rés més lluny. Parlàvem de no tenir una factura pagada i assumir que passava a formar part de la llista de factures que no es gestionen correctament.
El regidor d’Hisenda ens ho venia com el més natural. La realitat és que quan fas servir un argument pelegrí per canviar d’aliança, és molt possible que aquest argument et persegueixi. Justícia divina o llei de murphy.

El regidor va deixar una entesa i va provocar tres plenaris per no voler acceptar que de les factures anyals, més de tres mil, hi ha algunes que poden saltar-se els tràmits previstos però que segueixen sent lícites i respondre a quantitats existents.

És a dir, has de preguntar abans d’encarregar si hi ha diners, fins ací tot bé. Un cop ho saps, demanes una autorització de despesa, les famoses AD’S, i això implica que es fa una reserva de la quantitat dins del total per a fer-li front. Això també és un bon sistema.

Però davant d’imprevistos o gestions que necessiten celeritat s’ha de poder, informant i assabentats tots, actuar amb promptitud. I encara més si ha diners a la partida a on s’ha de consignar la despesa.

La factura de la llum podia pagar-se ja que hi havia diners. Sols calia acceptar l’informe dient que no s’havia fet el tràmit i signar el reparament i aixecar-lo. Tot es podia explicar, sols quedava la vergonya d’un regidor que d’això es va entossudir i que passaria vergonya l’any que ve al informar al plenari de més factures en quantitat i en valor econòmic de les que ell mateix es va negar a aprovar en el seu dia.

I enmig de tot l’alcalde sense veure rés. Sols seguint desconfiant dels funcionaris de carrera i entossudit a creure que això és una empresa familiar i que qualsevol marc legal és un entrebanc.

Avui s’ha aprovat amb el seu vot de qualitat, ironies de la vida, un tràmit innecessari i que és il·legal. Li manca l’informe del Sr. Interventor. Un informe que es podia haver previst amb facilitat. Un tràmit que podia haver incorporat un estudi tècnic de possibilitats de pagament i variables, totes dins de la llei com correspon.

El resum del batlle ha estat que si la llei el vol culpar que ho faci, ja que la intenció és bona. Potser té raó, potser un jutge cregui que no n’hi ha per tan, però sens dubte també rebrà un comentari que explicarà que les lleis estan per complir-les i que ho ha de fer.

Una estirada d’orelles breu. Un comentari sorneguer. Vaja, com l’informe del Síndic de Greuges... més o menys.

Però si seguim informant de cada mal gest podem acabar normalitzant aquesta praxis i afavorint els que volen creure que “tot el camp és orenga”.