dijous, 31 de gener del 2013

Rovira i Virgili i Tarragona




Universitat de Tarragona i no Universitat Rovira i Virgili. La primera impressió és d’inoportú, poc sensible i maldestre.

És cert que les universitats de Catalunya porten el nom de la capital. I que també la llei és per a tots, i també que cal que els millors gestionin el dels altres i que cal saber el que preocupa en cada moment. Més desconcert al carrer no és aconsellable, sort en tenim d’en Barcenas i la seva manta per depreciar i amainar la sorpresa d’aquesta proposta.

El Partit Popular de Tarragona ha presentat una moció al plenari municipal perquè el consistori reclami el canvi de nom del centre pel d'Universitat de Tarragona. Val a dir que ha comptat amb el suport del PSC. Reitero, Cal saber que preocupa al carrer!!

La proposta portarà cua, sobretot a les altres ciutats que acullen campus de la Universitat, en especial la ciutat de Reus.

La URV creu que no és el moment d'obrir aquest debat quan la universitat està passant per un mal moment econòmic per les retallades. L'equip rectoral de la URV creu que la decisió és competència del Parlament i no de la Universitat. Des de la mateixa universitat s'ha recordat el perill que corren els estudis universitaris i la investigació que se'n genera en aquests moments de crisi econòmica, i ha fet una crida a totes les administracions públiques per a la defensa de la universitat pública per damunt d'altres debats.

Si amb una dotació que ens situaria entre les quaranta s'arriba a la quarta, potser cal respecta més i deixar fer als que la coneixen, l'estimen i la fan rutllar.

I, a banda...

Antoni Rovira i Virgili va néixer a Tarragona el 26 de novembre de 1882, morint a Perpinyà el 5 de desembre de 1949. Fou un periodista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Treballa en diverses publicacions especialitzat en política estrangera i en història nacional catalana. Col·laborà, entre altres, a El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Mainada, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, La Humanitat i Meridià i fundà i dirigí la Revista de Catalunya (1924) i el diari La Nau (1927).
Fou autor d'un munt de llibres sobre el fet nacional, entre els quals cal remarcar la Història dels moviments nacionals, El nacionalismo catalán, Nacionalisme i federalisme i Història nacional de Catalunya. L'any 1937 obtingué el premi Valentí Almirall, concedit a la millor recopilació d'articles periodístics.
La seva activitat com a polític començà amb la fundació a Tarragona de la Joventut Federal. Al cap d'uns anys de militància en la Unió Federal Nacionalista Republicana, l'abandonà arran del Pacte de Sant Gervasi. Col·laborà amb Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i fundà, l'any 1922, Acció Catalana, partit del qual se separà per divergències doctrinals. L'any 1930 fundà Acció Republicana de Catalunya i, finalment, el 1932 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Diputació Permanent, de les Comissions permanents de Peticions, de Reforma del Reglament, de Governació, de Cultura i de Justícia i Dret, així com de les Comissions de Reglament Interior, de Constitució i de Llei Municipal.
L'1 d'octubre de 1936 fou elegit Vice-president Primer del Parlament, la qual cosa li comportà la Presidència interina de la Cambra, quan Josep Irla hagué d'ocupar, també interinament, la Presidència de la Generalitat, després de l'assassinat de Lluís Companys.
A la fi de la Segona Guerra Mundial formà part, a França, del Govern del President Irla, i el 1946 s'instal·là a Perpinyà, des d'on continuà escrivint un seguit de llibres que aparegueren pòstumament. També va escriure un seguit de llibres sobre la prehistòria a Catalunya

Amb aquests detalls de la seva biografia no es pot entendre un greuge per desfer-ne un altre. Disseny, Senyors i confiança... Quan convé consultar d’on és una universitat, no hi ha cap problema. La Rovira i Virgili ja té un nom propi i el te per feina i seriositat.