No vull magnificar l'acte, no és pas tant important. Però si voldria fer-ho saber i passar full. No deixaré de treballar en política. Per que per a mi, la política és des d'escoltar, fins a caminar, sense deixar-me les conclusions i les opinions que amb humilitat pugui expressar. No em sentireu mal parlar, no seria lògic. S'ha fet molta feina, però ara crec que si tenia raó quan volia més risc i avançar en la justícia social. L'estratègia que escolta a la societat no pot corre riscos que davant de la seva publicació perdis el que no saps si haguessis perdut radicalitzant més del que les enquestes aconsellaven. Aquesta és la carta en que ho he comunicat.
Bon dia,
Sincerament no creia que arribaria el dia d'escriure aquestes lletres. Entre els meus pitjors defectes hi ha poca predisposició al defalliment. Però cal ser coherent, o atendre si es prefereix els "imputs" de coherència que ens demana el cor.
Vull demanar la baixa de militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ho escric amb totes les lletres perquè, entre d'altres coses, em sembla simptomàtic que massa sovint s'oblidi el plural en el nom del fins ara, nostre partit.
No és una carta de revenja, ni de buidar el pap, ni de cap retret. Ja no toca. Però he demanat a massa companys fins ara que la desvinculació amb el PSC, no pot ser mitjançant una ordre a la "Caixa". Sincerament plegar pagant a les entitats bancàries set euros per un rebut tornat, és massa "kafkià".
Crec que el Partit es mereix unes lletres a on quedi expressat el perquè. Potser per si fos d'utilitat en una possible regeneració a on s'acabi entenen que massa temps hem buscat socialistes o gent capaç de donar-nos el vot a on fos, quan només calia caminar sobre les nostres passes i analitzar, amb la fraternitat dels que hem treballat junts, què ens ha portat a tenir tants companys i companyes a casa, políticament parlant, o massa lluny com per continuar sota un paraigües que ha tingut una ombra gran, però que quan arriba la pluja tapa el que tapa, no hi ha més.
Fa més de trenta anys vaig demanar l'afiliació perquè majoritàriament els meus referents estàvem al Partit.
En el full de sol·licitud encara es pot observar que sindicalment militava a CC.OO. Hi havia tanta feina i il·lusió que ni importava ni era important. Pocs anys després coordinava la secció sindical d'UGT en el moment històric i histèric de l’esfondrament de Banca catalana.
No em penedeixo de rés, potser de no haver plegat abans i haver estat massa temps enfadat amb el que anava veient.
Si esteu veritablement conformes amb com estem i hem arribat fins aquí, us demano disculpes per no coincidir de vegades sorollosament. Si penseu que és el que hi ha i que a tot arreu és igual, llavors no us demano pas rés però ja no em sap tant greu el soroll, no teniu raó.
Deixo el Partit perquè, majoritàriament, els meus referents estan a fora de la fins ara, nostre organització. Faig còpia d'aquesta carta a tots els companys i companyes de Torredembarra, no per ser més important que qualsevol altra cosa sinó per la coherència que comentàvem. És la fi d'una conversa llarga amb molts d'ells. I una darrera rebel·lia, si encara us cal llegir-ho tres vegades... parleu amb la gent, m'han entès a la primera.
Una sincera salutació i abraçada a tots.
Albert Bonet Pérez
Agrupació local de Torredembarra - Camp de Tarragona.
2 comentaris:
Albert, que tinguis sort en aquesta nova etapa.
Gràcies. Faré el que sempre faig, treballar i esperar que tots oferim el mateix per avançar molt més. Sense retrets, amb el que poguem donar en cada moment.
Publica un comentari a l'entrada