Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. També es diu a la política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. I per últim a l'Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.
Ahir, en el plenari es va sentir aquesta afirmació. Si hom pensa en plenaris anteriors, doncs sembla quasi bé acceptable. Però ahir hi havia un to diferent. No cal, ens el contrari, atorgar el mèrit a ningú. Hi havia debat previ. Hi havia ganes de deixar clares algunes coses i havia, crec entendre ganes de redreçar. Tots i cadascú varen fer un esforç democràtic de fer la seva feina.
Així els retrets i l'expressió "demagògia barata que vostè sap fer tan bé" en boca en majúscules de l'alcalde de torn varen quedar solitàries i potser, compte que dic potser, van aconseguir que la resta de regidors poguessin sentir com sona això a les orelles dels que pacientment escoltem i atenen cada ple.
Les mocions socialistes es van presentar en l'últim moment. Cosa que no demanava cap disculpa davant de reiterades manques d'informació i de manifestacions de l'alcalde de torn en diferents plenaris que explicaven sobre demandes d'informació, o que no hi havia pensat o que no havia pogut llegir-ho.
Ahir mateix es demanava l'estat de compliment de les mocions, un resum a secretaria per a mirar-les de nou, i d'algunes molt concretes i totes d'obligat compliment, ens assabentàvem que s'havia passat al tècnic per a estudiar-ho. La ràdio va iniciar el procés de publicitat, escapçat pel nou equip de l'alcalde, sense cap explicació ni cap ganes de parlar. Per tan preus, mecànica i antecedents hi son, sols cap treballar i publicar audiències.
Ahir, en poc temps es va aconseguir el mateix, vots negatius i una entesa de l'oposició. I rectifico, sense més temps, es va evitar la intoxicació ràpida que ha provocat algunes votacions incomprensibles pel ciutadà.
Ja fa mesos que s'intenta no dir el "ja to deia". Hi ha situacions antigues, experiències i fins tot comptes pendents que impedeixen avançar més ràpid. Però el millor és la direcció, la velocitat ha malmès més d'una cursa. Ací es tracta d'arribar malmeten el menys possible.
No és la intenció que soni a retret, ja que celebro que vagin de baixa. Però a la pregunta sobre el concurs d'idees sobre l’escorxador, un té ganes de dir que quan hi ha desconfiança s'aprofiten els més amorals. No veiem les passes necessàries per a creure'ns que el procés de l'escorxador, per part de l'alcalde de torn, no fos un més enllà del "qui dies passa, anys empeny".
Callàvem per a no entorpir i per a no donar excuses de mal pagador. I qui ho dubti que repassi l'explicació de l'alcalde de torn, jugant amb una petita discrepància entre els comentaris dels dos regidors d'alternativa. Si crec que hi ha uns metres a concretar i que vindrà un o altre, surto del despatx i li dic a la meva flamant i productiva secretària: Compte, "churri"*, que hi ha aquest tema que queda pendent d'aclarir i que no endarrereixi res, avisa'm en cinc dies i trucar als dos regidors fen memòria de que hem de parlar.
Hi ha infrastructura per a treballar i un sou que no et permet dir, ja diran alguna cosa. Això ni els mileuristes podent fer-ho ja que se'n van al carrer.
Temes com l’anàlisi ecogràfic per a delimitar presència i característiques de refugis a les rodalies de l'escorxador, o l’anàlisi geològic per a tenir les dades imprescindibles per a quantificar els fonaments de l'obra, o la confecció de dossiers sobre centres similars en funcionament i/o sobre recuperacions d'estructures per a fer centres d'accés social s'havien de fer. Primer com a seriositat, hem iniciat un projecte, senyors, i farem tot el possible!! I així quan hi hagi alguna problemàtica que demandi una espera, serà entesa per tots els participants.
Lluny d’això, la frustració i la incontinència verbal filtren que si es volen peixos un s'ha de mullar el cul. Potser entregar el crèdit sigui prou riu per a ofegar-nos. I permeteu-me dubtar, sinó seria la dita castellana de "prometer hasta tener, y después de haber tenido, nada de lo prometido", amb els verbs que us facin més gràcia.Sobre les qüestions que es van tractar, no hi ha massa cosa a dir.
Les preguntes varen ser correctes i concretes i, penso que els ciutadans van entendre força més que en altres plenaris més críptics i crispats.La darrera intervenció va ser ciutadana, tot i que em va semblar que l'alcalde de torn tancava el plenari per a donar la paraula. Cosa inversemblant i alhora prou explicita.
Preguntar davant d'uns ciutadans el què diu la llei, em va recordar aquelles velles administracions supèrbies i feixugues en que el funcionari et contestava coses com "esto es lo que hay" o "mire si no le gusta..."A tot això la gent de l'associació de la llar de jubilats i pensionistes, no pas tots, però amb signatures representatives de més de cent quaranta, denunciaven que la intervenció de l'ajuntament els havia deixat embrancats i en indefensió. Que la promesa "anàlisi comptable" i assemblea extraordinària per a ratificar si s'escau la proposta dubtosa d'un tècnic en comissió de serveis, no s'havia complert.
Uns veïns, grans o no, que pateixen indefensió i son víctimes de difamacions, demanant la paraula al plenari com a darrera possibilitat de ser sentits. I l'estatura moral es reflecteix en "que diu la llei?".
Que et diu el cor?. T'hauries de preguntar.
La darrera llàstima és que a l'actual regidora del sector, molt ben acompanyada de cultura, del Mònic... i de tants opinats secrets, no li va calgué respondre a rés. La Sra. Pradeda es va creure amb la necessitat de respondre.
Potser ho necessitava, però el cert és que ahir no tocava. no sigui que el plenari que ve, preguntem que s'ha fet al respecte i ens mencionin llistes de recordatoris, tècnics analitzant o la manca de temps habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada