Una nova ocasió per a comprovar com no s’entén rés de rés. Quan intentes filosofar una mica sobre la participació o sobre el dret a la informació… et trobes amb respostes a la defensiva i al·lusions a les lleis o als reglaments. Fins i tot amb improperis “xulescos”.
I és que el marge de les normatives és la justícia. Es pot coronar els límits redaccionals si passen a ser norma no escrita i si estan a l’abast de tots els ciutadans. Excepcions de “tu a tu” és amiguisme o clientelisme, excepcions per adaptar-se més ràpid a la realitat se'n diu sensibilitat política.
Un plenari té que anar cap a la informació. Cal fer públic el màxim de coses. Les obligatòries i les que més convenen, ja s’hi compte. Però també calen les que engresquin en tots els sentits. Els decrets per fer la vida millor, les accions per rescriure el futur, les correccions i les rectificacions com reflexes de savis i no com a petjades de “porucs”, i moltes altres coses amb aquest sentit… sense oblidar les preguntes / reflexions / sugerències dels veïns i veïnes de la vila.
Demà hi ha un nou plenari extraordinari i urgent. Cal justificar els terminis de Cultura per a no perdre o complicar-se la vida amb la subvenció del Teatre-Auditori, trobar diners per acabar la peatonalització d’Antoni Roig ja que l’aigua va per llarg i una de les contraprestacions permetia actuar al carrer nou, i cal replantejar-se també les condicions d’un crèdit a llarg termini, un d’aquells que estaven tan estudiats que encara que no agrades l’endeutament… De saber-ne tant com ells… ens acabarien agradant.
L’endeutament s’ha complert. El que permetia fer… no ho he vist.
Com dèiem, un plenari buit d’oportunitats de saber que es pensa fer i cap a on.
1 comentari:
De vegades quan ets al capdavant d'una empresa o dpt. has de prendre decisions que no agraden a tothom, de vegades cal donar un cop de puny a la taula per tal q les coses rutllin. Esta vist que a Torredembarra aquest cop de puny o es dóna massa tard, o es dóna fins i tot abans que es puguin oferir alternatives. Una llàstima, pq de vegades l'opinió dels veins és més realista que dels de "dalt".
Per cert, l'oposició d'aquest ajuntament també fa llàstima. No hi ha criteri ni unitat. Una pena, dedicar-se només a desacreditar-se mútuament sense treballar directament pel poble. Aquesta darrera reflexió va tant pel sr. alcalde com per l'oposició en general.
Publica un comentari a l'entrada