Les abstencions al Plenari

El Ple del dijous passat va tenir algunes línies diferents. Crec que no tan com podria semblar, però en tot cas, sigui pel canvi de “rols” o per la lletania estiuenca, o pels mals records del ple de juliol es presentava expectant i es va resoldre amb una efervescència que no ens farà pair rés de rés.

La disposició de la majoria de regidors, en aparença, és clar, ja que els interiors son propis i mereixen el benefici del dubte, semblava de “ja hi tornen a ser”, “això no serveix per a rés” o “qui dies passa anys empeny” tot combinat i en diferents proporcions, segons el cas.

El que ja no sorprèn, tot i la proporció, és que a l’ordre del dia hi figuri una modificació menor proposada per l’equip de govern i més de mitja dotzena de mocions dels grups i regidors que no compten amb competències delegades.

Una de les conclusions dels espectadors del Ple i d’oïdors que en vàrem parlar l’endemà, ha estat que tot i rebre deseguida la indicació de l’abstenció de l’equip de govern, i per tan de la seva aprovació, les mocions es seguien discutint.

En una opinió ràpida, un podria pensar: “Quina ximpleria! Si ja ho tens aprovat, per a que discutir!”. Però podríem analitzar-ho més. Com s’entén que s’estigui d’acord i el pas sigui permetre l’aprovació i no recolzar-ho? És a dir, perquè no votar sí?

Veiem exemples concrets. Sobre la Moció d’esquerra sobre la sentencia del Tribunal constitucional i que proposava avançar en el camí cap a la independència i altres propostes en aquest sentit, l’abstenció socialista es basava en que s’obviava l’opció federal. O dit d’un altre manera, no privava la proposta d’un referèndum amb garanties per a saber el camí majoritari que decidia el poble català. Tot i destacar aquesta opció, la de la consulta amb les quatre opcions, ABG li va donar suport. Rés a dir, la lectura del global els va convèncer.

Al PSC donar per circumstancial o com a secundaria, la consulta no els hi va fer el pes. Per tan no es pot manifestar una frontal oposició però no es pot recolzar. A diferència del PP, a on es planteja la perillositat de comença a preguntar.

Però si seguim analitzant podríem comparar les mateixes posicions amb un altre moció presentada per ERC: SOBRE LA PETICIÓ PER PART DE L’AJUNTAMENT DE L’EXECUCIÓ PROVISIONAL DE LA SENTÈNCIA D’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE D’AIGUA, CLAVEGUERAM I AIGÜES PLUVIALS DE TORREDEMBARRA.

L’abstenció d’ABG es basava en que el model que defensen és la gestió per part d’una empresa pública. Model en el que no discreparien molts regidors i gran part de torrencs. Però el cert és que, encertat o no, en el seu moment no es va confiar amb la capacitat de l’ajuntament per a organitzar el servei i es va optar per un concurs a on una empresa especialitzada poses al dia la gestió i signifiqués, també, un estalvi directe, avui en dia ens costa quaranta mil euros mensuals, i un de indirecte que mai haguéssim tingut que no rebre: l’actualització de la xarxa amb les seves millores.

A hores d’ara, en concret el dijous, el que es demanava era sortir d’una situació molt pitjor de mínimes inversions i de cost mantingut per la dilació de l’execució de la sentencia que donés validesa al concurs que es va fer en el seu dia.

Tot i respectar que la presentació de cada intenció de vot pugui, o tingui millor dit, que explicar el que pensen i el que voten, i el més important: el perquè. L’abstenció en funció de que la situació ja no és de cap manera la preferida per tan no s’hi vol ni la implicació de decidir com seguir arreglant el que hi ha, no és, a la pràctica, massa llunyana de la de permetre les aprovacions sense ni manifestar el vot positiu.

Les diferents formacions tindrien que valorar dia a dia els actes i les posicions dels altres. No creuar una bateria de retrets pel discurs de l’empresa pública de l’aigua com argument per l’abstenció, és un sacrifici polític. Ja que pots semblar deixar entreveure que aquesta opció sols és defensada per un grup, quan està present a l’ideari de les forces progressistes del país. Tot i que aquí a La Torre no prosperés per a motius que ja hem comentat.

Si en permeteu el comentari més personal, més frustrant és no poder convèncer a companys de partit de que com a mínim calia encarregar l’estudi de la seva viabilitat. Avui, aquest informe que tan “sobradament” es va menysprear centraria moltes converses.

Si la conclusió fos que era viable, potser alguns haguessin vist la llum i s’haguessin arriscat o, en tot cas, el concurs hagués estat plantejat molt diferent.

Recordem que l’empresa de residus va estar a punt de tirar-se endavant a l’aixopluc de l’empresa de Cambrils fins que la possibilitat de fer-ho tot sols va ser massa llaminera. Llàstima, amb aquella possibilitat estaríem molt més a prop de les empreses que tan necessitem.

Per a no allargar-ho amb massa exemples, podríem dir que per la creació de comissions també es van produir abstencions. Insistim, respectable al cent per cent, però una comissió a on es participarà, cal aprovar-la amb abstencions? Sembla que d’entrada ja es digui, bé no hi crec però ja veurem.

Cal que tots el grups preparin les seves aportacions per a les comissions i que no les deixin caure en l’oblit. Si cal ampliar la visió sobre el col·lectiu de la gent gran, fem-ho des del treball i la celeritat.

Si cal vetllar per les suspensions de servei de l’aigua a famílies torrenques, presentem una moció a on es destini la part suficient de les quotes recuperades per a fer un treball seriós i rigorós des de l’àrea de les persones i, no ens quedem ací, intentem treballar per a poder detectar en l’extensa zona habitada quines problemàtiques son més presents i que podem fer.

Si hi ha una comissió per optimitzar la comunicació, anem-hi amb el cap ben obert per a solventar o marcar el camí per solventar un dèficit endèmic a Torredembarra, saber el que passa i el que pot passar. No ens abstinguem pel formalisme de que sembla que hi hagi una contradicció, entenguem o preguntem la intenció de la moció i votem-la si estem disposats a treballar.

Que l’atenció i les conclusions passin per les paraules i no per qui les diu. Si no ens trobarem com dijous, a on planava una “plantada” institucional si no s’aproven més crèdits i alhora no ens indignava prou sumar les desviacions pressupostaries dels projectes que sumen de llarg, una bona gestió d'assistència, el casal de la gent gran i la remodelació de l’Escorxador, per citar exemples coneguts.

El govern plantejava una comissió per a saber si la gent vol la ràdio amb publicitat o no. Una comissió que no es va plantejar per a saber el model que es volia i per a fer un seguiment dels resultats de l’observatori de la comunicació. Uns resultats que indiquen les apreciacions del semestre anterior, penseu en la publicació dels últims, resteu i comproveu de quina època parlaven. Potser no han publicat cap des de llavors.

Una comissió que tampoc es va crear per a dedicar dos milions i mig a un pàrquing i un milió i mig a una piscina. Una comissió que no es crea per a saber quins punts de coincidència hi ha en el futur traçat de la vila. En especial d’una rotonda que quartera la zona verda més gran programada, o de la ubicació del CAR o de la nova escola.

Una comissió que tindria que plantejar-se quina estatura moral ha de tenir el proper president del plenari. Potser el primer problema a resoldre.