dissabte, 17 d’octubre del 2009

De difamacions, cinisme i discursos buïts



Sovint al si del nostre plenari municipal, perquè no es pot oblidar que és nostre. S’empren terminis de sonoritat jurídica, que lluny d’observar la seva correcció sols tenen la intenció d’elevar el suposat to de la intervenció. El darrer en va ser tot un exemple.
Unes definicions:

Difamación Desacreditar a alguien, de palabra o por escrito, publicando algo contra su buena opinión y fama. Poner algo en bajo concepto y estima.
Diccionario de la lengua española. 22ª edición. Real Academia Española.

Diatriba Discurso o escrito violento e injurioso contra alguien o algo.
Diccionario de la lengua española. 22ª edición. Real Academia Española.

Si entrem a l’enciclopèdia catalana, col•locant difamar en l’apartat enciclopèdic surt tot això:
difamar
Dir mal (d'algú) cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació
difamat –ada
Infamat.
William Prynne (Swansick, Somerset, 1600 - Londres, 1669)
Escriptor anglès.

Francesc de Pau (?, segle XIV - ?, segle XV
Cavaller, camarlenc de Joan I (fins el 1389) i majordom de la reina Violant (fins el 1396).
prevaricació
Delicte propi del qui manca a l'obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.


Deixem per un altre dia comentar el que s’incloguin els tres darrer apartats, en especial l’últim. Sembla que apunti que quan no es difama es denuncia una prevaricació, però davant dels termes, millor ho deixem.

Preguntar sobre una notícia del Diari de Tarragona, no pot ser difamació. Preguntar per documents presentats, no pot ser difamació. Respondre que vostè ja sap que hi ha ... ( sospites i altres adjectius) no ho repetirem no sigui que a nosaltres si ens demandin, en definitiva l’acusació de mar de fons, siguem benèvols, si pot ser difamació.

Acusar d’intencionalitat per utilitzar la difamació i la mentida per sembra el dubte, potser si sigui difamació.

Catalogar el to d’una intervenció de cinisme hauria de veure’s.

Potser sigui més subtil però, de vuit propostes, no veure'n cap i jutjar-ho com a discurs teòric i buit, de segur que alguna cosa s'ha de dir.

Però un dels detalls més xocants és que a la pregunta de perquè posa Centre Cívic en lloc de Casal o Hotel d’entitats a la butlleta del Procés Participatiu, dir que una cosa és el que es vota però que després ja veurem... no sé ben bé que és, però sens dubte és clarificador.

De la resta del ple hi ha magnifiques al•lusions en els blog’s, tan sols afegir que si volen propostes... sobre el viver d’empreses s’ha parlat i molt i davant de la fredor es va comentar al Consell de Sostenibilitat que com a mínim gestionessin una oficina de treball de la generalitat com a Creixell. Però ni així. I no sé si és difamació, però no es fa.
 
Ah! Qui ho vulgui comprovar que no esperi al diumenge, es va remetre el ple el divendres a les dotze de la nit.