Tan difícil és...

Hi havia una biblioteca al nucli antic. Hi feia falta una dependència des d'on atendre a la gent gran a peu de carrer. Calia mantindre una ludoteca amb prou serveis per esdevenir un equipament a mida pel barri. Segueix fent falta un espai d'acollida i alhora un espai per a que es puguin reunir veïns i entitats, quan calgui.

Tan difícil era dissenyar un multi espai per a acontentar a tothom. Ordinadors en línia per a consultar i reservar llibres de la nova biblioteca, taules estanc per atendre en les seves hores i quedar tancades en les altres.

Algú li molestar entrar a una dependència municipal i veure-ho ple de vida amb el rastre de les activitats dels infants per la tarda? A la gent gran, crec que no.

Avui a on l'ergonomia i els espais jugant de tantes distintes maneres, no podem encabir amb gust les necessitats d'un barri?

Sovint és més feixuc acontentar que tirar pel dret. Abans i ara, és cert. És qüestió de tarannàs no d'ideologies. Atendre la participació és un postulat modern i contemporani. Comptar amb les opinions és el que demanda la societat.

De veritat? Tan difícil era?

De què em serveix estar boig si no dic el que penso?!

Hi ha una idea d'en Tom Peters que trobo molt interessant:

Moltes vegades la gent que innova és gent que està molt emprenyada.

Gent descontenta amb un servei, que pensa una nova forma millor o més eficient de realitzar-lo.
Gent emprenyada perquè no troba el producte que necessita i el crea.
Gent que troba absurda la manera institucionalitzada de fer les coses i la canvia.

Una pausa, Què vol dir estar emprenyat?

emprenyar [s. XIV; deriv. de prenys]
v 1 ant 1 tr Prenyar. 2 pron Concebre, una femella.
2 vulg 1 tr Molestar fortament. 2 pron Enutjar-se.

Té mal caràcter: s'emprenya de seguida.

Que la indignació no esdevingui el cau de la immobilitat. Que a força d'estar emprenyat no es debiliti la feina a fer. No podem conduir un automòbil emprenyats, ni preservar una amistat ni, molt menys arreglar un tema de parella.

La ràbia o l'angoixa ens ha de permetre estar atents quan tot sembla anar en contra. I compte que diem sembla, perquè el que sentim i el que és, sovint depèn de l'emprenyats que estiguem.

La màgia d'una relació afectiva, sigui afectiva o molt més afectiva que la mitjana, estar en no estar emprenyats alhora, al mateix temps. Però la màgia real, la més màgica és no fer pagar als més propers el que sentim sense més. Segurament són els més propers perquè no es mereixen rebre cap emprenyada.

Les “pataletes” ja han estat diagnosticades. No son bones de cap manera. I doncs, què esperem? A ser grans per tornar a “patalejar”.

Quan m'emprenyo, truco a un amic, a poder ser dels que es fan somriure, dels que estàs més segur, dels que sempre estan, dels que mai demanen i sempre donen... i així ho sembla perquè els aprecio tan que quan demanen ni m'ho sembla, doncs ja tenen tot el que sigui capaç de donar abans de que ho necessitin.

Dels que sabem més que jo. Dels que em regalen el que saben, els que els hi passa i el que dubten. Els amics son un tot i escollir sols un tros ens rebaixar l'amistat i ens fa infeliços.

Si sols volem a la gent com a figurants d¡un pessebre, ens trobarem amb el pare la mare... i amb sort una vaca i un ase. Sense oblidar un àngel que anirà dient a tothom que ací passa alguna cosa, vulguem o no.

Si plou i vull passejar, em trec les sabates i m'amago sota la manta més porosa, i espero pacient que la nit i la solitud esdevinguin tan amics que m'omplin de companyia.

No hi ha hormona ni situació que justifiqui tractar malament a un amic, ni a un company, ni a un “ningú”.

De vegades el estar emprenyat és la millor manera de no assumir que ens fa por ser feliços. La felicitat és una decisió important, significa créixer i aprendre a viure. I massa sovint en parlem, però no actuem.

"Jo soc així" sols és una excusa mal compartida per a no viure. I ara cal viure, sol i acompanyat.

Serà un dia que durarà anys
(Ovidi Montllor)

Serà blava i tranquil·la la mar.

Serà verda i espessa la vall.

Serà gran i dolça la muntanya.

Serà un dia que durarà anys.

Gent de mar, de rius i de muntanyes,

Tindran tot.

I es parlarà de vida.

Les ciutats seran rius plens de gent.

Floriran flors i cants i alegries.

Floriran crits i cors i paraules.

En el dia que durarà anys,

braços lliures i boques i mans.

... la necessitat de fomentar la participació en la política

És un debat interessant. S'han de publicar notícies als blog's? Nosaltres pensem que quan fan pensar o quan incideixen directament en algunes de les filosofies de l'argumentari de cada blogaire... sí. Però en seguirem parlant.


La Trobada Nacional de Polítiques de Joventut clou ressaltant la necessitat de fomentar la participació en la política

El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha clos aquest dissabte la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut, que s'ha celebrat a la Seu d'Urgell entre els dies 23 i 25 d'octubre. Durant l'acte de cloenda i com a reflexió final, s'ha passat un audiovisual que recollia els moments més destacats de la trobada, que ha aplegat uns 550 participants. Eugeni Villalbí ha destacat que durant aquests tres dies s'ha treballat 'molt intensament' al voltant del tema central, la participació en l'àmbit de les polítiques juvenils.

Villalbí ha volgut cloure la trobada fent una crida per treballar reforçant la participació en els processos electorals. La Trobada Nacional de Joventut ha clos aquest dissabte al migdia amb el discurs d'Eugeni Villalbí que ha volgut destacar l'èxit de participació a la trobada, superior a altres anys. En aquest sentit, Villalbí s'ha mostrat satisfet ja que els debats han estat 'molt intensos' i els assistents han participat aportant moltes idees i fent un intercanvi important de coneixements també en les sessions pràctiques, on s'han analitzat casos reals. Villalbí ha destacat que la participació és una manera de formar part de projectes de política, i en aquest sentit ha dit que 'hem de fer un pas cap a la democràcia participativa però que mai això acabi deslegitimant la democràcia representativa'.

Les ponències han estat centrades en el tema de la participació. La conferència inaugural 'Participar per transformar' va anar a càrrec de Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill. A més s'han donat claus per passar de les idees a l'acció, amb la ponència de Marco Marchioni, investigador social expert en desenvolupament comunitari i participació.

Els deu tallers i les taules d'experiència han servit per intercanviar idees, per donar eines per analitzar necessitats i problemàtiques respecte a la participació juvenil des de diferents àmbits. Un d'aquest àmbits que s'han analitzat ha estat les formes organitzatives de participació juvenil des de diferents llocs, com ara els Consells Locals de Joventut, les plataformes juvenils, els moviments socials, etc. En aquest taller s'ha pogut fer un destacat intercanvi d'experiències, donat que els assistents provenen de diferents institucions.

III Procés de Pressupostos Participatius

Tu hi pintes molt!
Participa per millorar!

De cop l'slogan ha canviat de sentit. Diu el mateix, és cert. Abans pintar i la quantitat semblaven més creïbles, tot i que costava, no ens hem d'enganyar. Ara ens sembla que el “tu” és extremadament important. Més atenció? Més directe? Més personalitzat?

No, no és ben bé això. Sembla més ben dit... o així ens ho sembla de tu en tu. Si sou un grup, “tanto!!”... si sou una plataforma més enllà d'un sol problema... Tanto!! Tanto!! i si feu cara d'estar propers o de militar en algun partit... tanto de tanto i de canto!!

Així el que va començar com un procés que podia esdevenir la gran oportunitat pel Consell de Sostenibilitat i per revitalitzar la participació a Torredembarra, es planta en la seva tercera edició com una enquesta a tabular i a interpretar des de la especialització automàtica dels que creuen que per ser regidors ja tenen com a valor afegit el que cal... raó.

Es pot participar per email, per telefon i per escrit o personalment, això sí màxim dues propostes per persona.

Si els tallers dels Pemu`s van ser avaluats com un risc de desplaçar la personalitat de la participació cap a processos automàtics, els actuals processos participatius encara son pitjors. Un a un, tu a tu, i de dos en dos, mata qualsevol ocasió de sentir-se torrenc i corresponsable de la gestió municipal.

Val a dir que molts estàvem descontents de la poca sensibilitat que s'evidenciava en cada decisió sobre el consell. Des de la regidoria, aquella que no ha trencat cap plat, ni des de l'alcaldia, aquella que sentia el que volia sentir, ni altres que venien a fer conferències o amb un exagerat to paternal a distanciar-se de tots els demés.

La participació és fonamental en la gestió política de qualsevol nivell al segle vint-i-u. Dit està, ara cal creure-ho i defensar-ho. Les diferents pilotes estan a diferents terrats, ara cal posar cada una a cada casa i deixar de jugar.

Unes ordenances "subalternes"

Sentia l'altre nit en veu del professor Amat, que els economistes son dos grans grups. Els que no saben rés i els que no saben ni això.

L'home entrava tan fort per explicar que la economia es basa en analitzar les repercussions dels actes de les persones. Que la predicció sols passa per analitzar les accions més majoritàries i a on porten en el context més global, abans global-estat i ara global-global. No pas anticipar-se a aquests moviments.

Avui hem assistit a l'aprovació de les ordenances fiscals. Una aprovació a la baixa per diferents motius. Cap com a congelació significativa i cap com a perfilar eines de treball. Tan sols una insípida pujada de l'escola de música amb la idea “menor” d'arribar a convergir les diferents aportacions a l'educació musical en números més semblants i tristos. 33% per a cada administració, ara estarem al 32,7 per la generalitat, 28% per les famílies i 39 i escaig l'ajuntament.

La frase més seriosa ha estat que ni amb l'IPC de Tarragona, el 4'7% s'arriba a evitar la confecció de pressupostos restrictius i recessius.

Doncs, si no s'arriba? Perquè posar-se.

Alguns creiem que el plenari municipal és una eina de transformació. És clar, però que cal treballar d'una forma diferent. Buscar sinergies i mancomunar serveis i accions amb altres ajuntaments i institucions i també amb sectors de producció i serveis del propi municipi.

Si el veiem com una junta d'administració amb una mena de sector social, l'oposició intercanviable, a la que cal informar i no tenir massa en compte, esdevenim una empresa amb solera i capacitat d'acció definida per normatives i reglaments però lluny d'esdevenir una part dinàmica de la societat.

No podem ser un pes mort de la societat. Amb una filosofia d'anar fent i eludir el pes especific i la capacitat dinamitzadora que no ens imposa la llei però si la tradició democràtica.

Avui tocava un gest valent. Un missatge solidari al conjunt de la societat torrenca. Les fiscalitats punitives pujant amb raonabilitat i els escandalls solidaris fixen un marc d'atenció als més febles.

Molta feina? Creiem que no. Les unitats familiars més nombroses amb menys ingressos son tractats amb més generositat. Equacions clares entre els que poden pagar i els que van més justos.

I per evitar els descentraments, una filosofia de pressupostos que apunti a interaccionar amb Torredembarra. Un viver d'empreses que conviu intensament amb un centre d'ocupació i amb un espai de formació continuada.

Una equació palpable que ens aporti noves iniciatives empresarials que aporti feina i millores en les nostres balances internes.

Que oferim perquè això passi? Doncs una estructura municipal capaç de captar les necessitats i formar gent per a satisfer-les, de captar les iniciatives i ser capaços d'aixoplugar-los i exercir la suficient tutoria per a fer-los rendibles i estables.

Podríem parlar molta més estona, però encara estem pensant amb l'IPC de Tarragona. No hi ha més de moment. Bé, no: L'escola de Música.

Un adeu a la Joana

L’Ajuntament, l’Ateneu de Dones i els Amics del Camí de la Creu acomiaden Joana Badia

La sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla va ser l’escenari divendres (17 d’octubre) del comiat de jubilació de Joana Badia, la fins ara tècnica de Turisme del Patronat, que amb 65 anys complerts deixa l’oficina després de tres anys i mig de dedicació professional al poble.

Amics del Camí de la Creu, companys de consistori, el grup de dones de l’Ateneu, amics i familiars van acompanyar la Joana en aquest dia tant especial, després de dur una llarga i dilatada trajectòria professional en l’àmbit turístic com a directora de grans hotels arreu de l’Estat espanyol i al capdavant aquests darrers anys de les oficines de Turisme d’Altafulla.

Tot i que oficialment deixa la responsabilitat de tècnica de Turisme, tal i com ha assegurat el regidor de Turisme Jano Francino, Joana Badia continuarà col·laborant amb les visites guiades, ara teatralitzades. També seguirà dirigint el Camí de la Creu i crearà, com ha assenyalat, l’escola infantil de teatre.

Per la seva banda, Joana Badia és actriu. Ha interpretat papers secundaris a sèries de televisió reconegudes com Poble Nou, Laberint d’Ombres... “Ara és el moment de tornar”, segons ha apuntat. I ho farà, segons ha augurat, amb papers més destacats. Jano Francino, regidor i president del Patronat Municipal de Turisme, definia Joana Badia com una persona “encantadora” i “entranyable”.

Castells avisa que el capitalisme 'només funciona si al seu darrere hi té valors ètics'

Sabadell.- El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha avisat aquest dilluns a Sabadell que el sistema econòmic capitalista 'només funciona si, al seu darrere, hi té una sèrie de valors ètics, com ara l'esforç del treball'. A més, ha destacat que l'actual crisi econòmica ha de fer que les empreses catalanes siguin cada cop més competitives. Castells ha fet aquestes declaracions en inaugurar l'exposició 'Els valors dels diners', una mostra amb la qual Caixa Sabadell dóna el tret de sortida al seu 150 aniversari.

Castells, que ha estat acompanyat, entre d'altres, pel president de Caixa Sabadell, Salvador Soley, ha defensat que 'el mercat no funciona si no hi ha unes regles i sense unes institucions que les facin respectar'. A més, ha avisat que 'sense estat, no hi ha mercat', en clara referència a 'tots aquells que havien intentat esquivar-lo i ara li demanen solucions'. Precisament Castells ha destacat que aquesta exposició de l'entitat vallesana 'va més enllà i fa reflexionar sobre el moment econòmic actual'.

En aquest sentit, ha aplaudit les mesures preses a nivell internacional en els darrers dies. Tot i això, també ha avisat que 'els països han de ser solvents' i que s'ha de lluitar 'per fer arribar la liquiditat a les empreses'. D'altra banda, Castells també ha ironitzat amb el fet que la crisi hagi arribat amb el mercat únic en marxa. En aquest sentit, ha recordat que 'per sort, amb situacions com l'actual ja no es poden prendre mesures com podien ser devaluar la pesseta, que només era una solució a curt termini. Ara s'ha de millorar la productivitat'.

El conseller ha aprofitat per elogiar el paper de Caixa Sabadell. De fet, ha qualificat l'entitat vallesana d''exemplar' i 'representativa' d'aquest sector de l'economia del país. 'Els valors dels diners' és una exposició produïda per l'Obra Social Caixa Sabadell i es podrà visitar fins el 29 de juny del 2009 a l'edifici de la seva seu a Sabadell. La mostra, sota el comissariat de Joan Avellaneda, proposa un recorregut didàctic per conceptes clau de l'economia i per la seva evolució històrica. En aquest sentit, la mostra busca fer comprendre el funcionament tant de l'economia diària com de les grans operacions.

Caixa Sabadell, fundada el 1859, és la caixa catalana més antiga i la segona de l'estat espanyol. Té 373 oficines a Catalunya, València, Madrid i Andalusia i 636.500 clients.

La fiscalitat entre clars i obscurs

Arriben les ordenances en la foscor del migdia, en la solitud de no entendre rés i amb la melangia del tan se val.

Faran bo el que no agradava, també té merit.

Un bon cap de setmana

S'ha estrenat una sardana.
"L'antina joiosa". Bona notícia.

Segueixen els bons resultats del Baix Gaià Folk.
Millor que millor.

Serioses esperances a les VIII Fòrum per les Terres del Gaià
Alegacions, molta feina i la sensació de que no es defallirà s'ajunten a les directives europees i a la creixent cultura de recuperar l'entorn natural com a seriosa opció de futur.

Deu colles de gegants han visita Torredembarra
Una sensació del molt que importa la voluntat per sobre dels pressupostos, un éxit de la cultura més propera i del voler conviure i xalar aplegats.

Un congrés socialista que aposta per la participació i per la formació
Sovint les estructures més grans son més pesades i els hi costa més de moure´s. Aquest cap de setmana hem presenciat una fluidesa alhora d'acceptar esmenes i matiços i construir tots junt una ponència marc molt ajustada a les diferents realitats del Camp de Tarragona. És clar, però que les linies macro han de ser llegides amb la suficient generositat per a ser plasmades en els diferents projectes i programes d'actuació de cada municipi.

II Jornades Estatals de l'Acolliment Familiar
S'ha lloat la tasca dels pares d'acollida i s'ha afirmat que per part de l'administració 'no hi pot haver cap tipus d'insensibilitat', davant la situació de desemparament d'alguns menors.

Cinquè cap de setmana sense víctimes mortals a les carreteres catalanes
Les carreteres catalanes no han registrat per cinquè cap de setmana aquest 2008 cap víctima mortal, tal com també va succeir del 26 al 28 de setembre, del 5 al 7 de setembre, del 13 al 15 de juny i del 18 al 20 de gener, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.

Colin Powell, l'exsecretari d'Estat de Bush, votarà per Obama

L'alcalde d'Ascó no descarta la candidatura del municipi per acollir el cementiri nuclear
Anavem massa bé.

Malgrat tot, un bon cap de setmana.

Si cal reinventar el capitalisme....

Si cal reinventar el capitalisme, potser que hi diguem la nostre. De fet el capitalisme actual ja contempla, tot i que amb timidesa, principis d’igualtat i fraternitat. I fins i tot de solidaritat, encara que sigui com a preu per les estructures supranacionals i continentals que obren mercats més futuribles i rendibles.

Sempre s’ha dit que les opcions socialistes estaven limitades pel simple fet de caracteritzar les peces, posem d’escacs, i alhora no poder redreçar suficientment el tauler de colors més clarament consumistes o simplement de menys atenció a les possibilitats de transformació.

Per un cop, no ens aïllem del debat i burxem perquè el refundament del sistema del capital compti a la columna de despeses amb arguments com la sanitat universal, la formació per a tothom i la vigilància imprescindible dels orgues democràticament elegits. Podríem convertir la societat actual en un avenç cap a la igualtat d’oportunitats. Podríem gaudir de la cultura més transversal, la millor per a tothom.

Podríem opinar que ha de ser més rendible vendre el millor enlloc del que més marge deixar. Al capitalisme no li cal que se li ensenyi el millor pel mercat, sols cal educar al mercat perquè trií el millor per la gent. Si hi ha franquícies per la salut, no voldrà dir que es pot globalitzar la sostenibilitat? Hem après a mouren’s per aquest nou mon.

Ara ens cal aprofitar que el gegant ocult te el genoll a terra, per a posar noves regles de joc. L’atenció als detalls, petits envers a la globalitat possible, ens farà recobrar la cultura popular, la bicicleta, el respecte a l’entorn, les energies renovables i el voler ser millors cada dia.

Utòpic? Resignat? Poca empenta? Potser sí.

Volem pensar que un xic d’estratègia no ens farà endarrerir en l’eterna lluita cap a un mon millor. Ja deia el savi anònim, que l’esquerra se’n va cap a l’esquerra a mida que se li acaba la paciència. Després de tan de temps, la millor combinació, pensem, és combinar impaciències per a millorar l’alentiment de les decepcions.


Notes:

capitalisme Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema)

socialisme Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució

socialisme utòpic Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes

El Cap de setmana i la democràcia

Li anem agafant el “tranquillo” a la democràcia..

Podem argumentar que un cop escollits dins d’una llista, ens acollim al “tercio familiar” o a la Cambra dels Lords. Per no citar a la Guardia imperial que si entra per cognoms i no per exàmens de capacitació.

Quina idea!!

Fem exàmens de capacitació per a presentar-se, dins d’una llista, a les eleccions democràtiques?

Bé, ben mirat seria exclusivista i per tan, inconstitucional.

Potser, podríem fer un test que esclarís les nostres tendències a la fidelitat a la paraula donada?

De segur que també estaria regulat, fins i tot per un orgue competent en defensa de les llibertats individuals.

Que fer?

Doncs sembla que seguir essent demòcrates. I això vol dir parlar amb serenor i corregir les mancances que es van detectant al sistema d’avui. Compte amb les correccions!! Si tanquem les llistes i prou, de segur que qualsevol fòrum ciutadà, per poc que s’ho pensi, tindrà alguna cosa a dir.

Si fem les eleccions directes, per circumscripcions, de segur que amb una mica d’atenció veurem que encara fa més difícil el presentar-se en la majoria de llocs. O que fins i tot podem omplenar d'iniciatives que a força de localistes deixin massa complicada la necessària interrelació entre municipis, o principis solidaris, dins i fora de les autonomies.

S’ens fa difícil d’opinar. I mentre que dubtem, a la Pobla en Borràs titlla d’exercici de llibertat la fugida d’estudi de dos membres d’una candidatura que li han donat suport. Clar que també ens dòna que pensar el fet de que la regidora de la llista independent, bé diguem no adscrita a una força política, ja que independent sembla ser que ho son tots, es queixi de que per no dir-li, no li han dit ni quan ve algú al municipi o quan s’inaugura alguna cosa.

Contra el transfuguisme sols s’ens acut transparència, claredat i bona educació. Coordinació, consens i debat.

I sobre les variables, molta atenció.

Si trànsfuga sols és el que dóna el vot necessari per un canvi a l’ajuntament a favor d’una força diferent a la que el va aixoplugar,… Com li diem al que a força de marxar deixar la situació com per posar d’acord els més inversemblants?

Vist Així La Torre i Altafulla no tindrien massa diferència.

El principi més raonable és el que recordava en Jaume Alomà a la Pobla, tot i demanar-ho de bones maneres, deia que no es pacti amb trànsfugues. Nosaltres li afegiríem, ni amb trànsfugues ni amb dimissionaris, per simplificar. Així aconseguirem esclarir aquest tema.

A força d’exemples la societat ha decidit que ja s’ho faran. Dretes i esquerres protagonitzen les combinacions més variades arreu d’Espanya. I més en concret arreu del Baix Gaià.

I ja que parlàvem de la democràcia, Alianza Nacional, redreça els paper i es declara democràtica, perquè es presenta a les eleccions, no xenòfoba, doncs està per la promoció d’una raça: Europea del mediterrani nord, i no en contra de les altres, en contra de la immigració com a fenomen, no contra els immigrants i algunes variables més que faran a la llei de partits que sui la samarreta de valent.

El que dèiem, a la democràcia ja li han agafat el “tranquillo”.

Sobre la uniformitat i la visió de conjunt

Els debats, sovint entren en àmbits que no poden reconèixer la seva naturalesa. Quan s'inicia un debat, es fa perquè hi ha un sentiment. Si no hi és, hi ha una discussió administrativa o legal, però sempre normativa, mai sentimental. Diferent és quan per fonamentar anti-sentiments es barrejar la normativa. I ací, tot i la intenció, el que passa es que entrem a debatre el sentiment que ha portat a barrejar-ho.

El debat de les balances fiscals podia haver anat per diferents vessants. Una, tan sols una de moltes, hagués estat analitzar el pes d'una comunitat que permetia donar a la resta més del que rebia. Fer reconèixer aquesta situació no era fàcil. Es desconfiava de a on portaria admetreu fora de context, com a argumentació elemental i directa. Començavent les valoracions. Ja no era un posicionament normatiu. Fins i tot amb una resposta quantificable entraven moltes variables. Ho comptem amb el pressupost aprovat? O amb el pressupost executat?

Una de les moltes diferencies d'ambdues opcions és el grau de compliment de les accions pressupostades per l'estat a realitzar a Catalunya. Agafant aquest capítol, tan sols aquest capítol, veiem uns percentatges clarament negatius entre el que estava previst (pressupostat) fer i el fet.

Però, podríem anar a un pla més general intentant no entrar en els sentiments que descrivíem.

És lògic desatendre el motor per parlar de la suspensió? En termes automobilístics, no tindria cap sentit. Cal que l'automòbil tingui un tracte harmonitzat? Potser sí. Però oblidar la importància de cada part dins de l'automòbil ens pot portar a estar amb una xapa reforçada i aturats al costat de la carretera europea.

Si deixem de moment termes com "espoli", podríem parlar una estona d'eficàcia, eficiència, optimització i fins i tot sinergies. La por al desequilibri o a tenir menys, ha omplert el debat d'argumentacions inflades que sols busquen que la decisió final no sigui massa escairada. No pots arreglar un cotxe per una llarga marxa escoltant per igual als vidres que al carburador. Sí cal que no entre aigua i aire, però també ens cal poder repartir la benzina amb prou cura i energia com per a no perdre pistonada.

I ací cal decidir que fem. S'ha deixat el motor massa temps sense revisions, sense infraestructures i sense permetre unes revolucions prou encertades per estar a punt per la llarga marxa. Quan anem curts de calers, deixem que el cotxe grinyoli fins al darrer sospir per por de la factura del mecànic. Sovint ens surt més car que consultar-ho al primer indici. Som així. De vegades també ho fem per mandra de prescindir de la comoditat del dia a dia enfront de la previsió d'anar uns dies amb altres mitjans de mobilitat. Però un espera que el govern sigui un cap de taller que no oblidi el codi deontològic del ram de les reparacions. Que si cal digui que el motor no pot esperar i que és el que cal fer. Si el debat de les balances s'hagués centrat en el que cal fer, avui no es barrejaria amb el misticisme d'uns magistrats que han de decidir sobre sentiments des de la fredor dels texts pactats.

El principi d'igualtat no impedeix fer el que cal a cada casa. Si féssim un balanç del que fem o decidim a la feina o a la família, de segur que amb els principis totalitaris de la defensa de la igualtat i especificitat com a conjunt harmònic, estaríem fora la llei. Compensem i mirem el conjunt. Pintem o incentivem, segons veiem parets malmeses o empleats desmotivats. Sols la manca d'atenció continuada fa una casa no apte per a viure. Sols la negació constant fa que la gent canvií de feina. Els errors o les desviacions pressupostàries poden esdevenir ocasions per a demostrar sensibilitat i projecte. I fins i tot els fills marxen de casa quan la part del sou no es correspon amb la col·laboració natural de construir una casa entre tots. I compte que cal prevenir que la casa haurà de passar amb menys components perquè buscaran la seva pròpia, llei de vida.

Potser les esperances europees no han estat ben analitzades. Potser la solució serà quan siguem un continent format per regions autònomes. Passarem full abans d'entrar en llargues xerrades que sols busquen empatar el diàleg de la redistribució de riquesa generada. Una vella idea era la descàrrega de l'estat en consells de consellers autonòmics. Un ministeri que es basava en el consens de tots els titulars del ram. Clar que si torna la desconfiança, a base de crear inspector consensuats tornarem a engreixar l'estat. Això avui no pot tocar, s'enreda massa.

Avui el que cal és que els dictàmens del tribunal constitucional no caiguin amb els exemples de les financiacions per arribar a pensar que els sentiments també s'apilen i cauen sota d'un més extens.

Això no ho consolida ni l'època de vaques grosses més llarga que es pugui recordar.

La democràcia és el sistema menys dolent

Davant de la preocupació ciutadana que les manifestacions que estan convocades pel diumenge 12 d'octubre, al matí la d'Alianza Nacional i a la tarda pel col·lectiu Endavant, puguin derivar en alteracions de l'ordre públic, la subdelegació del Govern ha pres com a principal mesura limitar l'espai i el temps comunicat pels convocants. Aquesta limitació, però, no ha de representar cap impediment per fer ús del dret constitucional dels manifestants a fer públiques les seves reivindicacions i idees.

L'alcalde Ballesteros ha assegurat que no li agraden 'les manifestacions convocades' però que li 'sembla prudent que es prenguin les mesures adequades per la bona convivència'.

La subdelegació del govern estatal a Tarragona ha disposat les mesures de seguretat al voltant de les manifestacions previstes per aquest proper dia 12 d'octubre a la ciutat de Tarragona que prèviament han estat comunicades a aquesta institució i que són les convocades al matí per Alianza Nacional i la convocada a la tarda pel col·lectiu Endavant.

Per fer-ho ha comptat amb els informes de la Guàrdia Urbana de Tarragona i el Cos Nacional de Policia. Abans de prendre qualsevol decisió també s'ha escoltat amb atenció el parer polític i tècnic de les institucions i cossos de seguretat implicats, segons ha fet saber l'organisme estatal en un comunicat emès als mitjans.

Pel que fa al concert neonazi previst per la nit del dia 11, l'alcalde ha reiterat que l'Ajuntament no ha rebut cap sol·licitud i que en cas que la rebés no seria autoritzada.


LA DEMOCRACIA ÉS EL SISTEMA MENYS DOLENT QUE S'HA INVENTAT. CONTRA EL RADICALISME PACIÈNCIA I CONVICCIÓ.

NO SERÀ CAP VICTÒRIA QUE NO PUGUIN DESFILAR, HO SERÀ SI ENS REFERMA EN LA FEINA DE SEGUIR TREBALLANT PER LA NOSTRE DEMOCRÀCIA, LA DE TOTS I TOTHOM.

Uns pressupostos pel 2009

Els comptes d'un Ajuntament son previstos d'un any per l'altre. Pressuposar el que farà falta i el que caldrà a cada activitat té una base personal. Anticipes objectius amb una innegable visió i balanç de com han anat les coses a l'any anterior.

Enmig de tot això, caldria tenir la imaginació prou esmolada. Caldria saber invertit en intangibles que donessin fruits més endavant. Una ràpida ullada als possicionaments i a les decissions vistes fins ara, ens fa pensar en el centim per sobre de la capacitat d'impulsar.

Potser portàvem anys de gastar el recollit, fet no prou adient. Però ara passarem a la botiga, fet no massa esperançador.

Si cal recordar que gestionem diners de tots, si cal. Però no pot ser que aquest “axioma” tapi la responsabilitat de primera empresa de Torredembarra. El que ferm, i com ho fem, afecta a tota la vila. No per obvi, no hem de repetir-ho. L'Ajuntament és un motor de canvi i transformació. Altre cosa és que ho és menys quan més sord o insensible està.

Pressupostos per l'any que ve. Imaginació i cura. Detall i ambició. Futur immediat. Solucions a mig termini.

Veus sindicals demandaven que els ajuntaments paguin al comptat. Que tornin al mercat els diners que no son seus. No suposen beneficis significatius i en mans dels comerciants i industrials signifiquen molts diners en estalvi d'interessos en el seu conjunt, i per tan guanys pels que només miren.

Si hi ha d'haver-hi menys dies de festa major, o menys orquestres o menys actes que sigui per la primera pedra d'un viver d'empreses. Si hi ha d'haver menys recursos per la biblioteca que sigui per cursos de formació a mida amb seguiment d'alumnes i borsa de contractació. Si hi ha d'haver menys d'alguna cosa que sigui per que hi ha cosa nova, d'aquella que genera esperança i actua al moll de l'os.

Si es retallen plusos que sigui per que s'obren processos de participació. Si es segueix encarregant projectes lluny d'ací, que vagi l'encàrrec acompanyat de les reflexions necessàries per a encertar amb el que volem. I que consti que no volem donar idees, que consti. Sols és que ja hem vist algunes actuacions.

Si no hi ha diners, que hi hagi logística i empenta. Si no es fa tan, que s'escolti a les entitats que ja fa molts anys que veuen com qualsevol cosa de fora rebia més suport. Si ens acaben convencent que sols hi ha pa i ceba per a compartir, que sigui entre tots i totes. No sigui que l'ombra del castell sigui més triste encara.

Avui s'ha celebrat una jornada mundial pel treball decent. Digne i preventiu, menys sinistre i més planificat, més repartit i menys pobre. Algunes veus diuen que en temps de crisis el que cal és no acomiadar. La millor forma de que el sistema no s'aturi. Mai més ben dit.

Potser ens ho hauran de dir els savis americans, amb la constatació dels alemanys i la picardia dels francesos. Potser ho faran els japonesos abans, i potser ho aconseguiran els xinesos. Però que quedi clar que ací ja ho sabem. De moment que avalin els dipòsits, però que no deixin de pensar, a Brussel·les, a Madrid i al Castell.

Informacions a deshora?

Si qualsevol torrenc llegeix la darrera edició del Diari de la Torre pot tenir una visió d’alguns dels angles de la vila. El més difícil serà establir l’espai-temps.

Carta del suposat aparell polític dels socialistes clarificant fins a l’extenuació el que ja ha corregut per arreu. Aclaridor? Poc. Foto? Grossa. A temps? Potser ja no.

L’entrevista amb el nou alcalde era obligat en un mitjà de comunicació local. Obligació i cent dies. No hi ha massa a dir.

L’enorme explicació del fluctuant però present regidor d’hisenda sembla venir a deshores. És clar, però que diu que respon a una entrevista del darrer alcalde en la darrera edició. Potser no hi havia més nassos que sortir ara.

Però tornem a la lectura de qualsevol torrenc… anem a posar-ho més concret. Dels que treballen o lluny o massa hores com per passejar i petar-la entre setmana.

Que hauran entès. Que estem encara parlant del “galgos” i dels “podencos”? Que no tenim massa problemes, doncs encara estem en el terreny personal?

Tenim l’esperança de que hi hagi veïns i veïnes que hagin llegit acuradament tots tres treballs. Que hagin fet un anàlisi seré, per aprendre detalls del succeït per a prendre nota i saber exigir el que no hem pogut fins ara. Poder dir la nostre a cada moment.

O consells o sistemàtica. O paraula oberta al Ple o concreció de propostes dels regidors. O ordre del dia prou anticipat, per a poder saber el suficient com per entendre de que van tants “tu ja m’entens” i “Ja li diré quan s’escaigui”

En l’entrevista a l’alcalde hi hem trobat a faltar un anàlisi, breu i concís del perquè d’aquesta nova majoria. Amb paraules seves i amb decisió política suficient com per saber a on estem tots.

Al senyor Ardèvol, menys cronologia I més concreció. Sis punts del que no va passar i del que va passar.

I al PSC, constricció amb una situació que tot i lamentable, no ha estat acompanyada mai de cap disculpa o anàlisi prou seriós i prudent com per veure que han après del que ha passat com per poder tornar a ser una alternativa prou important.

Si l’argument sols és el més votat, 212 vots de 10.051 possibles, tot i que sigui un 3.86% més, no anem bé. Cal poder explicar les diferencies amb argumentacions polítiques. Llavors importarà menys, o fins i tot rés, que una elecció d’un membre de la llista hagi estat equivocada.

Sort, de l’agraïment de la Berta Castells. Qualsevol Torrenc pot entendre que quan hi ha projecte i dedicació es pot arribar a una olimpíada. Tot i tirant un martell.

Un consell de participació no s'ha d'inventar cada cop que bufa el vent.

Podrà millorar amb un anàlisi constant i potser solventant el paper de la permanent. Sols ens de coordinació? O grup escollit amb responsabilitats, d'actuació i de donar comptes. Bé caldrà parlar-ne.

Així podríem parlar d'on s'ha de reunir, quina estructura ha de tenir, quins suports necessita, quin pressupost li cal, resoldre l'etern dilema d'òrgan consultiu o ens emprenedor.. i moltes altres qüestions que en trobar la solució més escaient, trobarem també l'actualització del concepte i la seva energia vital.

El que sembla és que ens ha matat un “virus” inesperat. No ens convoquen.

El que sembla és que prejutjar si el regidor de l'àrea d'adscripció del Consell ens ha desinflat. Potser la tradició de la formació política a on milita no és per a tirar coets. Però altres formacions amb més tradició ,o fins i tot amb la bandera de cada militant un vot, han tingut l'oportunitat de assentar i consolidar el consell i no ho han fet.

Potser sols parlem de persones i d'energies. Potser només parlem del principi “no ho deixis pitjor del que ho has trobat, potser cada decisió és quelcom més important del que els hi sembla a qui les prenen.

Participar, és la clau. I no val a dir : és que no participen. Les Institucions han de promoure i incentivar i esperar que la feina fructifiqui.

Per a manar, que manin a les despeses que siguin enraonades. Per a manar que consensuïn les normatives per a ser lògiques i acceptables. I que no es mani la participació. Ací cal la seducció del futur, no l'amargor del present.