La comunicació ha esdevingut un pilar de la nova societat. Cal fer saber i cal saber. Un carrer de dos sentits que sovint s'embarbussa fins a l'aturada.
Quan sols és fer saber pot caure perillosament en la propaganda.
El bosc de les noves tecnologies sembla dens i feixuc. Però com qualsevol bosc, fins i tot el tropical, a força de passejar-hi s'hi han passos i camins.
La glocalitat, aspectes mundials amb tractaments local i pròxims, comporta que l'accessibilitat provoqui una mena d'empatx fins a saber el que cal seguir menjant.
L'augment de menjar d'arreu del món no ha de comportar un augment dels grams ni de les calories que necessitem cada dia i que ens permeten fer front al fred i al calor amb més recursos.
Coincidència de missatges, tons i maneres esdevenen un dels camins del bosc de la comunicació.
I segons els missatges, el to i les maneres escollim cadascú de nosaltres el nostre camí preferit o decidim passejar pels camins dels altres per veure altres vistes i entorn.
Sembla complicat però tot és passejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada