divendres, 19 de novembre del 2010

La monarquia agafa pes



Un plenari és sobirà. Sols està sotmès a les lleis vigents i a no prevaricar. Prevaricar és prendre una decisió injusta saben que ho és.
I és el plenari, no una força superior i invisible, el que escull qui la de presidir. Llegeixi’s alcalde. I és el plenari qui aprova una moció de censura per a canviar-lo. Fet que un espera que no passi mai, senyal inequívoca de que els regidors son formals i que la feina es va fent.
Enmig d’aquesta equació tan simple d’entendre està la Torredembarra dels darrers mesos. Ahir es sentia com un alcalde deia coses com no es pensin que manen, o vostès voten i després jo miro com anar fent les coses.
Sembla excessiu dir coses tan inversemblants. Un prefereix sentir que si s’ajorna alguna qüestió és per una molt bona raó. No pas per agendes o “egos” maltractats. Posem un exemple: L’skateparc.
Si no és creu necessari, doncs és diu. Si no es creu prioritari, doncs també es diu. I si la majoria de regidors coincideixen, doncs s’ajorna. I si no és així, doncs s’assumeix i es fa. Els acords tenen el rang de llei, ja que la llei ho preveu i l’exercici no està viciat.
Altres exemples són les mocions dels diferents partits que dormen el son dels justos. Una empresa municipal per a gestionar el pàrquing, el servei de grua i les zones blaves que ha de funcionar abans de que s’esgoti el contracte de l’empresa que ara per ara obre les portes del pàrquing de Filadors. Tenim NIF? Informe jurídic preceptiu? Quatre números? Una preelecció de personal? Un tempteig de com es vol portar? Sembla que no, o com a mínim que no es diu. Cosa menys que probable veient com han anat les coses darrerament.
La publicitat a la ràdio? Informe econòmic? És que s'ha fet per engrandir i subcontractar el que ha calgut? Hi ha tarifes aprovades que es van començar a fer servir en un moment tan dur com l’estiu pre-crisi. Hi ha capacitat d’enregistrar falques? Ha de ser així amb més personal. Altre cosa fóra que s’hagués engegat i no rutllés. Rés a dir. Es compleix la moció i el dia a dia la posa al seu lloc.
Mentre estiguem en mans d’un nen gran que del “Tu més” faci resposta constructiva i del “no hi tingut temps” resposta defensiva, no anirem endavant.

Ahir es va elevar en forma de prec la petició de commemorar que els castells ja son Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Que es fes a la plaça de la Vila, de renom casteller Plaça de la Verdura. Una ocasió per a fer alguna cosa amb promptitud i respecte i que és coherent amb el gran esforç de la celebració dels trenta-cinc aniversari de la colla Nois de la Torre i de la seva excel·lent temporada.
Que maco seria que avui s’hagués trucat al president de la colla i als portaveus interessats per a fer una reunió qualsevol tarda i coordinar l’encàrrec de la il·lustració de la placa o ceràmica i que abans de desembre pogués estar feta. Quin canvi!!
L’ajuntament de Valls la tenia posada l’endemà. Em podeu dir de la seva gran sensibilitat en aquest tema. Potser sí. Però és que aquí a la Torre no veiem un tema que desperti una gran, ni tan sols petita, sensibilitat.

I és que el rei de la casa fa clotets, com deia la meva àvia. I per farcí els clotets sols cal cultura, democràtica i de l’altre.