dissabte, 14 de febrer del 2009

Què hi ha a una societat que ens fa córrer mirant als demés?




Sovint malfiem de les nostres idees, Sovint creiem que qualsevol cosa d'altres cases és millor. No pensem que ens cal un primer sacrifici: pensa un mateix. Treballar contra algú, sembla més senzill.


Ens al contrari, ens fa perdre la visió de conjunt i el referent de les nostres entitats. Per a valorar la feina cal treballar, i Molt.


Cal pensar i escriure. Cal escoltar i meditar.


Per a conjuntar o contrastar idees, cal tenir-les prou conreades. No inamovibles i resistents a ser esporgades. Planificar passa per a parlar i opinar amb fonaments i visió de conjunt, àmplia i generosa la mirada i ferma i generosa la intenció.


La gran conversa està pendent. Però no és perd el temps parlant d'equipaments.


On acaba Torredembarra? No responguem de memòria ni amb presses.


Què és Torredembarra, ara? Un dibuix que difumina les fronteres per a no entrar en debats pendents.


El dibuix general i la nova organització per a fer-la possible serà una feina gran i difícil. Ens caldrà re aprendre a tots a parlar i a pactar. A pactar idees i no seqüències numèriques que permetin signar decrets.


Necessitem molt més. I per aquesta tasca ens caldrà agafar la confiança en temes de grandària més assequible com equipaments o com ha de funcionar el futur auditori.


Seguim treballant en el que podem fer cadascú i així davant de les invitacions de treball més plural farem més que queixar-nos o malfiar.