Les festes. els pressupostos i la planificació

Comença la festa major i, com quasi sempre, comença també la conversa de si cal invertir més en l'ànima que en les pedres. Dit d'una altre manera, si la gent, en el fons, voldria més actes i més festes i més serveis que algunes infraestructures. Interessant conversa. Sovint alterada per la incapacitat d'explicar, amb correcció, el perquè de cada obra.

És evident que arranjar un clavegueram ha de tenir per objectiu eliminar residus millor, eliminar olors i permetrà engolir excessos d'aigues que poden inundar carrers i fins i tot llars. Quan una obra de dimensions importants servei per urbanitzar, comencen els dubtes. Ve d'urbanitat o d'urbanització. Ve, doncs, d'afavorir la convivència dins d'un sector poblat, o d'afavorir espai per a més cases i prou.

La paraula creixement ha esdevingut quasi bé maleïda. S'entén com el fet de permetre edificar sense previsions tan elementals com la nova quantitat d'energia que caldrà oferir, els serveis que demandarà la nova població o l'efecte en les proporcions de tota mena de l'actual nucli o nuclis habitats.

Creixement; Resultat del creixement vegetatiu més el saldo migratori (immigració menys emigració) d'un territori determinat al llarg d'un període de temps. Massa escèptic, sens dubte. El Creixement podria estar definit pel ampli consens d'una població estable basat en les previsions de necessitats i en les expectatives de potencialitat de recursos que permet una planificació i el seu pla d'inversions corresponent amb els mecanismes de correcció i adaptació que s'escaiguin en cada moment. Un consens a on el punt de sortida sigui, com deia la imaginaria definició, les necessitats reals. No pas per a ser innegociables, si no, vers el contrari, per a que cada mare i cada pare. per exemple, sàpiguen si hi haurà un parc d'habitatges i de quina mena quan els seus fills estiguin en una edat de possible necessitat de llar. O, per citar un altre tipus d'exemple, perquè un veí amb iniciativa, o un empresari amb expectatives, sàpiguen amb prou previsió si hi hauran els espais per a ubicar una nova activitat econòmica o els serveis que poden necessitar per poder endegar-la.

I aquest creixement, de fet aquest consens, serà el que digui el ritme o, si es prefereix, la velocitat d'aplicació de les principals accions consensuades. I serà, just aquí a on presa i recursos, deixaran pas als fungibles de les empreses-locals: La cultura i tot el que faci possible el creixement personal.

Si arribem a poder consensuar el creixement, haurem de decidir quan hi dediquem a les festes majors, als concerts i a la cultura. Més que rés per a deixar de lamentar-nos de si gastem massa o massa poc, cada cop que estem a punt de passar-nos ho bé.

Arriba la festa major!
A gaudir i a preparar-nos per a créixer (*)!


(*) Que no vol dir més cases i prou.