dimarts, 5 d’agost del 2008

La ideologia i la gestió



Sembla que no fer cas de la ideologia esdevingui una garantia. Alguna cosa falla a Torredembarra. Potser el que falla és que quan diuen ideologia parlant de “partiditis”. Sigui dit amb respecte i per motius de manca de més vocabulari.
Alguns dels sortints han declarat que la ideologia ha de quedar a banda quan es governa. Alguns dels entrants asseguren que la ideologia no interferirà. Potser, com dèiem, en realitat, potser, insistim, volen dir que el fet de ser del “barça” o de l'”espanyol” no interferirà en el moment de jugar a futbol. Potser sí, o això esperem alhora de dissenyar les escoles de futbol o la captació de pedreres, per continuar una mica més amb el símil futbolístic.
La gestió local és diferent quan la inspira les tesis més esquerranistes o més centristes o fins i tot dretanes?
Bona pregunta, ens asembla. La globalització no només es planteja en el globus com a tal. Es planteja també en assumir o assimilar el millor, o més pràctic de cada casa. La participació ha esdevingut sempre un tret característic de les formacions més a l'esquerra del panorama polític. Abans podríem dir que els que governen per al poble però d'esquenes a ell, perfilaven trets diferencials de la banda dreta d'aquesta imaginaria línia de la política.
Massa sovint experiències de tot tipus i de banda i banda de la línia que esmentàvem han confós aquestes argumentacions-exemples.
La planificació pot ensenyar més diferencies. Una planificació ha d'escenificar les fites a assolir i, just entre l'ordre d'elles mateixes, s'ha de poder llegir les podríem dir, preferències de cada dibuixant.
També és clar que el tractament d'un carrer no pot dependre sols de la formació de cada regidor responsable. I menys ara que quasi bé totes les formacions compten amb grups o secretaries que van des del medi ambient a les polítiques per la igualtat, tot i les diferencies que si es veuen quan parlem de models vitals. Tornant al carrer es clar que l'absència d'arbrat o l'excés de duresa ja depèn dels gustos de cadascú o de la sordesa de sentir les preferencies dels veïns. Doncs sobre el paper els conceptes més sostenibles ja compten en defensors al si de cada formació.
Esperem que aquesta paradoxa que intentàvem plantejar es resolgui a la Torre del cantó de la sorpresa tímida. Que es faci el que es vol i no el que sempre es fa en aquests casos.
“Sempre s'ha fet així” ha matat més idees que les ideologies o les “partiditis”. I el “no es pot fer de cap altre manera” ha sepultat més confiances que les corrupcions més flagrants.
Anar-hi anant i a reflexionar que el setembre està a punt d'arribar i amb ell el nou curs.