Hi ha idees i ganes de treballar. Hi ha ganes d'entendre i de comprendre, de consensuar, de debatre i de precisar el que calgui.
Però, reduir-ho a no es pot per aquest o l'altre, sols fa que ens empetitim. Cadascú lliure les seves conteses. Ja sigui al si de les candidatures, ja sigui al si de les organitzacions territorials o al bell mig dels desitjos dividits.
Quan hom decideix presentar-se com a candidat a gestor de la seva corporació local, ja sigui de cap de llista o com a suport de llista, fa una opció que no caduca, sigui la situació la que sigui. Si ara és complicat, treballem fins a esbrinar el millor. Si no té forma de pacte de govern, formem una línia des d'on treballar per a redreçar-ho en el moment oportú.
Si la feina feta sols permet un pla d'enteniment per a les properes conteses electorals, no serà feina perduda. I esperem que no sigui així.
Abans de caixa o faixa, just abans hi ha Torredembarra. La desafecció podria ser massa profunda. I, en aquest moment, poc o rés importarà qui va ser més culpable.
És clar, però que aquestes línies seran llegides amb diferents ànims i, per tan, se’n trauran diferents conclusions. La versió que intentarà prosperà, és un estímul a l'energia i a no deixar-ho perdre.
Però, reduir-ho a no es pot per aquest o l'altre, sols fa que ens empetitim. Cadascú lliure les seves conteses. Ja sigui al si de les candidatures, ja sigui al si de les organitzacions territorials o al bell mig dels desitjos dividits.
Quan hom decideix presentar-se com a candidat a gestor de la seva corporació local, ja sigui de cap de llista o com a suport de llista, fa una opció que no caduca, sigui la situació la que sigui. Si ara és complicat, treballem fins a esbrinar el millor. Si no té forma de pacte de govern, formem una línia des d'on treballar per a redreçar-ho en el moment oportú.
Si la feina feta sols permet un pla d'enteniment per a les properes conteses electorals, no serà feina perduda. I esperem que no sigui així.
Abans de caixa o faixa, just abans hi ha Torredembarra. La desafecció podria ser massa profunda. I, en aquest moment, poc o rés importarà qui va ser més culpable.
És clar, però que aquestes línies seran llegides amb diferents ànims i, per tan, se’n trauran diferents conclusions. La versió que intentarà prosperà, és un estímul a l'energia i a no deixar-ho perdre.
6 comentaris:
Expresar les afinitats, és humà. Si crec que em puc endre millor amb aquest i no amb l'altre, pot ser útil a l'hora de treballar junts. Si després aquest em rebutja, doncs tenim un problema Houston. Que jo digui que en Masagué i en Jiménez s'han d'acabar entenent, no vol dir que ho facin, només estic expressant el meu desig. Però hi ha una cosa que és clara, i aquesta és la pèrdua de poder del PSC. Ha perdut una regidora, i en termes absoluts ha perdut una cinquena part de la seva força electoral. Això el situa com a segona força just després de CiU, ara li tocaria a CiU cercar aquestes afinitats. No crec que sigui tant difícil. Només cal parlar-ne. Jo preferiria tenir quatre regidors a l'oposició, que no tretze com ara. Que com es fa això?, doncs parlant-ne i cercant afinitats. Segur que entre PSC i CiU hi ha espai per a un mínim comú denominador.
Si es parlés de projectes i sols de projectes, no estaríem d'aquesta manera.
Una llista de temes... una preselecció d'importància... un afavorir l'optimització del que hi ha per treballar... un exposar les diferències pensant en el consens possible... hi ha prous angles des d'on mirar la situació i des d'on prendre decisions.
La diferència? Just encara nomenes l'expulsió. Massa ganes de patades a l'estufa? Caldrà sacrificis, cadascú ha de fer el que pot fer. Serà una mala sensació, un mal regust de boca.. però abans de creure de veritat que Torredembarra no es pot governar caldrà tot això.
Ja tenim prou experiències democràtiques com per no saber que de vegades hi ha paradoxes. Si tothom plega, l'efecte no es millor.
Hi ha formacions politiques que s'han enfrontat a oblits electorals que la història li costarà justificar. Gràcies als que es varen mantenir a pesar dels pesars, avui encara hi son i ofereixen a l'electorat una opció tan necessària com fonamental.
Es que comptar amb un suport important però desmobilitzat, és molt millor per treballar?
Potser sigui millor, però davant de problemes concrets és prou més complicat.
Si l'anomeno és perquè me'n recordo, i no vull oblidar. Això no està renyit amb que podem tornar a començar de nou. Tantes vegades com calgui. Però oblidar, mai! La base de la cultura política, segons el nostre criteri, es basa en la història, és a dir el record. En base a ell es programa el futur. Un acord polític té un peu en el record i l'altra en l'esperança. Sempre, és clar, que el beneficiari sigui el poble.
ABG no pactaà amb la dreta, som independentstes i d'esquerres. Boti, boti, boti, convergent el que no voti.
CIU pactarà amb el PP i un transfuga, són uns catalanistes botiflers.
EL poble ha de fer pagar als traïdors.
Visca Terra Lliure!
¿estais de acuerdo con el articulo de Lluis Suñé, http://lluissunye.blogspot.com/2008/07/balances-fiscals.html insultando gravemente a Extremadura y a los Extremeños?
Publica un comentari a l'entrada