dilluns, 17 de març del 2008

Una biblioteca a la nova Torredembarra.

Sembla que el centre geogràfic de la vila es desplaça. Cal Llobet ha d’esdevenir un nou motiu de passejar. Sortir del ranquejant Antoni Roig, seguir pel prometedor Pere Badia i arribar a una plaça nova, a on sentim les novetats de llegir amb prou llum, de trobar-nos les entitats i d’escoltar el més a prop per la nostre ràdio. Encara que li calgui millorar.

Ahir, semblava una festa enraonada. Estava bé. Sens dubte. Sense exagerar. També sens dubte. Però, del cert sentíem que no hi faltava gaire gent. Evidentment dels que sempre hi son. Dels altres, encara manca molta feina per a tornar-los a convèncer de que val la pena apropar-se cap a les noves instal·lacions, sigui quin sigui el camí que les hagi portat fins al present.

Un altre dia potser caldrà parlar de com de senzill és fer partícips als veïns, s’hagin presentat a les eleccions o no. De fet, si mirem el poc cas que és fa dels que omplen les llistes i no surten, potser que no valdria la pena de seguir insistint en que qui vulgui opinar que es presenti a regidor. En fi, hem dit de no parlar-ne ara, doncs això, ara no toca, com deia aquell.

Ara, de nou, comencem, cal que aprenguem a gaudir de la nova Biblioteca. Del silenci proposat i del fons recollit. Del préstec i del compartir, del trobar-se i del conèixer, ja sigui llibres o vilatans. Tan li fa, hi ha vides que son poemes, llibres que son la vida... i temps perduts si no llegim.

A llegir, o a passejar, però cap a la biblioteca.