Reflexions sobre el paper dels municipis (1)

Aquest dilluns es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda de Barcelona una Jornada sobre Municipis. Organitzada per la Fundació Ernest Lluch. El nom era prou clar: Les hisendes locals i la cooperació municipal.

Es comptava amb una intervenció inicial de Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, acompanyat per en Lluís Maria de Puig, president de la fundació. També es va programar dues conferències, una de Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, sobre “Serveis públics locals: gestió i finançament”, una altra de Tomàs Font, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, sobre “La cooperació municipal: noves perspectives”.

Clausurava la jornada una taula rodona sobre “Les hisendes locals i la cooperació municipal”, amb la participació de Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, Salvador Prat, alcalde d’Olesa de Montserrat, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, Esther Pujol alcaldessa de Tiana, i Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor.

Ha estat un matí llarg i interessant, ple d’informacions i “imputs” per reflexionar. En el viatge de tornada a casa. Valoràvem la simplicitat i alhora complexa realitat de les hisendes locals, perdó... insistíem en anomenar-les unitats polítiques locals. No sigui que com administracions tinguem un caire massa de gestors i això faciliti que acabem essent unitat d’organització administratives que no es corresponguin en cap criteri socio - polític, geogràfic o econòmic.

Potser ho podríem expressar d’un altre manera, si solament fem de gestors sense esdevenir un lligam real i lleial amb la ciutadania per recolzar els vells i no resolts o nous neguits... és a dir... si deixe’m de ser unitats de política participativa diària, ens aplicaran perfils administrativistes conservadors que es basaran en el millor rendiment euro/acció. Com deia l’alcaldessa de Sampedor, “...si ens treuen tot això i deixen fer carrers i reparar coses, me’n vaig cap a casa, els tècnics en saben més”

I una darrera idea per a no fatigar al lector, quan es va anomenar que havia fallat el control va haver-hi una reacció quasi unànime de sorpresa. Que no hi ha control?? Uns i altres esmentaven el paper rellevant de l’interventor i el secretari, fins i tot l’alcaldessa de Tiana ho il•lustrava tot dient. “El meu veritable soci de govern és l’interventor. Sense ell no faria rés i els debats m’ajuden a fer les coses millor”

Evidentment hi crec. Ha de ser així, per això no hi vaig poder fer més que intervenir un minut per dir que no tots els ajuntaments fan cas del Síndic de greuges, de comptes, de requeriments etc.

Fins i tot i algun que posa d’interventor un recent/a secretari/a d’alcaldia i quan el Secretari municipal fa pont... convoca un ple extraordinari per aprovar els preus de l’aigua.

No vaig poder callar.