A Torredembarra hi ha embolics. No és massa estrany que a on hi ha gent i organització, hi hagin necessitats d’ajustament, de recanvi, de renovació… de idees noves, de noves ganes i esforços.
Tampoc ho és, d’estrany vull dir, que hagi èpoques i tendencies. Posem per exemple, un any d’apertura i el següent de consolidació. Des del govern municipal a qualsevol entitat.
El que comença a ser anormal, diguem de “manasses” és canviar el que funciona i anar a posar el nas a on no et demanen per a no fer gaire bé rés i saben que el temps ho posa tot al seu lloc. I, per a mi el més important, no tenir un ordre de prioritats i emergències que coincideixi encara que sigui a trams amb el de la societat torrenca.
Potser una frustració i una crisis mundial van fer possible que no es passessin comptes a l’antic i nou govern. Potser calia posar a tothom al seu lloc, potser. Però el que sembla és que a força de fer de tot enlloc de treballar per a fer el millor en cada cas, el que semblava un mandat planer de quatre anys es torni una agònica peregrinació cap al pansiment i l’apatia.
Torredembarra tornarà a perdre el tren. Tan li fa si no et sents estimat, cal donar al poble el que li cal i deixar de veure el pitjor de cada casa. Faran falta molts petards a mida i molta "coba" de panxes contentes per a fer oblidar que els manasses també fan amenaces.
És, diguem-ne, llei de vida.
2 comentaris:
No és delicte? No podeu denunciar? Què fa callar a tothom?
No es tu estilo. ¿Es grave?
123
Publica un comentari a l'entrada